diumenge, 11 de novembre de 2012

La família i els amics

Jo tinc clar el meu vot des de fa una pila de dies i penso que és el millor vot que avui per avui podria fer el dia 25. Votaré Esquerra. Votaré Esquerra perquè sóc dels que consideren que votar Solidaritat o les CUP aquí a la nostra província és un vot perdut i no són temps per llençar el vot. I no votaré Convergència perquè ja els votarà molta gent, potser massa i tot, que no sé pas si s'ho mereixen tant. No votaré Convergència tot i que espero, i tot fa preveure que serà així, que tingui una majoria ben àmplia. Però no voldria majoria absoluta. I al marge de qüestions més globals, no voto ni tornaré votar mai més a Convergència mentre aquí a Ribera d'Urgellet ens hi mantinguin un alcalde que viu al marge de la democràcia, com bé saben molts d'ells.

Jo sóc de família convergent, sento que Convergència és la meva família, una gran família. I escolto el Mas i és com si parlés un tiet, i el Pujol sempre ha sigut com un padrí. Però després hi ha la colla d'amics, i aquest cop hem de triar els amics perquè ens necessiten una mica més que no pas la família, ja ben convençuda de fer un gran paper el dia 25. Que són uns amics que fa un temps ens vam distanciar, perquè n'hi va haver uns que van decidir fer amistat amb una colla amb qui uns quants de nosaltres no sentíem que hi tinguéssim res en comú, i vam unir-nos a altres grups d'amics que va resultar que no sabien muntar bé les festes. I com que el temps ho cura gairebé tot, hem tornat a reunir-nos els amics d'abans, amb cares noves i aires renovats, per mirar d'organitzar la festa més grossa. La família sap que sempre hi serem, sempre podran comptar amb mi. Però, estimats papes i germans i tiets i cosins meus, ja sabeu que sovint m'he queixat i us he retret que, en nom de la prudència, féssiu un pas enrere quan jo necessitava i us exigia un pas endavant. Per això en un moment tan decisiu, i confiant que, passi el que passi, la família em rebrà amb els braços oberts com ho ha fet sempre perquè, ja ho diuen, la família és la família i la sang tira molt, haureu d'acceptar que vulgui fer costat a la meva colla, a qui després d'alguns errors gruixuts comesos en el passat, ara sí que veig preparada per fer un pas endavant sense retorn, sense pors, sense ambigüitats, amb convenciment, fermesa i decisió. I penseu una cosa, estimada parentela: després del dia 25, família i amics més i menys propers, podem (i hem de) fer una pinya indestructible.

Records a tots,
josefina

3 comentaris:

Núria ha dit...

Totalment d'acord. He fet el mateix procés que tu.

Oliva ha dit...

D'ACORD, PERO M'ESGARRIFAR PENSAR EN ELS TITULARS DE "LA CAVERNA ESPANYOLA"......"FRACASO DE MAS""FRACASO DEL INDEPENDENTISMO"...JO TAMBE VOTARE ERC.SEMPRE HO FAIG,PERO CREC QUE CAL MAJORIA ABSOLUTA DE CiU

Albert ha dit...

Les CUP tenen possibilitat d'entrar a Girona a Barcelona, però a Lleida i Tarragona sembla impossible. SI crec que directament no té cap possibilitat enlloc. Jo que visc a BCN, encara dubto!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...