dijous, 4 d’octubre de 2012

Feu el favor d'anar junts o m'emprenyaré

Torno a escriure a cop calent, i només després de llegir titulars i sentir consideracions potser superficials però és que ja en tinc prou. Ja en tinc prou de llegir i sentir que les forces independentistes no sereu capaces d'anar plegades a les eleccions del novembre. No teniu vergonya. I com sempre, el problema és de protagonismes, de persones, de jo vull anar de dos i vull que aquest altre vagi d'u a Tarragona, i si vénen aquests amb nosaltres no hi compteu. ¿Voleu fer el fotut favor de centrar-vos d'una punyetera vegada? ¿És possible que no entengueu que el país i la gent són (som) molt més importants que les vostres ànsies de poder i de protagonisme? ¿Sabeu que som molts els que desitgem que aneu junts per poder-vos votar amb entusiasme, amb el mateix entusiasme amb què estem vivint aquest moment històric i que vosaltres sols us esteu encarregant d'anar esmorteint? ¿Sou conscients que és a les vostres mans, només a les vostres, saber vertebrar una candidatura unitària, amb un programa comú de mínims, deixant de banda d'una maleïda vegada la política de claveguera, els personalismes, les revenges, els ressentiments? ¿Sabeu que som molts els que esperem que us feu grans per fi, que doneu la talla en el punt clau de la nostra història? ¿Sabeu que hi ha molta gent que espera que us uniu per no haver de votar Convergència? Que Convergència fa una mica de por, per la desconfiança que genera. Perquè sí, el Mas ha sigut molt valent, però ni el Mas representa tot Convergència (i encara menys Unió), ni estic gens segura que el cent per cent de Convergència (i encara menys d'Unió) estigui al darrere del Mas. I si no aneu junts, sabeu que CiU és més a prop que mai de la majoria absoluta. I si CiU té majoria absoluta per fer i desfer com vulgui, que no ens estranyi que la propera legislatura, tot el procés ara engegat es torni a refredar per les mil i una excuses dels convergents típics. No oblidem pas la posició del convergent típic: m'embolcallo amb l'estelada a la manifestació de l'Onze de Setembre però després no em facis pas penjar-la ni a l'Ajuntament, ni al Consell Comarcal, ni potser fins i tot a casa meva. Ui, no, siguem prudents, no féssim enfadar algú. Jo no me'n fio ni un pèl, de Convergència (i encara menys, d'Unió). I per això necessito que els partits independentistes (ERC, Solidaritat, Democràcia Catalana, Reagrupament, les CUP si és que finalment volen anar al Parlament i si no que es quedin a casa), i tota força que tingui com a objectiu prioritari la independència del meu país, facin un front comú prioritzant per una vegada a la vida el desig de molta gent, prioritzant el sentit de país, renunciant a ambicions personals, sacrificant-se pel país. Hòstia (amb perdó, però em surt del cor), però per als que sou polítics, ¿hi pot haver un honor i un orgull més gran que sacrificar els vostres anhels particulars en favor d'una unió que ha de portar el país a ser lliure? És que si no sou capaços d'entendre-us no mereixeu que us voti ningú i per mi ja podeu desaparèixer. Feu-vos dignes del país que dieu que tant estimeu, per favor. Feu-vos dignes de tot un poble.

josefina

10 comentaris:

L'home del sac ha dit...

Jo també m'emprenyaré!

Jordi ha dit...

El President ja s'ha embolicat molt com per fer marxa enrere. Jo també tinc els meus dubtes i penso com tu sobre la unió de grups per tenir força i donar suport i assegurar el camí cap l'estat propi. Si CiU té la majoria absoluta a aquestes eleccions és perquè té la meta de l'estat català. Igual es deixa vots d'unionistes (o sotmesos) però haurà guanyat un munt d'independentistes. També cal recordar que molts independentistes s'han quedat a casa a altres eleccions cremats amb els partits però en aquesta ocasió, potser votaran CiU si els altres no s'uneixen i sigui com sigui seran vots per a la independència.

Andreu ha dit...

Ho sento per tu, Josefina, però no hi ha àngels seràfics per la Terra. I, sobretot, em fa gràcia aquesta obsessió en nar dient que CDC fa por, doncs total ha guaynat les autonomiques, geneals espanyoles i municipis, i totes les catalanes anteriors. La majoria del poble no ha de fer por a cap demòcrata, i, sobretot, no fer com les guineus que les veuen verdes,,,,,,.. I quina es la història del "autoproclamat"(sense absolutament res aconseguit, res de res des de la creacio del Psan, res de res) "independentisme d'esquerra i d'extrema esquerra en 35 anys? Fracassos, fracassoss electorals, per manca de confiança del POBLE CATALÀ, repetits amb totes les sigles possibles (BEAN, Nacionalistes d'esquerra, Catalunya LLiue, MDT,Esquerra Nacional, Psan, Reagrupament, la Soli, etc, etc). Nomes CiU (o CDC) i ERC saben fer politica sobiranista, i a qui no li agradi cap de les dues forces principals del sobirniasme té un problema. No CiU ni ERC, el tenen les persones que creuen -equivocadament- que hi ha altres maneres de fer politica sobiranista. La concentracio de vot en ERC i en CiU es, ara, abans d'ahir, fa 15 anys, fa 20 i els propers 10 anys, l'opcio preferida i desitjada pels electors catalans.
Qui no vol CocaCola ni Pepsi, i vol veure Cola sovint té un greu problema. El mon sempre enten a la gent, pero hi ha gent que no entén el món. Es el seu problema, of course.
Cordialment

Núria ha dit...

Carai aquesta família, m'esteu fent tornar ximpleta! Sembla que us hagueu intercanviat els papers. Fins que no he llegit un adjectiu femení, cap el final, esava convençuda que eres el Marc!

A hores d'ara, ja veus, ha estat impossible. Ja sabeu què en penso d'alguns personatges d'aquests i són capaços de fulminar tot un país i les il•lusions d'un poble per no perdre ni un grau d'ego personal. Si algun dia ho aconseguim, hem de liquidar tots aquests gall de corral i tirar-los riu avall. I que no tornin. Si ho aconseguim no serà gràcies a ells sinó, tot i existir ells.

Dasein ha dit...

Bé, de tot un poble no....només de la meitat que vol ser independent. O és que els que no som independentistes no som catalans?

reflexions en català ha dit...

Bé, ja veurem si som la meitat o potser una mica més. I mira, ara no és temps d'anar amb mitges tintes: els catalans que avui dia, amb les que ens estan fotent per totes bandes, no sou independentistes, penso que teniu un problema d'entendre què és Catalunya, per molt catalans de generacions i generacions i generacions que sigueu. Està clar que en sou uns quants, d'aquests. Però suposo que el fet de voler recalcar que també sou catalans tot i no voler la independència, en els temps que correu és més per un motiu d'inseguretat i de no tindre-les totes. Tu, ¿com justifiques ser català i no voler la independència, a dia d'avui?

reflexions en català ha dit...

Ja t'ho dic jo. Per una qüestió identitària. Allò que sempre ens tiren per la cara els adversaris.

m.

Jordina ha dit...

DILEMES I DUBTES
Dona, Josefina, també el tripartit es va unir per "defensar" les voluntats de persones d'esquerres, etc, i molta gent va quedar ben escaldada. Suposo que a hores d'ara, els "líders" de partits independentistes prefereixen ser líders abans que independents. I quina garantia de no rés dóna un partit com el del Carretero -més que el partit, és ell qui no és aigua clara-? Jo m'estimo més votar només a ERC i no a barreges improvisades perquè ja en tenim experiència, de no saber-nos posar d'acord. Per exemple, em sembla més decent que l'Ernest Maragall faci un partit a part del PSC i no pas que dintre del PSC hi hagi veus tan discordants, per molt que els pugui beneficiar anar tots a una per repartir el pastís.
O sigui: ja m'està bé que com a votants tinguem com a més opcions millor, i sempre tindré el dilema de si avui dia val la pena recolzar el Mas perquè sembla que haurà d'empènyer el país cap a l'Estat propi que diu ell -i com més suport més força tindrà, és clar- o de si voto a qui jo voldria votar, que és a Esquerra. No m'és gens fàcil, malgrat que hauria de votar allò que jo crec i no fer cas del "vot útil"!!! A més, estic segura que si el Mas guanya com tothom diu -que jo no crec que en surti tan reforçat com preveuen tots plegats i és per això que no tinc clar si votar-lo o no-, el que passarà és que negociarà amb Madrid i farà veure que les miquetes que aconseguirà seran el millor pels catalans. I sinó, ja en parlarem.

Dasein ha dit...

Doncs perquè no em crec això de l'expoli fiscal (Madrid, per exemple, té més dèficit que Catalunya), pequè tots els estudis seriosos sobre la hipotètica independència pinten molt negres, etc etc.

I si, perqquè em sento català i per mi Catalunya és part substancial d'Espanya.
Jacint Verdaguer també ho pensava. I Milà i Fontanals. I Victor Balaguer. I la pràctica totalitat de la Renaixença catalana.

Criteri ha dit...

Vaig parlar amb una destacada de SI i li vaig dir que segur que els recolzaria pero no m'en refiava de ningú, totalment. "Molt bé!", va dir ella,"hem de ser crítics". Des de la meva absoluta indep. dic que hem de reconèixer que qui ha aglutinat ha estat SI. Un conglomerat de 6 o 7 forces: Altern. Verda, l'Espot i els seus, Psan,etc.Per alguna cosa serà.
Crec que per un indep. no hi ha color a l'hora de votar, amb ànsia també regeneradora. Després ja veurem si fan com tots.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...