dimarts, 25 d’octubre de 2011

Ple ordinari del 19 d'octubre del 2011

Fidel al seu estil de sempre, els plens ordinaris a Ribera d'Urgellet es fan respectant escrupolosament els límits mínims que exigeix la llei, i com que som un municipi de menys de 5.000 habitants, els fem cada tres mesos, el tercer dimecres de mes. L'últim ple el vam fer el 20 de juliol, aquell ple extraordinari amb els senyors de Knauf, i en tres mesos es van acumulant les mocions, les preguntes, els dubtes... Que no s'estranyin, doncs, si els plens duren més estona de la que els agradaria. Precisament en el torn de precs i preguntes vam fer un prec per demanar que un parell de dies abans dels plens se'ns reuneixi en això que se'n diu comissions informatives i se'ns expliquin els punts que es portaran a debat i aprovació del plenari. Així d'una banda els fem una bona part de les preguntes en aquesta reunió i podrem escurçar la durada dels plens, i de l'altra nosaltres podrem valorar més bé el sentit del nostre vot. Van dir que ho estudiarien, ja ho veurem.

Veient també que les actes de cada sessió respecten de forma igualment escrupolosa el que la llei diu que han de contenir com a mínim, però considerant que pequen de breus, hem acordat amb la senyora secretària que li facilitirem una gravadora amb l'única finalitat que en les actes s'hi puguin veure resumides les intervencions de cada part, almenys l'esperit amb què es fan. No en demanem la literalitat absoluta, sinó un resum que permeti, com a mínim, que quan un llegeix una acta es pugui fer una idea de què es va dir, qui ho va dir, i el sentit i la intencionalitat del que es va dir.

Teníem preguntes sobre alguns dels decrets d'alcaldia:

1. La sol·licitud d'una subvenció per prorrogar per un any més (i ja ha de ser l'últim) l'agent d'ocupació i desenvolupament local (AODL) que compartim des de fa quatre anys amb els municipis d'Organyà, Fígols i Alinyà, i Cabó. Vam voler saber en què ha treballat aquests quatre anys l'AODL en el nostre municipi en concret, i entre la secretària i l'alcalde accidental, Jesús Dòria, (el senyor alcalde era a Lleida i va arribar ja quan debatíem les mocions), ens van donar unes respostes una mica vagues: que si ha col·laborat en el projecte del camí de les mines, que si col·labora en la pàgina web que s'ha de posar en funcionament, que si dóna un cop de mà a les secretàries quan tenen molta feina... Es veu que un cop l'any justifica la seva feina amb un informe al Departament de Treball. Serà qüestió de llegir aquests informes per treure'n l'aigua una mica més clara.

2. L'adjudicació de l'aprofitament de caça a la forest n. 81 bis d'UP, Bosc de Castellar. Un altre capítol de la relació amor-odi entre el senyor alcalde i la peculiar associació dels 24. L'administració s'hauria apropiat d'uns terrenys que pertanyen als 24 (el secretari de l'associació va vindre al ple i assegura que tenen tots els documents necessaris per demostrar aquesta propietat, i mira per on que me'l crec) i els cedeix a la societat de caçadors de Montan per sis anys, a raó de 800 euros l'any. Hi ha coses fosques, no hi podem estar d'acord.

3. El nomenament del senyor Marc Vicente com a representant de l'alcalde. I amb aquest ja són nou, els representants de l'alcalde. Se'l nomena "per gestionar tot el que estigui relacionat amb l'esport del piragüisme a la zona esportiva d'Arfa i de les instal·lacions del Parc del Segre". Llàstima que en aquest punt no hi havia el senyor alcalde perquè teníem tantes preguntes per fer-li... Ni el senyor Dòria ni la senyora secretària (que hi havia punts que jo no sabia si feia de secretària o de regidora de l'equip de govern) van saber respondre amb exactitud la pregunta de quina feina concreta faria el senyor Vicente, si aquesta feina es podia entendre deslligada de la que fa com a treballador del Parc del Segre i com a membre del club Cadí Canoë Kayak, si calia que tingués un càrrec tan pompós com el de representant de l'alcalde per fer la feina de "gestionar"... Només ens van poder assegurar amb rotunditat que no cobraria de l'Ajuntament, tot i que això ja ho veurem al pressupost de l'any que ve, perquè hi ha una pila de representants que cobren, tant pel fet de ser representants com per anar als plens, com hem pogut veure en les xifres de despeses i d'ingressos del primer semestre d'aquest any. Això del Marc Vicente no m'ha sorprès perquè ja m'havien arribat notícies que últimament havia tingut certs acostaments amb el senyor alcalde. L'únic que em pot sorprendre és adonar-me un altre cop de les paradoxes de la vida i de com costa mantindre una actitud coherent al llarg dels anys. Els últims quatre anys, en què servidora va intentar sempre que va poder donar un cop de mà als regidors de Progrés, si hi havia algú que a les reunions es postul·lava sempre radicalment contrari al senyor alcalde per diverses històries del passat, aquest era el senyor Marc Vicente. Tot plegat em porta a reafirmar-me en la impressió que tinc que aquesta figura dels representants que tant li agrada nomenar a l'alcalde obeeix més a la intenció de tindre algunes persones (i per extensió, famílies), contentes i calladetes, que no pas a raons de funcionament i de gestió.

Pel que fa a les propostes d'acord que es van sotmetre al ple les vam votar gairebé totes favorablement. Però vam qüestionar el conveni que ara firmarà l'ajuntament amb els veïns del Camí de les Mines en el tram comprès entre la Freita i cal Joan de la Coma. Aquest conveni és fruit d'un error important de l'ajuntament, que quan es va fer el projecte del camí de les mines no va caure en cap moment que un tros del camí que havien d'aplanar les màquines passava per finques privades. Els propietaris van veure com les màquines entraven a les seves terres sense tindre'n cap notícia, i en una reunió amb el senyor alcalde i el tinent d'alcalde Jesús Dòria, sabem per gent de confiança que hi va ser present, que els representants de l'ajuntament van reconèixer l'error. El dia del ple el senyor Dòria no va voler ser tan clar, però el fet és aquest. Els propietaris afectats ara estan contents perquè poden arribar més bé que mai a les seves finques, però aquí tenim un altre exemple de la política de fets consumats tan habitual en aquest entorn nostre. Després hi havia el tema de la cadena: el conveni diu que es posarà una cadena per evitar el pas de trànsit rodat entre la Freita i cal Joan de la Coma. Només hi podran passar els veïns, que en tindran les claus, i bicicletes, cavalls o passejants. Vam plantejar que no tenia cap sentit deixar obert el camí al seu inici al Pla si més amunt hi havia una cadena, i que la cadena havia de ser al començament i al final de tot el camí. De fet, el projecte de 'Caminos verdes' redactat per Madrid, i que ja s'està executant, preveu que tot aquest camí (que està quedant molt maco) sigui només per passejar-hi a peu, en bicicleta o en cavall, i que només hi podran accedir en cotxe els veïns que hi tinguin propietats. Males notícies, doncs, pels rovellonaires de fora. Tot i que ja veurem què dura tot plegat: tant les barreres que tancaran els camins, com els camins mateix, perquè el manteniment l'haurà de fer l'ajuntament, tal com s'hi ha compromès...

De mocions en vam presentar cinc:

- Una sobre la guixera de Knauf a Tost. Hi plantejàvem tot un seguit de preguntes per l'alcalde i demanàvem consensuar un document entre els dos grups municipals per demanar a la Generalitat de forma explícita que no s'autoritzi la guixera. El senyor alcalde, casualment, no va arribar a temps de contestar les preguntes. I l'equip de CiU no va aprovar la moció perquè va explicar el senyor Dòria que els mecanismes legislatius i no sé què més ens va llegir, doncs va venir a dir que l'Ajuntament no es podia oposar al que decideixi la Generalitat. Al meu entendre, i així ho vaig dir al senyor alcalde quan va arribar al ple, l'oposició que han mantingut cap a la guixera ha sigut molt tèbia, i no veia (i no hi veig) on hi ha el problema en consensuar una petició raonada per adreçar-la a la Generalitat.

- Una sobre la transparència en les actuacions de l'administració pública, presentada per la companya Montse i recollint recomanacions internacionals. No es va aprovar amb una justificació sensacional del senyor Dòria: "Com que ja som transparents i democràtics no podem aprovar aquesta moció." Eh, no em direu que aquesta argumentació està a l'alçada de l'APM!

- Una sobre un estudi electromagnètic que la companya Montse ja fa temps que reclama per escrit a l'Ajuntament, arrel de la construcció d'un nou edifici a la subestació elèctrica d'Adrall. Es va rebutjar perquè no es creu necessari tot i que al final em va semblar entendre, Montse, que tu t'encarregaries de trobar qui podria fer aquest estudi. (En aquest punt ja portàvem tanta estona de ple que a una servidora li costava concentar-se).

- Una sobre la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya referent a la immersió lingüística. La van votar a favor, evidentment. En aquest punt em va encuriosir l'actitud de la senyora secretària. Va dir:
"Ja la tenia a punt per presentar, la moció, però al veure que l'entràveu vosaltres ja la vaig deixar."
Ai coi, ¿aquesta és funció d'una secretària de l'ajuntament? ¿preparar mocions per a l'equip de govern? Jo no ho tenia entès així. En tot això, i en altres detalls, hi he anat pensant després.

- Una sobre el bonic aparcament de l'era Badia del Pla. Un aparcament que fa més de dos anys que està operatiu, que ha sigut gratuït, i que alguns veïns l'han fet servir com si fos el seu pàrquing privat (i altres coses, perquè fins i tot diu que s'hi fan barbacoes). Demanàvem, doncs, que s'oferissin les places de pàrquing en règim de lloguer. El cas és que vam presentar la moció a final de setembre, i a meitat d'octubre ens arriba a les cases la carta del senyor alcalde anunciant la mesura. Com li vaig comentar:
-Sempre podrem dir que primer va ser la nostra moció i després la teva carta.
-Pots dir el que vulguis.
-Només faltaria.

A diferència del ple del juliol, en què es notava la tensió en cadascuna de les paraules i gesticulacions del senyor alcalde, aquest cop hi va haver un diàleg cordial, ens vam tutejar, i jo fins i tot em vaig divertir en algun moment. Sobretot quan surten com dòbermans els seus representants a mossegar perquè no li ho calgui fer a ell. Ja el començo a veure, aquest joc. Un exemple: en la moció del pàrquing del Pla li vaig comentar al senyor alcalde que si al veure la nostra moció ens hagués explicat que ja ho tenia tot a punt per posar les places en lloguer, doncs potser l'hauríem retirat. Doncs davant d'aquesta acusació de falta de diàleg va saltar el senyor Tomàs d'Arfa i em va recriminar que per què no vaig ser jo, la d'anar a parlar amb l'alcalde abans de presentar la moció! És que no volen ni que treballem. Els ho vaig dir ben clar: ja sé que venim a fer de floreros, però com a regidors tenim l'obligació de treballar i presentar propostes, i si un dia crec que he de parlar abans amb l'alcalde, ho faig, com ja ho he fet algun cop i ho seguiré fent. Però només faltaria que no poguéssim presentar les mocions que creiem necessàries. ¿O és que voldrien que ens quedéssim calladets a casa i els diguéssim amén a tot? Ja prou que fan i desfan amb la seva majoria, no sé de què es queixen, alguns. En aquest punt fins i tot la secretària va insinuar que presentàvem massa escrits! "Mal si escrivim, mal si no escrivim," vaig replicar. Deu ser que els donem una mica més de feina de la que tenien fins ara. Què hi farem!

Al torn de preguntes vaig preguntar quina era la feina dels representants de l'alcalde, després de veure que molts d'ells han cobrat poc o molt de l'ajuntament aquest últim any. El senyor alcalde em va voler tergiversar les paraules i la intenció i ho vaig deixar córrer. Segur que en podrem tornar a parlar més endavant. Com vaig intentar explicar, no ens sembla malament que el representant de l'alcalde a la Parròquia, únic poble mínimament poblat que no té regidor a l'equip de govern, cobri de l'Ajuntament perquè segur que fa una feina important al seu poble i com a nexe d'unió entre la Parròquia i l'Ajuntament. Cap objecció. Però em costa d'entendre que, com a mínim l'últim any, pràcticament tots hagin cobrat pel fet de ser representants i també per anar als plens. Penso que per anar als plens no han de cobrar, no hi tenen dret a vot, no són càrrecs electes, i segur que trobaríem altres destins més d'interès comú on col·locar aquests cèntims. Veurem què passarà el proper exercici pressupostari. Alguns defensors d'aquests representants diuen que cobren perquè treballen pel seu poble. Bé, hi ha moltes persones que fan alguna feina pel seu poble i no demanen res de l'Ajuntament, no demanen cobrar dels cèntims públics, dels cèntims de tots. Suposo que és qüestió de caràcters.

Hi va haver altres qüestions, altres detalls, però a grans trets les coses van anar per aquí.

josefina


3 comentaris:

Graellsia Isabelae ha dit...

Moltes gracies pel resum del ple!
Estas fent una molt bona feina, quina currada!
Ja xerrarem.
Ptns

reflexions en català ha dit...

Gràcies. Fem la feina que podem, que en el meu cas no és gaire perquè no tinc temps. I tampoc te'n deixen fer gaire, ja ho veus.

j.

jordina ha dit...

No m'he llegit fil per randa el comentari, ja ho faré, però m'ha cridat l'atenció que us deixin anar "que presenteu massa escrits"... No us deixeu enredar!! L'única manera de defensar que les coses s'han dit o demanat o exigit o contrastat o demostrat és fent-ho per escrit. Amb comprovant oficial d'haver-ho presentat. Ai carai, i què és l'administració sinó??? No us en fieu de les paraules.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...