dilluns, 19 de març de 2012

Un sant Josep especial

Segurament per compensar el mal dia d'aniversari que vaig viure el mes passat (el pitjor aniversari de la meva vida per culpa d'una engripada que em va deixar clavada al llit), puc dir que el dia de sant que he passat avui ha sigut dels millors que recordo. És clar que tindre un nen que es diu Josep hi ajuda. Dotzenes de missatges al contestador (perquè entre una cosa i una altra no hem parat a casa en tot el dia, i això que no ens hem mogut del Pla) i un moment molt especial tant pel Josep, tot i que encara no se'n fa el càrrec, com sobretot per mi. Al migdia hem pujat al col·le a fer la preinscripció per començar P3 al setembre, i per mi és un orgull i una satisfacció molt gran que els meus nens puguin anar al col·le al nostre poble, al Pla. Jo vaig ser alumna del que avui es coneix per escola rural, i n'estic tan contenta que no em vaig plantejar en cap moment portar la nostra canalla a la Seu. El Marc hi ha estat sempre d'acord.

Una vista exterior del col·legi Arnau Mir del Pla.

El col·legi on vaig anar jo i l'actual no és el mateix. El nostre era a l'Era Badia i l'actual el van fer fa uns quants anys al Tarrer, on hi havia el poliesportiu. Quan jo hi anava encara no es deia col·legi Arnau Mir, però aquests no deixen de ser detalls insignificants al costat del que suposa que els nostres nens puguin disfrutar des de ben petits del privilegi immens que suposa anar a una escola petita i que hi puguin anar a peu, encara que a nosaltres ens toqui pujar una bona costa perquè som de la Farreria!

El Josep ja fa dies que parla d'anar al col·le i avui quan la directora, la Dolors, ens ha ensenyat les instal·lacions i l'aula on estaran junts els de P3 i P4, ja es volia quedar amb els altres nens (segur que quan sigui l'hora de la veritat no n'estarà tan convençut, hehe!). Hi ha quatre aules, i la que té més alumnes aquest curs és la dels més grans, on n'hi ha quinze. Hi ha nens del Pla però també d'altres pobles del voltant on no hi ha escola. A la nostra època també vam tindre dos aules: la dels pàrvuls fins a segon d'EGB, i la de tercer fins a vuitè. I una mestra per a totes les assignatures (excepte anglès, informàtica, música i gimnàstica), l'estimada Senyoràngela. Vam aprendre a ser autònoms i responsables: del nostre curs només érem tres i ens controlàvem els uns als altres si havíem fet els deures cada dia, per exemple. Tot aquest aprenentatge, tant de continguts com de comportaments com de mètode, en el meu cas va ser fonamental per afrontar als 14 anys l'etapa del BUP a l'Institut de la Seu, però també per caminar amb més seguretat per la vida.

Avui ha sigut un dia d'emocions per a mi. Només desitjo que els nostres nens puguin sortir del col·le del Pla tan feliç com en vaig sortir jo el 1989, amb la cartera plena de ganes de superació, de ser bones persones i de no voler deixar mai d'aprendre coses.

Però abans de pensar en el col·le, el Josep encara té molta feina per fer a l'hort. Sort que ens ha sortit pencaire...


josefina

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...