dimecres, 21 de març de 2012

Crònica d'un matí al Parlament

El mes d'octubre passat, i gràcies novament a la bona feina del Miquel Caminal, el diputat d'ERC de Lleida, Carmel Mòdol, va pujar a la Vall de Tost per conèixer el territori i veure in situ quin serà l'impacte que hi tindrà la guixera que hi ha projectat Knauf. Arrel d'aquella visita, el seu grup parlamentari va demanar la compareixença en comissió de la nostra associació Lo Riu Roig (d'ara endavant LRR), i aquest dimecres ha sigut el dia de baixar-hi a exposar davant dels diputats de la Comissió de Territori i Sostenibilitat per què no volem la guixera.

Estàvem citats a les deu, i a quarts de set hem sortit de casa el Miquel Caminal, el Joan Guitart, el Jordi Guitart, la Montse Ramon i una servidora, camí de la capital. Amb les retencions hem arribat ben justos. Ja ens hi esperaven l'Ignasi Pubill, la Raquel Pubill, el Bernat Pubill i la Isabel Vila. Una breu visita a un restaurant per agafar forces i cap al Parlament. Recollida d'acreditacions i pujada per aquella escala amb catifa vermella que tan acostumats estem a veure per la tele. Avui no hi havia gaire moviment, no hi havia ple. Abans d'entrar a la sala de la comissió ens ha donat la benvinguda el diputat de CiU i exalcalde de Sort, Agustí López, i el Carmel. La presidenta de la comissió, una senyora que tot i ser del PP ja em queia bé de sentir-la per la tele i que avui encara m'ha agradat més (la Dolors Montserrat), ha esperat pacientment que resolguéssim un imprevist amb el power point i ha donat el tret de sortida a les dos hores que ha durat la compareixença.

Una constatació: dels tres diputats de CiU que hi havia durant la primera meitat, dos estaven permanentment enganxats al portàtil, mirant pàgines web diverses (com la de l'e-noticies), i al facebook. Molt bonic. De la resta de diputats, si algun altre ho ha fet, ha sigut molt més dissimulat i no pas durant tanta estona.

El primer de trencar el gel ha sigut el president de LRR, l'Ignasi Pubill, que ha posat en antecedents el personal sobre els objectius i la feina feta fins ara per l'associació, i els ha situat Ribera d'Urgellet al mapa. Després ha sigut el torn del Joan Guitart, que ha parlat de l'impacte que la guixera tindrà en l'activitat ramadera i agrícola de la vall. La secretària de LRR, la Isabel, s'ha referit als temes que domina a la perfecció com a geòloga: la flora, la fauna i el jaciment paleontològic de la Palanca de Noves, tot greument amenaçat per la guixera. I finalment la Raquel Pubill, que ens ha fet posar la pell de gallina com només ella ho sap fer, parlant amb passió, mirant als ulls, convincent, fantàstica com sempre. Ha parlat del patrimoni arquitectònic que pot perillar amb la guixera, dels camins que tallarà la pista d'accés a la zona d'explotació, i ha fet una reflexió final que ens ha arribat al cor.

Acabada la nostra exposició de vint minuts, la presidència ha anat donant el torn de paraula als portaveus de cada grup. Ha començat el Celestino Corbacho del PSC, que ha fet ja d'entrada una constatació a la qual s'han referit també tots els altres grups (excepte CiU i PP): que Tost no és un territori verge d'explotacions extractives, malgrat tindre un alt valor natural, històric i amb un interès que va més enllà del mateix territori, i que per això consideren els socialistes que en una zona tan sobreexplotada hi hauria d'haver un equilibri, que ja avui no hi és. El Corbacho s'ha preguntat si en tot el procés de tramitació del projecte de la guixera s'han complert els principis de transparència i de participació ciutadana, i ha dit que encara que siguin temps de crisi, l'economia no pot prevaldre per damunt de tots els altres interessos.

Brillant intervenció del diputat del PP Santi Rodríguez, que s'ha limitat a recordar-nos una cosa que ja sabem, i és que el Parlament no és qui ha d'autoritzar o no la guixera sinó que la seva funció és impulsar i controlar l'acció del Govern. El seu partit es compromet a fer un seguiment perquè tot el procés s'ajusti a la legalitat. Aquí m'he quedat amb ganes de contestar-li: una resposta com aquesta és la que fa que la gent ens anem allunyant dels polítics. ¿Què vol dir que si tot està legalment ben fet s'ha de donar per bo? Hi pot haver coses legals al cent per cent però que no siguin beneficioses pel seu entorn, per la gent que se'n veurà afectada! Que una cosa sigui legal no necessàriament vol dir que sigui bona, que sigui adequada, que sigui positiva. Clar que serà positiva per a la butxaca dels senyors Knauf i potser per alguna altra més, però ¿més enllà d'aquestes? ¿per a qui més serà positiva, la guixera, per molt legal que sigui?

El Joan Boada avui ha degut disfrutar perquè el tema era d'aquells en què ICV-EUiA s'hi recrea, com és la defensa del territori i del medi ambient. Ha fet un discurs ben elaborat, típic i tòpic d'un ecosocialista. Ell també s'ha preguntat quins beneficis han aportat al nostre municipi tantes explotacions concentrades en un terreny tan reduït, quins interessos "generals" (ha matisat) hi deu haver al darrere, i ens ha felicitat pel rigor tècnic i científic que hem aportat en l'exposició. Ha replicat al diputat del PP dient que el Parlament sí que pot fer alguna cosa, com presentar una proposta de resolució conjunta que insti el Govern a no aprovar la guixera, i ens ha obert la mà a fer gestions a nivell d'Unió Europea a través del seu eurodiputat. També ens ha dit que està disposat a pujar aquí dalt per demostrar-nos que encara que siguem pocs, no estem sols.

El Carmel Mòdol també ha estat d'acord amb el Boada i ha explicat que ERC ja treballa en una proposta de resolució amb la voluntat de sumar-hi el màxim de grups possible. Recollint les nostres explicacions ha fet la deducció que el projecte de Knauf no s'ajusta al cent per cent ni a la realitat ni a la legalitat, i que cal també plantejar-se si és compatible amb el model de creixement que es vol. S'ha queixat que no li hagin contestat encara una pregunta per escrit que d'aquest tema va presentar el 29 de febrer, cosa que el porta a mal pensar. I ha apel·lat de forma molt directa als diputats del Pirineu de CiU (ara mateix desconec si a part de l'Agustí López i l'Albert Batalla n'hi ha cap altre), perquè defensin el seu territori i la seva gent; els ha demanat una postura clara i ha recordat que, en altres països, aquesta sobreexplotació que avui dia pateix Tost no estaria permesa.

A tots nosaltres ens ha encantat el Jordi Cañas (sí, què hi farem, encara que hagi parlat en castellà i que sigui un ciutadano). Com ja havia dit algun cop aquí parlant del Rivera, aquests dos paios tenen la virtut de parlar el llenguatge de la gent del carrer, són clars i directes. Uns cops estàs d'acord amb el que diuen i d'altres no, però van al gra, i a mi això m'agrada. I a més, ha posat el dit a la llaga: els mecanismes de pressió de Knauf són molt superiors als nostres, i el Govern autoritzarà la guixera perquè per CiU té un cost polític zero (nosaltres som quatre arreplegats, no en som més).

La intervenció del diputat de CiU Agustí López ha decebut als de LRR que el coneixien i havien parlat amb ell de la guixera en ocasions anteriors. Ha semblat evident que ha hagut de fer un discurs amb el qual no s'hi ha trobat gens còmode i ho ha fet sense gaire convicció. Ha començat dient que durant anys es van protegir moltes àrees de muntanya del Pirineu, i que no va ser el cas de la Vall de Tost. La Isabel li ha replicat molt bé: fins fa cinc anys Tost no sortia ni als mapes, allà no hi vivia gairebé ningú i ningú sabia ben bé ni què hi havia ni hi havia interès per saber-ho. És ara amb LRR que s'intenta que l'administració faci aquesta feina que no es va fer en el seu moment. Després l'Agustí l'ha pifiat al referir-se als 32 veïns que han llogat o venut els seus territoris a Knauf, volent fer veure així que l'oposició a la guixera no era tan majoritària. La Raquel també l'ha contestat amb exactitud: hi ha tres propietaris de fet, dos han llogat i un ha venut. No n'hi ha més. I la postura de CiU ha sigut la típica: "ens comprometem que la guixera respecti escrupolosament l'entorn i que vetllin pel patrimoni els millors experts en cada tema." Se'ns ha ofert a fer de pont amb els departaments de Mines, de Medi Ambient, i ha dit que estaria al nostre costat. Ha reconegut que hi havia estudis presentats per Knauf que eren incomplerts, i que havia parlat amb una bona corrua de gent, sense citar en cap moment el nostre alcalde, una figura que ha anat planant com un fantasma durant tota la compareixença.

Al final de tot, la presidenta de la comissió ens ha sorprès al dir que coneix la zona perquè acompanya el seu nét a l'escola de trial del Jordi Pascuet, a la Bastida, i que el territori que hi tenim és preciós. Suposem que ha sigut per aquesta intervenció final que, un cop acabada la compareixença, el diputat Santi Rodríguez li ha demanat a la Isabel el contacte de l'associació per passar-lo als del PP de Lleida i fer que també puguin treballar amb nosaltres.

Amb el Jordi Guitart hem hagut de reprimir les ganes de parlar durant la compareixença. M'hauria agradat dir-ne tantes, de coses, després del que havia anat escoltant! Quan ens hem aixecat me n'he anat com un llamp a veure l'Agustí López (penso que avui l'hem ben acorralat, pobre), però quan ha sabut que em dic Lladós ja m'ha desviat el tema preguntant-me si era del Pallars. Dic sí, vinc de Farrera, de cal Manresà. Osti! ¡¡¿¿Ets parenta de la 'Ferru' (literal)??!! Sí, sóc parenta de la Ferru (tot i que només hem coincidit un cop, en una entranyable trobada dels Lladós a la casa pairal, deu fer uns cinc anys, durant la qual el president Pujol va gosar dir que les Lladós som molt consagrades -i el meu home li dóna la raó, clar-). En fi, com he pogut li he fotut la cavalleria per sobre (a l'Agustí) de com pot ser possible que donin suport a un alcalde com el que tenim a Ribera, que en el tema de la guixera (com en tants d'altres) mai s'ha volgut comprometre públicament. Hem quedat que un d'aquests dies ens reunirem amb ell i enraonarem amb més tranquil·litat. Abans d'entrar de nou a la comissió encara ha volgut saber el parentiu exacte amb la Ferru. Cosins segons amb lo meu pare. "¿I com vau anar a parar al Pla? Ja m'ho explicaràs quan ens veiem." Tan orgullosa com estic de ser una Lladós i de tindre mig peu a Farrera, i avui m'ha incomodat una mica i tot, encara que no sé ben bé per què.

josefina

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Diga'm com es financien els partits polítics i alguns membres dels partits i et diré per què.

Jordina ha dit...

Caram quina bona crònica!
Això dels diputats de CIU mirant el facebook al portàtil és digne d'estudi. Potser ni sabien de què estàveu parlant i encara no ho saben ara. Així anem.
En fi, a veure si entre tots es posa fil a l'agulla. Felicitats a la comitiva i a tots els qui heu treballat en portar tot això al Parlament, que hi hagi sort!!!

montsesansa ha dit...

Hola Josefina,

M'ha agradat molt llegir la teva crònica. Segur que ha sigut una gran experiència per a tots vosaltres, que hi heu anat amb tots els sentits ben "oberts", i amb ganes (no com altres, que "treballen" sense cap motivació i per tant, han de recórrer a les distraccions que ofereixen les reds socials...)

Estaré al cas de com va anant el tema.

Una abraçada,

Montse.

reflexions en català ha dit...

Gràcies Montse.
Una abraçada i a veure si ens veiem aquests dies!
j.

Anònim ha dit...

L'Agusti encara no ha tingut ocasió de parlar amb el nostre alcalde, sap que no es Sant de la nostra devoció, hi parlarà el 21.

Li posarem la directa pel que pugui ser.....

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...