dilluns, 26 de setembre de 2011

Guardiola no s'ha equivocat

Guardiola ha fet molt bé de sortir ara, precisament ara, en defensa de la directiva del Laporta. Però ai, resulta que per fer-ho s'ha guanyat unes quantes crítiques i ha causat malestar entre alguns directius actuals. Mal si dius, mal si no dius. Mal si fas, mal si no fas. Quan un parell de dies abans parla bé de la Qatar Fundation dels nassos, tots els directius contents i orgullosos amb l'inestimable cop de mà del Guardiola. Però noi, parlar bé del Laporta ara no està de moda i et fa mal vist als ulls de la majoria (gràcies especials al Grupo Godó). No m'he dedicat a fer una recerca a fons de les crítiques però ja m'imagino per on deuen anar: que si el Guardiola és un treballador del club i per tant s'ha de guardar per ell aquestes opinions, que si ara no és el millor moment per recordar que hi ha ferides encara molt obertes entre la junta del Laporta i l'actual del Rosell (¿potser hem d'esperar quatre partits seguits sense guanyar?), que si el Guardiola s'ha de dedicar a entrenar i a callar, i vès a saber quantes bestieses més.

El Guardiola, i ho diu una que no hi va simpatitzar gaire durant la seva època de jugador, és més que l'entrenador del Barça, tal com no ens atipem mai de proclamar que el Barça és més que un club. Ho ha demostrat amb escreix i crec indiscutible que està per sobre d'un entrenador normal, de qualsevol altre entrenador que el Barça hagi tingut fins ara, fins i tot del Cruyff. És del Barça, ha jugat al Barça, coneix la casa com ningú, es desviu per la seva feina i pel Barça i, per tant, té tot el dret del món a opinar sobre el que passa al Barça. Als meus ulls d'aficionada, està per sobre de la directiva, tant d'aquesta com la de l'anterior. No en el sentit de prendre les decisions que afecten el dia i a dia i el futur del club, però sí que n'està per sobre moralment, èticament i professionalment. En empreses i administracions hi podem trobar el treballador que es limita a fer el mínim possible i anar passant els dies fins a cobrar a final de mes, i també el treballador que s'hi implica, que ho dóna tot per fer la feina tan bé com pot. Si jo fos cap, m'interessaria conèixer l'opinió que tenen sobre l'empresa els treballadors que s'hi comprometen i ho demostren dia a dia. És una manera de respectar-los, no? I si em diuen que el cap que hi havia abans meu "també va fer coses bones", ¿per què m'ho he d'agafar malament? Si el Laporta i els seus no haguessin fet coses bones no seríem on som.

El Guardiola és un tio agraït, perquè recorda que va ser el Laporta qui va confiar en ell per entrenar el Barça quan n'hi havia molts (i m'hi incloc) que no en donàvem ni un duro. El Guardiola és un líder. Per la seva manera de ser, per la manera de treballar, per la manera de tractar la gent del seu voltant. Ja m'agradaria a mi que hi hagués un sol polític del meu país (un de sol, no demano més!) que tingués la capacitat de lideratge del Guardiola. Em ve al cap un comentari que fa pocs dies ens va deixar el benvolgut Dessmond, dient que "és trist que el líder més creïble d'un país sigui un entrenador de futbol". No sé si és trist o no. El que sí que sé és que el Guardiola es mulla, s'arrisca, toca de peus a terra quan hi ha eufòria al voltant, i és el primer d'esperonar i d'animar el personal quan sembla que al cel només hi ha núvols negres. I sent com és, sense presumir-ne i en silenci, ha aconseguit el que ha aconseguit. I el que ha aconseguit (i el que segur que encara queda per aconseguir), conforma una presentació més que suficient per consentir-li, fins i tot, que parli bé del Laporta. Sempre ens queixem que a aquest país li falta lideratge, que no hi ha veus crítiques que se sàpiguen alçar amb força. Però, ¿què passa quan en surt alguna? O la fem callar de seguida, o l'ataquem fins que se'n torna a casa, o la ignorem. Amb el Laporta quan es va posar en política va passar una cosa similar. Surt un tio que s'ha guanyat un prestigi com a president del millor Barça de la història, parla d'independència sense por i pam! Tots a sobre a ridiculitzar-lo, a malparlar-ne, a buscar-li merda i a prendre'l per boig. I mentre, anem navegant per un mar de mediocritat i de grisor, i ens les van fotent i encara els fem la rialla i anem de víctimes, que és lo pitjor que podem fer en moments transcendentals com aquest.

A més, i d'acord amb el que deia aquest dematí el Basté, al Laporta ja se li ha fet (i se li fa encara, només cal mirar o llegir mitjans sobretot del Grupo Godó) un judici mediàtic amb sentència clara: CULPABLE. Però la realitat és tossuda, per exemple: ¿qui va treure els Boixos Nois del Camp Nou? ¿i qui en vol camuflar el seu retorn sota el paraigua eufemístic de la grada jove? Va home va! El temps acabarà posant cadascú al seu lloc. El Guardiola ja ho ha començat a fer. Gràcies. Espero, però, que no et facin penedir ni retractar ni matisar el que vas dir dissabte.

josefina

2 comentaris:

Evocacions ha dit...

La crucifixió de Laporta és pel seu nacionalisme. Guardiola fa bé en dir el que sent: que està agraït.No diu que estigui d'acord o no amb les acusacions. Adopta una postura "humana". Sandro ens farà malbé el Barça pensant que és fàcil que passi, deportivament, el que ha passat, però, ho sabem prou, no ho és, de fàcil.

Jordina ha dit...

Jo també aplaudeixo el gest d'en Guardiola. Una lliçó com una catedral. Avui al Segre llegia que ha dit que les dues directives són més assemblades del que es pensen. Fins i tot "justificant-se" aconsegueix no retirar res del que ha dit. El que em sembla més trist és que hagués sorprès tant a tothom que sortís en defensa d'en Laporta, quan el que va dir és lògic i sensat. Per sort sap com dir les coses i no és fàcil -sempre n'hi haurà que ho faran- manipular les seves paraules. Ah, però sort que ara en Mas crearà un "comitè d'experts" per recuperar els valors...

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...