dilluns, 26 de novembre de 2012

Ara que les coses estan clares

M'estimo més no posar la ràdio ni mirar diaris per internet perquè els resultats són els que són i tothom en fa la interpretació que li sembla, algunes totalment forassenyades i indignes de representants públics que ara resulta que no saben ni tan sols sumar.

Els resultats d'ahir són uns molt bon resultats per als sobiranistes, això està fora de tot dubte, o ho hauria d'estar. Com diu el Marc en algun dels seus tuits, som la primera i la segona força del país i sembla que hàgim perdut, que els unionistes ens hagin vençut per totes bandes. I no senyors, ara que les coses estan clares, ara sí que comença l'hora de la veritat. I efectivament ningú va dir que seria un camí fàcil, al contrari, i ara caldrà veure si tots sabem estar a l'alçada de les circumstàncies.

CiU: francament, ni esperava ni m'ha agradat gaire que tingués una davallada tan forta, però té la seva bona lògica. La crisi i les retallades n'han sigut un factor determinant, seguríssim, però també, i això faran bé de no oblidar-ho els convergents, hi ha gent que no els ha votat perquè no s'han acabat de refiar del seu gir  independentista. Com deia ahir el Marc mentre miràvem l'escrutini, a CiU li anirà bé una mica de cura d'humilitat. Alguns convergents sobiranistes deuen estar emprenyadíssims pel que fet que per una vegada que un president s'embolica la manta al cap i marxa decidit cap a l'estat propi, una part important d'independentistes li hàgim donat l'esquena. Ahir vaig estar del tot d'acord amb el discurs que va fer el president després de conèixer resultats, i sobretot amb un argument: els catalans volem que CiU lideri el procés cap a l'estat propi però no volem que ho facin sols. Aquelles peticions de majories fortes i absolutíssimes no van agradar, potser a la nostra societat cada vegada ens fan més por les majories absolutes, reclamem més diàleg, més cessions per totes bandes, més negociació perquè no pesi molt més un costat de la balança que l'altre, més participació de més veus diferents, més riquesa i més pluralitat, al cap i a la fi. Potser ens anem fent grans, potser la nostra democràcia es va fent més madura, potser és una bona senyal per al futur del nostre país. Penso que els que s'han quedat amb CiU són els més sobiranistes. Els convergents que fins ara votaven CiU per estar tranquils i bé amb Madrid se n'han anat a cal PP, que tot i això només puja un escó perquè suposo que ha tingut un gran traspàs de vots cap a Ciutadans, que sí que han tingut uns grandíssims resultats però fem el favor de no perdre la perspectiva de la realitat, començant pel seu líder, que ahir tenia la santíssima barra de demanar la dimissió de Mas.

La realitat: valia la pena avançar les eleccions, i tant que sí. Ara les coses estan clares. Ara sabem del cert que a Catalunya hi ha la majoria sobiranista que s'intuia. No és una majoria aclaparadora, com tots ja sabíem, però és majoria i ara el que cal és que totes les parts no ho perdin de vista, no ho oblidin, ho respectin, no ho menyspreïn com fan PP i Ciutadans, cecs a la realitat, i a treballar per ampliar-la de cara al referèndum.

ERC: arriba l'hora de la veritat per Esquerra, l'hora que la història li ha estat reservant durant tants i tants anys. Ara és quan el partit de Macià i Companys haurà de donar la cara i fer-se corresponsable amb Convergència d'aquest procés dur i complicat però més engrescador i il·lusionant que mai. Suposo que no sóc l'única que fa anys que espera un acord clar i fort entre CiU i ERC, ja l'esperàvem el 2003. Des d'ahir que penso que potser hem perdut nou preciosos anys de la nostra vida. ERC ha fet un canvi de cares que no li podia anar millor. L'Oriol Junqueras dóna bones vibracions: transmet força, convenciment, seguretat, coneixement, però també tranquil·litat i serenor, i sap combinar com ningú el discurs netament independentista amb les reflexions i les propostes de suport a les persones més castigades per la crisi. Crec ben francament que la CiU de Mas no podia somiar un millor company per aquesta llarga aventura que ens espera que l'ERC que lidera Junqueras, i desitjo amb totes les meves forces que ni els uns ni els altres ho tornin a espatllar, com va passar fa nou anys.

Jo vaig votar ERC, ja ho havia argumentat en l'escrit anterior. Ahir em va saber greu la patacada tan forta de CiU i fins i tot vaig tindre remordiments d'haver convençut alguns votants de CiU perquè votessin ERC amb l'argument que CiU ja tindria molts vots. La part convergent que hi ha en mi està avui una mica trista, però quan torno a mirar les dades amb fredor m'adono que no hi ha lloc per a la tristesa: CiU ha guanyat les eleccions, malgrat la crisi i l'aposta tan forta per l'estat propi, i ERC és la segona força del meu país. ¿Què més puc demanar? Sí, m'agradaria que PP i Ciutadans no manipulin la realitat, que l'acceptin. M'agradaria que el PSC fes examen de consciència i s'adoni de cap on vol anar Catalunya, ara que ha quedat clar. M'agradaria que les CUP no diguin 'no' a tot el que proposi Convergència a partir d'ara, sobretot pel que fa referència al camí que ens ha de portar a ser un estat. M'agradaria que els d'Iniciativa no tinguin por a dir què pensen sobre la independència. I m'hauria agradat que l'Alfons López Tena s'hagués quedat al Parlament.

En fi: ara que ja sabem on som i quina força té cadascú no hi ha més remei que posar-se a treballar de seguida per sortir de la crisi i arribar a la nostra plenitud nacional. Catalunya ha parlat, i ha parlat clar.

josefina

7 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Molt ben dit.

marc

Anònim ha dit...

SI, SI, PERO ARA "ESPAÑA",ANIRA A "DEGUELLO"......
JUGANT AMB BARCELONA

Moisès ha dit...

M'ha agradat molt si em permets, cometré la gosadia de enllaçar-ho al meu bloc.
http://blocs.mesvilaweb.cat/moisesmarti

Anònim ha dit...

L'encertes de ple!

Salut!
Cristina

montsesansa ha dit...

M'encanta llegir-te Josefina!!! Ets tan lúcida i saps expressar-te amb tan ordre...

Jo també vull que CiU i ERC s'entenguin...

reflexions en català ha dit...

Gràcies Montse. Són escrits fets tal com raja (ja saps que no tinc gaire temps per reflexionar-los ni pensar-los, hehehe), tal com em surten del cor. Potser demà passat veig les coses d'una altra manera, però ahir era el que sentia i ho havia de treure.
j.

Jordina ha dit...

Qui ho havia de dir, que ahir mirant algunes cadenes mentre el meu pare feia zàping a l'hora de dinar, l'única que hi veia clar era aquella senyora de l'Intereconomía, la Curry (o Curri, no sé què és més castís) Valenzuela. Mentre tots reien a cor què vols perquè la deriva independentista havia naufragat, ella, estupefacta, els deia que la realitat era que "los separatistas van segundos, que no lo véis". Pues això, España, ¿que no lo ves?

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...