dijous, 25 d’agost de 2011

La pitjor mare del món

Porto uns dies molt creuada i fastiguejada amb tot i per tot. Suposo que, amb el canvi tan gran que ha tingut la meva vida en els dos últims anys, és normal tenir períodes en què l'estat d'ànim està per terra i et fa l'efecte que et passes el dia cridant, de mal humor i emprenyada amb tot el món, i qualsevol cosa, qualsevol paraula, qualsevol actitud, et fan saltar. Tens la sensació que tots al teu voltant (xics inclosos) s'han posat d'acord per anar en contra teva i res no t'està bé. I gairebé t'acabes convencent que ets la pitjor mare del món. Perquè escridasses la canalla, perquè no saps com i per on se t'ha escapat la paciència, perquè sembla que no els estigui bé res, absolutament res, del que els fas...

L'altre dia, en un moment de desesperació absoluta, li vaig dir al Marc que necessitava tornar a treballar. A vegades hi penso, no diria que ho trobo a faltar, però sí que ho enyoro una mica. Avui una entrevista i algun acte, demà una roda de premsa i unes quantes trucades, demà passat un ple o un Consell General, parlar amb aquest i aquell per mirar de fer un bon reportatge... També és veritat que mentre sigui regidora no puc ni somiar en tornar a fer de periodista perquè no ho trobo èticament compatible (a no ser de tornar a Andorra), i també és veritat que serà molt difícil tornar a trobar un forat per fer-ne. M'hauré d'espavilar en algun altre sector o d'alguna altra manera.

Però encara em queda temps per pensar-hi, perquè avui no tinc hores per dedicar-les a una feina. Sóc mama i faig de mama, uns dies més bé i uns altres dies no tant. He hagut de desestimar algun treball molt interessant perquè he de ser realista, el dia té 24 hores, i si he deixat de treballar per estar amb els nens mentre no vagin al col·le, no té sentit que els encolomi bona part del dia als padrins. Llavors penso que ja arribarà el moment de tornar-hi, a treballar fora de casa, tot i que veure com al compte corrent només hi ha sortides i cap entrada, fa molt mal.

En fi, confio que això que sento aquests dies sigui puntual.
Deu ser culpa de la regla.

josefina

5 comentaris:

Ferran ha dit...

Segur que ser mama -i papa- ha de ser no fàcil, per dir-ho així. Mama menys fàcil que papa, que ja se sap que les dones carregueu amb més responsabilitats que els homes (no parlo del vostre cas en concret, que no conec, però sí en general).

Ànims, segur que ho estàs fent molt millor del que et penses.

reflexions en català ha dit...

Gràcies pels ànims Ferran.
j.

Núria ha dit...

Estic convençuda que ho fas molt bé, no et castiguis tant. Totes ens hi trobem molts dies i per més crits que fem, no serveix per a res. Per Nadal jo anava estressada i em va venir a veure la meva mare uns dies. Un vespre que vaig perdre la paciència, li vaig fotre un crit tant gran al nen, que la meva mare em va amenaçar de marxar si ho tornava a fer. Ostres, em vaig quedar tant fotuda que estem a l'agost i no l'he tornat a cridar. He cercat altres mètodes més tranquils i igualment potents perquè el nen faci el què li dic i jo ho porto més bé!! A casa ho hem notat i estem tots millor.
Res noia, ja veuràs que tot anirà bé i quan vulguis reincorporar-te a la vida laboral segur que no tindràs problema. De fet, jo no treballo del què vaig estudiar i cap problema!!

Montse ha dit...

Josefina no t'amoinis, es una temporada fins que vagin a la guarde, El que si es clar, es que has de tenir temps per tu, per esbargir-te de la feina diaria.
Es dificil d'aconseguir, peró 2 hores diaries sense que ningú et molesti fant meravelles.
Anima't ,que els que treballen pensen, mira quina sort no mes es te d'ocupar dels nens i les dones sabem que es mol dur.
Anims Josefina.
Montse

reflexions en català ha dit...

Merci noies.
Sembla que de mica en mica vaig tornant a trobar la paciència, hehe.

j.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...