divendres, 9 de març de 2012

La Bressola

Dilluns que ve, a l'espai de llengua que faig cada dilluns al programa Ara i aquí de Ràdio Nacional d'Andorra, entrevistarem el president de La Bressola, Joan Pere Le Bihac. Vam pactar l'entrevista fa un parell de setmanes, amb la intenció que ens expliqués el mètode d'immersió d'aquesta xarxa d'escoles laiques nord-catalanes (si us interessa, el mateix Le Bihan i Xavier Rull en parlen aquí). Va ser, doncs, abans que dimecres sortís la notícia del tancament de l'escola de Càldegues, a l'Alta Cerdanya. Lògicament, aquest serà el primer tema de la conversa.

Un tema dels que em rebenten. L'Instituto Cervantes destina cada any 100 milions d'euros a promoure la llengua i la cultura castellanes arreu del món, "la delegació de l’Institut Ramon Llull a Londres és un ordinador portàtil [diu l'Enric Vila] i la seu de l’Instituto Cervantes és una mansió en un dels millors barris de la ciutat", i nosaltres no podem ni salvar del naufragi una escola catalana d'èxit que no pot cobrir la demanda (cada any 200 alumnes es queden sense poder estudiar a La Bressola). Els 25 nens de Càldegues hauran de tornar a l'escola francesa. Una mica trist, no? 

El nostre govern hauria de fer un esforç per salvar La Bressola. El 20% de retallada de la subvenció per a aquest curs és imprescindible? Ells, els castellans, mai no ho farien. Amb el que ens roben fan classes de castellà a 44 països i nosaltres som uns pancatalanistes perillosos que llancem els diners a l'estranger.

I què hem de fer? Rascar-nos la butxaca a títol individual per intentar salvar les altres escoles de la xarxa? 

Si voleu col·laborar amb La Bressola: Associació d'Amics de La Bressola.

A veure si rebentem.

m.

5 comentaris:

Andreu ha dit...

Benvolgut Marc,

La Bressola ha tingut quantiosos ajuts de la Generalitat des de fa molts anys. Que, el 2012, han tingut la rebaixa que totohom, i els propis funcionaris,ha tingut. Hi ha altres cofinanádors, del que ara es Estat francès, que no han aportat res enguany. Aquests són els morosos, entre els donants. I els propis responsables de la Bressola ho han fet palès publicament. Agraïment a la Generalitat de Catalunya i comprensió de que els ajuts han baixat enguany. No entenc com els pares i families no es poden fer càrrec de mes part dels pressupost. El sou dels mestres està assumit per l'Estat francès, i, del que queda, la part de les families es minsa, baixíssima..No sé per que, per cert. A Catalunya, en temps del franquisme, les escoles catalanes van ser integrament finançades per les families. Sense cap donatiu ni subvencio publica. I bé van existir i van fer una feina -algunes segueixen-extraordinària. Pares i mares, families, no poden pagar alguna cosa? Tontos no sóm, ens ho fem.
Cordialment,
Andreu

reflexions en català ha dit...

Benvolgut Andreu,

Ets un esclau, com jo, però jo tinc la ferma voluntat de deixar de ser-ho i no sóc un sectari.

Cordialment,

Marc

Andreu ha dit...

I de la Bressola, què, Marc, que?
Hauras vist que estan fent una campanya davant els ajuntaments de la Catalunya Nord per a que hi col.laborin amb quantitats mes elevadaes, tal com passa a l'Alsàcia, la Bretanya, etc. Son els municipis de la Catalunya Nord els qui es fan el ronso i no els ajuden. That is the question.
Cordialment,
Andreu

PS-No t'he entés, però ja passa alguna vegada. Jo no m'he considerat mai esclau de res ni de ningú ni de cap estructura. M'he considerat una persona lliure, amb criteri propi, i sense dependències. Perquè si un actua com a persona lliure, i independent, i com a nacionalista català de manera coherent, et sents sempre lliure, totalment lliure.

marc ha dit...

Només els esclaus paguen les classes de castellà del Cervantes i alhora tanquen l'aixeta d'una escola sense afany de lucre que intenta recuperar la llengua pròpia del seu país.

Que estàs de conya o què? Des de quan les asministracions espanyola i francesa tene interès que funcioni l'ensenyament en català?

A La Bressola, les famílies paguen segons la seva renda.

El 40% dels pares nord-catalans voldrien que els seus fills anessin a les escoles catalanes i només el 3% ho pot fer. Però, és clar, ja s'ho faran, oi?

El nostre problema és la província...

Andreu ha dit...

Primer, no es veritat que s'hagi tancat cap eixeta. No es cert.
Segon: alguns ajuntaments (administracions locals) de la Catalunya Nord no estan complint el que es van comprometre formalment amb les Bressola.
Tercer: la campanya de les Bressola d'ara va per a intentar aconseguir els pagaments i ajuts d'ajuntaments de la Catalunya Nord. De la Catalunya Nord. De la Catalunya Nord.

quart: de ben petit, a casa, em van explicar el que significa "tot no pot ser", que es una realitat en gairebe tots els vessants de la vida.

Cinquè: repeteixo que les escoles catalanes en el franquisme no van poder rebre ni una pesseta de cap administracio, ni de cap ministeri, i se'n van sortir.I tampoc totes les escoles catalanes del tardofranquisme van poder subsistir desprès. Per motius diversos. Però, "tot no pot ser".
En tot.


Els qui es considereu esclaus vareu ajudar les escoles catalanes durant el franquisme (els qui fossin majors d'edat en aquelles dates)? No. Coses que pasen. No tot són tragèdies gregues. Ni molt menys.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...