dijous, 27 d’octubre de 2011

Experiència a la biblioteca

Tenia moltes ganes de portar els nens un dia a la biblioteca de la Seu, aprofitant aquest projecte del 'Nascuts per llegir' i la zona que hi tenen amb tants contes per a nens petits (allò que en diuen de 0 a 3 anys). Aquest dematí de dijous, com que amb la pluja no podíem pas anar a passejar, he pensat que era el moment ideal i me'ls he endut tots dos cap a la Seu. A l'entrar a la biblioteca, el senyor que hi havia darrere el taulell m'ha dit que procuréssim fer silenci. Coi, ja ho sé, estem en una biblioteca i no deixaré que la canalla es posi a córrer, a jugar, a cantar, a saltar o a cridar.

La part infantil és al primer pis. No hi havia ningú, i he pensat que millor, perquè així no caldria que anéssim tan alerta a no parlar alt. Però ai, resulta que aquest pis és obert i dóna a la planta baixa, on va gent a llegir diaris o revistes, per exemple. I ja hi hem sigut. Al Josep, als seus dos anys i mig, li puc demanar que parli fluixet, ho entén, i ho fa. Però a la Maria, a punt de fer 17 mesos, no. I cada vegada que agafava un conte i hi començava a veure figures que li són familiars, les deia en veu ben alta. I clar, si ella no parla fluixet, el Josep pensa que ell tampoc ho ha de fer. Als nostres nens els encanta mirar contes, com a la majoria, però també explicar-hi què hi veuen i que tu els expliquis què hi ha. Cada dos per tres, des del pis de baix anàvem sentint: "xiiiit, xiiiiit." La canalla s'ho han passat de conya amb tants contes però jo no hi he disfrutat gens ni mica. Patia, i estava més pendent de fer-los callar que no pas de compartir les seves descobertes i el seu entusiasme. No m'han quedat pas ganes de tornar-hi. He vist que la biblioteca, com a mínim la de la Seu, encara no és lloc per a ells. Al cap d'uns tres quarts d'hora, quan ja s'han esverat i han començat a córrer i a deixar els contes de banda, hem marxat. Suposo que si hi hagués anat només amb el Josep la història hauria sigut ben diferent, però miri, tenim dos crios que es porten un any i on en podem portar un també hi podem portar l'altre. És la part més positiva de tindre fills tan seguits.

Deixo aquí unes reflexions:

- ¿Com és possible que la part de la biblioteca dedicada als més petits no sigui tancada, no estigui aïllada per no molestar la resta d'usuaris? Em poso en la pell d'un usuari qualsevol i m'emprenyaria molt anar a la biblioteca i haver d'aguantar canalla que parlen i criden i riuen. Ara que sóc mare, no m'emprenyaria amb la canalla ni amb els pares, sinó amb els responsables de la biblioteca per no preveure aquestes situacions.

- ¿Com pretenen que facis callar una criatura de 17 mesos que quan veu tants contes al seu abast es posa nerviosa d'alegria i no pot parar d'ensenyar-te tot el que hi veu? ¿Com l'hi expliques, que està en una biblioteca i no pot parlar alt? Queda molt bonic dir que hi ha espais a la biblioteca per a criatures acabades de néixer i tot, però si això es vol fer bé i sense causar molèsties a la resta de visitants, s'ha de saber planificar molt bé aquesta zona. M'agradaria conèixer una sola criatura de 17 mesos que es posi a mirar contes durant mitja hora sense dir ni piu. Vull dir que partint de la base que una biblioteca és un lloc de silenci i concentració, no vulguem que els pares hi portin criatures tan petites que sabem perfectament que no saben ni poden callar, com és normal. Ja no depèn de si els pares els sabem educar o no, és una qüestió de sentit comú, d'aprenentatge! I si criatures de 17 mesos parlen massa alt, doncs el seu lloc no és una biblioteca. Això m'ha quedat ben clar, avui. Però llavors només demano a les administracions que deixin de fer el paperina dient que a la biblioteca hi ha espais per a nens dels 0 als 3 anys (odio això dels 0 anys), si no són capaços ells de saber separar correctament totes les zones.

 - Que sembla mentida, home!


josefina



7 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Doncs això, exemple paradigmàtic de fer el paperina i de viure al segle XX.

marc

síl ha dit...

jo diria que t'enfadessis amb els encarregats de fer fer les biblioteques i els que les dissenyen.
Els que hi treballem en som víctimes, també. La concepció que té l'usuari és la de lloc d'estudi; la dels "bibliotecaris" antics, també; la dels "bibliotecaris-responsables" progres (com a BCN, que som molt europeus del nord) és la d'espai social-de convivència-oci i formació i el silenci relaitu; la dels arquitectes, la de fer una obra ben despampanent independentment de la funcionalitat i de preservar espais; la de l'administració, la de fer una obra bonica, amb bona consideració (=a vots) pels usuaris; i la dels treballadors rasos, que han de mirar de contentar a uns i altres.

Així que, t'entenc... i coi, que la nena s'ho passi bé, que aprengui a estimar els llibres.

reflexions en català ha dit...

És que és aquí on volia anar a parar, Síl. No volia criticar tant el senyor que ens feia callar, perquè el puc entendre, sinó el fet que si vols que la teva biblioteca tingui un espai per a criatures tan petites li has de buscar un lloc on els xics no puguin molestar la resta d'usuaris. O sigui que el meu empipament és cap als de dalt, cap als responsables. Si la primera planta de la biblioteca de la Seu fos tancada, estic segura que el bibliotecari del mostrador no ens hauria hagut de fer callar en cap moment, i tothom tranquil i disfrutant de la biblioteca. En fi, ja hi tornarem quan siguin més grans. Però que ningú em vingui a dir que porti els nens a la biblioteca perquè no ho tenen gens de ben muntat!

j.

síl ha dit...

O, hi tornes, i que els nens facin la seva, recoi!

Anònim ha dit...

Conec la Biblioteca de la Seu, i et puc dir que està dissenyada amb el cul. En la época que es va contruir, va primar el disseny per devant de la funcionalitat. 4 plantes amuntegades en una caixa de vidre i acer encofrada en una cripta d'una esglesia. No em puc imaginar més disbarats. El resultat el patim els usuaris, especialment els petits i el estudiants, sorolls, rampes, estretors, etc.

Ara pot sembla molt fríbol dir que ens mereixem un altre equipament, però ves a demanar que et facin una biblio nova i et donaran un punt de llibre(com a molt!!!).
Jo continuaré anan a la biblio (només faltaria!!) amb els meus peques, i si fan soroll i s'agobien en una estoneta marxem i ja està. No crec que la biblio sigui un lloc per passari tota la tarda (amb crios!).

Respecte al comportament del bibliotecari, no crec que haguem de encendre una foguera per 2 o 3 xits!!!!

Anònim ha dit...

Hola,
Només vull deixar una reflexió a l'aire, vosaltres creieu que una criatura de 17 mesos pot estar quieta i concentrada mirant un conte més de vuit o deu minuts? Ni a la biblioteca ni a casa.
Els pares han de saber on són els límits dels seus fills i no forçar-los a fer el que no els toca per la seva edat.
D'acord que la biblioteca no està ben aïllada acústicament, però això no vol dir que cadascú no pugui trobar el seu espai.
Jo tornaria a la bibliteca sempre que hem vingués de gust, i quan els nens es comencen a posar inquiets, al costat hi ha el Parc del Segre.

Lourdes

reflexions en català ha dit...

A veure, a veure, una mica per aquests dos últims comentaris que han aparegut fa uns dies... A vegades les coses les hem d'explicar de 50.000 maneres diferents perquè sembla que costa entendre-les a la primera, ospe.

Primera: sé perfectament, i a més em sembla que ho dic en l'escrit, que una criatura de 17 mesos no s'està gaire estona quieta mirant un conte, i encara menys algú nerviós com és la nostra nena. Sé de què parlo.

Segona: no vaig a la biblioteca amb els nostres nens amb la intenció que s'hi estiguin ni mitja hora ni una hora ni tota la tarda ni tot un matí perquè sé que això és IMPOSSIBLE. I em sembla que també quedava clar en el meu escrit, però ja veig que no.

Tercera: el que volia dir i ja veig que qui no ho vol entendre no ho entèn, és que jo vaig patir molt cada vegada que sentia el senyor bibliotecari fent-nos callar i que per aquest motiu no hi vaig disfrutar gens, i que si es vol que la canalla tan xics vagin estones a la biblioteca s'ha d'entendre que no tots els usuaris que hi van al mateix moment vulguin sentir canalla parlant alt o rient perquè els fan gràcia els contes. Ostres, tan difícil és d'entendre-ho??

I Lourdes, segur que tard o d'hora hi tornarem, a la biblioteca, però amb peus de plom. I una cosa més, que m'ha tocat particularment la moral del teu comentari: si hi ha una cosa que tinc molt clara com a mare és que a la meva canalla els calen límits i disciplina, en aquest sentit em considero una mare més aviat estricta, a vegades potser massa. I quan veig que estem en un lloc (biblioteca, botiga, cafeteria, etc.) i que els nens poden començar a molestar la resta de gent que hi ha, no tardem gaire a marxar.

Em sap greu que no hàgiu entès gairebé res del meu escrit i que en comptes d'admetre que és complicat que nens tan petits puguin conviure un quart d'hora en un espai obert amb la resta d'usuaris de la biblioteca, em vingueu a donar lliçons de com són les criatures de 17 mesos i de com ho he de fer com a mare. Ho faig tan bé com puc i sé que m'equivocaré en moltes coses, però si hi ha una cosa que tinc molt clara és que no vull que la meva canalla vagi a la biblioteca i amb les seves xarreres i rialles molestin altres usuaris. Em sembla normal, no?

j.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...