dimarts, 19 de juliol de 2011

Reflexió més seriosa del que sembla

Suposo que un dels pocs sentits que té la vida és menjar-se la part assecada del formatge perquè el teu fill es pugui menjar la tova.

m.

7 comentaris:

Miquel ha dit...

Reflexió molt seriosa. A casa, el pare sempre es menjà el peix amb més espines, el crostó de pa més de dur i la gasosa més esbravada.

reflexions en català ha dit...

La teva és insuperable!

L'home del sac ha dit...

A casa meva també passava el mateix. XD

El porquet ha dit...

Quan vaig a dinar a ca mons pares encara passa el mateix. Em fa ràbia i els ho dic, però ells ho assumeixen amb tota naturalitat i no els entra al cap que no pugui ser així!

Noctas ha dit...

Si si, però sense mariconades, que n'aprenguin., la vida és dura i el formatge no sempre és tou! un saludu i gran frase, molt gran!

Joan ha dit...

Aprofita ara que encara us podeu partir i com a minim et toca la part assecada.

Quan arriben a una edat, Es fan uns devoradors i quan vas a la nevera a buscar-lo, ja han passat ells primer i del formatge ni rastre.

I ni rastre del fuet, dels iogurs, del pernil dolç, de l'orxata, del suc, de les galetes, del ...

Anònim ha dit...

us descuideu els talls ossosos de la carcanada del pollastre al forn... fa anys que no menjo res més...

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...