Foto del final de l'estiu

Des de fa una pila d'anys, el senyal inequívoc per mi que s'ha acabat definitivament l'estiu i el temps de vacacions, és la marxa cap a Sant Cugat del Jaume i la Mari Luz de cal Farrer. Com diu cada any la meva mare, i cada any amb una mica més de peneta: "Au, una altra casa tancada i sense veure-hi cap llum", perquè la del Jaume i la Mari és davant de casa seva. Aquest matí els hem acomiadat segurament fins a l'estiu que ve, que tal com pinta el panorama no sembla que aquesta tardor sigui de gaires bolets, llàstima. Per això ahir, tarda avall, veient la generació que es va trobar a fer petar la xerrada davant del bar, vaig agafar la càmera i els vaig fer aquesta foto, que m'agrada perquè em recorda fotos velles que aquests dies reviso als calaixos de la meva mare. Espero que l'any que ve, per aquestes dates, la puguem tornar a fer. Unes senyores magnífiques (tu Pili també, encara que ets d'una altra generació), que formen part de la petita història de la Farreria i que m'aprecio especialment perquè les he vist tota la vida, són protagonistes destacades de la meva pel·lícula particular. Per molts anys.

D'esquerra a dreta: la Pili de cal Secretari, la Maria de cal Coteró, la meu mare, la Mari Luz, la Maria Pilar de cal Secretari i la Carmen de cal Farrer. I els meus nens, esclar.