diumenge, 22 de juliol de 2012

Excursió de diumenge matí

De mica en mica intentaré tornar-me a perdre els diumenges al dematí pels boscos del costat del Pla, com feia abans de tindre criatures. El Josep ja m'hi podrà acompanyar aviat, però ara encara és petit per passar quatre hores seguides caminant per camins i caminets. Temps al temps. Avui ben d'hora (tenim uns nens molt i molt matinadors, per sort) hem agafat el 'jipi-jip' del padrí i hem enfilat riu amunt cap a la via. El camí ja no és el que era, l'han arreglat molt (massa). Ja veurem què en treurem de positiu, perquè anar a peu fins a Mas d'en Planes no ha sigut mai un passeig habitual de la gent del Pla, per molt que l'ajuntament així ho hagi explicat al govern d'Espanya perquè invertís 1,3 milions d'euros en un projecte que genera molt escepticisme i veig també que molta crítica entre els veïns. I no és per menys: avui ja he vist col·locades moltes baranes de fusta i berenadors que em sembla que donaré la raó als assidus caminants i caçadors de la zona: s'han passat, no calia, i a veure quant durarà tot plegat en bon estat.

Però en fi, anem a l'excursió. El Josep i la Maria han omplert una bossa de pinyes per a la padrina. Aquí els teniu a la via, al fons a l'esquerra es pot veure una de les baranes, com si hi hagués un gran barranc del qual protegir-nos, i no és el cas.


Arribada a l'esplanada per on baixaven les vagonetes. Dos taules amb els seus bancs i dos bancs més per seure. Haurem de confiar que la gent que hi vagi a dinar i a berenar sigui cívica i s'endugui les deixalles. Si no, i si aquesta zona es converteix en atractiu turístic com voldria l'ajuntament, acabarà sent un niu de porqueria. Suposo que en algun lloc posaran panells informatius explicant què van ser les mines, quan van funcionar, i què van suposar per als pobles de la vora, o no?


El més escandalós que he vist avui ha sigut arribant a la boca de la mina del Salvador. Abans que arreglessin el camí de les mines, el propietari d'aquests boscos tenia una cadena ben col·locada a l'entrada del camí per deixar clar a tothom que allò era particular. Ara li han posat baranes gairebé en tot el trajecte i un bon berenador. Aquest, entre d'altres, és un dels aspectes que fa que molta gent pensi que tot aquest macro-projecte s'hagi fet pensant bastant en els interessos particulars d'alguns.


La boca de la mina.


I l'interior de la boca de la mina.



Sempre és un plaer arribar fins a Mas d'en Planes. Avui a més ens hi han donat la benvinguda una colla de vaques que han simpatitzat de seguida amb la canalla.




I a les onze del dematí, quan molta canalla de l'edat dels nostres deuen estar esmorzant i encara van en pijama, nosaltres ja tornàvem a casa després de passar una bona estona al bosc. Seguiu així, criatures, aneu pel bon camí.

josefina

3 comentaris:

L'home del sac ha dit...

No hi ha res millor que una excursioneta per un diumenge o dissabte al matí!

montsesansa ha dit...

Quins records... Quantes vegades havíem anat amb els padrins a esmorzar a la via, i a caminar pel mas d'en Planes. Encara recordo una vegada, quan vam tenir la passa famosa de "tos ferina", que anàvem cada dia respirar l'aire del bosc.
Tens molta raó: és al.lucinant com ha canviat tot amb la col.locació de les baranes, taules i bancs!!! Ha perdut l'esperit que havia tingut sempre aquest indret...
De totes formes, tinc ganes de pujar-hi un dia amb els nens, sobretot amb el Pol, a qui segur que li farà gràcia veure la boca de la mina.

Els pirineus ha dit...

Fer excurions amb els nens petits és molt divertit, nosaltres sempre intentem fer alguna que altra escapada pels pirineus catalans i descobrir llocs nous. A la web de me gusta compartir catalunya ens proposen rutes interessants per a fer per la zona.

Clara

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...