dissabte, 14 de juliol de 2012

Jordi Ausàs

Acabo d'arribar de la Seu. Al sortir he passat amb el cotxe pel carrer dels jutjats i hi havia un gran desplegament mediàtic, hi he vist moltes cares conegudes de quan feia de periodista. Tots els ulls i els objectius posats en la porta d'entrada de l'edifici, suposo que esperant la sortida del Jordi Ausàs, que avui declarava per la seva presumpta participació en una xarxa de contraban de tabac. Estic segura que molts dels companys que estaven fent guàrdia allà estan tan estupefactes com jo i tanta altra gent, i que els deu costar molt fer-se la idea de veure el Jordi Ausàs en aquesta situació, un Jordi Ausàs que en les seves etapes com a diputat, alcalde i conseller, sempre va ser amable amb els periodistes, predisposat en qualsevol moment a contestar-te el telèfon, a vindre al teu lloc de feina per fer unes declaracions, o a citar-te al seu despatx per respondre totes les teves preguntes. Encara que cada dia que passa es van sabent més detalls que fan entreveure la seva implicació en aquesta xarxa organitzada de contraban de tabac, a mi encara em costa de creure. No és pas que el conegués gaire, però com deia el Miquel Caminal a la tele, el Jordi Ausàs ni té 'a priori' el perfil que ara ens descobreixen, ni tampoc li feia falta posar-se en un merder així. Segueixo vençuda per la sorpresa i la incredulitat.

I hi ha detalls que em fan ràbia:

1. Que només hagi transcendit el seu nom i cognoms sencers.

2. Que gent d'aquí i d'Andorra es posin les mans al cap per un cas de contraban de tabac. D'acord que és il·legal, d'acord que sembla que hi havia una gran organització al darrere i que per tant no era una cosa a petita escala, però com diu la gent del carrer: ¿quants xalets de la Seu i pobles del voltant no s'han fet, gràcies al contraban de tabac? ¿quanta gent coneixem, d'aquí i d'Andorra, que han fet fortuna gràcies al contraban de tabac -i d'altres matèries-, i no pas de petites dimensions? És tanta la hipocresia que hi ha al voltant d'aquest tema que quan arriba una situació com aquesta, fa ràbia i fàstig.

3. Estem parlant de tabac, no ho fem ni d'armes ni de drogues. Potser és que som d'una zona fronterera però per aquí dalt no em semblava pas que fins a dia d'avui fos tan mal vist, fer contraban de tabac. I de fet, la percepció que tinc quan parlo amb altra gent normal i corrent com jo, és que ningú ho veu pas malament precisament perquè tothom sap d'altra gent que en fa o n'ha fet, i fins i tot molta d'aquesta mateixa gent n'ha fet, en les dimensions que ha pogut. A veure, tots aquests que hem treballat a Andorra o hi treballem, ara resultarà que cap de nosaltres aprofitava el fet d'anar a Andorra cada dia per baixar un cartró avui i un altre demà passat i així pagar-nos la gasolina del cotxe. No, i ara. Ningú ho ha fet. Jo no ho havia fet perquè em feia por (sóc bastant tonteta), però quanta gent que conec ho feia, i no em sembla pas dolent ni denunciable. I aquells padrinets de la Seu que cada dematí a les nou agafaven el cotxe mig destartalat i pujaven fins a Sant Julià a carregar els cartrons que reglamentàriament podien baixar. Segur que en tenien pels seus carajillos, i poca cosa més.

4. Força gent amb qui he parlat d'aquest tema creuen també que el Jordi Ausàs s'ha convertit ara en un blanc molt fàcil: apartat de la política i sense cap càrrec, dedueixo doncs que sense cap bona i potent influència al darrere (ja sigui d'aquí o d'Andorra), sembla que ha resultat ser un objectiu molt assequible. Felicitats als cossos de seguretat, doncs. Però a veure si em feu el favor de ser tan diligents amb altres autoritats properes que fa anys que fan i desfan com volen, que les heu tingut a punt de caramel i que, oh casualitats de la vida, per raons misterioses sempre han pogut salvar el cul. Això també és indignant.

5. Per acabar, i tot i que ja sé que cada vegada hi ha més indicis que inculpen el Jordi Ausàs, jo no el criticaré. Tampoc l'aplaudiré, és evident, i si el tingués cara a cara li recriminaria com ha pogut caure tan baix, però no trobo just que se'l criminalitzi tenint en compte totes les coses que ja he exposat. Repeteixo que tot i que no el tenia gaire tractat, pel que l'havia conegut i pel que me n'havien explicat la gent que més el coneixia, no puc sortir de la sorpresa i de la incredulitat.

6. Ah, només una cosa: encara hi haurà algun ximplet que em dirà que escric tot això perquè, tot i que no milito en cap partit (ni ganes), sóc regidora amb el grup d'ERC a Ribera d'Urgellet. Doncs no, no hi té res a veure, i si no us ho creieu podeu buscar altres escrits que he fet en aquest mateix bloc en què precisament a l'Ausàs no l'havia deixat mai gaire ben parat, com a conseller. Només ho he escrit perquè estic bocabadada i també emprenyada.

josefina

Nota: faig un afegit a l'escrit perquè fins fa poca estona no havia pogut llegir tranquil·lament la pàgina del Segre d'avui que parla de la notícia, amb aquestes apreciacions tan aberrants del fiscal degà de la Seu. Ara sí que no tinc cap dubte que, al marge de l'error tan gran que potser haurà fet el Jordi Ausàs, n'hi havia alguns que li tenien moltes però moltes ganes.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

No entenc com només es nombra a ell, a nivell fins i tot nacional i en canvi als funcionaris del cos de la Guàrdia Civil implicats no se sap ni el nom.
Suposo que mediàticament ven més.

Ara, fent d'advocat del diable:
Que és pitjor, fer contraban de tabac, o com molts alcaldes de pobles o ciutats embutxacant-se comissions d'obres que ara no poden mantenir a causa dels alts costos de mateniment?

reflexions en català ha dit...

Shhhhhht!

Núria ha dit...

Josefina, t'estava fent un comentari però em sortia tan llarg que al final he dit, què coi! això és una entrada per al meu bloc. Així que ja saps on tens la resposta. Com sempre, compartim moltes coses.

reflexions en català ha dit...

Núria, ja t'he llegit i comentat. També m'ha agradat el títol que hi has posat. Molt encertat.
j.

Àlvar ha dit...

Absolutament d'acord amb tu, Josefina. Hi ha molta hipocresia i molta mala llet. En el meu cas, jo el considero un amic des de fa molts anys i em tindrà al seu costat siguin o no certes les imputacions.

reflexions en català ha dit...

Això t'honora, Àlvar.

Núria ha dit...

Josefina, no volia posar el seu nom perquè qualsevol pugui arribar-hi a partir d'un cercador. I amb aquest títol només es sentirà reflectida la gent amb certa cultura pirinenca. Ni el fiscal ni aquests quatre quinquis independentistes que es dediquen a insultar entendran res de res.
També penso que quan l'Albert la va escriure mai s'hauria imaginat que algun dia estaríem vivint tot això. Un cop més, la realitat supera la ficció.

Jordina ha dit...

Coincideixo del tot amb vosaltres, Josefina i Núria. Com pot ser que fins i tot sortís fotografiada la casa de l'Ausàs i no la del guàrdia civil o la resta d'implicats? Per quin motiu la seva fiança és més elevada? Sí, han dit que responia a la quantitat de tabac, etc, etc, però si diuen que tot és "pressumpte"... voleu dir que de moment es pot afinar tant i dir les quantitats exactes que s'han estafat a nivell individual?.... És a dir, si és una trama i tot és pressumpte, potser les fiances haurien de ser iguals per a tots. Ara em dedicaré a seguir a gent, molta gent, amb la meva camareta, a veure si la jutge i el fiscal tindran feina de veritat, ara que sembla que es desperten del son del contraban. Si els mossos es posen a seguir gent i a mirar prim, molta gent de la Seu hauria de passar la nit a la presó de Lleida.

montsesansa ha dit...

La meva reflexió sobre el cas:

Fer contraban és il.legal, i entenc que aquí no hi ha res a discutir. Deixarem de banda comentaris del tipus "si no fos pel contraban, La Seu no seria el que és" (és cert, La Seu té molta vida gràcies a aquesta activitat, i no només La Seu!!). També deixarem a part el tema "hi ha contraban i contraban, en funció dels diners que es mouen, ja que per mi no és igual de greu un padrí que baixa algun cartró que una xarxa que mou "camions" de contraban" . Es tracta d'assumir que és un delicte, i això és un fet clar.

Un cop dit això, afegir unes apreciacions personals:

Si és cert que l'Ausàs està implicat en aquest cas, em sembla bastant trist. Perquè, si el que diu tothom és cert, no és una persona que tingués una necessitat de guanyar-se un "sobresou" amb activitats al marge de la llei. Però ja sabem que la majoria de persones que fan delictes a gran escala (i que consti que si són certes les xifres que han fet públiques els mitjans de comunicació, a aquest delicte no el catalogaria de gran envergadura), no són precisament persones amb una situació econòmica penosa, sinó més aviat, gent amb molts diners, que cada vegada en volen més.
A l’espera que es pugui demostrar clarament la seva implicació, o que se’l condemni per aquest delicte, trobo molt fort que es parli només d’ell amb noms i cognoms, no així de la resta d’implicats. No tenen tots dret a la pressumpció d’innocència? Imagineu per un moment que fos innocent: qui repara el mal que se li ha fet a la seva imatge, a la seva família? Ho trobo molt fort. Per què dels altres implicats només en citen les inicials? Per preservar la seva pressumpta innocència? Si és així, repeteixo el que acabo de dir: no és igualment pressumpte innocent el senyor Jordi Ausàs??
I per acabar: si amb aquest cas se’ns pretèn donar a conèixer un model de justícia exemplar (permeteu-me que se m’escapi el riure, perquè aquestes dues paraules és irònic que estiguin juntes…): per què no comencen per tots els polítics corruptes que tenim a tota Espanya??? On són les actuacions judicials equiparables a aquesta, en relació al cas del senyor Camps, Matas, Millet, Urdangarin, etc…???!!! Aquests sí que han xorrissat milions d’euros, i en canvi estan passejant-se pel carrer tan tranquil.lament, enfotent-se’n a la cara de tothom!! Això és una burla a tota la societat.
Per tant, no disculpo al Jordi Ausàs, si és que es dedicava a fer contraban, però que els que manen no ens vulguin fer creure que la manera com han succeït aquests fets és fruit del nomal funcionament de la justícia…

Anònim ha dit...

No crec que calgui escriure tant sobre un delicte i fer tanta demagogia barata sobre teories de favoritisme politic. Sigui qui sigui l'autor del fet, el contraban es un joc on es pot guanyar o perdre, en aquest cas l'Ausàs l'ha ben cagat, i punt. Els cossos de seguretat fan la seva feina i prou, ni la royal family of Spain se'n salva.
Francesc

reflexions en català ha dit...

Francesc ¿no et sembla molta més demagògia la que fan els que ara giren el cap a una altra banda i els que s'escandalitzen perquè es faci contraban de tabac? ¿no és favoritisme o digues-li com vulguis que a dia d'avui sapiguem només el nom i cognoms complets del Jordi Ausàs? ¿no et semblen si més no curioses les expressions del fiscal?

En cap cas hem disculpat el Jordi Ausàs, i si els cossos de seguretat fessin SEMPRE la seva feina, aquest país seria un altre. També podríem considerar demagògia que es defensi com fas tu els cossos de seguretat, perquè tothom sap que allà dins tampoc hi ha gaires pams de net.

reflexions en català ha dit...

Hi ha hagut un anònim d'aquests tan valents que n'ha dit una de bona: que si conec gent que comet delictes ho he d'anar a denunciar a la comissaria dels Mossos. Suposo que ho diu pels padrins que poso d'exemple a l'escrit, o per companys treballadors a Andorra que al seu moment baixaven un parell o tres de cartrons a la setmana per pagar-se la gasolina. No li he publicat el comentari perquè ni tan sols ha sigut capaç de deixar un nom, i a més, ja vam dir que d'anònims publiquem els que sabem qui són del cert i els que al nostre parer no diuen bestieses. Per alguna cosa és el nostre bloc i nosaltres sí que donem la cara.
j.

reflexions en català ha dit...

I sap què és un delicte?

m.

reflexions en català ha dit...

Quanta ira que s'amaga darrere de l'anonimat i quan no es té gaire sentit crític...

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...