diumenge, 12 de febrer de 2012

Etapa nova

Aquest cap de setmana havia de baixar a Igualada amb tota la colla però una grip m'ha deixat a casa. O sigui que per primer cop en tres anys llargs m'he quedat sola i se m'ha fet tot molt estrany. Per sort les grips que em solen agafar em deixen fulminada un dia i l'endemà ja miro de fer la rutina habitual. Ahir dissabte vaig poder fer llit tanta estona com em va caldre, avui ja em trobo molt més bé i amb unes ganes tremendes d'abraçar els meus nens quan tornin d'Igualada a la tarda.

Ara que el Josep ha fet tres anys i la Maria té 20 mesos ja goso dir que veig la llum al final del túnel i començo a trobar la gràcia al fet d'haver tingut dos criatures tan seguides. Sí que hi ha dies durs, però en general ja és tota una altra cosa, res a veure amb fa un any. És una altra etapa, i amb aquesta hi disfruto molt més. Sobretot quan veig que ja no em necessiten tant, que s'entretenen tots dos jugant i explicant-se històries a la seva manera (són dos llorets que deunido), que el nen ja no sol donar empentes a la nena, i que ella es defensa a mort quan ell li vol prendre algun joguet que té a la mà. És tremenda, la Mariatxi! "¿On és la Maria?" i "¿On és el Jet?" són segurament les preguntes que més arribo a sentir al cap del dia, al marge de les inevitables "mama, ara què fas?", "mama, què és això?" del Josep. Arribo a la nit esgotada, això sí que no canvia, però més satisfeta, feliç, agraïda i orgullosa que mai.

El Josep i la Maria, al mercat de la Seu.

Acabem aquest escrit recordant la Whitney Houston, avui convertida en un àngel més. Gràcies per tot, Whitney, i sigues feliç.



4 comentaris:

Ferran ha dit...

Quin bon rollo de post! Ho he viscut com a tiet, jo (o sigui, a distància... i en el meu cas per raons més que evidents), i el fet que els nens es vagin fent grans atorga una enorme sensació de descans. Relatiu, si vols, o d'una altra manera, però descans. Disfruta de la nova etapa!

reflexions en català ha dit...

He he! Merci Ferran.
j.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Marc i Josefina, la independència d'un infant comença quan comença a parlar (i fer-se entendre), quan va a l'escola (i es socialitza) i quan li treus els bolquers (i deixa de dependre dels pares per anar net) i llavors retornen un seguit drets segrestats per als pares.

Ja veureu quin canvi l'any que ve! Aneu cap a millor de totes totes.

Encara que, n'hi ha que quan ja tenen la canalla feta i dreta, hi tornen!

La berta és una nena maquíssima que farà els 4 anys i s'ho passa d'allò més bé amb els seus germans d'11 i 14!

reflexions en català ha dit...

Et dono tota la raó, Víctor. Però aprofito per dir públicament que no penso pas seguir el vostre model! Ara quan veig un nadó penso que sí, que és molt maco tan petitet, però jo no en vull pas cap més!! A més, tenint en compte com ens han sortit aquest parell, no vull ni puc imaginar-me com ens sortiria una tercera criatura. A disfrutar amb aquest parell i a començar a retrobar moments de sol·litud i de parella tan necessaris!
j.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...