dimarts, 27 de setembre de 2011

Toros a Andorra i nacionalistes a galeres

Comencem per la notícia groguenca. Gran exclusiva del periòdic de refèrencia a Andorra: Un grup d'empresaris projecta una plaça de toros a Santa Coloma. No hauria costat gens, senyor periòdic, explicar que la Llei de tinença i de protecció d'animals prohibeix "l'ús d'animals en espectacles, lluites i altres activitats si aquests els poden ocasionar sofriment o ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen"; més concretament, la norma prohibeix "les curses de braus amb mort i altres pràctiques similars".

Ja ho sé, que les lleis es poden canviar, però si vols comunicar amb rigor, si quan et cauen pals et defenses amb l'argument que sempre es dispara contra el missatger, hauries de ser una mica respectuós amb el missatge. En aquest cas, la realitat no t'hauria espatllat un bon titular. I si no saps que hi ha una llei, truca, home.

Les declaracions del Miquel Roca avui em fan una mica de pena perquè són contundents, claríssimes, i no en traurem res de bo, de la part que representa aquest senyor, que és la gent de tota la vida que tota la vida s'ha empassat el que deia La Vanguardia. El senyor Roca ha dit que la reforma de la Constitució és més greu que la sentència de l'Estatut perquè aquesta sentència la va dictar un tribunal desligitimat i la reforma exprés de la Consti ha sigut una decisió molt treballada del PP i el PSOE, que han arraconat "els nacionalistes" (ell en diu nacionalistes, no pas nacionalistes catalans). El més greu és que, segons ell, el pròxim pas serà un pacte PP-PSOE per canviar el sistema electoral i enviar "els nacionalistes a galeres".

El que em fa pena, el que fa pena, és que algú tan legitimat com el Miquel Roca digui això i no reclami, tot seguit, la independència de Catalunya. Encara que hagi mamat franquisme la major part de la seva vida (el franquisme encara és vigent) i que hagi estat un dels papes de la Consti, no pots dir que Espanya et vol enviar a galeres i quedar-te tan tranquil. O calles, o et mulles.

4 comentaris:

L'home del sac ha dit...

Totalment d'acord amb això d'en Roca.
És nacionalisme d'aquest que només crea victimisme i malestar sense aportar cap solució.
És com quan sento en Duran queixar-se en to ultra-catalanista que amb els nostres diners a Andalucía fan operacions de canvi de sexe gratis. Alguna solució Sr. Duran? Perquè a mi només se me n'acudeix una...

Ah, i això dels toros... sort que a Andorra no ho permetrien mai. Suposo...

Ferran ha dit...

Estic 100% d'acord amb la contundent (i òbvia) conclusió final. Pel que fa a "la gent de tota la vida que tota la vida ha llegit La Vanguardia en castellà", voldria puntualitzar només que la "tradició" no implica, obligatòriament, que el perfil polític d'una persona vingui determinat per aquest fet. La meu mare llegeix de "tota la vida" La Vanguardia en castellà (tot i que el català és la nostra llengua familiar, no el va aprendre a l'escola, no el sap escriure bé i li costa llegir-lo més que no pas el castellà) i votaria ara mateix per la independència.

I no crec que sigui l'única.

reflexions en català ha dit...

Home del sac,

Em sembla ara elq ue toca és el casino, o els casinos. A veure si el bisbe cedeix.

Ferran,

Tens raó. Hauria d'haver dit "una part de la gent...".

reflexions en català ha dit...

Ferran,

Després d'una reflexió molt elàstica, he decdit deixar-ho així:

"Les declaracions del Miquel Roca avui em fan una mica de pena perquè són contundents, claríssimes, i no en traurem res de bo, de la part que representa aquest senyor, que és 'la gent de tota la vida' que tota la vida s'ha empassat el que deia 'La Vanguardia'."

Crec que la teva mare no s'hi hauria de sentir identificada.

Salut.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...