a cal rèflex: Lo vistaire

dissabte 11 de juny de 2011

Lo vistaire

El maig del 2008 vaig crear un bloc per recollir "trets del català que es perd a Andorra i l'Alt Urgell". Més endavant s'hi van afegir el David i el Marià. Després d'una bona empenta inicial, hem tingut Lo vistaire força abandonat; per falta de temps, esclar.

A Lo vistaire hi ha 122 entrades, bàsicament sobre lèxic. Les últimes: espalillat, buna i buner, clípol, festanal. Us convidem a fer-hi aportacions, o a sumar-vos al trio de vistaires, a veure si podem fer-lo més gran i complet, ja que a internet no hi ha gaire teca sobre el parlar d'aquí dalt.

Dijous, el Ramon Solsona va parlar (i molt bé) de Lo vistaire. Podeu escoltar La paraula del dia aquí.

m.

2 comentaris:

Núria ha dit...: Ho vaig sentir. Em va agradar!; 11 de juny de 2011 10:47
Puigmalet ha dit...: La Mercè també em diu que ho va sentir. Enhorabona, muntanyencs!; 14 de juny de 2011 23:19

Publica un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

regal de la jordina

confidencial

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans s’ha reunit d’urgència aquest matí per aprovar el terme baltasament, proposat pel sempre despert Puigmalet.
A més, segons han filtrat a aquest bloc fonts (no pas d’aigua) properes al cas, per Sant Jordi sortirà una edició revisada del diccionari normatiu que inclourà aquest nou mot. D’aquesta manera, el DIEC2bis omplirà un buit gravíssim que ha perjudicat greument el nostre conseller de Medi Ambient. Les mateixes fonts no han descartat que un dels exemples de baltasament sigui El baltasament del Segre.

dixit

La posteritat és una superstició de minories.
Anatole France

Per què hauria de preocupar-me per la posteritat? Què ha fet la posteritat per mi?
Groucho Marx

Els aforismes —els meus com els de tothom— són sempre falsos, intrínsecament falsos. I aquest també.
Joan Fuster

Podran tallar totes les flors, però no podran aturar la primavera.
Pearl S. Buck

És totalment cert que el vi guanya amb l’edat. Com més vell em faig, més m’agrada.
Anònim

Mai no s’ha de discutir amb un superior perquè es corre el risc de tenir raó.
Marco Aurelio Almazán

Estaven convençuts que allò que escrivien era definitiu, que és una de les moltes maneres de ser jove.
Jaume Cabré

Costa reproduir el passat sense fer trampes.
Ramon Solsona

Si vols una mà que t’ajudi, només la trobaràs al final del teu braç.
Anònim

Aquell dia vaig aprendre que, en algunes situacions, el gènere, l’edat, la classe social i l’educació no importen si ets negre.
Patricia Hill Collins

No solament és més fàcil que un pobre entri al cel, sinó que també té moltes més possibilitats de fer-ho abans.
Jaume Perich

Joan Puigcercós és la bossa de quicos de la política catalana.
Salvador Sostres

Fins i tot en el seu silenci hi havia errors lingüístics.
Stanislaw Jerzy Lec

En la vida humana només uns quants somnis es compleixen; la gran majoria dels somnis es ronquen.
Jardiel Poncela

Voler aclarir les ‘raons’ per les quals s’escriu en dialecte és com voler comprendre les ‘raons’ d’una vida.
Luciano Zannier

La qüestió —vaig dir jo— és si ens podem entendre.
La qüestió —va dir ell— és que sóc més fort.
Albert Sánchez Piñol (La pell freda)

Qui vulgui blau celeste que barregi blau i blanc.
Anònim

No parlis malament del pont fins que no hagis creuat el riu.
Anònim

La ximpleria és infinitament més fascinant que la intel·ligència. La intel·ligència té els seus límits, la ximpleria no.
Claude Chabrol

Com aquella vella tan vella que no es volive morir perquè, cada dia, una cosa nova aprenive.
Anònim

Amb tres copes de vi ja es pot escollir una doctrina.
Proverbi àrab

Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense.
Ovidi Montllor

Època trista, la nostra! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici.
Albert Einstein

Abans de casar-me tenia sis teories sobre la manera d’educar els nens. Ara tinc sis nens i cap teoria.
Lord Rochester

La vellesa comença quan el record és més fort que l’esperança.
Proverbi hindú

Mai no som tan feliços ni tan infeliços com creiem.
François de la Rochefoucauld

Sóc capaç d’afegir colors al camaleó, de competir en metamorfosis amb Proteu, d’enviar a l’escola el sanguinari Maquiavel…
Ricard III de Gloucester

Quan algú crea un món propi, es torna un cos estrany contra el qual apunten totes les lleis.
Josif Brodskij

Mal si dius, mal si no dius; mal si fas, mal si no fas.
Anònim

Quan s’hagi dit tot, estarem en condicions de tornar a dir-ho tot, perquè tot s’haurà contradit.
Aquiles Dalseme

La gran majoria de les nostres importacions vénen de fora del país.
George Bush

El menys freqüent en aquest món és viure. La majoria de la gent existeix, això és tot.
Oscar Wilde

Vosaltres, els europeus, teniu els rellotges, però nosaltres tenim el temps.
Proverbi africà

Quant han de durar les vacances? Prou perquè l’amo el trobi a faltar, però no tant perquè s’adoni que pot prescindir de vostè.
'Nebelspalter'

És sincer, el dolor de qui plora en secret.
Marc Valeri Marcial

De vegades penso que Déu va sobrevalorar el seu talent en crear l’ésser humà.
Oscar Wilde

Alguna cosa dec haver fet malament, o no seria tan popular.
Robert Louis Stevenson

Les cartes d’amor s’escriuen començant sense saber el que es dirà, i s’acaben sense saber el que s’ha dit.
Jean Jacques Rousseau

No feu preguntes i no us diran mentides.
James Joyce

Tu fes com si haguessis de viure sempre.
Valentí Puig

Feliç llangardaix, beu-te el teu sol. El temps passa massa ràpidament i demà potser plourà!
Frederic Mistral

L’home no ha sabut organitzar un món per a si mateix i és un estrany al món que ell mateix ha creat.
Alexis Carrel

Quan s’acaba el joc, el rei i el peó tornen a la mateixa caixa.
Proverbi italià

Beneït l’home que no tenint res a dir s’absté de demostrar-ho amb les seves paraules.
George Eliot

Tots els bolets són comestibles... Alguns només una vegada.
Coluche

com hi ha món!

>>>>>Notícia del 04/o7/2007: "Un camell apareix mort a la vora d'una carretera... a Suècia"

Parlant de camells...

«En molts llocs d’Europa, alguns pagesos havien dit públicament, almenys en alguna ocasió: “Quan Adam llaurava i Eva filava, on eren els senyors?”, “És més difícil que un ric entri al Regne del Cel que un camell passi pel forat d’una agulla.”» (E. Calpena; O. Junqueras. Guerres dels catalans)

L’última cita pertany a sant Mateu (Nou Testament). Segons sembla, el traductor del text, sant Jeroni, va convertir el kamelos del text original en camell, però es veu que en grec kamelos es refereix a una mena de soga ampla amb què els vaixells s’amarren als ports.

A què es referia sant Mateu, a la soga o al camell?

Noms ‘lletjos’

Sabíeu que el camell de dos geps s’anomena bactrià? I que hi ha una tela de pell de camell anomenada barragà, atapeïda i impermeable, especialment emprada per fer roba d’abric? Nosaltres no. I el camellot (teixit groller i fort de fil de llana barrejat amb pèl de camell o cabra), que no és groller?

La sentència (saudita)

“El meu pare muntava un camell. Jo condueixo un cotxe. El meu fill vola en un jet privat... El seu fill muntarà un camell.”

I el poema

CAMELL I DROMEDARI
¿És el dromedari
o el camell, senyors?
¿Quin, de l’un o l’altre,
té un gep o en té dos?

(Pere Quart. Obra poètica)

>>>>>Recull de piquiponades de l'SPL

- “van fer un descens amb paraigua pel Segre” (piragua?)

- “esperaven el vestit blau del cap de Govern” (vistiplau)

- “el Servei de Prevenció i Extensió d’Incendis”

- “Andorra havia de tenir una circumcisió única” (circumscripció?)

- “tots els càrrecs tenen caràcter no renumerat” (remunerat?)

- “títols mobiliaris” (nobiliaris?)

- “atesa la connivència de fer la refosa” (conveniència?)

- “esmenes d’addicció” (addició?)

- “una qualitat òptica per al sistema educatiu” (òptima?)

- “mira de relleu” (reüll?)

- “l’avinguda Príncep De Gol” (no hi ha paraules)

- “una llei condensada” (consensuada?)

- “aquest accés de cel legislatiu” (excés de zel?)

- “bossetes per a la recollida dels increments dels gossos ” (excrements?)

- “em plau trametre-us la relació de les decidències laborals” (per incidències?)

- “us demanem que resumiu aquestes dades en les soles” (plantilles?)

- “són faltes molt greus: l’assajament sexual...” (assetjament?)

- “és un projecte envejós...” (envejable?)

- “voldria fer una consulta: L’Aigüeta va amb diàlisis?” (dièresi)

- “magnataris europeus” (mandataris?)

- “accent geogràfic” (accident?)

- “la dansa del ventre va bé per a la zona dels glútens” (natges?)

- “us agraeixo les molèsties que us hem ocasionat” (de res...)

Si sabeu alguna piquiponada de les que fan histèria, envieu-nos-la!

>>>>>Frescos, fresques, trempats i trempades

Titular unànime dels diaris d’Andorra: Els frescos de Santa Coloma tornaran a final de mes.

Com que no sabem i no ens han explicat què és un fresc, ho hem buscat al diccionari:

“Obra pictòrica mural realitzada damunt una preparació composta d’un arrebossat de calç i arena, emprant una pasta pictòrica obtinguda a partir de pigments trempats amb aigua sola que s’ha d’assentar mentre aquesta es manté fresca.”

I què coi són els pigments trempats?

Trempar també significa donar a l’acer, al vidre, etc., el punt de duresa i elasticitat que els cal per a certs usos; i tallar una ploma d’ocell de manera que serveixi per escriure. Ves qui ho diria...

Així doncs, tenim pigments trempats i també persones trempades (en bon estat de salut o que, pel seu caràcter franc, pel seu bon humor, per la seva bona disposició, etc., fan de bon tractar-hi). Les que són molt trempades, plenes de salut i bon humor són trempades com un all, o com un pèsol.

I si hi ha pintures fresques, també hi ha persones fresques, concretament de tres menes:

1) Les que actuen en profit propi sense importar-los si perjudiquen algú altre: Quina dona més fresca: només va a la seva!
2) Les despreocupades en la relació amb l’altre sexe: Quina dona més fresca: avui ja va amb un altre. [En canvi, si fos un home no seria un fresc sinó —ai las!— un crac.]
3) Les que no s’immuten fàcilment: Quina dona més fresca: tot s’ho pren a broma!

>>>>>Fòrum del silenci

Mark Helpkin: “El silenci oportú es la més convincent de les expressions.”

Pitàgores: “Calla o digues alguna cosa millor que el silenci ."

Manuel Mejia Vallejo: “Diuen que el silenci et fa tornar boig. El que et fa tornar boig és el soroll.”

Chesterton: “El silenci és la rèplica més aguda.”

Confuci: “El silenci es l'únic amic que mai et trairà.”

Proverbi àrab: “No obris els llavis si no estàs segur del que vols dir, és més bonic el silenci.”

Calderón de la Barca: “Parla millor, senyor, qui calla millor.”

Ciceró: “En veritat prefereixo una prudència silenciosa a una loquacitat beneita.”

Hazlitt: “El silenci és una de les arts més grans de la conversa.”

Thomas Fuller: “L’home savi fins i tot quan calla diu més coses que el neci quan parla.”

Benjamin Franklin: “És contrari als bons costums fer callar un neci, però és una crueltat deixar que continuï parlant.”

Epicur: “La mania de parlar sempre i sobre tota mena d’assumptes és una prova d’ignorància i de mala educació, i un dels grans flagells del tracte humà.”

Aldo Cammarota: “Qui pot dir una cosa en deu paraules i n’utilitza vint, és capaç de qualsevol altra mala acció.”

Anònim: “M’agraden els arbres perquè estan vestits de silenci.”

Miles Davis: “La paraula és plata i el silenci és or.”

Proverbi hindú: “L’arena del desert és per al viatger fatigat el mateix que la conversa incessant per a l’amant del silenci.”

Aldous Huxley: “La teva desconfiança m’inquieta i el teu silenci m’ofèn."

Gar Mar: “Sóc tan partidari de la disciplina del silenci que podria parlar-ne hores senceres.”

>>>>>Dones i diccionaris

Als diccionaris encara hi podem trobar aquesta definició de metge, metgessa: muller del metge. El mateix passa amb jutge, jutgessa i alcaldessa. Sort que tenen el detall d’assenyalar que aquestes definicions estan en recessió.

Quatre ‘perles’

1. Al Diccionari general de la llengua catalana (DGLC, el de Fabra) dos dels exemples de cervell són aquests: El savi X és un gran cervell. És una dona sense cervell. Ara, al Diccionari de la llengua catalana (el DIEC) hi ha aquests dos: Aquella dona és un gran cervell. No té ni mica de cervell.

2. El mateix ha passat amb banya.

(DGLC)
Posar banyes a algú: enganyar-lo la seva muller mancant a la fidelitat conjugal; tenir un altre tractes il·lícits amb la seva muller.
Portar banyes: es diu del marit enganyat.

(DIEC)
Posar banyes a algú: la seva parella, enganyar-lo mancant a la fidelitat conjugal.
Portar banyes: haver estat enganyat pel cònjuge.

3. Un exemple de provocar al DGLC: Una dona que provoca els homes. Ara no trobareu aquest exemple al DIEC.

4. Fabra va posar com a exemple d’intel·ligent: És un home intel·ligent, molt intel·ligent. I ara, al DIEC hi trobem (ai las!): És una dona intel·ligent, molt intel·ligent.

>>>>>'Se non è vero...'

Ara que es parla tant de Borbons i copulació, desmuntarem una llegenda urbana que circula bastant per la Xarxa.

En algunes webs que parlen de curiositats s’explica que la paraula fuck és una sigla emmascarada que prové de fornication under consent of the king.

È ben trovato, ma non è vero.

Fuck és una paraula molt antiga, enregistrada en anglès des del segle xv, mentre que gairebé tots els acrònims es van començar a formar el segle xx.Per a més informació, visiteu la web Snopes.

>>>>>Trenta anys sense Groucho Marx

"No puc dir que no estic en desacord amb mi."
"Em vaig casar pel jutjat. Hauria d’haver demanat un jurat."
"Vol casar-se amb mi? És rica? Contesti primer la segona pregunta."
"[Testament] Que li donin el 10% de les meves cendres al meu promotor artístic."
"He gaudit molt amb aquesta obra de teatre, sobretot a la mitja part."
"Mai no acceptaria pertànyer a un club que admetés com a membre algú com jo."
"Trobo la televisió molt educativa. Cada vegada que algú l’encén em retiro a una altra habitació i llegeixo un llibre."
"El secret de la vida és l’honestedat i el joc net... Si pots simular això, ho has aconseguit."
"Bec per fer interessants les altres persones."
"Si continues complint anys, t’acabaràs morint. Petons, Groucho."
"Aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc d’altres."
"[Epitafi] Perdonin que no m’aixequi."
"Fill meu, la felicitat està feta de petites coses: un petit iot, una petita mansió, una petita fortuna…"
"Per què hauria de preocupar-me per la posteritat? Què ha fet la posteritat per mi?"
"Servei d’habitacions? Portin-me una habitació més gran."
"Mai no oblido una cara, però amb vostè faré una excepció."
"En les festes no t’asseguis mai; pot asseure’s algú al teu costat que no t’agradi."
"Més val estar callat i semblar ximple que parlar i aclarir el dubte."
"Perdonin si els anomeno cavallers, és que encara no els conec prou."
"La política no fa estranys companys de llit, el matrimoni sí."
"Intel·ligència militar, dos termes contradictoris."

>>>>>Examen de música (diuen que és real. La traducció és meva)

1. L’orquestra: Definició, esquema de distribució dels instruments i criteri de col·locació d’aquests instruments.
L’orquestra és quan s’ajunten molta gent que toca, i toca la música. Els instruments es col·loquen uns davant i darrere i això depèn de la mida, per exemple la gaita es col·loca sempre davant.

2. Característiques generals de la música barroca.
Crec que hi ha un despistament en la pregunta, em sembla que és la música marroca. Contestaré això. La música marroca és la dels moros del Marroc que és molt important perquè la tocaven els moros quan anaben a les batalles de conquesta.Beethoven. Aquest era un senyor sord que va compondre la lletra de Miguel Rios o sigui l’Himne de l’alegria. Però quan la va fer no era de rocks. Feia molts concerts en l’època de Franco i va fer també Per a Luisa que no té paranjó en la història de la música.

3. Vocabulari musical. Defineix...
- Baríton: és el que porta la vareta o sigui el que dirigeix els altres.
- Tenor: és un cantant com Placido Domingo.
- Soprano: això no ho sé.
- Nadala: és el que es canta per Nadal a prop de l’arbre.
- Simfonia: és el que toquen les orquestres.
- Moviment adagio: això no ho porta el meu llibre.
- Moviment allegro: que el canten els músics quan o sigui estan contents.

4. Breument, comenta les característiques musicals del teu grup / cantant / compositor favorit.
A mi m’agrada molt tota la música tant així la vella i la d’ara. Exemple: de la vella, Carminha Furada, Maller i Faya que era espanyol. Dels nous m’agrada Mecano, Siniestro Total, Los Burros, Allatola no me Toques la Pirola (amb perdó) i molts altres en jeneral. Fi.

Nota: va anar a protestar perquè el van suspendre.

la revetlla de la josefina

"El dia 23 a la tarde ens reuníem tota la canalla de la Farreria per anar a les cases del barri a buscar els trastos per cremar. Recollíem de tot: mobles vells, rodes de cal Ferrer, revistes, branques, ninos vells, roba vella... Ho traginàvem als braços però també ens servíem d'un parell de carretons que ens deixaven. Quan queie la nit anàvem acudint cap al camí vell, al costat de la carretera, on començàvem a fer el primer foc. Val a dir que el feien els nostres pares. El primer foc ere el que ens permetie fer-hi salts, un rere l'altre i fins a altes hores de la nit. Després, quan ja ere ben fosc, féiem una segona foguera, la més gran, i la que només saltaven els nois més grans. Menjàvem coca i bevíem moscatell. Ah! I hi cremàvem el ninot que tanta feina ens havie portat fer els dies abans. Uns que pujaven de Barcelona portaven els petardos i els coets i els cotxes que passaven per la carretera ens saludaven amb els clàxons. I cantàvem el sant Joan bon sant, sant Pere és un bon homeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee. I xim pum."

pluja en gelant, llampera i neu

Aquest matí era molt perillós caminar pel Pla. Tal com explica el Jordi Dalmau, ahir al vespre va ploure “i com que a nivell de terra la temperatura era lleugerament inferior als 0º, [l'aigua] es va gelar. Aquest matí, els carrers obacs de la Seu són una llampera de gel.” “El que va passar fou l'inusual fenomen de la pluja en gelant.”

(Una llampera –també llàmpia– és una llampa, una placa de gel. I pluja en gelant és una variant de la normativa pluja gelant, però m’agrada més la pluja en gelant.)

Ara, a un quart de sis de la tarda, comença a nevar amb ganes.

a cal rèflex

dissabte 11 de juny de 2011

Lo vistaire

2 comentaris:

Tost

i l'església de Tost

Sauvanyà

no és un quadre impressionista

em llame

m'arrebente

amanita fal·loide