dilluns, 26 de novembre de 2012

Carta al meu president

Benvolgut president,

Des d'ahir a la nit no puc deixar de pensar en vós, i ho faig amb una certa tristor perquè us vaig veure seriós, una mica abatut, sense saber gaire bé per què CiU ha perdut tants escons i sense saber ben bé què fer a partir d'ara. I us escric aquesta carta per dir-vos ben alt i ben clar que no teniu cap motiu per estar trist. Al contrari, el que ha passat aquest 25 de novembre crec que contribuirà a fer-vos més gran, aneu pel camí de convertir-vos en el president més important del nostre país i els resultats d'ahir, si els sabeu llegir i interpretar com correspon, que estic segura que així serà, engrandiran la vostra figura.

Ho teniu tot a favor, president. Teniu el poble al vostre costat. Segur que ara això us sembla una ximpleria o una falsedat, si ens hem d'atendre als resultats. Però no us deixeu enganyar: jo no us vaig votar, però sou el meu president, sou qui millor ens pot conduir pel camí sinuós, ple de barses i rocs, que porta fins a l'estat propi. Vau saber escoltar i interpretar molt bé la manifestació i el clam unitari de l'històric 11 de setembre passat. Vau ser valent com cap altre president ho havia sigut mai i vau avançar les eleccions perquè el poble parlés. El més còmode hauria sigut anar aguantant a la cadira, anar retallant, anar donant les culpes a Madrid, i anar passant aquests quatre anys desgastant-vos mentre el país agonitzava. Però no ho vau voler fer. Els unionistes manipuladors s'afarten de dir que ho vau fer per maquillar les retallades i que useu el debat sobiranista com una cortina de fum. Però la realitat és la que és: es retalla perquè no hi ha diners. No hi ha diners perquè Catalunya en dóna massa a Espanya. No hi ha diners perquè Espanya no ens retorna els que ens pertoquen. Perquè Espanya no ens estima, ens mensyprea, ens insulta, ens dóna cops de peu, ara riu perquè heu perdut tants escons, però és una rialla amarga, de ràbia desfermada de manera personal cap a vós, i riuen tan i tan fort per no haver d'adonar-se un altre cop de quina és la realitat, que és tossuda: el sobiranisme és majoritari a Catalunya, heu guanyat les eleccions còmodament i la segona força és ni més ni menys que ERC.

Ara sabeu qui teniu al vostre costat, sabeu amb qui podeu comptar i amb qui no, i és evident que podeu comptar amb una majoria importantíssima del poble. Us ho va dir el mestre Puyal a la gala del català de l'any: president, teniu tot un poble al darrere. I segur que des de l'Assemblea Nacional Catalana us ho tornaran a recordar les vegades que faci falta.

Avui la meva germana em feia una reflexió que comparteixo: president Mas, no teniu sort, no heu nascut per ser un polític com els altres, de vida fàcil i apoltronada. Vau guanyar les vostres dos primeres eleccions i no us van deixar ser president, i quan després de dos legislatures picant pedra i fent-vos fort des de l'oposició vau tindre una merescuda i brillant victòria fa dos anys, no heu pogut -volgut- esgotar el mandat, que hauria sigut l'opció més fàcil i segurament l'escollida per la majoria de líders mediocres que per desgràcia abunden tant. Heu sigut valent, ara heu tingut un resultat que no volíeu però amb què segurament comptàveu quan vau convocar les eleccions. Sabíeu que corríeu un gran risc i vau decidir arriscar-vos, i això és el que als ulls meus i crec que de molta gent, us farà gran. Us heu guanyat el respecte de molta gent, ens heu convençut que sou el millor president que el país podria tindre en el moment més decisiu de la nostra història, no perdeu la il·lusió, les ganes, l'ambició, la valentia, la força. Em sembleu un polític honest i treballador, no vull que us rendiu. Us demano que aneu amb el cap ben alt perquè en teniu motius.

President Mas, no us hem deixat sol. Volem que feu aquest camí amb la millor companyia possible.

Ben atentament,
josefina

2 comentaris:

Oliva ha dit...

....I JO VUI AFEGUIR, NO CONSENTIREM UN NOU CAS IBARRETCHE,QUE NOSALTRES SOM CATALANS,

Jordina ha dit...

Ara diré allò que... un gran país té un gran líder. Potser això sigui una cosa més de tantes que ens allunyen d'Espanya i del seu fer com a país... és increïble que es consideri un fracàs i que s'acarnissin tant contra un polític que.... ha fet la seva feina. Quan la política és immobilista i res no canvia ens queixem, i quan un fot un cop de cap -sigui amb més o menys estratègia, amb més o menys claredat i amb més o menys seguidors-, també ens queixem... Ara entenc per què Espanya està on està, doncs perquè lo seu és seure i esperar que uns quants visquin com a reis i els altres no parin de suar la cansalada per quatre rals. Ja ho diu el tiet de Ciutat, que la situació és la que hi havia l'any 36, uns quants señoritos i la resta a tirar com puguem. I doncs, com voleu que entenguin a algú com el Mas que els dóna mil voltes?

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...