dilluns, 3 de setembre de 2012

La Núria pregunta. La Josefina s'apunta a respondre.

La meva admirada Núria Tomàs, una d'aquestes magnífiques persones que hem pogut conèixer gràcies al món dels blocs, ha plantejat un reguitzell de preguntes al seu bloc i m'he animat a respondre-les, però com que en algunes m'he allargat massa, les he col·locat aquí i ja les passaràs a llegir, eh guapetona?

Fresqueta
Qui deia que la calor es quedaria per sempre? Qui deia que era un agost atípic quan estem tenint un temps típic de finals d'agost? Aquella calorada no era gaire normal a les nostres terres, ni per la durada, ni per la intensitat, ni per fer-la a la segona quinzena d'agost, no? De la meva experiència, els dies més forts de calor solen ser pels volts de Sant Jaume i no duren més de tres o quatre dies. Per això aquest agost hem quedat descol·locats. Lo que és fotut és haver passat de la calorada amb xafogor inclosa al fred tan intens de fa un parell de dies. Constipats segurs. Aquests dies, en canvi, fa el temps maco i habitual de l'època. 

Lipdub la Seu
Ja heu vist el lipdub de la Seu? Us agrada? Jo sí que l'he vist, pel youtube fa pocs dies. Em va agradar però hi vaig trobar a faltar una mica més de naturalitat i d'expressió. 

Futbol...
Algú ha pensat mai que sense futbol es pot viure molt bé? Sóc futbolera, tot i que res comparat a lo que havia arribat a ser des dels deu fins als vintipocs anys. Ara no em poso les piles fins que estem a la recta final de la temporada i hi ha una mica d'emoció. Estic en un moment de la meva vida que crec que podria viure sense futbol... uns mesos, no gaire més. 

Bàsquet...
Per què a la meva família el bàsquet ha d'ocupar el primer lloc de les prioritats i mai en tenen prou ni es conformen amb el que tenen? És el que passa quan es viu amb passió qualsevol cosa. A casa teva ha tocat el bàsquet, no està malament, et pots considerar afortunada. 

Comencem el curs
Ja tenim el nou curs a sobre. Quants tòpics sentirem? Quants es queixaran que els nens han tingut moltes vacances? A quines portes d'escola aniran les teles per explicar el que és obvi de cada any? Quantes escoles no podran començar el dia que toca? Quants protestaran per alguna cosa? Quina despesa haurà tingut cada família de mitjana? És notícia el que és recurrent any rere any? Serà com sempre la història de cada any. A casa nostra serà especial perquè comencem l'aventura del col·legi amb el Josep a P3: com s'hi adaptarà, si li veurem algun canvi de caràcter, si li agradarà anar-hi, com es prendrà la Maria això de quedar-se sense el seu germà unes hores al dematí i a la tarda... És una novetat per a nosaltres, ara. Amb el tema del col·legi em passa com amb els euros, que encara compto amb pessetes. Doncs amb el col·legi encara porto el xip de l'EGB, el BUP i el COU. A dia d'avui no em preguntis pas quants cursos hi ha de primària perquè hi hauria de pensar molt. Només sé que quan els xavalets tindran 12 anys ja marxaran cap a la Seu, quan jo vaig tindre la sort de poder-me estar al col·le del Pla fins als 14. Bé, això si és que d'aquí a nou anys hi segueix havent el mateix sistema educatiu, que pot ser que hagi canviat tot una altra vegada. 

Opus i escoles
Per què he de pagar l'escola a gent que ha decidit educar els seu fills en uns valors que van en contra de la llibertat personal i la submissió de la dona? En aquest món que ens ha tocat viure hi ha moltes coses que no entenc, no et sé pas donar la resposta.

Digitalització de les aules
Per què la gent més contrària a la digitalització de les aules és aquella que més desconeix les tecnologies informàtiques? No creieu que per anar en contra d'alguna cosa primer s'ha de saber de què es tracta? Però ens encanta parlar de tot i, encara més, criticar-ho tot, sobretot el que no coneixem a fons. Som així, vès. 

Ebook versus llibre paper
Per què fa més d'intelectual i progre llegir un llibre de paper i no un ebook? Els que prefereixen el paper han llegit mai un llibre en format electrònic? I per què a mi m'enganxa més? No he tingut ocasió de llegir un ebook, o sigui que no sé què dir-te. Passo palabra. 

Twitter i periodistes
El twitter és el final del periodisme convencional? Serà a partir d'ara un treball de cadira i connexió a la xarxa i de rapidesa de difusió deixant de banda contrastar la informació i la feina a peu de carrer? A aquestes alçades de la pel·lícula ja no sé pas si hi deu haver gaires periodistes fent feina de carrer, i per molts motius: els mitjans retallen plantilla i difícilment cada periodista podrà estar al carrer i fer feina de taula (també molt necessària) cada dia. El final del periodisme ja fa temps que s'anuncia. Crec que el periodisme no desapareixerà mai perquè és necessari, sempre que una societat vulgui ser madura, crítica, responsable i valenta. Però suposo que cal retornar als orígens del periodisme i a no oblidar alguns valors com el respecte, l'honestedat, el rigor, el secret professional, l'off the record... Ser el més ràpid, i si pot ser el més cridaner, ens ha fet perdre els papers, ens ha fet jugar brut i ha fet molt mal a la professió. El tuiter és un gran què: en el nostre món local, estaràs d'acord amb mi que aquesta proximitat i rapidesa és bàsica. Ara podem saber de seguida on és el foc i en quin punt de la carretera hi ha hagut un accident, entres al tuiter i en poca estona hi ha tres o quatre tuits i fins i tot alguna foto. Això és molt valuós. Per contra, aquesta rapidesa contribueix a escampar notícies falses que alarmen innecessàriament i injustament perquè no s'han pogut contrastar. I com sempre i en tots llocs, cal esperit crític per damunt de tot. 

Notícies pessimistes
Algú ha pensat mai que si els mitjans de comunicació deixessin de bombardejar-nos amb notícies catastrofistes la gent no tindria tanta por, seria més feliç i s'engrescaria a sortir de la crisi? Sí, totalment d'acord.  

Anuncis i català
Per què la televisió pública catalana vetlla tan poc per la llengua que utilitzen els seus periodistes, presentadors i, sobretot els anuncis? Per què he de sentir constantment que a algú el perd la fruita? ¿Que a algú el perd la fruita? No ho havia sentit dir mai, això. ¿Què vol dir? En la primera part de la pregunta, amb la qual estic d'acord, respondria que o bé la llengua els importa ben poc, o bé han començat les retallades per l'àrea dels lingüistes i correctors. Al cap i a la fi, Núria, hem de ser conscients que hi ha poques persones que es preguntin si el que diuen o escriuen està ben dit o escrit. Com que no hi ha aquesta inquietud, aquest pensar que 'potser he fet alguna falta', com que tots en sabem tant de tot i no acceptem que ningú ens digui el contrari, doncs no cal que hi filem tan prim. Exagerada, que ets una exagerada. 

Faltes garrafals dels periodistes.
I posats  a tirar per terra els periodistes, com pot ser que els diaris vagin plens de faltes d’ortografia i gramaticals, sobretot a les seves edicions digitals? Serveixi com a resposta el que he escrit en la resposta anterior. 

Tertulians.
Els tertulians de la ràdio sempre han de ser gent prepotent que no ha fet, viscut ni investigat mai res però han llegit molt sobre el tema? Evidentment. 

Famílies nombroses
Per què si una família decideix que vol tenir tres fills o més li he de pagar part de les despeses a través dels ajuts a les famílies nombroses? I he dit Decideix, per tant són buscats per a satisfacció personal. Francament, en el món en què vivim, les parelles que decideixen anar a buscar el tercer em mereixen ja no sé si respecte, admiració, perplexitat o ben bé què, però una mica d'inconsciència sí que l'hi trobo. De totes maneres, estimada Núria, no perdem de vista que a vegades fins i tot els mètodes més segurs poden fallar. Escric a posteriori: ja se m'ha picat una amiga que tenien dos nenes i van voler provar si al tercer els sortia el nen (que no va ser). Se m'ha indignat perquè considera que l'he titllat d'irresponsable, a ella i al seu home. Com sempre passa, al parlar sembla que generalitzem, però tots sabem que hi ha casos i casos, i que no totes les parelles que van a buscar volgudament el tercer fill són necessàriament irresponsables, és clar que no. Suposo, amiga meva, que amb els temps que corren, si tu i el teu home vau decidir tindre un tercer fill, ja sabíeu a què us enfrontaríeu, i per tant, queda't amb el que he dit al començament: que sou parelles valentes que a mi em causen admiració, en la majoria dels casos, però que això no treu que, des de la meva perspectiva de mare de dos criatures que tant costen de pujar (costen, en tots els sentits), pugui pensar alguna vegada que anar a buscar una altra criatura seria una inconsciència. En el meu cas, t'asseguro ben bé que sí.

Beques d'estudis
Per contra, per què quan un nano ha treballat de valent, ha compaginat hores d'estudi i esport amb gran eficiència i té una mitjana de l'ESO de 8,5 no pot accedir a les beques d'estudiants per al batxillerat ja que, segons l'administració, els seus pares són rics del cagar? L'esforç realitzat és menys valuós que el d'un nano que els seus pares van més restrets o ho fan veure (sempre sota els paràmetres administratius)? No em toquis aquest tema perquè m'escalfo. I veig que les coses no canvien, de la meva època d'estudiant... Quan anava a l'Institut de la Seu ens havíem de pagar transport (autobús de línia regular Alsina Graells Coll de Nargó-la Seu), i dinar en cases particulars a la Seu. Ningú ens pagava res. I les vegades que vam demanar beca a casa nostra se'ns van denegar perquè clar, com que el meu pare era pagès tenia terres per poder alimentar les vaques, i aquestes terres, que portaven més despeses que no pas ingressos, significaven a ulls d'Hisenda un gran patrimoni familiar. Sempre he pensat que els sistemes de beques estaven, i estan, fets amb el cul, i amb perdó. 

Alcohol
Per què em sento tan sola quan expresso el meu malestar per l'alt consum d'alcohol entre els joves, i no tan joves, i topo amb la indiferència de grans i institucions? Perquè vas públicament contra corrent, malgrat que segur que molts dels que no et donen suport pensaran com tu, en la intimitat, però no gosaran fer res. 

Fm
Una festa major, com la de la Seu, no es pot concebre sense provocar el malestar de molts veïns amb "música" fins a les vuit del matí durant quatre nits seguides i via lliure a l'alcoholització de joves i petits promoguda des de l'anomenada zona de les casetes, amb el beneplàcit de la casa del poble? No et queixis, que aquest any has tingut una nit menys de gresca. 

Tu tries!
Si ets de la Seu i comarca o t'hi passeges sovint, a veure si contestes això. És molt típic tòpic. Què prefereixes: la Festa Major, la Fira de Sant Ermengol o l'Escanyabocs? Jo la tria la tinc claríssima, els formatges no bramen "música" fins a les vuit del matí! Ah! Per l'enunciat pensava que et referies al puticlub de l'antic Cal Maties. Veig que no. ¿Aquesta pregunta és típica a la comarca? Com es nota que des que sóc mama no tinc vida social! A mi la Fira m'encanta, els formatges no tant, però anar a comprar pijames, mitjons, bufandes i samarretes ben calentes per encarar l'hivern, és un gran què. Encara que preferia la Fira quan es feia quan per calendari li toca, el 3 de novembre. 

Els rics encara són rics
És normal que els rics continuïn sent rics? Suposo que sí, per això són rics, no? Sí, jo també suposo que sí. 

País
Independència o Pacte Fiscal? Jo penso que al moment en què estem no hi pot haver cap dubte: independència o mort. 

Xarxes socials
Tuiter o Facebook? Tuiter. 

Fronteres
L'Alt Urgell o Andorra? Si gairebé és lo mateix! Com a mínim tenim la sang ben barrejada els uns i els altres. Jo no puc triar, em quedo amb tots dos, me'ls estimo tots dos (i que consti que no tinc doble nacionalitat, però vinc de besavis andorrans de generacions i generacions i he passat una etapa molt important de la meva vida treballant a Andorra). 

Estacions
Estiu o hivern? Aquesta sí que és pregunta típica i tòpica, d'aquelles que es fan en diaris i revistes als famós de torn, hehe! A mi em va més l'hivern, però com que al nostre país l'estiu no és gaire llarg, tampoc m'incomoda. 

Dies
El Sol o la Lluna? De dia el sol i a la nit la lluna.

I no pararia. Es nota que s'acaba l'estiu i tinc estrès prelaboral? Doncs, ara que ho dius, sí, es nota una mica. Però jo m'ho he passat la mar de bé, amb aquest estrès teu. Que tinguis un molt bon retorn a la feina!

josefina

2 comentaris:

Núria ha dit...

Ai, Josefina, em faràs pujar els colors!
P3 ja? Com passa el temps! Fixa't en això dels fills que he recalcat molt el terme "decisió personal". Aquest xic de irresponsabilitat que tu dius. A casa meva de patac vam passar de ser dos germanes a quatre xics per alimentar. I sense avisar!

Et perd la fruita? No has vist l'anunci de Minute Maid? Suposo que et pregunten si et torna boig la fruita o alguna cosa similar. La traduccio literal del castellà, te pierde la fruta?

M'ha faltat preguntar allò de si o no, blanc o negre, or o plata? M'anava accelerant per moments!!

Els teus raonaments sempre em semblen molt sensats i ben exposats. Celebro que t'ho hagis passat bé!

reflexions en català ha dit...

No he vist aquest anunci, no pot ser cert! Tot i que, ben mirat, en fan de tan grosses com bé dius, que no sé per què ens ha d'estranyar o sorprendre tant, per desgràcia... Ospes, ets la primera persona que considera "molt sensats" els meus raonaments. ¿M'estic fent gran?

I sí, m'ho he passat molt bé, de fet és així com m'ho passo sempre que et llegeixo, ja ho saps. I que per molts anys!
j.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...