dijous, 9 d’agost de 2012

No és això, president, no és això

El nostre president, aquell que quan va guanyar les eleccions aviat farà dos anys va fer feliços fins i tot molts dels que no el vam votar perquè el consideràvem el millor i el més capacitat per agafar el timó de la nostra barca tan dubitativa, avui surt al faristol del Palau de la Generalitat i comença a manipular la moguda important que s'intueix de cara a l'11 de setembre.

No, senyor president, no és això: no podeu demanar als catalans que per la Diada sortim a defensar la necessitat del pacte fiscal perquè sabeu que la immensa majoria dels que avui ens morim de ganes de baixar a Barcelona per fer sentir la nostra veu aquell dia, no és perquè vulguem el pacte fiscal (pacte, entesa entre dos o més, i suposo que us han deixat prou clar des de Madrit que no tenen cap ganes d'entendre's amb Catalunya). És més, crec que la majoria no hi creiem perquè sabem que no és la solució, perquè entenem que l'única solució real, que a més a més des de Madrit ens n'indiquen el camí cada dia que passa, és la INDEPENDÈNCIA.

És que del pacte fiscal, de les seves bondats, només en sento parlar als vostres, a CiU! Us amagueu rere les cortines d'un acord que sabeu que és impossible d'assolir, que seria molt bonic de tindre'l, segur que sí, però ¿¿què més necessiteu per obrir els ulls i adonar-vos que Madrit no acceptarà el pacte fiscal?? La majoria de la gent del carrer se n'ha adonat, i ¿vosaltres no? No m'ho crec! Recorda una mica la situació de fa deu anys, quan molta gent deia que el ritme de construcció desmesurat que ens envoltava no podia conduir a res de bo i que vindria una patacada forta, era de sentit comú, però cap polític ho va dir mai i per descomptat mai es va fer cap acció per previndre-la. ¿Com sou capaços de demanar-nos que defensem una cosa en què no podem creure? I no hi creiem no perquè l'hàgiu explicat malament o ens sembli una mala cosa, no! No hi creiem perquè Madrit ens ha dit obertament que el que demaneu no ho tindrem, que de la crisi Espanya n'ha de sortir 'una, grande y libre', i que hi ha coses per a ells molt més importants que no pas els nostres plors i el nostre victimisme, que per una banda els cansa i per una altra els fa riure, és ben evident.

O sigui, president, que si no sou capaç d'entendre que teniu el país empenyent-vos fort perquè en foteu una de grossa, és que no mereixeu ser president d'un país que, o alcem la veu i ens fem respectar i ens ho creiem, o li queden quatre dies. I una altra cosa: el país no és només La Caixa, Godó i els lobbys empresarials i econòmics. També hi som nosaltres, els que patim de veritat la crisi i les retallades.

Collons!
josefina

P.D. Ja m'havien escalfat prou els ànims la gent que segueix aturada (sis hores, ja) a la carretera per culpa de l'accident a Adrall de quarts de vuit d'aquest dematí, que només em faltava sentir el Mas amb aquest discurs. I la calor, no ho oblidem.

7 comentaris:

Núria ha dit...

Jo tampoc entenc a què juguen. L'única esperança que tinc és que vulguin fer veure que volen el pacte, fins i tot a nosaltres per fer-ho més creïble, i qualsevol dia d'aquests fotin el cop d'Estat (políticament parlant). Sinó, cap a casa i un altre. El que em fa por és qui podria ser l'altre... O el Mas té els pebrots per fer-ho, perquè només li falta això, la resta ja la té, o perdrem el tren, la dignitat, la identitat, la llengua, les peles, les empreses, les terres... TOT.

Salvador ha dit...

Fa uns vint anys treballava a una empresa de instal·lacions a Andorra. Hi va haver moltes coses rares i es va acabar fent fallida. Els últims dies van ser sinistres, tots voltàvem com ànimes en pena per l'oficina pensant en si algun dia cobraríem.
Vaig quedar parat quan davant meu el gerent li va preguntar a l'encarregat general: "Y no podremos seguir chupando de la mamella unos días más?"

Tan l'actitud davant la bombolla immobiliària de fa uns anys com la de CiU m'ho recorden. No es mouran de veritat fins que no vegin que la mamella està completament eixuta i que potser aquest més ja no cobraran.

Ferran ha dit...

No es pot explicar de forma més clara, Josefina. De fet, és tan obvi que no sé ni si cal explicar gaire res. Jo seré l'11 a Barcelona, i no, tampoc no cridaré PAC-PACTE-PACTEFISCAL!

Andreu ha dit...

Benvolguda Josefina.

Les majories no s'especulen ni es van canviant a gust de consumidors. Hi ha majoria de vots i majoria parlamentària. I està clar per a tothom que la majoria de vots assolida per Artur Mas duia com a primer, priioritari i gran tema, això del concert/pacte fiscal i fins i tot donà els terminis de negociacio. Publicitat suma. I va assolir majoria. Moltes altres opcions fins i tot van dir que era un núvol, inconstitucional i moltes coses mès.I el Parlament, per majoria absoluta dels representants democràtics de tothom (CiU, ICV i ERC) encapçalen i donen suport, public i transparent, en votacions paarlamentàries, al concert/pacte fiscal.

Nomes volia recordar això tant clar i objectiu i democràticament majoritari:el suport dels representants del poble català elegits democraticament de manera majoritària.

I majoria nomes n'hi ha una. La resta són minories. Legitimes,s però minories, minories. I encara encara prevalen, en democràcia, les majories democratiques, gràcies a Deu.

Ningu aspiraa a aconseguir el 100%.Però el 10% no pot aspirar a dirse majoria...perque no ho es...ni ho ha estat mai...ni probablement ho sigui els propers 20 anys. Les dades electoráls son objectives, i les majories no ragen del no res o del 10%.

Cordialment,
Andreu

reflexions en català ha dit...

Benvolgut Andreu,

Consulto de nou les dades de participació a les darreres eleccions del Parlament i constato que va votar un 59,9% del cens, i CiU va tindre un 38,47% dels vots. Bé, tu t'ho mires des del marc d'aquest joc de les majories i les minories que surt d'unes eleccions amb llistes tancades, sistema proporcional, llei d'Hondt... Però les mateixes dades electorals que com dius tu són tan objectives, ens recorden que hi ha pràcticament un 40% de gent que no va anar a votar, i si bé és cert que no podem saber quin tant per cent d'aquest 40% està a favor o no del pacte fiscal, no semblaria descabellat pensar que si hi estessin gaire a favor, haurien anat a votar CiU. Per tant, sent una mica agosarats, podríem dir que a una part potser força important d'aquest 40% que no va anar a votar, pels motius que siguin, ni li va ni li ve el pacte fiscal, o no hi està d'acord en absolut. Per tant, estaria bé no oblidar l'abstenció, igualment democràtica, de gent que potser el dia 11 anirà a cridar independència perquè considera que el pacte fiscal ja està mort abans d'haver nascut.

Cordialment,
josefina

Andreu ha dit...

Benvolguda Josefina,
En els sistemes democràtics occidentals, els "bons", l'abstenció i no res es el mateix. Absolutament res de valor, res de significatiu. Abstenir-se es legítim, i tant, però significa no voler participar en laa presa de decisions col.lectives. Allà ells. Però per molta abstenció que es produeixi, NO INVALIDA EL MES MÍNIM, NI COMPORTA CAP REDUCCIO DE VALOR DEMOCRÀTIC ALS RESULTATS ELECTORALS EN DEMOCRÀCIA I EN LLIBERTAT.
I emprar l'abstenció(un magma més divers que una societat pluricultural) com a factor corrector dels resultats democratics es un engany, es una barreja impossible. Encara no he vist cap nova formaació o coalició que es vulgui presentar com a "partit dels/les abstencionistes"....ni que hagi tingut en lloc cap minim resultat.Per alguna causa serà. I tampoc veig, ací, a casa nostra, que les mes elevades abstencions quee es produeixen en eleccions municipals (o europees..) siguin emprades per a capidisminuir la força democratica dels consistoris. Les majories democratiques son les majories que passen per les urnes. I els abstencionistes no son, políticament parlant, res a tenir en compte, ni ací, ni a Anglaterra ni als USA..ni en lloc democràtic. Ah, i no s'escau entrar araa i ací en els defectes dels censos electorals, provocats voluntàriament per moltíssims ajuntaments en diferir i ajornar la comunicacio de baixes per motius de finançament. En tot cas, això no significa ni una desena part de l'abstenció habitual, però hi és. En tot cas, i gràcies a Déu, en les democràciees representatives, les decisions es prenen als Parlaments, on hi entren representats dels qui no participen dels valors democràtics essencials:la participació a les urnes.
Cordialment,
Andreu

Anònim ha dit...

-No us adoneu que ens estan utilitzant un cop mes?
Si, ens utilitzen.
-Perquè volen que sortim al carrer?
Ensenyaran pels medis una gran manifestació, per demostrar que Catalunya està unida a lo que diu el nostre President.
-Quins resultats esperen treure de la manifestació?
I si, els resultats, com sempre, seran esperar que acabin els 4 anys i que en vinguin 4 mes, per seguir chupant del bote.

-Amb sectors reduïts es parla que no acabarà el mandat.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...