divendres, 28 d’octubre de 2011

El meu vot

No és que em preocupi gaire perquè són unes eleccions en què el nostre vot tindrà una transcendència més aviat escassa. Manarà un senyor que al principi deixarà anar molt bones intencions, que fins i tot parlarà en català en la no-intimitat, però que acabarà actuant com el ZP, amb l'agreujant de la crisi i una majoria absolutíssima.

I per si de cas, sempre els quedaran els tribunals.

Encara no sé què faré amb el meu vot. El que sí que sé que no faré és regalar-lo al bàndol rival. O ERC o CiU, no hi ha alternativa. I de fet ja estic acostumat a votar amb el nas tapat, des del 2003. Respecto el vot en blanc, el nul i l'estelada, però penso que hem de votar els nostres, encara que ens provoquin una micona d'urticària. Si ERC i Solidaritat anessin pel món amb aquest criteri, anirien juntes a les eleccions, però com que el sectarisme és el que preval a totes les famílies polítiques, són incapaces d'arribar a cap acord. I mira que ara era el moment oportú per començar una nova etapa. Si els d'Esquerra volen fer autonomisme, que en facin. No hi estem d'acord i ho diem, però hem preferit que els nostres 100.000 votants no es perdin i que se sentin representats de tant en tant al Congreso. Si els d'Esquerra no saben a què juguen (volen la independència fiscal però creuen que el pacte fiscal és gairebé un somni), nosaltres sí. Nosaltres volem la independència demà passat i ells no ho saben. No passa res. Podem conviure al Congreso. Per què no?

Ah! No sé per què us enfadeu tant amb el Sr. Gregorio Peces-Barba-Papá-de-la-Constitución. A mi m'ha fet gràcia, aquest home. Alfons, els teus companys de comissió al Parlament són provincians, igual que els catalans que s'esquincen les vestidures perquè un senyor ens tracta com si fóssim una colònia, que és el que som; des del president Mas fins al Basté i els piuladors professionals, s'enfaden perquè se senten estafats com a espanyols actius o passius. A mi no em passa, això. Des dels que reclamen seleccions estatals (quan no tenim estat), fins als que volen fer lleis i més lleis per protegir el català a l'escola quan saben que la Ley està per sobre de les lleis; molts d'aquests a l'hora de la veritat voten el que voten i s'empassen tot el que convingui; molts d'aquests estan disposats a repetir el serial de l'Estaut, ara amb el pacte fiscal; d'aquí a sis anys tornarà a passar el mateix. Potser és que som addictes a posar-nos-hi bé.

m.

8 comentaris:

L'home del sac ha dit...

El meu vot, com ja vaig explicar en el meu blog, anirà a ERC, perquè crec que cal donar-los una oportunitat i enfortir aquest nou projecte.
Tant de bo SI i ERC poguessin anar junts. SI ha desaprofitat una gran ocasió per no caure en la marginalitat de cara al futur.

Sobre en Peces-Barba, doncs no sé perquè s'enfaden tants alguns. A mi em va fer gràcia i tot. En el fons no ha fet més que tractar-nos clarament com una colònia que comença a fer nosa. Ja m'agradaria que tots els espanyols ens tractessin així i no com una part indivisible del seu imperi i nació.

reflexions en català ha dit...

Subscric fil per randa aquest escrit.
josefina

Núria ha dit...

Totalment d'acord!
A mi no m'ha ofès gens el senyor Peces Barba, tot el contrari, he pensat que ja era hora que algú digués les coses pel seu nom. Estic encantada que algú s'atreveixi a parlar. I els espanyols que el recriminen són uns hipòcrites perquè pensen el mateix que ell. I els catalans que s'emprenyen, com en Basté, ho fan perquè se senten ofesos, perquè en el fons se senten tan espanyols com els altres. Ara, Felip V no en era un paio llest i per això va triar Catalunya enlloc de Portugal. Sinó de què haurien viscut fins ara? Diga-li tonto!!

Ferran ha dit...

El que va dir el Sr. Peces a mi em sembla meravellós. Al final, a tota aquesta colla (l'Aznar, els d'Intereconomia, el mateix Peces) algun dia els haurem de dedicar una plaça, en agraïment pels serveis prestats (ep, però una de sola per a tots ells, eh?)

Política colonial ha dit...

A mi el que digui una rata feixista em preocupa relativament poc.
Ara, cada dia se'm més difícil conviure amb catalanets acomplexats, i botiflerots de merda, tinc la sensació d'estar envoltat de zombis.

reflexions en català ha dit...

La idea, la meva, és que Solidaritat no té cap mena de sentit ni futur si es manté com l'ovella negra de la família, encara que tingui moltes raons. El nostre objectiu és la llibertat immediata i SI és una eina. Cal no oblidar-ho. Una cosa és denununciat el provincianisme, i una altra és quedar-se només en això. Hem de ser generosos, que la gent vegi que volem construir. La paraula 'solidaritat' és molt diferent de 'partit', que avui en dia és igual a 'secta', a 'conjunt d'interessos'.

m.

Joan ha dit...

A mi de lo del Peces-Barba el que me cabreja és precisament la reacció dels d'aquí. Aquesta indignació que els ha agafat.

Es ben trist constatar una vegada més que a les espanyes tenen més clar que és Espanya i que es Catalunya que molts catalans. Ells saben perfectament que Catalunya no és Espanya. Estem fora del "territorio nacional" com va dir la Espe. Som una simple colònia que va ser annexionada fa molt temps i de la qual se’n ha de xuclar tot el que es pugui com a qualsevol colònia.

Això ells ho saben molt be i aquí hi ha una bona colla de ximples que no son capaços de veure-ho. Ni tant sols quant els espanyols mateixos ho expliquen periòdicament amb una claretat meridiana!!

Per cert, jo del meu vot no se que fer-ne. El que si que no faré serà votar CiU. Perquè per mi hi ha encara una prioritat: #durannipintat

Jaume ha dit...

Els votants independentistes que romanem al sofà i al teclat, des de l'admiració als qui militeu, acabem pensant: si ja t'ho deia jo... Però està clar que la política cal fer-la, i ara per ara no hi ha millor manera de fer-la que des d'un partit polític. Caldria establir una sana, saníssima, competència entre les diverses formacions independentistes, que acabés en una unió generosa el dia (de veritat) que calgui

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...