dimarts, 3 d’abril de 2012

Bloc de notes 12

1. Ciutadanos: “Plataforma per Catalunya és un partit racista.” Plataforma per Catalunya: “Ciutadanos és un partit fatxa que odia Catalunya.” Aquests ultres cada vegada s’assemblen més a nosaltres.

2. Nosaltres. Després del congrés, s’ha intensificat el debat sobre l’ambigüitat de Convergència. Entenc que molta gent estigui desorientada, perplexa i fins i tot emprenyada, però l’Oriol Pujol és sincer quan diu que Convergència no és independentista i em crec l’Artur Mas quan diu que el full de ruta del partit ens ha de dur a l’estat propi. Convergència serà independentista per cansament, però per cansament dels catalans, no de Convergència. No m’agrada que CiU vagi a remolc de la societat, en comptes d’empènyer-la, però és el que tenim i el resultat final serà el mateix. Si al congrés de CDC es va dir que el punt d’arribada és l’estat propi, és perquè són conscients que no hi ha cap més destinació, a part del naufragi, i, sobretot, que els catalans ja ho tenim bastant clar. Els catalans ja som majoritàriament independentistes i per això Convergència serà independentista. Fa un parell d’anys, molts convergents o proconvergents argumentaven que primer cal construir la nació; ara ja no ho diu ningú. Fa quatre dies ens venien la moto del dret de decidir; ara l’objectiu final és que Catalunya es doti d’un estat propi. TOT I QUE... no són independentistes. Millor això que res. Deixem-los fer amb el pacte fiscal, la hisenda pròpia i tot això, i d’aquí a un parell d’anys s’haurà acabat el bròquil. Des que sóc pare, ja no tinc tanta pressa.

3. A Convergència sempre insisteixen en l’àmplia majoria social necessària... Tenen raó (i segurament desconfien una mica dels catalans), però tal com va dir el Ramon Barnils fa 13 anys, “sobretot ara, ens calen polítics. [...] allò que més ens cal en aquest moment de la nostra història no són ni guerrers ni resistents –si no és el mateix–, ni gent que tingui raó –gent que raoni, intel·lectuals–. [...] Els raonadors ja ens han deixat teòricament clar què som i quin és el nostre paratge. De guerrers o resistents ja en tenim prou perquè els nostres enemics, com els qualifica sense treva Miquel Bauçà, es veuen obligats per la conjuntura internacional a utilitzar les armes de la democràcia; i amb democràcia, per subtilitzada que estigui, qui té la paella pel mànec no són ni els militars ni els profetes sinó els simples, oliosos, odiosament pràctics polítics: els administradors de les nostres coses que els raonadors raonen i els resistents revifen. [...] qui ha fallat no ha estat el poble; després de tres-cents anys de persecució legal, cinc-cents de desídia, avui, a l'entrada del segle XXI, la nostra llengua continua essent la del poble, que ha superat la desídia primer i la voluntat després dels poders dominants”.

4. Aprofito l’ocasió per recomanar-vos el Diccitionari.

5. El que passa és que Convergència no pot aguantar gaire més temps jugant a la puta i a la Ramoneta. Molta gent no ho entén. Es poden justificar pactes puntuals i urgents amb el PP per salvar la Generalitat de la fallida, però per a molts electors són desconcertants (per no dir una altra cosa) els missatges ara sóc, ara no sóc, d’una banda, i la col·laboració permanent amb un partit que intenta descaradament el nostre genocidi cultural. A hores d’ara, és difícil de justificar l’entesa amb un partit que vol que la llengua pròpia de les Illes sigui un mèrit i no una obligació, o que vol carregar-se la immersió a Catalunya.  

6. L’Oriol Junqueras em fa més patxoca que l’altre Oriol. Parla bé, d’una manera planera, propera a la gent del carrer, sense embuts ni eufemismes. Sembla un paio honest. Cada dia em cau més bé i si el deixen fer, estic convençut que recuperarà la confiança de molts exvotants d’ERC. Subscric la seva posició sobre l’aposta sobiranista de CDC: 1) “Benvinguda sigui la competència.” 2) També, amb referència a les metaforetes de vaixells i rumbs que van inundar el congrés, aquestes conyetes: “El moviment es demostra caminant” i “Per anar a Ítaca, cal posar la proa a llevant, no a ponent. 3) Per ser creïbles han de “replantejar-se els pactes que tenen amb el PP”. És exactament el paper que li toca fer, i el Junqueras té la sort que no està tacat pel tripartit, pel pacte amb el poli bo que tampoc no ens duia enlloc. 

7. El president Pujol diu que “a Madrid ara ja no hi ha catalanofòbia. Madrid té la sensació que han guanyat la batalla i que ens serà molt difícil recuperar-nos.” Voleu dir? Jo més aviat diria que, amb l’excusa de la crisi, han començat l’ofensiva final per aniquilar-nos. Ens aniran clavant banderilles i ells es pensen, és clar, que el toro no sortirà viu de la plaça. (Ai, ja se m’encomana la metaforitis.)

8. L’Església catòlica també té imams com el de Terrassa. M’estranya que no s’hagin escampat més les declaracions de l’arquebisbe de Granada: “Si la dona avorta, el marit pot abusar d’ella.”

9. He estat a punt de generar un bon titular: Atropellat per un cotxe de policia en un pas de vianants. Un altre dia serà.

10. Em pregunten com es diu abrillantador en català. Igual. Ai, que bé, una paraula que s'entén... El català és una nosa per a molta gent.


m.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...