dimecres, 21 de març de 2012

Crònica d'un matí al Parlament

El mes d'octubre passat, i gràcies novament a la bona feina del Miquel Caminal, el diputat d'ERC de Lleida, Carmel Mòdol, va pujar a la Vall de Tost per conèixer el territori i veure in situ quin serà l'impacte que hi tindrà la guixera que hi ha projectat Knauf. Arrel d'aquella visita, el seu grup parlamentari va demanar la compareixença en comissió de la nostra associació Lo Riu Roig (d'ara endavant LRR), i aquest dimecres ha sigut el dia de baixar-hi a exposar davant dels diputats de la Comissió de Territori i Sostenibilitat per què no volem la guixera.

Estàvem citats a les deu, i a quarts de set hem sortit de casa el Miquel Caminal, el Joan Guitart, el Jordi Guitart, la Montse Ramon i una servidora, camí de la capital. Amb les retencions hem arribat ben justos. Ja ens hi esperaven l'Ignasi Pubill, la Raquel Pubill, el Bernat Pubill i la Isabel Vila. Una breu visita a un restaurant per agafar forces i cap al Parlament. Recollida d'acreditacions i pujada per aquella escala amb catifa vermella que tan acostumats estem a veure per la tele. Avui no hi havia gaire moviment, no hi havia ple. Abans d'entrar a la sala de la comissió ens ha donat la benvinguda el diputat de CiU i exalcalde de Sort, Agustí López, i el Carmel. La presidenta de la comissió, una senyora que tot i ser del PP ja em queia bé de sentir-la per la tele i que avui encara m'ha agradat més (la Dolors Montserrat), ha esperat pacientment que resolguéssim un imprevist amb el power point i ha donat el tret de sortida a les dos hores que ha durat la compareixença.

Una constatació: dels tres diputats de CiU que hi havia durant la primera meitat, dos estaven permanentment enganxats al portàtil, mirant pàgines web diverses (com la de l'e-noticies), i al facebook. Molt bonic. De la resta de diputats, si algun altre ho ha fet, ha sigut molt més dissimulat i no pas durant tanta estona.

El primer de trencar el gel ha sigut el president de LRR, l'Ignasi Pubill, que ha posat en antecedents el personal sobre els objectius i la feina feta fins ara per l'associació, i els ha situat Ribera d'Urgellet al mapa. Després ha sigut el torn del Joan Guitart, que ha parlat de l'impacte que la guixera tindrà en l'activitat ramadera i agrícola de la vall. La secretària de LRR, la Isabel, s'ha referit als temes que domina a la perfecció com a geòloga: la flora, la fauna i el jaciment paleontològic de la Palanca de Noves, tot greument amenaçat per la guixera. I finalment la Raquel Pubill, que ens ha fet posar la pell de gallina com només ella ho sap fer, parlant amb passió, mirant als ulls, convincent, fantàstica com sempre. Ha parlat del patrimoni arquitectònic que pot perillar amb la guixera, dels camins que tallarà la pista d'accés a la zona d'explotació, i ha fet una reflexió final que ens ha arribat al cor.

Acabada la nostra exposició de vint minuts, la presidència ha anat donant el torn de paraula als portaveus de cada grup. Ha començat el Celestino Corbacho del PSC, que ha fet ja d'entrada una constatació a la qual s'han referit també tots els altres grups (excepte CiU i PP): que Tost no és un territori verge d'explotacions extractives, malgrat tindre un alt valor natural, històric i amb un interès que va més enllà del mateix territori, i que per això consideren els socialistes que en una zona tan sobreexplotada hi hauria d'haver un equilibri, que ja avui no hi és. El Corbacho s'ha preguntat si en tot el procés de tramitació del projecte de la guixera s'han complert els principis de transparència i de participació ciutadana, i ha dit que encara que siguin temps de crisi, l'economia no pot prevaldre per damunt de tots els altres interessos.

Brillant intervenció del diputat del PP Santi Rodríguez, que s'ha limitat a recordar-nos una cosa que ja sabem, i és que el Parlament no és qui ha d'autoritzar o no la guixera sinó que la seva funció és impulsar i controlar l'acció del Govern. El seu partit es compromet a fer un seguiment perquè tot el procés s'ajusti a la legalitat. Aquí m'he quedat amb ganes de contestar-li: una resposta com aquesta és la que fa que la gent ens anem allunyant dels polítics. ¿Què vol dir que si tot està legalment ben fet s'ha de donar per bo? Hi pot haver coses legals al cent per cent però que no siguin beneficioses pel seu entorn, per la gent que se'n veurà afectada! Que una cosa sigui legal no necessàriament vol dir que sigui bona, que sigui adequada, que sigui positiva. Clar que serà positiva per a la butxaca dels senyors Knauf i potser per alguna altra més, però ¿més enllà d'aquestes? ¿per a qui més serà positiva, la guixera, per molt legal que sigui?

El Joan Boada avui ha degut disfrutar perquè el tema era d'aquells en què ICV-EUiA s'hi recrea, com és la defensa del territori i del medi ambient. Ha fet un discurs ben elaborat, típic i tòpic d'un ecosocialista. Ell també s'ha preguntat quins beneficis han aportat al nostre municipi tantes explotacions concentrades en un terreny tan reduït, quins interessos "generals" (ha matisat) hi deu haver al darrere, i ens ha felicitat pel rigor tècnic i científic que hem aportat en l'exposició. Ha replicat al diputat del PP dient que el Parlament sí que pot fer alguna cosa, com presentar una proposta de resolució conjunta que insti el Govern a no aprovar la guixera, i ens ha obert la mà a fer gestions a nivell d'Unió Europea a través del seu eurodiputat. També ens ha dit que està disposat a pujar aquí dalt per demostrar-nos que encara que siguem pocs, no estem sols.

El Carmel Mòdol també ha estat d'acord amb el Boada i ha explicat que ERC ja treballa en una proposta de resolució amb la voluntat de sumar-hi el màxim de grups possible. Recollint les nostres explicacions ha fet la deducció que el projecte de Knauf no s'ajusta al cent per cent ni a la realitat ni a la legalitat, i que cal també plantejar-se si és compatible amb el model de creixement que es vol. S'ha queixat que no li hagin contestat encara una pregunta per escrit que d'aquest tema va presentar el 29 de febrer, cosa que el porta a mal pensar. I ha apel·lat de forma molt directa als diputats del Pirineu de CiU (ara mateix desconec si a part de l'Agustí López i l'Albert Batalla n'hi ha cap altre), perquè defensin el seu territori i la seva gent; els ha demanat una postura clara i ha recordat que, en altres països, aquesta sobreexplotació que avui dia pateix Tost no estaria permesa.

A tots nosaltres ens ha encantat el Jordi Cañas (sí, què hi farem, encara que hagi parlat en castellà i que sigui un ciutadano). Com ja havia dit algun cop aquí parlant del Rivera, aquests dos paios tenen la virtut de parlar el llenguatge de la gent del carrer, són clars i directes. Uns cops estàs d'acord amb el que diuen i d'altres no, però van al gra, i a mi això m'agrada. I a més, ha posat el dit a la llaga: els mecanismes de pressió de Knauf són molt superiors als nostres, i el Govern autoritzarà la guixera perquè per CiU té un cost polític zero (nosaltres som quatre arreplegats, no en som més).

La intervenció del diputat de CiU Agustí López ha decebut als de LRR que el coneixien i havien parlat amb ell de la guixera en ocasions anteriors. Ha semblat evident que ha hagut de fer un discurs amb el qual no s'hi ha trobat gens còmode i ho ha fet sense gaire convicció. Ha començat dient que durant anys es van protegir moltes àrees de muntanya del Pirineu, i que no va ser el cas de la Vall de Tost. La Isabel li ha replicat molt bé: fins fa cinc anys Tost no sortia ni als mapes, allà no hi vivia gairebé ningú i ningú sabia ben bé ni què hi havia ni hi havia interès per saber-ho. És ara amb LRR que s'intenta que l'administració faci aquesta feina que no es va fer en el seu moment. Després l'Agustí l'ha pifiat al referir-se als 32 veïns que han llogat o venut els seus territoris a Knauf, volent fer veure així que l'oposició a la guixera no era tan majoritària. La Raquel també l'ha contestat amb exactitud: hi ha tres propietaris de fet, dos han llogat i un ha venut. No n'hi ha més. I la postura de CiU ha sigut la típica: "ens comprometem que la guixera respecti escrupolosament l'entorn i que vetllin pel patrimoni els millors experts en cada tema." Se'ns ha ofert a fer de pont amb els departaments de Mines, de Medi Ambient, i ha dit que estaria al nostre costat. Ha reconegut que hi havia estudis presentats per Knauf que eren incomplerts, i que havia parlat amb una bona corrua de gent, sense citar en cap moment el nostre alcalde, una figura que ha anat planant com un fantasma durant tota la compareixença.

Al final de tot, la presidenta de la comissió ens ha sorprès al dir que coneix la zona perquè acompanya el seu nét a l'escola de trial del Jordi Pascuet, a la Bastida, i que el territori que hi tenim és preciós. Suposem que ha sigut per aquesta intervenció final que, un cop acabada la compareixença, el diputat Santi Rodríguez li ha demanat a la Isabel el contacte de l'associació per passar-lo als del PP de Lleida i fer que també puguin treballar amb nosaltres.

Amb el Jordi Guitart hem hagut de reprimir les ganes de parlar durant la compareixença. M'hauria agradat dir-ne tantes, de coses, després del que havia anat escoltant! Quan ens hem aixecat me n'he anat com un llamp a veure l'Agustí López (penso que avui l'hem ben acorralat, pobre), però quan ha sabut que em dic Lladós ja m'ha desviat el tema preguntant-me si era del Pallars. Dic sí, vinc de Farrera, de cal Manresà. Osti! ¡¡¿¿Ets parenta de la 'Ferru' (literal)??!! Sí, sóc parenta de la Ferru (tot i que només hem coincidit un cop, en una entranyable trobada dels Lladós a la casa pairal, deu fer uns cinc anys, durant la qual el president Pujol va gosar dir que les Lladós som molt consagrades -i el meu home li dóna la raó, clar-). En fi, com he pogut li he fotut la cavalleria per sobre (a l'Agustí) de com pot ser possible que donin suport a un alcalde com el que tenim a Ribera, que en el tema de la guixera (com en tants d'altres) mai s'ha volgut comprometre públicament. Hem quedat que un d'aquests dies ens reunirem amb ell i enraonarem amb més tranquil·litat. Abans d'entrar de nou a la comissió encara ha volgut saber el parentiu exacte amb la Ferru. Cosins segons amb lo meu pare. "¿I com vau anar a parar al Pla? Ja m'ho explicaràs quan ens veiem." Tan orgullosa com estic de ser una Lladós i de tindre mig peu a Farrera, i avui m'ha incomodat una mica i tot, encara que no sé ben bé per què.

josefina

dimarts, 20 de març de 2012

Ple extraordinari de Ribera d'Urgellet

Aquest dimarts al migdia hem tingut un nou ple extraordinari. En tres quarts d'hora hauríem pogut anar cap a casa però tinc una companya de grup que és molt insistent en bona part dels temes i no ens hem aixecat fins a dos quarts de tres. Hem demanat aclariments d'alguns decrets d'alcaldia:

-L'autorització a Àrids Alt Urgell per rebre 70.000 m3 de material procedent d'Andorra consistent en pedres i material terri destinat a la restauració de la cantera 'Antonieta', popularment coneguda pel seu nom empresarial, que ja s'ha convertit en antipàtic i tot, i que és COMACSA. L'ajuntament ha confirmat que tanca les portes i aquest material d'Andorra ha de servir per fer una restauració que tècnics de Medi Ambient ja han reconegut que serà impossible.

- La pròrroga a PROMSA per presentar al·legacions per llicència ambiental per activitat de monodipòsit controlat de residus de la construcció una mica més avall del kàrting que hi ha als afores del Pla, a l'altra banda de Segre, on ja hi ha una bona marca de terra menjada a la muntanya vermella. Resulta que la Generalitat va dient a l'empresa que no hi pot fer cap dipòsit de residus mentre encara estigui operatiu l'abocador de la Mancomunitat i s'està en un estira-i-arronsa a veure qui es cansa primer.

- El canvi de llicència al puticlub Tu Tries, al qual ara Urbanisme ha acceptat que passi de ser considerat un bar-restaurant amb hotel d'una estrella, al bonic eufemisme d'establiment públic amb reservats annexos. Quan fa dos o tres anys van demanar el canvi de llicència, Urbanisme va dir que no es podia donar perquè era sòl no urbanitzable i només s'hi podia permetre l'obertura d'un negoci amb la mateixa activitat que la que hi havia abans (restaurant Cal Maties). Ara han degut canviar les normes, sinó no ho entenc.

Hem votat a favor del conveni amb Organyà, Fígols i Alinyà, i Cabó per finançar un any més, i ja serà l'últim, l'agent d'ocupació i desenvolupament local que compartim els quatre municipis. Hem votat en contra de l'adjudicació del lloguer d'unes finques a Sant Pere de Codinet a l'empresa Urgellet Ambiental (o Vilà Vila), que hi instal·larà una planta de gestió de residus ambientals. Segur que el nostre municipi deu estar al 'top ten' dels municipis de Catalunya amb més abocadors, plantes de residus, graveres, i una més que probable futura guixera. ¿A què coi deu ser degut? ¿I on nassos s'inverteixen, els diners que ingressem per tant negoci? Finalment hem votat a favor del conveni per a la constitució i aportació a la bossa d'urgències socials del Consell Comarcal.

Entremig hi ha hagut el punt de votar el pressupost del 2012. Hem exposat el següent:


En la majoria d’ajuntaments, grans i petits, el debat del pressupost sol ser el debat per excel·lència de cada any a causa de la seva importància, ja que en el pressupost s’hi han d’especificar de manera orientativa, però més o menys aproximada, les xifres d’ingressos i de despeses que es preveuen per a cada exercici. Però és evident que el nostre ajuntament, o més ben dit l’equip de govern del nostre ajuntament, no és gaire amic del debat. Avui estem reunits en un ple extraordinari per votar un pressupost sobre el qual no hem tingut cap explicació política prèvia, malgrat que a l’inici de la legislatura es va formar una comissió de comptes (l’única comissió que és d’obligada existència en tots els ajuntaments) però ja hem comprovat que el fet que hagi d’existir no implica que s’hagi de reunir, ni que sigui un cop l’any, per analitzar el pressupost. Hem de dir que, veient el que ha anat passant i s’ha anat dient des del començament d’aquesta legislatura, aquest fet no ens sorprèn pas.

Hem pogut repassar el pressupost gràcies a la bona feina i predisposició de la Rosa Mari Bernadó, a la qual agraïm la seva col·laboració, i ja que en gran part es tracta de xifres que ella coneix i domina, hi donem la nostra confiança. Tampoc tenim gran cosa a dir sobre les obres pressupostades. Entenem que són totes importants i tot i que podríem qüestionar la prioritat d’alguna d’elles, som conscients que si poden beneficiar-se de subvencions d’altres administracions cal aprofitar-ho.

Està molt bé ser un dels pocs ajuntaments que no tenen deute i suposem que per això hem de felicitar el senyor alcalde, però el nostre grup creu que aquest argument no ha de servir per justificar que els diners públics es facin servir amb finalitats polítiques de l’equip de govern, o de l’alcalde en particular, i encara més en els temps de crisi que ens ha tocat viure.

En alguna altra ocasió hem dit que podem entendre que la representant de l’alcalde a la Parròquia pugui cobrar com un regidor perquè la Parròquia no en té. Cap problema. Però, ¿i la resta de representants? ¿És normal que al Pla i a Arfa l’alcalde hi tingui tres representants a cada poble? ¿I que tots o bona part d’ells cobrin sense justificar públicament quina feina fan per rebre un sou públic? I, encara més, ¿és normal que alguns cobrin per vindre als plens? De fet, des del nostre grup considerem que el fet de vindre als plens hauria de ser considerat una obligació dels regidors, i que l’assistència ja podria estar inclosa en els 600 euros aproximadament que cobra anualment un regidor i més en els temps que corren. Per això mateix entenem que no és de rebut que persones que no tenen dret a vot cobrin per assistir a les sessions plenàries.

Algun cop se’ns ha contestat que aquests representants cobren uns diners al cap de l’any perquè treballen pel seu poble, fan feines pel seu poble. No és un argument vàlid. Tots sabem, i tots coneixem, persones que fan coses pel seu poble però que ho fan perquè ho consideren un deure de bon veí, i no vénen a portar la factura per cobrar, ni de fet n’esperen cap gratificació. Ho fan perquè creuen que, com a veïns, ho han de fer. Potser cada cop n’hi ha menys casos, però n’hi ha. A més, no hem pas d’oblidar que a les bases del pressupost es parla de dietes exclusivament per a alcalde i regidors

En tot cas, i si l’alcalde creu que ha de seguir premiant amb diners públics els seus representants, des del nostre grup proposarem que aquestes persones presentin al cap de l’any una explicació de les feines que hagin fet al seu poble i que les facin mereixedores de rebre uns diners de l’ajuntament. De la mateixa manera que, per exemple, hi ha veïns que per netejar la carretera que arriba al seu poble porten una factura o un rebut i cobren per la feina feta, no entendríem que unes altres persones, pel fet d’haver anat a la candidatura de l’alcalde, cobrin del pressupost públic sense justificar els motius pels quals mereixen aquests diners, siguin pocs o molts, però són diners de tots.

En definitiva, com que no estem al cent per cent d’acord amb el pressupost que avui es porta a votació, i com que no hi ha l’alcalde per donar-nos explicacions i fer-nos canviar d’opinió, el nostre vot serà d’abstenció.

En aquell moment, que entenc que hauria hagut de ser el moment de parlar-ne, ningú ha dit res a part del tinent d'alcalde i avui alcalde en funcions, Jesús Dòria, que ha fet aquell paper que tant li agrada de convertir-se en el poli bo de la pel·lícula, desmarcant-se de les accions del poli dolent, que evidentment és l'altre. Ha justificat amb poca passió i poca convicció aquestes despeses amb els representants admetent que és clar que és un tema polític. I aquí ho hem deixat. En acabar el ple, ja sense secretària ni gravadora pel mig, ha saltat la representant de la Parròquia molt indignada i ofesa demanant-me que donés noms. A mi m'agrada dir les coses pel seu nom però a vegades em fa por donar noms i cognoms perquè pot ser violent per a totes les parts i em sembla una falta de respecte, però són números públics, els pot consultar, i no ha tingut arguments per rebatre cap de les coses que he dit.

Només ha fet una cosa molt lletja, d'aquelles coses que demostren com som les persones: ha recriminat que cobrés els 600 euros de regidor un company nostre que va ser regidor els dos últims anys de l'anterior legislatura però que per motius laborals no va poder assistir a cap ple perquè 1: treballa a Andorra, 2: els plens són a l'hora que són, una hora que com a mínim als de l'oposició no ens va gens bé i hem de fer mans i mànigues per anar-hi. Ella no ha degut pensar ni per un moment que malgrat no anar als plens era regidor (a diferència d'ella), que ella no sap pas en què s'ha gastat aquells cèntims, que anava a reunions, i ajudava i treballava en tot el que podia, i ho segueix fent. Sort que se m'havia acudit dir que trobava normal que ella cobrés com una regidora perquè la Parròquia no té regidor, que si no, no sé pas com hauria reaccionat!

En fi, sempre dic que una cosa que m'agrada dels plens és que vas veient les reaccions de cadascú, després vas lligant caps i sí, al final tot sol tindre una explicació.

josefina


dilluns, 19 de març de 2012

Un sant Josep especial

Segurament per compensar el mal dia d'aniversari que vaig viure el mes passat (el pitjor aniversari de la meva vida per culpa d'una engripada que em va deixar clavada al llit), puc dir que el dia de sant que he passat avui ha sigut dels millors que recordo. És clar que tindre un nen que es diu Josep hi ajuda. Dotzenes de missatges al contestador (perquè entre una cosa i una altra no hem parat a casa en tot el dia, i això que no ens hem mogut del Pla) i un moment molt especial tant pel Josep, tot i que encara no se'n fa el càrrec, com sobretot per mi. Al migdia hem pujat al col·le a fer la preinscripció per començar P3 al setembre, i per mi és un orgull i una satisfacció molt gran que els meus nens puguin anar al col·le al nostre poble, al Pla. Jo vaig ser alumna del que avui es coneix per escola rural, i n'estic tan contenta que no em vaig plantejar en cap moment portar la nostra canalla a la Seu. El Marc hi ha estat sempre d'acord.

Una vista exterior del col·legi Arnau Mir del Pla.

El col·legi on vaig anar jo i l'actual no és el mateix. El nostre era a l'Era Badia i l'actual el van fer fa uns quants anys al Tarrer, on hi havia el poliesportiu. Quan jo hi anava encara no es deia col·legi Arnau Mir, però aquests no deixen de ser detalls insignificants al costat del que suposa que els nostres nens puguin disfrutar des de ben petits del privilegi immens que suposa anar a una escola petita i que hi puguin anar a peu, encara que a nosaltres ens toqui pujar una bona costa perquè som de la Farreria!

El Josep ja fa dies que parla d'anar al col·le i avui quan la directora, la Dolors, ens ha ensenyat les instal·lacions i l'aula on estaran junts els de P3 i P4, ja es volia quedar amb els altres nens (segur que quan sigui l'hora de la veritat no n'estarà tan convençut, hehe!). Hi ha quatre aules, i la que té més alumnes aquest curs és la dels més grans, on n'hi ha quinze. Hi ha nens del Pla però també d'altres pobles del voltant on no hi ha escola. A la nostra època també vam tindre dos aules: la dels pàrvuls fins a segon d'EGB, i la de tercer fins a vuitè. I una mestra per a totes les assignatures (excepte anglès, informàtica, música i gimnàstica), l'estimada Senyoràngela. Vam aprendre a ser autònoms i responsables: del nostre curs només érem tres i ens controlàvem els uns als altres si havíem fet els deures cada dia, per exemple. Tot aquest aprenentatge, tant de continguts com de comportaments com de mètode, en el meu cas va ser fonamental per afrontar als 14 anys l'etapa del BUP a l'Institut de la Seu, però també per caminar amb més seguretat per la vida.

Avui ha sigut un dia d'emocions per a mi. Només desitjo que els nostres nens puguin sortir del col·le del Pla tan feliç com en vaig sortir jo el 1989, amb la cartera plena de ganes de superació, de ser bones persones i de no voler deixar mai d'aprendre coses.

Però abans de pensar en el col·le, el Josep encara té molta feina per fer a l'hort. Sort que ens ha sortit pencaire...


josefina

dissabte, 17 de març de 2012

Ple extraordinari sobre l'adjudicació de la planta de biomassa d'Adrall

Ahir divendres al migdia vam fer a l'Ajuntament de Ribera d'Urgellet el ple extraordinari que el nostre grup va demanar per conèixer com s'havia fet fins al moment el procés d'adjudicació de la planta de biomassa que es vol fer a Adrall. Hi vam demanar la presència de l'advocat de l'ajuntament, el senyor Rodríguez Ros de Lleida, i de l'arquitecte municipal (que també és alcalde d'Organyà, pel PSC), Antoni Fiol. Al donar-nos la paraula vam llegir això:


Els regidors del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal vam decidir fa poc més de quinze dies demanar la convocatòria d’aquest ple extraordinari sobre el procés d’adjudicació de la planta de biomassa d’Adrall perquè, al nostre entendre, hi ha alguns punts foscos que volem que l’equip de govern ens aclareixi.

Un dels nostres regidors, en concret la senyora Montserrat Ramon, va ser present el 24 de gener passat a l’obertura dels sobres ‘B’ de les tres empreses que van presentar oferta, i ja en aquell moment hi va veure aspectes que, per dir-ho d’una manera col·loquial, grinyolaven. No només ho va veure ella, sinó altres persones que van seguir el procés aquell dia i que avui es troben també en aquesta sala i en poden donar fe.

Per a nosaltres, però, tot té el seu origen en el conveni que, per un motiu o un altre, se’ns va passar juntament amb la documentació que formava part del primer ple d’aquesta legislatura, celebrat el 20 de juliol de l’any passat. Aquell era un conveni entre dos empreses, Sice i Inversiones Crux, i l’Ajuntament de Ribera d’Urgellet, representat com és lògic pel senyor alcalde, Antoni Capdevila. En aquell ple es va dir que aquest punt saltava de l’ordre del dia perquè es volia procedir tal com s’havia fet aquell dia amb la guixera, i que representants de les dos empreses vinguessin un dia a un ple a explicar-nos el projecte. Aquesta va ser, si ho recorden, la justificació que se’ns va donar.

Uns mesos més endavant, el tinent d’alcalde Jesús Dòria ens va dir, m’ho va dir personalment, que membres del seu grup estaven buscant altres empreses perquè presentessin el seu projecte i poder fer un concurs. Després de l’obertura de pliques i dels dubtes que va generar el procés d'atorgament de punts que va fer l’arquitecte municipal, Antoni Fiol, els senyors Felipe Esteruelas i Josep Cerdà, nomenats per l’alcalde com a representants seus al Pla i a Arfa respectivament, van fer el que al nostre entendre hauria de ser normal que, de tant en tant, fessin l’alcalde i els regidors de l’equip de govern: citar l’oposició per explicar-los què estava passant al voltant d’una qüestió molt important pel municipi com és la possible construcció d’una planta de biomassa. Volem aprofitar aquest punt per, ni que sigui de passada, agrair al senyor Esteruelas i al senyor Cerdà que hagin entès que els regidors que estem a l’oposició no som la pesta, no som tan dolents com ens pinten alguns, no volem buscar soroll gratuïtament, ni volem desgastar ningú. Si les coses es fan bé no s’ha de tindre por ni mandra d’explicar-les. Formem part d’aquest consistori amb tot el dret legítim i democràtic que ens han donat les urnes, i per aquest motiu mereixem un mínim de respecte i l’accés a una informació clara, transparent i sense subterfugis. Ni manipulacions, ni mitges veritats, ni mentides escandaloses. 
 
Després d’haver presentat les nostres al·legacions disconformes a com es va fer la valoració de les tres ofertes en l’obertura de pliques del 24 de gener, i després d’haver conegut la versió dels fets per part del senyor Esteruelas i del senyor Cerdà, el nostre grup necessitava conèixer la versió de l’altra part de l’equip de govern. Per fer-ho teníem dos opcions: demanar una reunió amb l’alcalde o sol·licitar un ple extraordinari. Vam optar pel ple extraordinari per un motiu molt clar: com que creiem que el projecte d’aquesta planta de biomassa és una qüestió important, que afecta tot el municipi, i hi ha quantitats importants de diners damunt la taula, valia la pena parlar-ne obertament en un ple perquè totes les parts, si l’alcalde així ho accepta i ho permet, hi puguin dir la seva. El nostre grup creu que la manera d’aclarir i resoldre situacions de conflicte és aquesta: parlant-ne amb franquesa i cara a cara.

A partir d'aquí vam poder fer les preguntes a tècnics i a polítics. L'alcalde va deixar parlar als seus representants Esteruelas i Cerdà però no va voler donar la paraula als de l'empresa BDA Catalonia, que és l'empresa que van trobar Esteruelas i Cerdà i que, segons els seus càlculs, hauria d'haver guanyat el concurs. És evident que en un ple l'alcalde és qui decideix si dóna o no la paraula al públic, però pensem que en casos com el d'ahir hauria sigut necessari i hauria ajudat a la transparència que els senyors de Catalonia haguessin pogut intervindre. Però bé, no cal que tornem a insistir en el tarannà dialogant que caracteritza el senyor Capdevila. Amb la seva actitud ja queda prou en evidència.

Com que seria molt llarg entrar en tots els detalls que es van parlar, la meva opinió després d'haver escoltat l'alcalde, l'arquitecte i l'advocat de l'ajuntament (un senyor peculiar amb aires de mossèn -de fet en la primera intervenció va parlar de l'Antic o del Nou Testament, no recordo a quin dels dos es va referir-, si no fos per la corbata vermella de quadres escocesos, els pantalons de quadrets blancs i negres, i evidentment el Porsche amb què va pujar i baixar de Lleida. Em va semblar un personatge curiós, interessant), doncs deia que vaig entendre la lògica de les explicacions sobre com es van atorgar els punts a les tres empreses que van presentar oferta però segueixo tenint una gran i inquietant nebulosa en tot el procés anterior, abans d'arribar a l'obertura de pliques.

Resulta que de la planta de biomassa se'n comença a parlar fa any i mig o dos anys amb un tècnic de la Diputació de Lleida (quan el nostre alcalde era diputat provincial per obra i gràcia d'aquest partit que tant s'estima el nostre municipi, CiU), un tal David Caselles. Aquest senyor hauria fet d'intermediari o de representant de les empreses SICE i Inversiones Crux, una de les quals o potser totes dos es diu que estarien relacionades amb Don Florentino. Però ni de SICE ni d'Inversiones Crux ha donat mai la cara ningú, es veu. Això a mi m'estranya. Potser sí que sol ser la manera de procedir en casos així però no em fa bona espina, i encara més havent-hi l'alcalde pel mig. Els contactes amb aquest David Caselles culminen en un conveni que redacten en castellà les dos empreses i que s'adjunta amb la documentació que forma part del primer ple d'aquesta legislatura. El conveni cau de l'ordre del dia però el tenim, ens el llegim i home, et quedes una mica parat al veure que s'havia intentat aprovar un acord que no deixava ni un cèntim al municipi i on en tot moment l'empresa (o empreses, o societat vehicle, i a part es parlava de donar-ho a un tercer!) té la paella pel mànec. Tal com van explicar el Felipe Esteruelas i el Josep Cerdà, van intentar durant uns mesos que SICE i Crux oferissin una contraprestació econòmica a l'ajuntament i no hi va haver manera. I de la nit al dia SICE passa de no oferir res a fer la proposta més bona, justament quan s'havia sabut que hi havia una altra empresa que oferia uns 4,5 milions d'euros en ara no recordo quants anys. Vam dir en diversos moments que SICE hauria pogut tindre informació privilegiada, però l'alcalde tenia la lliçó molt ben apresa i no sortia de dir que quan SICE va saber que hi havia un concurs llavors es va veure obligada a fer una proposta econòmica. ¿Això no ha de generar desconfiança, ni crear suspicàcies? És una història que, francament i veient quins en són els protagonistes, em costa d'empassar, i no me l'empasso. Com tampoc és gaire normal que ahir al ple no hi hagués ningú de SICE, ni el famós David Caselles. Va dir l'alcalde que no se'ls havia avisat. No crec que fos cert, però sigui veritat o mentida, no és normal. Però de fet, ja no sé què és normal i què no en aquest ajuntament nostre amb aquest equip de govern (de CiU).

Total, que segons em van dir a la nit, ahir mateix es va tornar a reunir la mesa de valoració i es va donar per guanyadora definitivament a SICE. Ara ho portaran al ple i ja ho tenen, per molt que ahir el tinent d'alcalde Jesús Dòria es fes l'ofés quan la meva companya Montse va opinar que semblava que hi havia molt interès en què la guanyadora fos aquesta empresa. No! I ara!

josefina

Bloc de notes 11

Al DGS.

divendres, 16 de març de 2012

"Heu llegit la Declaració Universal dels Drets Lingüístics? Només volem això per a la nostra llengua"

16 dies de vaga de fam de Jaume Bonet.

“Que a Mallorca hi hagi una llengua que hi és més obligatòria que sa llengua pròpia d’aquestes illes, és un fet clarament colonial que ja se dóna ara mateix, però en es govern del Sr. Bauzà se veu que això no li basta i ara vol que a s’administració pública autonòmica, inclosos es municipals, que es castellà continüi essent obligatori però que es mallorquí no faci falta ni entendrer-lo.”

"La nostra és una lluita centrada en la defensa dels nostres drets lingüístics. Heu llegit la Declaració Universal dels Drets Lingüístics? Feu-ho. Són precisos i clars. Només volem això per a la nostra llengua.”

divendres, 9 de març de 2012

La Bressola

Dilluns que ve, a l'espai de llengua que faig cada dilluns al programa Ara i aquí de Ràdio Nacional d'Andorra, entrevistarem el president de La Bressola, Joan Pere Le Bihac. Vam pactar l'entrevista fa un parell de setmanes, amb la intenció que ens expliqués el mètode d'immersió d'aquesta xarxa d'escoles laiques nord-catalanes (si us interessa, el mateix Le Bihan i Xavier Rull en parlen aquí). Va ser, doncs, abans que dimecres sortís la notícia del tancament de l'escola de Càldegues, a l'Alta Cerdanya. Lògicament, aquest serà el primer tema de la conversa.

Un tema dels que em rebenten. L'Instituto Cervantes destina cada any 100 milions d'euros a promoure la llengua i la cultura castellanes arreu del món, "la delegació de l’Institut Ramon Llull a Londres és un ordinador portàtil [diu l'Enric Vila] i la seu de l’Instituto Cervantes és una mansió en un dels millors barris de la ciutat", i nosaltres no podem ni salvar del naufragi una escola catalana d'èxit que no pot cobrir la demanda (cada any 200 alumnes es queden sense poder estudiar a La Bressola). Els 25 nens de Càldegues hauran de tornar a l'escola francesa. Una mica trist, no? 

El nostre govern hauria de fer un esforç per salvar La Bressola. El 20% de retallada de la subvenció per a aquest curs és imprescindible? Ells, els castellans, mai no ho farien. Amb el que ens roben fan classes de castellà a 44 països i nosaltres som uns pancatalanistes perillosos que llancem els diners a l'estranger.

I què hem de fer? Rascar-nos la butxaca a títol individual per intentar salvar les altres escoles de la xarxa? 

Si voleu col·laborar amb La Bressola: Associació d'Amics de La Bressola.

A veure si rebentem.

m.

dijous, 8 de març de 2012

Incendis

Amb una combinació tan atractiva com la de mesos de sequera i setmanes de vent intens, els maleïts incendis forestals no podien fallar. Al Pla hi arriba un núvol de fum del foc que crema a Calbinyà. Aquí unes fotos de fa pocs minuts:





divendres, 2 de març de 2012

Més val que comencin de ben petits

Tal com pinta el panorama potser el futur serà un altre cop la terra. Per això el Josep ja es va entrenant amb el seu John Deere a les ordres de qui millor li pot ensenyar l'ofici, el padrí.





Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...