dimarts, 5 de juliol de 2011

Els que som i els que hem de ser

Diumenge farà un any del 10-J. Dissabte hi haurà una altra manifestació; aquesta sí, clarament independentista, i segurament no hi haurà tanta gent.

Fa un any, l’aparell espanyolista es va dedicar a subratllar que es tractava d’una manifestació en contra de l’Estatut, però els que hi vam ser vam poder comprovar que era una concentració independentista amb uns quants milers, pocs, de persones que només estaven enfadades perquè el TC ens havia retallat l’Estatut. També van sortir alguns catxondos, no sé si ciutadanos o els nous socis de CiU, que ens van recordar que la majoria de catalans no van anar a la mani i es van quedar a casa.

El ball de xifres també va ser gloriós. Que si un milió i mig, que si dues-centes mil... Tan fàcil que seria fer un referèndum per saber quants som, hehe.

Quants som? De moment només sabem segur que hi ha més de 800.000 catalans que van participar en les consultes i que van expressar la seva voluntat que Catalunya esdevingui un estat independent integrat a la UE. Segur que som molts més, però aquesta dada és l’única real de què disposem.

L’enquesta del CEO de l’altre dia és això, una enquesta, però força orientativa. Recordem que la pregunta era Si demà hi hagués un referèndum a favor de la independència, què votaria? No és el mateix que preguntar a la gent si vol la independència, si li agradaria que Catalunya tingués un estat propi, etc. Parafrasejant l’amic Dies, no és el mateix desitjar una cosa que posar una papereta a l’urna amb el sí. I fer-ho demà.

Sigui com sigui, amb un 43% de persones favorables a la secessió, en un referèndum amb el 70% de participació (com assenyala el CEO) tindríem un 60% de vots afirmatius i un 30% de negatius. Cal no confondre el percentatge de vots amb el percentatge de persones, perquè en unes eleccions no vota tothom.

Amb aquestes dades, sembla que ja tenim un coixí important de vots per afrontar el procés amb garantia d'èxit. Per tant, les excuses en aquest sentit, se les emporta el vent, a poc a poc, fins al punt que als unionistes només els queden els arguments de la por, dels sentiments, de La Roja i dels parents de Llorca que no podran veure per culpa de la frontera que posarem a l'Ebre.

Tornem a la pregunta del CEO. Us imagineu què pot passar d’aquí a un parell d’anys si ens tornen a preguntar Si demà...? Com serà aquest demà el juliol del 2013? O el de l’any que ve, si s’avancen les eleccions espanyoles...

Si tenim en compte que els motius exposats pels partidaris del són sobretot econòmics (els unionistes, en canvi, són més sentimentalots; això sí que té la seva gràcia, quan resulta que en teoria nosaltres som els identitaris, els de la barretina i la senyera), la tendència favorable al només pot créixer, perquè, malauradament, la situació econòmica empitjorarà, cada dia serem més pobres i cada vegada hi haurà més gent que no acceptarà l’espoli fiscal. A més a més, és possible que aquest any ja tinguem un govern espanyol del PP amb majoria absoluta i amb l’inútil del Rajoy al capdavant, i per més que CiU i PP ara siguin amiguets a Catalunya, tant amb majoria absoluta com sense, el PP dirà no a un finançament just per a Catalunya i sumarem una altra decepció més (els que hi creuen, esclar).

S’acaba el bròquil. El Mas no podrà vendre’ns el millor finançament de la història tal com va fer el Puigcercós. O caixa, o faixa.

Per això, convindria que comencéssim a treballar, a posar-nos d’acord per desplegar una estratègia per quan arribi demà. Un acord de mínims per començar entre les forces polítiques, les elits econòmiques i la societat civil. Suposo que CiU és conscient que quan arribi demà tampoc no podrà vendre’ns aquesta ambigüitat del dret de decidir. Tampoc no cal que tots ens unim ara mateix. Que comencin els que es declaren independentistes; un acord de mínims entre ERC, SI, RCat, CUP, etc.: anar junts a les eleccions nacionals per proclamar la independència i fer un referèndum de ratificació, i esperar que el Mas fracassi perquè CiU se sumi al projecte i el lideri, amb el consentiment dels que tallen el bacallà.

Necessitarem l'acord amb CiU, encara que sigui una mica en secret, i amb els que vulguin d’Iniciativa i PSC: si el pacte fiscal se'n va a la merda, com és lògic, i no es respecta l’autogovern, eleccions i referèndum vinculant abans del 2014 o després de les eleccions.

És que no hi veig cap més sortida.

m.

4 comentaris:

Fidel ha dit...

Què innocent!

reflexions en català ha dit...

Gràcies, Fidel.

Fidel? No podries haver triat un nom millor?

Segur que sóc innocent i segur que sóc unmalfiat. Contradicció al màxim.

Dimecres el Parlament Europeu votarà una llei per obligar que l'etiquetatge a Espanya, per exemple, sigui com a mínim en espanyol. A veure què fan els del PP i els del PSOE.


A veure què dirà l'Oriol Pujol sobre aquesta gent tan responsable que s'absté i permet que els presupostos tirin endavant, mentre ens dóna pel sac cada dia.

D'això, se'n diu...

m.

Andreu ha dit...

Cada dia només canvien d'estratègia els frívols, els equivocats o els poc intel.ligents.

Pel moment, pel sac ens han donat des del 2004 els psocialistes, i les seves crosses, a Madrid i a la Ciutadella. O no?

No són el mateix una enquesta, justeta, que la realitat. Val la pena anar a recordar les justificacions d'Alex Salmond sobre el no compliment del compromís que havia pres electoralment a l'anterior legislatura i, sobretot sobretot, conèixer de primera mà, dels amics i amigues quebecois del PQ que va passar entre les enquestes de 3, 2, 1 mes i 15 dies abans dels referèndums i el resultat democràtic negatiu dels referèndums de veritat.

Queda molta feina encara abans, i queda molta millora quantitativa a aconseguir en la desitjada majoria social ampla, i no reversible, a favor. I queda molta feina a fer, ben discretament per cert, amb grans potències democràtiques per a que la causa catalana tingui suports i/o àrbitres internacionals de pes específic decisiu.

Els que creuen i practiquen curses de 30, 50 ó 100 metres, i les perden totes, per cert, que segueixin. Els qui són corredors acreditats de fons saben, perfectament, que els 10.000 metres no es guanyen les 2 primeres voltes als estadis, i la cursa catalana, en pau i en llibertat, en globalització i amb economies obertes, es molt més semblant a una de 10.000 metres que a una de 50.

Cordialment,
Andreu

PS- Crec que,com moltes altres vegades, els/les becàries de l'e-noticies l'han pifiat. La directiva que es vota dimecres a Estrasbourg, i de la qual encara calen posteriors desenvolupaments legislatius i fixació dels terminis d'implementació per sectors de béns de consum (que pel 2017 encara no s'haura implementat per a tots..) es refereix a la informació de les caracteristiques dels productes de consum (composicio, pais d'origen, pais d'integració del producte, alimentari, begudes, mobles, textils,paraments, etc, etc, etc.) que cal incloure a l'etiquetatge.
La questió dels idiomes ni està a aquesta directiva ni s'està removent a hores d'ara).
Coses que pasen segons les fonts on anem a beure aigua cada dia.

reflexions en català ha dit...

Ui, les fonts. Vés a fer-hi un cop d'ull.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...