dijous, 14 de juny de 2012

Reflexions després del ple d'ahir

Amb una mica més de calma i agraint les mostres de suport que m'han arribat per correu electrònic després del que vaig escriure ahir, voldria fer les reflexions següents:

Vull que quedi molt clar que el mal cos amb què vaig sortir ahir de l'ajuntament no va ser perquè alcalde i el seu seguici muntessin el numeret d'aixecar-se de males maneres cridant i gesticulant i deixant-me amb la paraula a la boca. Això és senzillament una mostra del seu tarannà, de la concepció que tenen de la democràcia, del diàleg i de la participació. No em va sorprendre, al contrari, i no em sap greu ni em fa plorar. Els que van quedar retratats van ser ells perquè es van mostrar tal com són, i més o menys ja els coneixíem. Ja no hi havia gravadora, la secretària ja havia marxat i no hi havia públic. L'escenari propici, doncs, perquè l'alcalde i els seus despleguin amb força les seves ales de voltor. És cert que el ple s'havia acabat perquè era un ple extraordinari i per tant no hi havia torn de precs i preguntes. Hem d'entendre com una gentilesa de l'alcalde que al final ens permeti fer alguna pregunta, com a cas excepcional.

El mal cos em va quedar per l'enfrontament que vaig tindre amb la Maria Josep de la Parròquia. En cap cas vaig qüestionar la seva feina, segur que en fa molta i hi posarà tota la bona voluntat, el que qüestiono és que no li pertoca fer-la a ella. I si els seus companys volen que la faci ja saben què han de fer: que l'alcalde o un dels tres regidors de CiU li cedeixin el seu lloc i entri a fer de regidora i sigui la responsable de l'àrea d'ensenyament i de les que siguin. Fa temps que qüestiono aquest paper dels representants de l'alcalde, i en el cas de la Maria Josep és l'única que segueixo pensant que és normal que cobri del consistori perquè la Parròquia no té cap regidor i entenc que ella és qui fa de nexe entre el seu poble i l'ajuntament, per tant no és res personal en contra d'ella. Això ho entenc i no ho critico. El que critico és la utilitat política i electoral que tenen els representants de l'alcalde en els pobles que sí que tenen regidors. L'alcalde, tants anys al càrrec i tanta habilitat apresa, sap bé com ha de lligar els vots que necessita per assegurar-se tantes reeleccions, és tan senzill com això, no hi ha més.

Però ahir la Maria Josep va dir coses que crec que se les havia de guardar per ella: si treballes com a representant de l'ajuntament sense ser-ho és perquè ho vols fer, ningú t'hi obliga, i ningú ha de saber quantes hores t'hi passes, ni quants cèntims et gastes en trucades, ni quant temps has de perdre en reunir-te amb aquest i amb aquell. Això no li importa a ningú i suposo que ningú treballa des de l'ajuntament per esperar que el felicitin cada dia. Al contrari, segur que t'emportes més clatellots i crítiques, i ho has d'entomar perquè, per injust que sigui, si et dediques a prendre decisions mai podràs fer content a tothom. Dónes la cara per l'ajuntament i la gent el que vol és respostes de l'ajuntament, i més ara que són moments difícils tant per als ajuntaments com també per a les famílies. Penso que aquí tenim un problema d'enfocament, i és que nosaltres podem tindre una idea del que ha de fer un ajuntament per als seus veïns, i l'equip de CiU, després de tants anys manant, ja ha pervertit el significat de què ha de ser un ajuntament. I el veuen com la seva empresa particular, i fan i desfan com volen, i decideixen com volen qui s'ha d'encarregar de què sense parar-se a pensar que delegar feines i responsabilitats en persones no electes és una falta de respecte als resultats electorals i per tant a la voluntat de la gent. Cal ser seriós i rigorós, i això que fan els que ens manen a Ribera d'Urgellet és justament el contrari. La Maria Josep va treure novament temes personals, ja siguin seus o d'altres, com ja havia fet en altres plens, i això és molt lleig. I el que no podia dir de cap manera davant de tothom és que la gent s'ha acostumat a pidolar a l'ajuntament. Això ho pots pensar d'algunes persones, perquè de tot hi ha a la vinya del senyor, però has de vigilar com ho dius, davant de qui ho dius, i encara menys si ets l'encarregada de representar l'ajuntament davant dels veïns en temes com l'educació o els que siguin. I si l'alcalde havia decidit que ella s'encarregava del tema d'educació, es comenta en un ple i així ens n'assabentem també nosaltres. Hi estarem a favor o en contra, però no hi podem fer més.

La Maria Josep amb mi sempre ha estat a la defensiva i no ha acceptat mai cap observació que li hagi fet, i repeteixo novament que les primeres vegades que em vaig referir explícitament a ella en algun ple van ser per dir que entenia que ella cobrés com a representant de l'alcalde a la Parròquia. Ahir quan vam tocar el tema de les llars d'infants va saltar de seguida justificant la seva feina, que torno a repetir que no qüestiono, però hi va afegir observacions que eren innecessàries i inadequades, com que ella havia deixat de treballar per criar el seu fill, i sobretot aquest concepte del "pidolar" que segons ella és el que fan moltes famílies amb l'ajuntament. Ahir vaig arribar feta pols a casa perquè em vaig sentir malament per haver dit que no li pertoca a ella fer aquesta feina, perquè ja hi ha un alcalde i tres regidors per fer-la. És com veig un ajuntament: hi ha uns regidors a l'equip de govern i han de ser els responsables davant dels veïns de les decisions que pren l'equip de govern i les negociacions que facin per qualsevol tema. Si volen que la resta de gent que els va acompanyar a la candidatura els doni un cop de mà em sembla perfecte, i tant que sí, però els que no han sortit elegits no poden agafar responsabilitats davant de la gent, això no és seriós. Estem confonent les coses, estem pervertint l'estructura d'un ajuntament, estem convertint l'ajuntament en un feu particular de l'alcalde i dels que estan a bones amb ell, ja sigui per convenciment, per interès o per temor.

Ahir no em va fer plorar l'alcalde, de fet no m'ha fet plorar mai. M'ha fet indignar, m'ha fet cabrejar, però quan torno a repassar els seus arguments, les seves explicacions, i sobretot la seva actitud i els seus fets m'adono del que hi ha, i francament em reconforto a mi mateixa. Ahir vaig plorar perquè em va saber greu haver dit que una persona que no és electa de l'ajuntament no hauria de representar l'ajuntament en cap tema, perquè així ho penso. Això és tot. L'actitud xulesca del Toni i de la resta (n'exclourem el Josep Maria de Montan perquè tenia el cap en un altre lloc) no m'importa gens ni em desgasta. Els que queden en evidència han sigut ells, malgrat que només nosaltres en vam ser testimonis. Però per això ho escric al bloc, perquè ho llegeixi qui vulgui. Perquè estic segura que ells deuen explicar que sóc jo tan mala bèstia que no tinc altra feina que criticar una noia que vol treballar per l'ajuntament i que els ajuda tant, i a sobre ha d'aguantar les meves crítiques injustes i dures i ofensives. A mi hi ha gent que a vegades em troba, ja sigui al Pla o la Seu, i em pregunten què tal per l'ajuntament. I sempre els responc el mateix: doncs malament, ¿què voleu, amb aquest alcalde que tenim? Però aquí em quedo. Només m'explaio en la gent en qui tinc més confiança i sé perfectament que ens va votar. Però a la resta no els parlo ni malparlo de ningú. Ben al contrari que ells amb nosaltres. I ahir al marxar de la sala de plens, quan la Maria Josep em va venir a dir que no tenia res personal en contra meva, no vaig poder evitar saltar-li i dir-li que era mentida, perquè si no tenia res personal contra mi, a sant de què es va dedicar a malparlar de mi i de la meva família abans de les eleccions. La persona que em va explicar això em mereix tota la confiança, no tenia per què mentir-me i menys en el moment en què m'ho va dir, i a més, Maria Josep, hi ha molts caps que lliguen. Jo vaig començar la legislatura sense tindre res en contra teva perquè no et coneixia de res. Amb el pas dels plens m'he anat fent una opinió de tu, i per a mi me la reservo. Però no em vinguis a dir que no tens res en contra meva si, sense coneixèr-me, et vas fer còmplice de les burrades que al Toni li va interessar fer córrer de mi abans de les eleccions.

En el meu resum d'ahir em va faltar explicar el tema del pàrquing de l'Era Badia del Pla: un pàrquing cobert en què es van gastar 223.000 euros aportats majoritàriament per la Generalitat, que durant dos anys ha sigut un pàrquing gratuït que han usat sobretot determinades persones, que es van posar les places en lloguer i ningú va presentar cap sol·licitud, i que ara ens hi hem gastat 7.000 euros per tancar-lo i que quedi com a local per a maquinària de l'ajuntament i un apèndix del local social quan sigui necessari. Les portes hi són, però hi segueixen obertes perquè hi segueixin aparcant més o menys els de sempre. Ahir va dir el Toni que ara venia la feina més difícil, i que era fer entendre als que hi aparquen que havien de treure'n el cotxe, i que a veure si el volia ajudar a fer-ho. Com li vaig dir: ¿te'n fots de mi o què?

Hi ha gent que m'aprecia i em diu que no he de dir ni escriure les coses tan obertament. Però per desgràcia meva sóc així, vaig amb el lliri a la mà i no sé fer-ho d'una altra manera.

josefina

4 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Em sembla que fins i tot la Maria i el Josep ho entendrien.

Passa d'aquest personal, plis.

marc

SALVEM TOST ha dit...

Endevant Josefina!!

Jaume ha dit...

La llavor que planteu donarà fruit algun dia. Si més no, amb la dignitat que educareu els vostres fills

reflexions en català ha dit...

Gràcies, Jaume.
j.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...