Les modes, que no deixen de ser un reflex patètic de la nostra condició d'éssers vivents durant quatre dies, tenen el detall de retirar-se sempre, amb més o menys dignitat, potser més tard del que els tocaria, com ara el nostre estimat Guardiola, que es va arrossegar un parell d'anys abans de maxar cap a Itàlia.
Fixeu-vos que ara la gent ja no implementa tant com abans i les coses no es prenen en valor com caldria. La tolerància ha emmudit per culpa de la sostenibilitat i la societat de la informació es rendeix davant la sofisticada societat del coneixement, com si fos la gran novetat en la història de la humanitat.
La societat que vindrà ara no serà pas la del coneixement, sinó la de l'exigència, la de les coses clares. Per això el terme sobiranisme no el sentireu gaire d'aquí (a) un any o dos. La crisi serà molt fotuda, però en sortirà una societat que serà més conscient de l'estupidesa de les modes, de la misèria de les paraules que no diuen res, de la inutilitat de les etiquetes. Serà una societat més pragmàtica que, per exemple, exigirà explicacions als que es diuen sobiranistes.
Potser per això el Mas ha anat a Madrit a fer un discurs gairebé secessionista. Diria que ja no es veu amb cor de fer servir la paraula sobiranisme.
El terreny de joc es redueix. Els dos equips tenen la defensa al mig del camp. Trenta metres per a 20 jugadors.
m.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?
0 comentaris:
Publica un comentari