dilluns, 27 de febrer de 2012

Només ho faig per facilitar-vos la feina, malparits

Algú que és capaç de dir-te que no ets de fiar perquè ets català, que pel fet de ser independentista ja ets com a mínim sospitós d'anar-te'n al llit amb els terroristes, aquest algú també és capaç, si el deixen, de venir a buscar-te el dia que decideixis que ja no vols que el teu pare et maltracti. A mi aquests malparits ara em fan por perquè tinc fills, però com que vull el millor per als meus fills, tot i la por, dono la cara. Ja sabeu qui sóc i on sóc, agentes.

diumenge, 12 de febrer de 2012

Etapa nova

Aquest cap de setmana havia de baixar a Igualada amb tota la colla però una grip m'ha deixat a casa. O sigui que per primer cop en tres anys llargs m'he quedat sola i se m'ha fet tot molt estrany. Per sort les grips que em solen agafar em deixen fulminada un dia i l'endemà ja miro de fer la rutina habitual. Ahir dissabte vaig poder fer llit tanta estona com em va caldre, avui ja em trobo molt més bé i amb unes ganes tremendes d'abraçar els meus nens quan tornin d'Igualada a la tarda.

Ara que el Josep ha fet tres anys i la Maria té 20 mesos ja goso dir que veig la llum al final del túnel i començo a trobar la gràcia al fet d'haver tingut dos criatures tan seguides. Sí que hi ha dies durs, però en general ja és tota una altra cosa, res a veure amb fa un any. És una altra etapa, i amb aquesta hi disfruto molt més. Sobretot quan veig que ja no em necessiten tant, que s'entretenen tots dos jugant i explicant-se històries a la seva manera (són dos llorets que deunido), que el nen ja no sol donar empentes a la nena, i que ella es defensa a mort quan ell li vol prendre algun joguet que té a la mà. És tremenda, la Mariatxi! "¿On és la Maria?" i "¿On és el Jet?" són segurament les preguntes que més arribo a sentir al cap del dia, al marge de les inevitables "mama, ara què fas?", "mama, què és això?" del Josep. Arribo a la nit esgotada, això sí que no canvia, però més satisfeta, feliç, agraïda i orgullosa que mai.

El Josep i la Maria, al mercat de la Seu.

Acabem aquest escrit recordant la Whitney Houston, avui convertida en un àngel més. Gràcies per tot, Whitney, i sigues feliç.



divendres, 3 de febrer de 2012

Fets, mentides i realitats

Fets: el dissabte 28 de gener, en el marc de la crema de marges habitual per l'època, al Pla i al costat mateix de la carretera C-14 hi passa això:



Les fotos són fetes el dilluns, dos dies després. Com que anys anteriors havia vist l'alcalde (Antoni Capdevila, CiU) cremant marges per la zona, i com que quan es tracta d'aquest senyor sóc malfiada de mena, no sé pas per quin motiu vaig pensar que era cosa seva. Quan a quarts de cinc baixava amb cotxe de la Seu el vaig veure precisament a ell parlant amb forestals al costat del camp.

Mentides: el dimarts 31 de gener al dematí passo una estona per l'ajuntament i quan ja estava a punt de marxar apareix el senyor alcalde. Parlem de diversos temes i li pregunto què ha passat en aquest camp, que té un propietari i no és pas ell, sinó un senyor del Pla que ja fa anys que viu a la Llar de Sant Josep de la Seu. L'alcalde em diu que tenia tots els permisos per posar-hi foc i que ho va fer perquè l'estiu passat, quan el meu pare va sembrar blat en un tros de camp que hi ha relativament a prop (no pas a tocar), va patir tant pensant que si algú amb mala fe hi hagués anat a posar foc, de seguida s'hauria estès cap als camps de la vora, hauria saltat la carretera vella i fàcilment hauria cremat aquest, que és un camp abandonat. Mentre l'escoltava i me'l mirava pensava en les dimensions de la bola que m'estava fument. El dia abans, dilluns, ell mateix havia explicat més o menys la veritat a altra gent, i a mi m'havia arribat ja la versió més o menys real.


Realitats: fetes les oportunes indagacions, i tenint en compte a més el que l'alcalde va explicar a altra gent, puc fer un relat força precís del que va passar. Una patrulla de Trànsit dels Mossos va veure l'incendi i va avisar els Bombers (recordem que el camp és just al costat de la carretera, que feia vent i hi havia molt fum). Quan els Bombers havien estirat les mànegues va aparèixer el senyor alcalde i els va manar que no apaguessin el foc. Van vindre també els Forestals. L'alcalde (exforestal, forestal en excedència, forestal de baixa permanent, n'hi ha totes les versions) només va ensenyar l'autorització que en aquestes dates dóna l'Ajuntament per cremar marges, però no va ensenyar cap permís que l'autoritzés a cremar tot el camp, a més de recordar que és alcalde, que és president de la Mancomunitat d'Escombraries, i bla bla bla. Davant dels fets, els Forestals entenien que calia fer una denúncia. L'alcalde va treure el telèfon i, davant de tots, va trucar a un càrrec dels Forestals de Lleida (no en direm el nom però potser sí que hi posem les inicials: Ll. R.). El resultat: aquí no passa res i vosaltres, agents, ja podeu marxar.

Això ho sap molta gent, no és cap secret perquè, repeteixo, el mateix alcalde ho ha explicat a més d'un veí. I tampoc suposa cap sorpresa, sempre es diu que el senyor Capdevila té tants contactes i se'n surt de tot sense despentinar-se, però això no vol dir que no ho puguem explicar per, com a mínim, a qui correspongui o a qui es doni per al·ludit, li caigui la cara de vergonya.

Al senyor Capdevila segur que no l'hi caurà. Encara més, la pròxima vegada que li tornaré a dir que no me'l crec se seguirà fent l'ofès.

Però, ¿i als de dalt de tot? ¿I als de CiU? Tinc algunes preguntes per fer-vos:

- ¿Com és que a aquest senyor se li permet tot?
- ¿Com preteneu que la gent normal, sense contactes ni influències ni poder, confiem ja no només en els polítics, sinó també en mossos, en bombers, en forestals?
- Si l'autora d'aquesta crema hagués sigut jo, ¿què m'hauria passat?, ¿quina denúncia m'hauria caigut?
- Pel que vaig veient, hi ha molta gent amb càrrecs, tant de CiU com d'altres partits, que coneixen aquest alcalde i admeten que en fa de l'alçada d'un campanar; ¿com és que ningú li ha parat mai els peus? I no em vingueu amb la resposta típica i tòpica de: "No deu ser tan dolent, si sempre guanya les eleccions." Com si els mateixos que em diuen això no sabessin com es poden guanyar els vots. Sóc una ignorant en molts temes però no sóc imbècil.

Hem arribat a un punt en què el que pugui fer o deixar de fer el senyor Antoni Capdevila no em sorprèn. El que em sorprèn i em rebel·la és l'actitud dels de dalt, aquesta sí. Perquè per molt encantador de serps que pugui ser el nostre alcalde no em cap al cap que se li permeti fer absolutament tot el que vol, i més amb els antecedents que ja porta en gairebé 21 anys d'alcalde! Al pròxim convergent que em parli de valors, d'honestedat, de dignitat, de rigor o d'igualtat me li'n riuré a la cara.

josefina

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...