dimarts, 2 d’agost de 2011

Sortejos

No sóc una persona gaire afortunada en sortejos ni en loteries. De fet, com vaig escriure ahir al Twitter, molt sovint tinc la sensació que sempre estic a la banda dels perdedors. Però avui, i segur que ha sigut cosa de la deessa Fortuna per fer-me quedar malament, he rebut amb gran sorpresa un missatge de la bústia dels webs dels programes de TV3 on se'm comunica que he sigut la guanyadora del sorteig del juliol dels millors moments de La Riera! Encara flipo ara. Em vaig enganxar a la sèrie no deu fer ni tres mesos, la veia als vespres quan en feien la repetició, i un parell o tres de cops havia entrat al seu web i hi havia deixat algun comentari. No n'havia llegit res, de cap sorteig. Doncs es veu que m'enviaran "un uniforme del restaurant Can Riera". M'ha fet una il·lusió tremenda!

És el segon cop a la vida que tinc sort en un sorteig. El primer cop va ser el 1994. Faltaven pocs dies per aquella patètica final d'Atenes i a Catalunya Ràdio sortejaven la samarreta de quatre o cinc jugadors del Barça, amb les firmes de tots ells. No recordo quina era la pregunta, només que la resposta era "Guillermo Amor", hehe! Hi vaig enviar 25 postals de cop. Uns dies després de la final van dir el nom dels guanyadors. Me'n recordo com si fos ara perquè va ser el mateix dia que el Laudrup va anunciar que marxava al Madrid. ¿Us imagineu quina samarreta em va tocar? Doncs sí, la del Laudrup. En aquell moment em va fer una ràbia! Per un cop a la vida que em toca una cosa i havia de ser la samarreta d'un traïdor!! No la vaig poder lluir mai, només un cop que vaig anar al Camp Nou i com que feia fred no em va caldre treure l'abric i així ningú va veure el '9' de l'esquena, el record encara era massa recent i hauria pogut passar alguna mala estona. Ara amb els anys me la miro i penso que és un petit tresor, amb totes les firmes del Dream Team i aquella controvertida franja blanca a les mànigues. I al Laudrup, ¿ja el vam perdonar, no?


josefina

7 comentaris:

El porquet ha dit...

I tant que la pots lluir! En Laudrup ja està ben perdonat (en Figo és un cas a part).

Jo també tinc aquesta samarreta Kappa del Barça... i també me'n va tocar una un cop que vaig guanyar un concurs de contes de Nadal esportius a Catalunya Ràdio... i era la de Zenden.... com pots suposar no me l'he posat mai, fora algun dia per a fer la conyeta fàcil!

Enhorabona!

reflexions en català ha dit...

Que bona!! Una samarreta del 'Bodo' Zenden!! I en un concurs de contes de Nadal esportius! No es pot demanar més, hehehe!!!

I totalment d'acord amb tu, el cas del Laudrup, que va fer molt mal, al final es va acabar entenent. En canvi el Figo sí que es imperdonable.

j.

Anònim ha dit...

Una samarreta de quan la Kappa estave al poligon de MOntferrer!!!

reflexions en català ha dit...

Quins friquis que esteu fets, hehe.

m.

Núria ha dit...

I ara què faràs? Obriràs un restaurant per poder lluir l'uniforme?!! Vull una foto vestida de Maribel!!

síl ha dit...

ostres, havia oblidat que t'havia tocat aquesta camiseta! i sí, ja el vam perdonar fa temps, no? i al figo ;)

pd. ja li diré a ma mare que pugi a veure l'uniforme i intercanvieu opinions ;)

muáaa

Miquel ha dit...

A mi tampoc m'han tocat gaires coses, la única que recordo és un dels pernils del Charro que sorteja l'equip de Rac1 cada partit del Barça. Maca la samarreta!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...