dissabte, 29 de desembre de 2012

Un súper al Pla!

Crec que podem dir que avui, dissabte 29 de desembre del 2012, és un bon dia per al meu poble, i des d'un punt de vista molt egoista, un molt bon dia per mi. Avui ha obert les portes el primer supermercat del Pla, que deu ser aquest el motiu pel qual li han posat L'únic. L'ha posat en marxa una família instal·lada de fa temps als pisos de l'edifici on hi ha l'establiment, i com els he dit, espero que tinguin molta sort. Ja feia mesos, anys fins i tot, que s'especulava amb l'obertura d'un súper en aquells baixos on fins fa cosa d'un any hi havia Don Sofá. I finalment és una realitat. Feia falta al Pla un súper com aquest a peu de carretera. També ofereixen servei de cafeteria i un gran punt a favor que tenen és que hi ha molt lloc d'aparcament. Està just al costat de l'ajuntament i preveuen obrir de dilluns a divendres de vuit del matí a nou del vespre, i dissabtes i diumenges de deu del matí a cinc de la tarda.


Ha sigut una molt bona sorpresa veure l'estol de productes que ja tenen a punt el primer dia: hi ha drogueria, begudes, xocolates, cafès, llegums, pastes, caixes de fruita i de verdura, aperitius, secció de congelats força variada, secció freda amb pizzes, iogurts, mantega... Però sens dubte el que més m'ha agradat ha sigut trobar-hi una nevera ben plena de productes de Mafriseu, una altra nevera amb productes del Mas d'Eroles, de la Reula, d'Ossera i altres artesans de per aquí, i diversos assortits de productes de marques artesanes de Catalunya. Que bé, que bé, que bé!! Tot això, tan i tan a prop de casa!

Des que el Josep va al col·le amb prou feines m'escapo a la Seu entre setmana a comprar perquè no tinc gaire marge, i em queixava sovint que no puc improvisar dinars o sopars perquè sempre em falta una cosa o una altra. Al Pla hi ha una petita botiga a cal Poll, la carnisseria de tota la vida va ampliar l'oferta quan la botiga de queviures de cal Perecaup va tancar ja fa molts anys. Però reconec que no tenia gaire tirada a pujar-hi fins ara, que hi ha dies que al sortir del cole a les 12 ens hi arribem amb els nens. El problema, com és lògic, és que hi ha dies que no hi trobes el que necessites en aquell moment, o potser la botiga és tancada. És molt complicat avui dia tirar endavant una botiga petita en un poble petit, en què la gent ja té l'hàbit de pujar a la Seu un o dos cops a la setmana, i amb Andorra tan a prop. El cas del súper que ha obert avui crec que és diferent: mal futur tindrien els seus propietaris si confiessin només en la clientela del Pla, han de sobreviure sobretot amb la gent de pas de la carretera. En un poble com el nostre, com Adrall, com Organyà, si vols tindre un negoci que et funcioni, instal·lat a tocar la carretera. Si no, malament rai.

Avui hem felicitat els emprenedors i els hem desitjat molta sort i llarga vida al súper.

josefina

dilluns, 24 de desembre de 2012

Bones festes

La família de cal Rèflex, això és, Marc, Josefina, Josep, Maria, Quico, i dos peixets adquirits avui mateix, us desitgem Bon Nadal i bones festes, des d'una tarda assolellada als camps de l'Ansola.


dimecres, 19 de desembre de 2012

Ple extraordinari a Ribera d'Urgellet

Aquest dimecres al migdia hem fet un ple extraordinari de tràmit, que hauríem pogut enllestir en deu minuts si no fos perquè després hi ha una estona de debats que a vegades s'eternitzen massa. Hem aprovat per unanimitat tots els punts:

1- Devolució de fiança a Paexba per obres de pavimentació del carrer del Martre d'accés al cementiri d'Adrall.
2- Aprovació de la certificació de l'obra 'Arranjament del carrer Barri de la Parròquia d'Hortó'.
3- Aprovació de l'expedient de modificació de crèdit 1/2012.
4- Immobilització declarant la no disponibilitat dels crèdits previstos per a l'abonament de les pagues extraordinàries del mes de desembre del 2012, que ha sigut el motiu pel qual ens hem hagut de reunir en ple abans d'acabar l'any, tot i que encara potser hi torna a haver un ple abans del 31 per aprovar un pressupost que les secretàries hauran de fer a corre-cuita.
5- La moció presentada pel nostre grup, de rebuig a l'avantprojecte de llei de millora de la qualitat d'educació que ens vol imposar Espanya.

Dels temes de després, ja fora de ple i fora d'acta, destacaria:

- Rehabilitació de Sant Martí de Tost: l'alcalde ha informat 'de mutu propi' (oh, quina novetat) que l'Institut d'Estudis Ilerdencs ha posat sobre la taula 20.000 euros per agafar-los ja o deixar-los per sempre més, per dedicar-los a obres de rehabilitació de l'església més important del nostre municipi. Resulta que ja hi havia compromesos de fa uns anys 120.000 euros de l'1% cultural per part de l'Incasòl, i 120.000 euros més que corrien a càrrec del Bisbat (se'n necessiten 240.000 per mantindre-la dempeus). El que ara no és clar, tal com està el pati, és si es pot comptar encara amb aquests 120.000 euros de l'Incasòl, i per això diu l'alcalde que anirà aviat a parlar amb el seu director, però de tot el que ha dit ha deixat entreveure que difícilment en els temps que corren es pot afrontar ara una rehabilitació com li cal al temple.

- Fa uns anys hi va haver robatoris de fils de coure al Pla, i ara l'empresa que se'n cuida vol tornar a fer la instal·lació, que ha explicat l'alcalde que serveix per a les mines de Súria, i que ara proposa variacions de trajecte en alguns dels seus trams. Segons l'alcalde, la mateixa empresa no vol fer servir les pilones que queden més a prop del nucli habitat i proposa desplaçar-les cap als afores, amb el conseqüent disgust dels propietaris dels terrenys on els enclavarien unes pilones considerables.

josefina

dilluns, 26 de novembre de 2012

Carta al meu president

Benvolgut president,

Des d'ahir a la nit no puc deixar de pensar en vós, i ho faig amb una certa tristor perquè us vaig veure seriós, una mica abatut, sense saber gaire bé per què CiU ha perdut tants escons i sense saber ben bé què fer a partir d'ara. I us escric aquesta carta per dir-vos ben alt i ben clar que no teniu cap motiu per estar trist. Al contrari, el que ha passat aquest 25 de novembre crec que contribuirà a fer-vos més gran, aneu pel camí de convertir-vos en el president més important del nostre país i els resultats d'ahir, si els sabeu llegir i interpretar com correspon, que estic segura que així serà, engrandiran la vostra figura.

Ho teniu tot a favor, president. Teniu el poble al vostre costat. Segur que ara això us sembla una ximpleria o una falsedat, si ens hem d'atendre als resultats. Però no us deixeu enganyar: jo no us vaig votar, però sou el meu president, sou qui millor ens pot conduir pel camí sinuós, ple de barses i rocs, que porta fins a l'estat propi. Vau saber escoltar i interpretar molt bé la manifestació i el clam unitari de l'històric 11 de setembre passat. Vau ser valent com cap altre president ho havia sigut mai i vau avançar les eleccions perquè el poble parlés. El més còmode hauria sigut anar aguantant a la cadira, anar retallant, anar donant les culpes a Madrid, i anar passant aquests quatre anys desgastant-vos mentre el país agonitzava. Però no ho vau voler fer. Els unionistes manipuladors s'afarten de dir que ho vau fer per maquillar les retallades i que useu el debat sobiranista com una cortina de fum. Però la realitat és la que és: es retalla perquè no hi ha diners. No hi ha diners perquè Catalunya en dóna massa a Espanya. No hi ha diners perquè Espanya no ens retorna els que ens pertoquen. Perquè Espanya no ens estima, ens mensyprea, ens insulta, ens dóna cops de peu, ara riu perquè heu perdut tants escons, però és una rialla amarga, de ràbia desfermada de manera personal cap a vós, i riuen tan i tan fort per no haver d'adonar-se un altre cop de quina és la realitat, que és tossuda: el sobiranisme és majoritari a Catalunya, heu guanyat les eleccions còmodament i la segona força és ni més ni menys que ERC.

Ara sabeu qui teniu al vostre costat, sabeu amb qui podeu comptar i amb qui no, i és evident que podeu comptar amb una majoria importantíssima del poble. Us ho va dir el mestre Puyal a la gala del català de l'any: president, teniu tot un poble al darrere. I segur que des de l'Assemblea Nacional Catalana us ho tornaran a recordar les vegades que faci falta.

Avui la meva germana em feia una reflexió que comparteixo: president Mas, no teniu sort, no heu nascut per ser un polític com els altres, de vida fàcil i apoltronada. Vau guanyar les vostres dos primeres eleccions i no us van deixar ser president, i quan després de dos legislatures picant pedra i fent-vos fort des de l'oposició vau tindre una merescuda i brillant victòria fa dos anys, no heu pogut -volgut- esgotar el mandat, que hauria sigut l'opció més fàcil i segurament l'escollida per la majoria de líders mediocres que per desgràcia abunden tant. Heu sigut valent, ara heu tingut un resultat que no volíeu però amb què segurament comptàveu quan vau convocar les eleccions. Sabíeu que corríeu un gran risc i vau decidir arriscar-vos, i això és el que als ulls meus i crec que de molta gent, us farà gran. Us heu guanyat el respecte de molta gent, ens heu convençut que sou el millor president que el país podria tindre en el moment més decisiu de la nostra història, no perdeu la il·lusió, les ganes, l'ambició, la valentia, la força. Em sembleu un polític honest i treballador, no vull que us rendiu. Us demano que aneu amb el cap ben alt perquè en teniu motius.

President Mas, no us hem deixat sol. Volem que feu aquest camí amb la millor companyia possible.

Ben atentament,
josefina

Ara que les coses estan clares

M'estimo més no posar la ràdio ni mirar diaris per internet perquè els resultats són els que són i tothom en fa la interpretació que li sembla, algunes totalment forassenyades i indignes de representants públics que ara resulta que no saben ni tan sols sumar.

Els resultats d'ahir són uns molt bon resultats per als sobiranistes, això està fora de tot dubte, o ho hauria d'estar. Com diu el Marc en algun dels seus tuits, som la primera i la segona força del país i sembla que hàgim perdut, que els unionistes ens hagin vençut per totes bandes. I no senyors, ara que les coses estan clares, ara sí que comença l'hora de la veritat. I efectivament ningú va dir que seria un camí fàcil, al contrari, i ara caldrà veure si tots sabem estar a l'alçada de les circumstàncies.

CiU: francament, ni esperava ni m'ha agradat gaire que tingués una davallada tan forta, però té la seva bona lògica. La crisi i les retallades n'han sigut un factor determinant, seguríssim, però també, i això faran bé de no oblidar-ho els convergents, hi ha gent que no els ha votat perquè no s'han acabat de refiar del seu gir  independentista. Com deia ahir el Marc mentre miràvem l'escrutini, a CiU li anirà bé una mica de cura d'humilitat. Alguns convergents sobiranistes deuen estar emprenyadíssims pel que fet que per una vegada que un president s'embolica la manta al cap i marxa decidit cap a l'estat propi, una part important d'independentistes li hàgim donat l'esquena. Ahir vaig estar del tot d'acord amb el discurs que va fer el president després de conèixer resultats, i sobretot amb un argument: els catalans volem que CiU lideri el procés cap a l'estat propi però no volem que ho facin sols. Aquelles peticions de majories fortes i absolutíssimes no van agradar, potser a la nostra societat cada vegada ens fan més por les majories absolutes, reclamem més diàleg, més cessions per totes bandes, més negociació perquè no pesi molt més un costat de la balança que l'altre, més participació de més veus diferents, més riquesa i més pluralitat, al cap i a la fi. Potser ens anem fent grans, potser la nostra democràcia es va fent més madura, potser és una bona senyal per al futur del nostre país. Penso que els que s'han quedat amb CiU són els més sobiranistes. Els convergents que fins ara votaven CiU per estar tranquils i bé amb Madrid se n'han anat a cal PP, que tot i això només puja un escó perquè suposo que ha tingut un gran traspàs de vots cap a Ciutadans, que sí que han tingut uns grandíssims resultats però fem el favor de no perdre la perspectiva de la realitat, començant pel seu líder, que ahir tenia la santíssima barra de demanar la dimissió de Mas.

La realitat: valia la pena avançar les eleccions, i tant que sí. Ara les coses estan clares. Ara sabem del cert que a Catalunya hi ha la majoria sobiranista que s'intuia. No és una majoria aclaparadora, com tots ja sabíem, però és majoria i ara el que cal és que totes les parts no ho perdin de vista, no ho oblidin, ho respectin, no ho menyspreïn com fan PP i Ciutadans, cecs a la realitat, i a treballar per ampliar-la de cara al referèndum.

ERC: arriba l'hora de la veritat per Esquerra, l'hora que la història li ha estat reservant durant tants i tants anys. Ara és quan el partit de Macià i Companys haurà de donar la cara i fer-se corresponsable amb Convergència d'aquest procés dur i complicat però més engrescador i il·lusionant que mai. Suposo que no sóc l'única que fa anys que espera un acord clar i fort entre CiU i ERC, ja l'esperàvem el 2003. Des d'ahir que penso que potser hem perdut nou preciosos anys de la nostra vida. ERC ha fet un canvi de cares que no li podia anar millor. L'Oriol Junqueras dóna bones vibracions: transmet força, convenciment, seguretat, coneixement, però també tranquil·litat i serenor, i sap combinar com ningú el discurs netament independentista amb les reflexions i les propostes de suport a les persones més castigades per la crisi. Crec ben francament que la CiU de Mas no podia somiar un millor company per aquesta llarga aventura que ens espera que l'ERC que lidera Junqueras, i desitjo amb totes les meves forces que ni els uns ni els altres ho tornin a espatllar, com va passar fa nou anys.

Jo vaig votar ERC, ja ho havia argumentat en l'escrit anterior. Ahir em va saber greu la patacada tan forta de CiU i fins i tot vaig tindre remordiments d'haver convençut alguns votants de CiU perquè votessin ERC amb l'argument que CiU ja tindria molts vots. La part convergent que hi ha en mi està avui una mica trista, però quan torno a mirar les dades amb fredor m'adono que no hi ha lloc per a la tristesa: CiU ha guanyat les eleccions, malgrat la crisi i l'aposta tan forta per l'estat propi, i ERC és la segona força del meu país. ¿Què més puc demanar? Sí, m'agradaria que PP i Ciutadans no manipulin la realitat, que l'acceptin. M'agradaria que el PSC fes examen de consciència i s'adoni de cap on vol anar Catalunya, ara que ha quedat clar. M'agradaria que les CUP no diguin 'no' a tot el que proposi Convergència a partir d'ara, sobretot pel que fa referència al camí que ens ha de portar a ser un estat. M'agradaria que els d'Iniciativa no tinguin por a dir què pensen sobre la independència. I m'hauria agradat que l'Alfons López Tena s'hagués quedat al Parlament.

En fi: ara que ja sabem on som i quina força té cadascú no hi ha més remei que posar-se a treballar de seguida per sortir de la crisi i arribar a la nostra plenitud nacional. Catalunya ha parlat, i ha parlat clar.

josefina

diumenge, 11 de novembre de 2012

La família i els amics

Jo tinc clar el meu vot des de fa una pila de dies i penso que és el millor vot que avui per avui podria fer el dia 25. Votaré Esquerra. Votaré Esquerra perquè sóc dels que consideren que votar Solidaritat o les CUP aquí a la nostra província és un vot perdut i no són temps per llençar el vot. I no votaré Convergència perquè ja els votarà molta gent, potser massa i tot, que no sé pas si s'ho mereixen tant. No votaré Convergència tot i que espero, i tot fa preveure que serà així, que tingui una majoria ben àmplia. Però no voldria majoria absoluta. I al marge de qüestions més globals, no voto ni tornaré votar mai més a Convergència mentre aquí a Ribera d'Urgellet ens hi mantinguin un alcalde que viu al marge de la democràcia, com bé saben molts d'ells.

Jo sóc de família convergent, sento que Convergència és la meva família, una gran família. I escolto el Mas i és com si parlés un tiet, i el Pujol sempre ha sigut com un padrí. Però després hi ha la colla d'amics, i aquest cop hem de triar els amics perquè ens necessiten una mica més que no pas la família, ja ben convençuda de fer un gran paper el dia 25. Que són uns amics que fa un temps ens vam distanciar, perquè n'hi va haver uns que van decidir fer amistat amb una colla amb qui uns quants de nosaltres no sentíem que hi tinguéssim res en comú, i vam unir-nos a altres grups d'amics que va resultar que no sabien muntar bé les festes. I com que el temps ho cura gairebé tot, hem tornat a reunir-nos els amics d'abans, amb cares noves i aires renovats, per mirar d'organitzar la festa més grossa. La família sap que sempre hi serem, sempre podran comptar amb mi. Però, estimats papes i germans i tiets i cosins meus, ja sabeu que sovint m'he queixat i us he retret que, en nom de la prudència, féssiu un pas enrere quan jo necessitava i us exigia un pas endavant. Per això en un moment tan decisiu, i confiant que, passi el que passi, la família em rebrà amb els braços oberts com ho ha fet sempre perquè, ja ho diuen, la família és la família i la sang tira molt, haureu d'acceptar que vulgui fer costat a la meva colla, a qui després d'alguns errors gruixuts comesos en el passat, ara sí que veig preparada per fer un pas endavant sense retorn, sense pors, sense ambigüitats, amb convenciment, fermesa i decisió. I penseu una cosa, estimada parentela: després del dia 25, família i amics més i menys propers, podem (i hem de) fer una pinya indestructible.

Records a tots,
josefina

dimecres, 17 d’octubre de 2012

Ple ordinari de Ribera d'Urgellet

Tal com fixa la llei, tres mesos després de l'últim ple ordinari n'hem tingut un altre, tercer dimecres de mes, i amb un ordre del dia espaterrant: aprovació de l'acta del ple anterior, donar compte dels permisos d'obres, dels decrets d'alcaldia, i com a únic punt de proposta d'acord, la moció que el grup d'ERC vam presentar el dia 4 per declarar-nos territori català lliure i sobirà. Moció aprovada per unanimitat del plenari, que el formem CiU i ERC. Després d'aprovar els pagaments ha arribat el torn de les preguntes i he fet les següents:



En l’últim ple, i segons consta en l'acta que acabem d'aprovar, el senyor alcalde va dir que no sabia exactament el motiu pel qual fa molt temps que no cremen els fanals de bona part de la Coromina, al Pla, i que ho preguntaria als encarregats de manteniment per saber què passava. Tres mesos després repetim la mateixa pregunta: ¿Per quin motiu ja fa mesos que no cremen els fanals de la Coromina del Pla de Sant Tirs?

Resposta del senyor alcalde: "li vaig dir a l'Enric (brigada d'obres) que havia de fer baixar un electricista, fa dos mesos, i no ho ha fet". En la mateixa resposta es diu ben clar: jo me'n rento les mans, de les llums de la Coromina. I això que és l'alcalde. Però sempre té l'habilitat de passar la patata calenta a algú altre, i evidentment no comparteixo l'opinió que la responsabilitat sigui dels dos encarregats de manteniment, que al cap i a la fi són uns 'mandados', sinó que és més que clar que el responsable que no cremin aquestes llums és ell i només ell. El que passa és que sembla que no té cap mena de pressa ni d'interès en què hi hagi llum en aquell tros de carrer, i ell sabrà per què.


Ja fa més d’un mes que ha començat el curs escolar i hi ha pares que no tenen altre remei que deixar els seus fills al menjador de l’escola. Sabem que hi ha famílies que estarien interessades a estalviar-se una part de la quota de menjador a canvi de portar-hi carmanyoles. ¿Ha parlat d’aquesta possibilitat l’Ajuntament amb l’AMPA i/o amb l’escola? ¿Quina és la posició de l’Ajuntament respecte a l’ús de carmanyoles a l’escola?

Resposta de l'encarregada de l'àrea d'ensenyament, senyora Maria Josep, representant de l'alcalde a la Parròquia: demà dijous hi ha Consell Escolar i se'n tornarà a parlar, però a ella personalment cap pare se li ha adreçat amb la petició de poder portar carmanyoles. Hi hauria d'haver una altra monitora al menjador (en l'actualitat n'hi ha tres, no sé si aquí faria falta que n'hi hagués una altra, francament), més la nevera, el microones, i que es tingui present que els que portin carmanyola han de seure en taules separades dels que mengen el que dóna el menjador escolar (¿¿en una escola tan petita, també??). Ha sigut curiós constatar que sí, molt representant del tema ensenyament, però desconeixia quants nens exactes porten carmanyola aquest any al col·legi. Al marge d'altres consideracions que em guardo per mi, sí que vull fer la reflexió que, com més cops em faig, més m'indigna haver-la de fer, i és que si la gent parléssim i anéssim tots una mica més de cara, i dic només una mica, resoldríem tants i tants problemes insignificants que acaben convertint-se en una muntanya enorme, només per la falta de comunicació clara i directa. En fi.

Aprofitant el tema del col·legi, he fet arribar a l'equip de govern l'observació que m'han fet algunes mares i fins i tot alguna mestra del col·legi dels petits, en el sentit que seria convenient col·locar senyals de precaució en els carrers que conflueixen a la zona de l'escola, perquè sí que s'hi van col·locar unes barres al terra fa uns anys, però francament, la que hi ha davant del col·legi dels petits no està pas col·locada al millor lloc per aconseguir que els cotxes circulin més a poc a poc just quan passen per l'entrada a l'escola. M'ha semblat que el senyor alcalde en prenia nota.

Mentre dura el curs escolar hi ha força nens de la Farreria que, per no haver de pujar tota la costa fins a Porta Caseta, miren de fer drecera pel carrer dels xalets i així poden sortir just sota l’era de cal Poll i tenen el camí més recte fins al col·legi. I no només la canalla, també hi ha força gent del poble que farien servir aquell tram de carrer si no fos pel mal estat en què es troba el pas tan estret que hi ha entre el rec i la part posterior del xalet del Carlos, xalet Caxena. Encara és més visible i evident ara, perquè s’ha obert i arranjat el tros de carrer entre el rec i les cases noves adossades del costat del xalet. Hi ha gent que fins i tot planteja que seria molt convenient poder obrir tot el carrer per passar-hi en cotxe i així estalviar-se haver de pujar a passar pel mig del poble. Estem segurs que al senyor alcalde li han arribat comentaris en aquest sentit i per això preguntem si s’ha parlat o si s’ha plantejat parlar amb els propietaris del xalet Caxena i arribar a algun tipus de tracte per obrir el carrer en aquell tram. En tot cas, ¿no trobaria el senyor alcalde recomanable i escaient netejar el pas estret que hi ha entre el xalet i el rec?

Resposta del senyor alcalde: el carrer nou que s'ha obert darrere les cases adossades on encara no hi viu ningú, és una obra que l'ajuntament no dóna per acabada, no n'ha fet la recepció i, per tant, segons la seva lògica molt poc lògica tot sovint, no s'hi ha de passar. Sí que hi ha unes valles en un extrem de camí perquè no hi passin els cotxes, ja que és un carrer sense sortida, però ell sap perfectament que hi ha molta gent que hi passa, per allà, i que hi han passat tota la vida, molt abans que s'obrís el tros de carrer. Que el responsable d'aquella obra és La Caixa i que aquesta entitat ja va arribar a un acord amb el propietari del xalet per agafar-li el tros de jardí necessari per obrir tot el carrer però que ara la cosa està aturada. Per tant, mentre no estigui obert aquell tros de camí no s'ha de passar entre el xalet i el rec, i per tant, no es netejarà, perquè si algú s'hi fa mal encara buscaran problemes a l'Ajuntament, ja que hauria de ser prohibit passar-hi. Doncs posar-hi un senyal ben clar, no? A banda i banda, no només en una. Em fa l'efecte que en aquest tema m'ha venut la moto de mala manera.

¿En quin punt es troba el projecte de la planta de biomassa? ¿SICE ha presentat ja el projecte, o com a mínim s’ha reunit amb l’equip de govern per donar-ne més detalls? ¿Quan creu el senyor alcalde que estarà operativa la planta, tenint en compte que als diaris van sortir declaracions seves dient que a començament de l’any que ve ja funcionaria?

Resposta del senyor alcalde: en un parell o tres de setmanes SICE presentarà un avantprojecte al qual s'hi podran fer observacions i aportacions, abans que es redacti el projecte definitiu. Ara ja no donem dates de quan serà operativa la planta.


Diversos cops hem preguntat en plens si ja estava operatiu el Parc d’Aventura projectat a Adrall i Arfa per l’empresa Pirineus Outdoor i fins ara sempre se’ns havia dit que faltaven serrells per tancar i l’activitat no arrencava. Ara tot sembla indicar que ja ha arrencat i estem una mica perduts perquè en el projecte inicial que l’empresa va presentar a l’Ajuntament es parlava, crec recordar, només de parc d’aventura, i ara, al local d’Arfa, s’hi ofereix també servei de bar, cafeteria, festes d’aniversari, i fins i tot la possibilitat de fer-hi concerts a l’aire lliure. Volia preguntar si l’empresa havia demanat els permisos corresponents a aquestes noves activitats en principi no previstes al projecte que es va presentar a l’Ajuntament, però ahir dimarts, al veure els pagaments que avui hem aprovat, vaig comprovar que sí que s’ha pagat a l’Ajuntament de Montferrer i Castellbò la taxa de llicència d’activitat i obertura d’establiment de bar al poliesportiu d’Arfa. Però ho ha fet el nostre ajuntament, no l’empresa. Per tant, pregunto ¿l’Ajuntament de Ribera d’Urgellet cobrarà de l’empresa Pirineus Outdoor els 120 euros que ha pagat per la llicència de bar que executa aquesta empresa? ¿Per quin motiu no ha demanat la llicència l’empresa directament? 

Resposta del senyor alcalde: després de deixar clar que aquest tema el porta més directamentel tinent d'alcalde Jesús Dòria, avui absent del ple, ha dit que l'Ajuntament es vol quedar totes les llicències d'aquest projecte perquè si el dia de demà falla, pugui quedar tot en mans del consistori. I que ara caldrà fer amb l'empresa un conveni de lloguer o de cessió dels espais i locals municipals on s'hi especificaran tots els detalls.

I la meva última pregunta:

En primer lloc m’agradaria saber com funcionen els locals socials d’Adrall i d’Arfa. En segon lloc voldria preguntar al senyor alcalde si considera que caldria posar unes normes a l’ús del local social del Pla.

Respostes: el senyor Pep Cerdà, com a únic representant d'Arfa avui al ple, ha explicat que les claus del local social d'Arfa les tenen dos o tres veïns del poble, que sempre solen anar al local, i que en són molt responsables. Que només s'obre el local quan hi ha partit de futbol (tenen el Digital Plus) i els divendres a la nit, i que entre els que van a veure el futbol es va pagant l'abonament. Que la neteja la sol fer una senyora del poble però que en general tothom qui va a fer ús del local social col·labora força amb la neteja. La regidora Maria Majoral, d'Adrall, ha explicat que la clau del local social d'Adrall la tenen ella, la presidenta de la gent gran, i la senyora que neteja el local, i que tothom que vol fer ús del local social li demana la clau a ella i no l'ha negat mai a ningú. A Adrall no hi ha Digital Plus perquè ningú l'ha demanat fins ara. Sentides aquestes experiències, i vistes les últimes vivències al local social del Pla, li dic a l'alcalde amb una rialla: "quina diferència amb el local social del Pla, eh Toni?" I llavors se m'ha posat a la defensiva, fent-se l'ofès de mala manera, dient que ell considera molt greu el que passa al local social del nostre poble (l'última ha sigut que el dia del Barça-Madrid va desaparèixer la targeta del Digital Plus, que aquí al Pla la paga íntegrament l'ajuntament), i que no n'hi ha per riure com li semblava que feia jo. No he caigut en la seva provocació: li he contestat que jo no me'n reia, que ho trobava molt greu, però que el responsable de la situació actual al cap i a la fi és ell, que diu que per la seva manera de ser no vol posar-se en la manera de fer de la gent, però oblida que tant el local social com l'antiga casa consistorial són locals públics, municipals, que l'ajuntament és qui en paga l'aigua, la llum, la calefacció, el Digital Plus, que si mai hi passa res es buscaran les responsabilitats a l'ajuntament, i que per tot plegat potser hi caldria posar una mica d'ordre, perquè ara hi ha claus del local social escampades per mig poble i sense cap responsable clar. I força gent gran que et comenta que anirien a veure-hi el futbol més sovint però que s'hi troben colles fent sopars i això els fa sentir cohibits i incòmodes. Molt indignat, i coincidint amb tot el que li exposava, ha dit que parlarà amb la gent que hi sol anar més sovint, que els prendria les claus i fins i tot m'ha arribat a proposar que en sigui jo la responsable quan, com li he recordat, no tinc tirada a anar al local social perquè no visc precisament al costat i no sóc de les que agafa el cotxe per anar al poble (i a part, noi, se't veu el llautó: només em voldries al costat perquè em mengi jo els marrons, no?) . Però sí que li he dit que, si ell ho volia, el dia que vagi a parlar amb els usuaris més habituals del local social, l'acompanyaria. I hem quedat que ja m'avisarà. No sé... ¿em quedo dreta esperant o és millor que m'assegui?

josefina

Bé, he de fer una altra anotació perquè hem tingut avui una altra prova que el senyor alcalde poques ganes té de fer coses pel Pla. En el marc d'aquesta obra farònica del camí de les mines (1,3 milions d'euros invertits pel govern de Madrid), resultes que avui, en plena època boletaire, i amb l'afició que per aquí hi ha als rovellons, uns veïns del Pla han volgut pujar cap al bosc i han trobat tancat el camí. Un cartell deia que podien anar a buscar les claus a l'ajuntament. Hi han anat i a l'ajuntament els han dit que no els la podien donar perquè l'alcalde encara no tenia clar què fer amb aquell camí. Jo he sabut això a les cinc, quan he pujat a buscar el nen al col·le, i he agafat una emprenyada momentània perquè hem fet el ple al migdia i el senyor alcalde ha tingut la santa barra de callar com ja sabeu qui. Quan els nens han acabat de berenar, he volgut anar a veure la tanca del camí i a llegir el cartell que hi ha, però com que he vist el cotxe de l'alcalde aturat a meitat del meu camí me n'hi he anat. Allà ja l'he trobat discutint el tema amb tres veïns més del poble. Resultes que, justament ara, quan més rovellonets comencen a sortir pels nostres boscos després d'uns anys molt dolents, s'han de fer al camí unes obres d'allisament del ferm que és clar, si hi passen tants cotxes com hi van pujar pel pont del Pilar, ho farien malbé en quatre dies. L'encarregat de l'obra, que casualment ha passat pel nostre costat amb el cotxe quan discutíem l'alcalde i jo, ha explicat que aquest dematí s'ha vist obligat a tancar el camí perquè tenen maquinària treballant i hi havien pujat ja molts cotxes a buscar rovellons, i m'ha contestat que n'hi ha per dos o tres setmanes. L'alcalde li ha demanat que posin un cartell que digui que el camí està tancat per obres de forma temporal però que no hi posi cap data. Això d'una banda, i després de retreure'm que si el camí tothom sap que està en obres no s'hi ha de passar per a res, que ell no ha de donar explicacions a ningú ni n'ha de demanar perquè és l'empresa de les obres la que s'encarrega de tot, i llavors quan se sent acorralat, o està fart d'escoltar-me, se'm fot a cridar i em diu que ja tindré jo tot el temps del món per donar i demanar les explicacions que vulgui. No es pot ser més deixonses. Amb el camí de les mines tancat, a l'ajuntament ja hi ha 35 claus numerades per als 35 propietaris de finques que queden a dins, i els veïns de Ribera d'Urgellet que no hi tinguin terra i que hi vulguin pujar en cotxe podran anar a buscar clau a l'ajuntament, i diu l'alcalde que potser se'ls demanaran cinc euros per assegurar-se que després la tornaran. Jo no sé si això tindrà gaire futur, el que està clar és que no em crec de cap de les maneres que un alcalde no pugui demanar explicacions a una empresa que executa una obra important al seu municipi si la informació que aquesta dóna als veïns es presta a confusions, malentesos, o fins i tot perjudicis. Però com que l'alcalde no és boletaire, ja m'ha deixat ben clar que li importa ben poc que els que ho som ens hàgim de fotre el temps que calgui.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...