dimecres, 27 de juny de 2012

flaixjosefinos

1. Francament, no tinc ni idea de què ha passat novament amb la immersió lingüística ni si s'ha pronunciat cap tribunal, ni què ha dit, ni què ha dit la Rigau, ni res. Només he llegit els tuits del Marc. Fa dies que al dematí no poso la ràdio, no miro telenotícies, no llegeixo pràcticament cap diari, i si entro al web d'El Mundo, que és el web de diari que segueixo més habitualment, hi faig una ullada ràpida i poca cosa més. Només sé, senyors de CiU (i us ho dic a vosaltres perquè sou els que maneu amb una majoria ben maca), que o bé ens posem a pencar ja per ser independents, o val més que pleguem, abaixem el cap definitivament, i ens acabem de deixar estomacar pels espanyols fins que no ens puguem aixecar de terra, que al pas que anem (o ens feu anar) acabarem així. Estic farta de sentir declaracions victimistes, d'estar sempre acusant els espanyols perquè no ens deixen anar a la nostra. O som valents ara que és l'hora de la veritat, o pleguem veles, senyors. Amb això del castellà i el català a les escoles, només exposaré l'exemple pràctic que hem viscut aquests dies: el nostre nen té tres anys, començarà a anar al col·le al setembre, i no parla de res el castellà. Durant uns dies hem tingut de veí un nen de cinc anys que viu a Granollers, nét i fill de castellanoparlants, i ell també castellanoparlant. Suposo que ha flipat amb tot el que li ha arribat a explicar el Josep sobre nius, estoladors, sifons, rigueres i més. Però al nen el veies encantat que li parlessis en català, i ell feia esforços titànics per expressar-se també en català tot i que li costava déu i ajut, veies que li fallava el vocabulari però a la vegada ell estava satisfet d'intentar parlar en català amb tu i content que tu li parlessis en català. Vull dir que jo no sé per què dimonis es preocupen els pares que volen que els seus fills siguin escolaritzats en castellà. Realment, només demostren ser d'una amplada de mires molt i molt limitada. I hi afegiré, a més, que no tenen cap mena de consideració pels seus fills, només pensen en ells i en que maco és ser uns herois als ulls dels espanyols.

2. Doncs sí, ahir al Pla va caure una pedregada i una tromba d'aigua brutal en poca estona, cap a les vuit del vespre, i al temps de TV3 no en van dir res, malgrat que la taca de pluges del radar la van ensenyar ben col·locada damunt de l'Alt Urgell. Però van parlar de la Cerdanya, Solsonès i Pallars, i pam, com sol passar, se'ns van saltar a nosaltres. Llàstima que no tenia la càmera a mà, Molina, perquè avui us hauria refregat pels morros les fotos de com baixaven els carrers del Pla.

3. Per cert, jo avui m'estimaria més que guanyi Portugal.

josefina

2 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Els pares que no volen immersió són quatre gats.

T'imagnes aquest nen de 5 anys si no fes una mica d'immersió (que és el que deu fer, una mica)?

m.

Núria ha dit...

Un dia un noi de costa catalana, amb preparació per fer de profe (CAP i substitucions) em preguntava si jo feia totes les classes en català. Al dir-li que CLAR, contundentment, em va mirar una mica estranyat. Seguidament em va dir que, per suposat, com a mínim sí els deixava fer els exàmens i treballs en l'idioma que volien. La meva resposta va ser tan desconcertant per a ell com la pregunta per a mi. Això és la immersió a gran part de Catalunya. I tot sigui dit, mai cap alumne d'aquí dalt m'ha demanat fer cap examen ni treball en un altre idioma que no fos el català.
Per a mi els podria caure un meteorit al camp i enfonsar el partit, amb els espanyols i els portuguesos inclosos.

A la Seu ahir ni na gota! Ara, una xafogor bestial!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...