dissabte, 14 d’abril de 2012

No ho hauria dit mai

Ara sí, sembla que definitivament Rac1 supera Catalunya Ràdio a tots nivells. També a casa nostra, qui ens ho havia de dir fa només tres o quatre anys! Jo havia sigut sempre una incondicional de Catalunya Ràdio fins al punt que quan el Marc intentava sintonitzar Rac1 (que aquí al Pla va costar molt) li fumia unes esbroncades que a vegades encara em recorda. Era un sacrilegi, un atac a la pàtria! Traïdor!

El meu desencantament amb CatRàdio va començar ja amb el Bassas i el primer tripartit. En cosa de mesos vaig notar-li un canvi ideològic amb el qual no hi combregava gens. El trobava molt pilota amb els socialistes catalans i molt emprenyat amb Convergència. Per aquella època crec recordar que treballava a l'Arxiu d'Andorra i podia treballar escoltant la ràdio (un gran privilegi), però de mica en mica em vaig passar a emissores musicals.

El gran cop va arribar poc després, quan amb la Neus Bonet de directora, es van ventilar un dels millors programes radiofònics que mai hauré escoltat: Els viatgers de la gran anaconda, amb el Toni Arbonés. El feien de nou a deu els matins del diumenge, i el van sacrificar pel nen mimat del moment, el Carles Capdevila i les seves criatures. Ni ara que sóc mare i em podria interessar el programa, els puc perdonar que haguessin comès un assassinat com aquell. Me'n recordo (eh, amic Isidre?) d'haver enviat correus a la Bonet criticant la decisió, i ella contestant-nos a tots amb el mateix escrit: que molts pares (i mares) els felicitaven pel programa del Capdevila. Imbèèèècils, que diria el Molina del Polònia.

A partir d'aquell moment vaig decidir no tornar a escoltar mai més CatRàdio, només fèiem l'excepció amb el Puyal. Però d'uns mesos cap aquí, potser per la mandra de canviar d'emissora, o potser perquè cada vegada trobem més gràcia a la colla del Pou, ja ni ens molestem a sintonitzar el Puyal, que a més té una tropa d'adul·ladors que cansen. I no es pot dir que CatRàdio en aquests dos o tres últims anys hagi fet gran cosa per recuperar oients com jo, començant pels matins del Fuentes i acabant amb les nits del Pere Escobar. Ara sóc Rac1, i cada cop m'hi vaig identificant més.

Ahir mentre sopàvem vam tindre un interessant i intens debat amb el Marc sobre el Basté, que no és que sigui un sant absolut de la meva devoció, però li feia la reflexió següent: considerava que el Basté amb el temps està adoptant un rol que per exemple en el seu moment no tenien ni el Cuní ni el Bassas, que és parlar des de l'altra banda de la política. És una evidència que els periodistes estrella estan al mateix nivell, o volen estar-hi, que els polítics, són dos esferes que de portes enfora volen fer veure que no tenen res a veure l'una amb l'altra però que al necessitar-se mútuament acaben sent més còmplices que no pas enemics. I això passa a tot arreu. El Basté venia d'esports i no fa la sensació que s'hagi creat una xarxa d'amistats gaire profundes en la política, se li nota moltes vegades quan fa entrevistes o en alguns discursos de les vuit del dematí, que el que diu li ho ha escrit algú altre o li ho ha explicat exactament algú altre. El que fins ara ho veia com un defecte ara m'ho començo a mirar com una virtut. El Marc em deia que el Basté ha optat per fer populisme, i que en el presentador i director del programa més escoltat de la ràdio del nostre país s'hi ha de trobar alguna cosa més, i no pas el que ell o jo també podríem dir. Li vaig donar la raó, té raó, però per mi, en un moment tan trascendental com el que estem vivint, és important que algú com ell qüestioni la política i els polítics que hem d'aguantar, en critiqui les incongruències tant d'actuacions com de declaracions, se sàpiga posar prou bé en la pell dels que de veritat ho passen malament. A mi, a dia d'avui, el Basté se'm fa creïble, tot i que de tant en tant li sobra esveramenta i potser també una mica de populisme. Però ¿per què n'hem de dir populisme, de la virtut no pas tan habitual entre els periodistes, de parlar des de l'altra banda de la barrera política? Reconec que escolto el Basté perquè no hi ha res de millor, i de fet només l'escolto des de quarts de vuit i fins a la tertúlia, això els dies que no tanco abans la ràdio per no haver d'escoltar tantes notícies dolentes de cop quan tot just comencem la jornada. Però m'és una tranquil·litat saber que a aquella hora, si poso la ràdio, hi trobaré algú com ell.

josefina

6 comentaris:

Núria ha dit...

Jo vaig fer la teva mateixa evolució. Vaig plegar del Basses abans que el fessin fora. L'Albert Om i després el Xavier Bosch em van fer decantar cap a RAC1. Els viatgers de la gran Anaconda, gran programa! Jo també vaig escriure queixant-me quan el van fer fora i em van contestar que no tenia audiència i que es buscava un programa que engresqués més a la gent. I jo tampoc he suportat mai el Capdevila i les seves criatures, amb tots aquells pares i pedagogs perfectes. Quan va aparèixer el Basté no em va agradar gens i, si no recordo malament, vaig tornar al Basses fins l'arribada de la Neus Bonet. Vaig provar el Fuentes dos dies i no vaig poder. Vaig continuar fidel al Basté sense agradar-me massa. Però ara és quan ja no seguim la mateixa línia. Després de sobredosi d'ensucrada i afalags propis estic fent cura de desintoxicació del Basté i m'he passat al Fuentes, jo sempre amb els perdedors. No m'agrada el seu estil, no m'alegra els matins però necesisito trobar a faltar l'altre per tornar-hi, no crec que trigui gaire.
M'ha fet gràcia això que el Marc creu que fa populisme. El divendres, el Fuentes va felicitar el Basté per aquest lideratge però va dir que ells continuarien fent periodisme seriós i de veritat i no populisme. Haha, sembla que no li va fer molta gràcia aquest segon lloc!
Ara tampoc escolto tant la ràdio com abans, una horeta i pico al matí fins abans de les nou, així que la gaudeixo poc.

josefina ha dit...

¿De veritat que el Fuentes va dir això? Ja tinc un motiu més per no tornar de moment a CatRàdio. De fet estic com tu: la ràdio l'escolto una horeta al dematí i a la nit abans d'adormir-me, quan en realitat la poso més per adormir-me que per escoltar res.
j.

Oliva ha dit...

JO VAIG COMENÇAR A LA RAC,AMB AN BOSCH,QUANT VA ARRIBAR AN BASTE NO HAN VA ACABAR D'ENGANXA,UN XIC...POCASOLTA POTSER?,PERO EL SEUS ACTUALS "DEVANTALS" M'ENTUSIASMAN,SERAN DEMAGOGICS I POPULISTES,SERAN,PERO DIUEN COSES QUE ELS ALTRES TENEN POR DE DIR. AN FUENTES ,POBRE NANO,NO SE QUI AL VA ENTAVANAR PER FER LO QUE VA FER DURANT EL TRIPARTIT.
JUGANT AMB BARCELONA

Isidre ha dit...

I tant!!!! Els viatgers de la gran Anaconda... Quin GRAN programa. Per mi dels millors de cat ràdio....
Malgrat tot jo li sóc fidel, a Cat radio.
No puc amb el Baste (bufó del conde Godó)...
M'agraden les noticies de les 19h i el café de la república.
El Pou i la seva troup...ni m'agraden ni ganes d'entendrel's...Malgrat que el Torquemada es pensa que es qui sap que...
En definitiva com en tot a la vida la mediocritat es el que més abunda.
Salut Josefina

Andreu ha dit...

Josefina,
A mí, el que em resulta més curiós, es que amb un pressupost que no arriba ni a una cinquena part que el de CatRadio, RAC1 els ha superat en audiència a totes les franges horàries. Algun mèrit, molt, tenen els professionals de RAC1, començant pel director de l'emissora. Ja se sap, el 85%, inclós el director de RAC1, provenien de la CatRadio que van destrossar els tripis, començant per la Sra. Minobis. Lliçó: pot aprimar-se, i molt, l'estructura de Cat Radio, el mateix que a TV3. I no cal perdre-hi diners a dojo fitxant productores, en lloc de fitxar professionals. Així i tot, el panorama radiofònic, amb dues emisores catalanes i catalanistes al davant de les audiències es un rara avis molt positiu en l'espai comunicacional. Però a CatRadio fa falta molta reforma, molta mes responsabilitat individual dels comunicadors, i com molt encertadament valores d'en Basté, mes llunyania real del món polític i del món partidista. Són fronts totalment diferents i amb molts pocs ponts comuns de col.leguisme, si es vol mantenir la credibilitat.
Cordialment,
Andreu

reflexions en català ha dit...

Andreu, totalment d'acord.
Isidre, ¿i vols dir que ara tens tant temps per escoltar la ràdio? Hehe!! Una abraçada.
j.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...