dimecres, 25 d’abril de 2012

flaixjosefinos

Feia molt temps que no em posava a redactar uns flaixjosefinos, i no per falta de ganes ni de temes, sinó de temps. No em canso de dir que des que vaig deixar de tindre una feina retribuïda, penco més que mai i els dies no tenen prou hores per fer-ho tot. A vegades és angoixós, altres vegades és frustrant, i no ho acabo de resoldre, van passant els anys i no sé com organitzar-me el temps per anar fent les coses sense presses ni atabalada. I això que cada dia quan em llevo em dic: avui m'ho prendré tot amb més calma, no hi ha res concret que m'obligui a anar de bòlid. Però hi acabo anant. Vulgui o no vulgui hi acabo anant. Fa molts mesos que a casa, després de dinar, no m'assec al sofà per estar ni que sigui mitja hora llegint o mirant la tele. Sempre hi ha alguna cosa pendent per fer i a més, és veritat, el sofà i jo no hem sigut mai gaire amics. I ara que no treballo (fora de casa) resultes que toco més tecles que mai, hi ha dies que no dono a l'abast i això em mortifica. És ben emprenyador! Però va, anem als flaixjosefinos:

1. Llàstima de Barça. Ahir vaig mirar el partit a trossos, avui no he llegit res ni he vist res, m'és igual. No ha pogut ser, doncs no ha pogut ser. Després del partit del Madrid vaig pensar en el canvi de cicle. Però amb tants jugadors que encara estan lluny de jubilar-se i són tan bons, és una mica de mal gust considerar que ja s'ha acabat aquesta etapa gloriosa. Fa uns mesos no tenia clar que el Guardiola hagués de renovar, em crec això que expliquen alguns del seu entorn que diuen que és la directiva, qui no vol al Guardiola. Ara vull que es quedi un any més. Perquè si marxa ara, en un moment delicat, em farà la sensació que ens abandona el més culer de tots i em fa por que ens quedi un Barça sense personalitat, anodí, gris. Encara que tinguem el Messi. Però ens faltarà l'alegria, l'orgull i el rigor.

2. Recordant temps cada vegada més vells (i bells, què carai). Fa uns vint anys vaig començar a gravar moltes cançons de la ràdio en casset. Tinc una pila de cassets amb cançons que no tenen ni principi ni final, per culpa sempre d'aquesta mania dels locutors de ràdio de parlar just quan començava a sonar la cançó i d'interrompre-la abans que s'acabés. Abans de tindre crios tenia tota aquesta col·lecció (i la de CD) molt ben endreçada. Ara és un desastre. Capses per aquí, cintes per allà, un CD sota l'armari, dos més en un calaix d'aquí, uns altres en un calaix de més enllà... El caos. L'altre dia vaig ensopegar (literalment) amb un d'aquests cassets, i com que al cotxe encara hi tinc radiocasset em va fer curiositat posar-l'hi, a veure quines cançons hi sortirien. Aquest dematí he pujat a Andorra amb els nens a posar gasoli i ha sigut genial! Quants records i quanta felicitat! Aquells anys a Barcelona... Hi he trobat cançons que ni boja ara endevinaria de qui eren, gairebé totes angleses (vaig tindre una època molt indie, cada setmana comprava el Melody Maker o el New Musical Express), alguna en castellà d'alguna d'aquelles bandes que als anys 90 sortien com bolets a fer un pop preciós, i diria que totes gravades del programa Disco Grande de Radio 3, els dissabtes a la tarda, i d'aquella meravella de programa que el Miqui Puig (molt abans de saltar a la tele) va fer a la desapareguda Catalunya Cultura, les matinades del dissabte, i que es deia Absoluta. Va, una anècdota: una matinada escoltava un Absoluta dedicat cent per cent als Pet Shop Boys, però hi va haver un problema tècnic (el programa era gravat) i en la segona hora es va repetir el programa de la setmana anterior. Estava tan indignada que li vaig enviar una carta (sembla la prehistòria, no hi havia correu electrònic!). A l'Absoluta de la setmana següent em va dedicar Moon river, cantat per l'Audrey Hepburn. Musicalment parlant, el Miqui Puig és l'home de la meva vida. Tornant a la cinta de casset avui rescatada, hi he retrobat grans temes dels Manic Street Preachers i de Mansun (un concert de tots dos a Bikini a meitat dels 90 és dels espectacles més intensos que hauré viscut mai), i un parell de peces dels grans Oasis (mai vaig entendre que els comparessin amb Blur, si aquests eren dolentíssims!!!). Sobretot aquesta cançó, una cara B:



3. D'algun lloc m'havia de vindre... Remenant papers d'abans he descobert que això d'estar a l'ajuntament no és estrany en la meva família. Ja sabia que el meu pare, Jordi Lladós Borró, va ser alcalde, del 1973 al 1979. Ara he descobert que el meu padrí matern, Josep Torrent Piqué, també va ser a l'ajuntament del Pla als anys 50; que el meu rebesavi patern, Francisco Borró Alís, hi va ser als anys 20, i que el padrí d'aquest, Francisco Borró Argullós (que va vindre de Seix a casar-se amb la pubilla de ca l'Úrsula, Isabel Sansa Eroles), va ser tinent d'alcalde als anys 60 del segle XIX. N'estic orgullosa.

4. Petits detalls que suposen grans canvis. Des de fa uns dies la Maria ja menja tota sola, ho fa sense embrutar-se gaire, i pobre de tu que la vulguis ajudar. Amb la mà esquerra s'agafa el plat amb molta delicadesa, i amb la dreta cullerada va, cullerada ve. Aquest detall fa que ara l'hora del dinar sigui tota una altra història: els assec tots dos a la trona, cadascú amb el seu plat, i au, em puc dedicar a fer qualsevol altra cosa sense haver d'estar pendent d'ells. Sembla una ximpleria i una absurditat però he guanyat una mitja hora de temps que em va de conya. Jo contenta, i ells encara més.

josefina

dimecres, 18 d’abril de 2012

Ple ordinari de Ribera d'Urgellet

Aquest migdia hem tingut ple ordinari. Avui he tingut la mala sort de no comptar amb els meus dos companys de grup i ho he notat. Estar tota sola al davant de tot aquell personal no és gaire grat. Al ple d'avui ho hem aprovat tot per unanimitat:

- La devolució a Excover d'un aval de 12.204,28 euros per la fase 1 del reforç estructural, l'ampliació i la reurbanització del pont d'Arfa, que de bon rotllo vindria a ser com la Sagrada Família del municipi. Diria que en tots els plens que portem fins ara hem hagut de votar alguna cosa referida a les obres del pont d'Arfa.

- El reconeixement de nou triennis a la secretària-interventora.

- L'adhesió a dos mocions de la Diputació de Lleida: una per promoure l'accés a l'escola Alba de Lleida, i una altra perquè el govern de la Generalitat liquidi el deute amb els ajuntaments o estableixi urgentment un calendari de pagament. Tot i que evidentment hi hem votat a favor, en aquest punt hem comentat l'estranyesa que se'ns hagin portat al ple aquestes adhesions, semblava tot plegat que l'alcalde ho havia fet per omplir l'ordre del dia d'un d'aquells plens que li toca fer perquè així ho mana la llei, i no perquè ho hagi decidit ell.

En el capítol de pagaments, hem demanat quin tracte té l'Ajuntament amb l'advocat Rodríguez Ros de Lleida, perquè ens ha portat una minuta de 350 euros més el 18% d'IVA (total: 413 euros) per haver vingut al ple extraordinari de la biomassa del mes passat. Es veu que li paguem un tant al semestre per assessoria, però és clar, aquestes coses els senyors advocats les han de facturar a part i les seves hores de feina estan molt ben valorades, com és evident.

I hem arribat a les preguntes. En portava unes quantes de part de la Montse:

- Sobre una denúncia a Seprona per un vessament de purins al riu Castellbò que va contaminar el dipòsit d'aigua d'Adrall: l'alcalde ha dit que ell no va fer cap denúncia, només va avisar Seprona, que ho van anar a mirar i han obert l'expedient corresponent.

- Sobre equipament urbà previst per a Adrall: de moment no hi ha previst instal·lar res de nou, però sí arranjar la zona de contenidors entre l'Agrupació i la casa del Rabassa perquè el vent a vegades els tomba cap a la carretera.

- Sobre el parc de natura projectat al municipi: de moment l'empresa està pendent de la resolució del Leader i per això no ha pogut posar en marxa l'activitat, també falta una supervisió de les obres, i hi ha un principi d'acord amb el propietari de la finca del costat del parc fluvial d'Adrall per pagar-li un lloguer.

- Sobre el pla especial de l'aeroport: l'alcalde diu que no en sap res més, que se segueix redactant el pla director i a més el pla especial, però que no hi ha res de nou.

Per part meva he preguntat:

- El tancament de l'aparcament cobert de l'Era Badia del Pla després que ningú n'hagi demanat una plaça de pàrquing (tot i que n'hi ha que hi segueixen aparcant com si fos el seu pàrquing privat). Ha dit l'alcalde que la secretària va demanar-li que no es precipitessin (???), que se n'ha fet l'encàrrec a Serralleria Pirineus, i que quan estarà tancat quedarà com un cobert per a l'Ajuntament.

- El motiu pel qual últimament es fonen tan sovint una part dels fanals del Pla, que fa que moltes nits hi hagi parts del poble que quedin totalment a les fosques. Ha dit l'alcalde que ni ells en saben el motiu, i que en algun moment fins i tot han pensat que sigui un boicot. A veure, sí que és veritat que, fa bastant temps, la porta del comptador que hi ha a la paret de cal Catarina va aparèixer amb el cadenat rebentat, però d'aquí a pensar que hi ha algú amb ganes de putejar d'aquesta manera, i que hagi passat tant i tant temps, no hagin trobat el motiu de l'avaria, i ell no s'hagi preocupat de saber si realment algú talla cables i ho segueixi pensant, és de tindre el cap una mica girat.

- He plantejat que potser seria bo fer una reunió pública a Adrall per explicar per què creu l'Ajuntament que cal fer una planta de biomassa i què ofereixen les tres empreses que s'han presentat al concurs, abans de fer-ne l'adjudicació definitiva. Crec que l'alcalde, sent les paraules 'reunió pública' i ja li agafen picaiors a tot arreu. El cas és que no és procedent fer una reunió abans d'adjudicar la planta perquè ¿què explicaríem? I a la gent no li importa què ofereixen les empreses, això forma part del procés legal que ja està en marxa i correspon a la Mesa de Valoració fer l'adjudicació, ha dit el tinent d'alcalde Jesús Dòria. O sigui que no hi ha reunió pública, no cal.

- He preguntat si la pàgina web www.visiturgellet.com que s'ha posat a la xarxa fa unes setmanes ja era definitiva i m'he queixat que no s'hagi tingut una mica de cura amb l'ortografia en alguns dels seus apartats. La veritat és que no he tingut gaire temps de mirar-la amb l'atenció que es requereix, i potser vaig tindre la mala sort d'entrar en una pàgina on alguna paraula em va fer mal als ulls. El cas és que aquí m'he deixat anar de mala manera i els he dit el que sempre he pensat en aquests casos: que és una falta de respecte cap a la nostra llengua i la nostra cultura que no hi hagi l'interès de preocupar-se per si el que acabem d'escriure i hem de publicar té o no té faltes d'ortografia (la redacció i la gramàtica ja és una altra cosa, en què no em posaré). Encara em sembla veure la reacció de les senyores Maria i Maria Josep, aquella reacció típica dels que consideren que els que ens queixem per una falta d'ortografia som uns exagerats, uns perepunyetes, uns torracollons i altres coses pitjors. Jo en faig, de faltes, i tothom en fa. El problema és no tindre la preocupació, el dubte, de saber si el que has escrit ho has fet correctament. Llavors, és clar, l'alcalde ja m'ha dit que per què no hi col·laborava, en comptes de criticar. Jo amb aquest web dels nassos hi estic renyida perquè va començar d'una manera molt lletja: va ser un projecte de Lo Riu Roig, que en va fer la feina bruta, i després l'Ajuntament ens fot la coça al cul i se la queda. Per això, que se la confitin. Me n'agraden les fotos, el contingut no l'he pogut llegir amb atenció. En aquest punt m'ha fet gràcia constatar una tàctica que sovint posa en pràctica el tinent d'alcalde Jesús Dòria, que és que ell diu que només parla i es fa responsable del que li pertoca (que sol ser Arfa i només Arfa), i es desmarca de la resta de regidors i dels representants. I els altres no ho sé: o no es donen per al·ludits o es voldrien fondre, però el cas és que no n'hi ha cap que badi boca.

- He volgut saber si posaran algun banc a l'espai de la Farreria que fa uns mesos vam demanar que s'adaptés com a zona infantil, i que no pot ser perquè és massa a prop de la carretera. En el seu moment, l'alcalde em va dir que un dia que a l'arquitecte li anés bé m'avisaria i entre tots tres decidiríem què s'hi podria posar. Avui ha dit que no, que era jo la que hi havia d'anar qualsevol dels dies que hi ha l'arquitecte, que per cert, ¿no l'havien cessat? En fi, no m'he volgut posar en aquest joc del jo he dit i tu has dit perquè sé que no se'n treu res de bo. Jo sé perfectament què va dir aquell dia perquè, com que sé com és aquest alcalde, em prenc tot el que diu al peu de la lletra per si després m'ha de ser d'utilitat. Total, que diu que està a punt d'arribar un banc i el posaran allà.

- Parlant de bancs, he demanat que posin algun banc o banqueta al camp de futbol. Han dit que n'havien d'arribar tres o quatre i que no estava previst posar-ne cap allà però que potser l'hi posaran. Aprofitant que passàvem pel camp de futbol, he preguntat per què no es posen les cistelles de bàsquet a l'espai que hi van enquitranar ja fa molt temps. No hi ha cèntims per comprar les cistelles de bàsquet. Però sí que hi ha una xarxa de tennis. Una xarxa de tennis enrotllada, que es va portar al farrer d'Arfa perquè hi fes uns màstils però que al cap d'un any els la va retornar sense els suports perquè tenia molta feina. I pregunto: ¿i la xarxa aquesta, s'hauria de treure i de posar cada vegada que s'hi vulgui jugar? Sí, es veu que sí. Ha dit l'alcalde que hi hauria d'haver alguna caseta on guardar-ho i tancada amb clau (aquí ja anava improvisant tot el que responia). ¿I qui tindria la clau? Tots els que hi aneu a jugar, ha dit. Boníssim!!!! Tenim unes idees brillants!!! Ens queixem que hi ha gent que embruta els carrers, que fa servir espais públics com si fossin privats, que no hi ha consciència d'estar vivint en un poble i altres observacions, i donem per fet que una xarxa de tennis guardada així duraria gaire en el mateix lloc i en bon estat!!! És un geni. I una reflexió: fem (mal)gastar un milió d'euros al govern espanyol en un camí de les mines del qual no podem garantir el manteniment, fem (mal)gastar 200.000 euros al govern de la Generalitat per un aparcament cobert que resulta totalment inútil i innecessari i ens fa gastar encara més cèntims per cobrir-lo, ¿¿¿i no tenim cèntims per a dos cistelles de bàsquet???? No hasse falta dessir nada más.

- Sobre la guixera de Knauf a Tost: l'Ajuntament no ha presentat cap més al·legació, ni tan sols a la proposta favorable que n'ha fet la Ponència Ambiental. L'Ajuntament no ha demanat cap informe a una empresa independent per analitzar el projecte de Knauf. L'Ajuntament no té la certesa que el projecte sigui bo per al municipi. Tampoc ha pensat quines compensacions es demanaran, en particular per a la vall de Tost. I diu l'alcalde que no té clar que s'acabi fent. ¿Ah, no? ¿I per què? Perquè ja fa massa temps que se'n parla i està durant massa. I després he sabut que s'ha vist o s'ha de veure un dia d'aquests amb el senyor Knauf.

- Hem parlat d'aquesta decisió de l'Ajuntament de la Seu (no del tot encertada al meu entendre) de fer pagar més als nens no empadronats a la Seu per anar a les seves llars d'infants (i a l'escola de música i a la de dansa). Hem preguntat si el nostre Ajuntament assumiria fer-se càrrec d'una part del cost, tal com sembla que es va plantejar en una reunió d'alcaldes. L'alcalde ha dit que dilluns van tindre una reunió amb gent d'Alàs, de LES Valls de Valira, d'Estamariu, i el president del Consell, i que s'hauria proposat que ho pagués el Consell Comarcal, "que per A alguna cosa ha de servir", ha dit l'alcalde. Llavors el tinent d'alcalde i també conseller comarcal Jesús Dòria ha dit que al Consell n'havien parlat i que es volia proposar a la Generalitat que sigui Ensenyament qui ho assumeixi. En definitiva: anar passant la pilota d'un teulat a un altre i potser ho hauran d'acabar pagant tot les famílies. Molt malament l'Ajuntament de la Seu de prendre una mesura com aquesta, quan molts dels nostres pobles no tenim llar d'infants i per nassos hem d'anar a la Seu, on la gent de la comarca, no ho oblidem, deixem molts cèntims al cap de l'any perquè és el nostre centre econòmic. I a més fixa un precedent no gaire exemplar.

- Hem preguntat sobre una notícia que es va saber arran d'una reunió de diversos alcaldes amb un càrrec de Ports i Transports de la Generalitat a la Seu, en què s'hauria decidit suprimir la línia del minibús (segurament deficitària) que fa set mesos es va posar en marxa entre el Pla i Alàs, i substituir-la per un taxi. Resulta que ara no hi ha res de segur i el minibús segueix fent viatges tot el sant dia, i gairebé buit. Avui l'alcalde, no sé si és que estava tens, o de mala llet, o incòmode, o directament passota (em decanto més per aquesta última possibilitat), però responia amb poques paraules, de mala gana, amb aquella pressa de voler aixecar aviat la sessió perquè no li interessa ni li importa res del que pugui preguntar.

- I per acabar, hem preguntat sobre la suposada eficàcia del ban que al Pla ja s'ha passat diverses vegades per mirar que s'acabi incivisme de molts propietaris de gossos, que no en recullen els excrements i els passegen per finques particulars. Aquí l'alcalde m'ha venut una història sobre la competència que hi tindrien els agents forestals, però un dels seus representants i agent forestal com ell, el Pep Cerdà, li ha rebatut i li ho agraeixo, perquè m'ha fet veure que el Toni mentia descaradament. En un parell d'ocasions l'alcalde ha dit que potser la manera que la gent s'ho prengués seriosament seria donar un ensurt a algun d'aquests propietaris incívics. Tenint en compte qui ho deia, he preguntat què volia dir amb això de donar un ensurt. Perquè al ban parla que s'imposaran mesures sancionadores, però no tenim cap ordenança que les estipuli. Al final m'he atrevit a proposar-li de demanar a una o dos persones que estan a l'atur i amb no gaires mitjans, que s'encarreguin de netejar els carrers per exemple un cop a la setmana. Altres vegades he vist persones sense feina que fan petits encàrrecs de l'Ajuntament a canvi d'uns centimets, és clar, i pensava que podia ser una opció. Ha fugit d'estudi dient que els veïns de tota la vida ja s'encarreguen de tindre neta la part del carrer de casa seva, i que el problema és la poca consciència que tenen la majoria de nouvinguts. Té una cara...

En fi, un ple més m'he adonat que en moltes preguntes que li posem, l'alcalde va improvisant les respostes sobre la marxa, i intueixes que no et diu res de segur ni de cert ni de ferm. I que sempre parla de "l'equip de govern es reunirà", "l'equip de govern decidirà", "l'equip de govern hi pensarà", deixant-te claríssim que amb l'oposició no s'hi ha de comptar per a res, que som els dolents, que només li volem mal, que només fem que criticar i criticar i criticar, i que som uns ignorants, que déu mos en guard si mai a la vida arribem a l'alcaldia perquè seríem un perill públic i no deixaríem fer a la gent el que volen fer.

josefina

dissabte, 14 d’abril de 2012

No ho hauria dit mai

Ara sí, sembla que definitivament Rac1 supera Catalunya Ràdio a tots nivells. També a casa nostra, qui ens ho havia de dir fa només tres o quatre anys! Jo havia sigut sempre una incondicional de Catalunya Ràdio fins al punt que quan el Marc intentava sintonitzar Rac1 (que aquí al Pla va costar molt) li fumia unes esbroncades que a vegades encara em recorda. Era un sacrilegi, un atac a la pàtria! Traïdor!

El meu desencantament amb CatRàdio va començar ja amb el Bassas i el primer tripartit. En cosa de mesos vaig notar-li un canvi ideològic amb el qual no hi combregava gens. El trobava molt pilota amb els socialistes catalans i molt emprenyat amb Convergència. Per aquella època crec recordar que treballava a l'Arxiu d'Andorra i podia treballar escoltant la ràdio (un gran privilegi), però de mica en mica em vaig passar a emissores musicals.

El gran cop va arribar poc després, quan amb la Neus Bonet de directora, es van ventilar un dels millors programes radiofònics que mai hauré escoltat: Els viatgers de la gran anaconda, amb el Toni Arbonés. El feien de nou a deu els matins del diumenge, i el van sacrificar pel nen mimat del moment, el Carles Capdevila i les seves criatures. Ni ara que sóc mare i em podria interessar el programa, els puc perdonar que haguessin comès un assassinat com aquell. Me'n recordo (eh, amic Isidre?) d'haver enviat correus a la Bonet criticant la decisió, i ella contestant-nos a tots amb el mateix escrit: que molts pares (i mares) els felicitaven pel programa del Capdevila. Imbèèèècils, que diria el Molina del Polònia.

A partir d'aquell moment vaig decidir no tornar a escoltar mai més CatRàdio, només fèiem l'excepció amb el Puyal. Però d'uns mesos cap aquí, potser per la mandra de canviar d'emissora, o potser perquè cada vegada trobem més gràcia a la colla del Pou, ja ni ens molestem a sintonitzar el Puyal, que a més té una tropa d'adul·ladors que cansen. I no es pot dir que CatRàdio en aquests dos o tres últims anys hagi fet gran cosa per recuperar oients com jo, començant pels matins del Fuentes i acabant amb les nits del Pere Escobar. Ara sóc Rac1, i cada cop m'hi vaig identificant més.

Ahir mentre sopàvem vam tindre un interessant i intens debat amb el Marc sobre el Basté, que no és que sigui un sant absolut de la meva devoció, però li feia la reflexió següent: considerava que el Basté amb el temps està adoptant un rol que per exemple en el seu moment no tenien ni el Cuní ni el Bassas, que és parlar des de l'altra banda de la política. És una evidència que els periodistes estrella estan al mateix nivell, o volen estar-hi, que els polítics, són dos esferes que de portes enfora volen fer veure que no tenen res a veure l'una amb l'altra però que al necessitar-se mútuament acaben sent més còmplices que no pas enemics. I això passa a tot arreu. El Basté venia d'esports i no fa la sensació que s'hagi creat una xarxa d'amistats gaire profundes en la política, se li nota moltes vegades quan fa entrevistes o en alguns discursos de les vuit del dematí, que el que diu li ho ha escrit algú altre o li ho ha explicat exactament algú altre. El que fins ara ho veia com un defecte ara m'ho començo a mirar com una virtut. El Marc em deia que el Basté ha optat per fer populisme, i que en el presentador i director del programa més escoltat de la ràdio del nostre país s'hi ha de trobar alguna cosa més, i no pas el que ell o jo també podríem dir. Li vaig donar la raó, té raó, però per mi, en un moment tan trascendental com el que estem vivint, és important que algú com ell qüestioni la política i els polítics que hem d'aguantar, en critiqui les incongruències tant d'actuacions com de declaracions, se sàpiga posar prou bé en la pell dels que de veritat ho passen malament. A mi, a dia d'avui, el Basté se'm fa creïble, tot i que de tant en tant li sobra esveramenta i potser també una mica de populisme. Però ¿per què n'hem de dir populisme, de la virtut no pas tan habitual entre els periodistes, de parlar des de l'altra banda de la barrera política? Reconec que escolto el Basté perquè no hi ha res de millor, i de fet només l'escolto des de quarts de vuit i fins a la tertúlia, això els dies que no tanco abans la ràdio per no haver d'escoltar tantes notícies dolentes de cop quan tot just comencem la jornada. Però m'és una tranquil·litat saber que a aquella hora, si poso la ràdio, hi trobaré algú com ell.

josefina

dimarts, 3 d’abril de 2012

Bloc de notes 12

1. Ciutadanos: “Plataforma per Catalunya és un partit racista.” Plataforma per Catalunya: “Ciutadanos és un partit fatxa que odia Catalunya.” Aquests ultres cada vegada s’assemblen més a nosaltres.

2. Nosaltres. Després del congrés, s’ha intensificat el debat sobre l’ambigüitat de Convergència. Entenc que molta gent estigui desorientada, perplexa i fins i tot emprenyada, però l’Oriol Pujol és sincer quan diu que Convergència no és independentista i em crec l’Artur Mas quan diu que el full de ruta del partit ens ha de dur a l’estat propi. Convergència serà independentista per cansament, però per cansament dels catalans, no de Convergència. No m’agrada que CiU vagi a remolc de la societat, en comptes d’empènyer-la, però és el que tenim i el resultat final serà el mateix. Si al congrés de CDC es va dir que el punt d’arribada és l’estat propi, és perquè són conscients que no hi ha cap més destinació, a part del naufragi, i, sobretot, que els catalans ja ho tenim bastant clar. Els catalans ja som majoritàriament independentistes i per això Convergència serà independentista. Fa un parell d’anys, molts convergents o proconvergents argumentaven que primer cal construir la nació; ara ja no ho diu ningú. Fa quatre dies ens venien la moto del dret de decidir; ara l’objectiu final és que Catalunya es doti d’un estat propi. TOT I QUE... no són independentistes. Millor això que res. Deixem-los fer amb el pacte fiscal, la hisenda pròpia i tot això, i d’aquí a un parell d’anys s’haurà acabat el bròquil. Des que sóc pare, ja no tinc tanta pressa.

3. A Convergència sempre insisteixen en l’àmplia majoria social necessària... Tenen raó (i segurament desconfien una mica dels catalans), però tal com va dir el Ramon Barnils fa 13 anys, “sobretot ara, ens calen polítics. [...] allò que més ens cal en aquest moment de la nostra història no són ni guerrers ni resistents –si no és el mateix–, ni gent que tingui raó –gent que raoni, intel·lectuals–. [...] Els raonadors ja ens han deixat teòricament clar què som i quin és el nostre paratge. De guerrers o resistents ja en tenim prou perquè els nostres enemics, com els qualifica sense treva Miquel Bauçà, es veuen obligats per la conjuntura internacional a utilitzar les armes de la democràcia; i amb democràcia, per subtilitzada que estigui, qui té la paella pel mànec no són ni els militars ni els profetes sinó els simples, oliosos, odiosament pràctics polítics: els administradors de les nostres coses que els raonadors raonen i els resistents revifen. [...] qui ha fallat no ha estat el poble; després de tres-cents anys de persecució legal, cinc-cents de desídia, avui, a l'entrada del segle XXI, la nostra llengua continua essent la del poble, que ha superat la desídia primer i la voluntat després dels poders dominants”.

4. Aprofito l’ocasió per recomanar-vos el Diccitionari.

5. El que passa és que Convergència no pot aguantar gaire més temps jugant a la puta i a la Ramoneta. Molta gent no ho entén. Es poden justificar pactes puntuals i urgents amb el PP per salvar la Generalitat de la fallida, però per a molts electors són desconcertants (per no dir una altra cosa) els missatges ara sóc, ara no sóc, d’una banda, i la col·laboració permanent amb un partit que intenta descaradament el nostre genocidi cultural. A hores d’ara, és difícil de justificar l’entesa amb un partit que vol que la llengua pròpia de les Illes sigui un mèrit i no una obligació, o que vol carregar-se la immersió a Catalunya.  

6. L’Oriol Junqueras em fa més patxoca que l’altre Oriol. Parla bé, d’una manera planera, propera a la gent del carrer, sense embuts ni eufemismes. Sembla un paio honest. Cada dia em cau més bé i si el deixen fer, estic convençut que recuperarà la confiança de molts exvotants d’ERC. Subscric la seva posició sobre l’aposta sobiranista de CDC: 1) “Benvinguda sigui la competència.” 2) També, amb referència a les metaforetes de vaixells i rumbs que van inundar el congrés, aquestes conyetes: “El moviment es demostra caminant” i “Per anar a Ítaca, cal posar la proa a llevant, no a ponent. 3) Per ser creïbles han de “replantejar-se els pactes que tenen amb el PP”. És exactament el paper que li toca fer, i el Junqueras té la sort que no està tacat pel tripartit, pel pacte amb el poli bo que tampoc no ens duia enlloc. 

7. El president Pujol diu que “a Madrid ara ja no hi ha catalanofòbia. Madrid té la sensació que han guanyat la batalla i que ens serà molt difícil recuperar-nos.” Voleu dir? Jo més aviat diria que, amb l’excusa de la crisi, han començat l’ofensiva final per aniquilar-nos. Ens aniran clavant banderilles i ells es pensen, és clar, que el toro no sortirà viu de la plaça. (Ai, ja se m’encomana la metaforitis.)

8. L’Església catòlica també té imams com el de Terrassa. M’estranya que no s’hagin escampat més les declaracions de l’arquebisbe de Granada: “Si la dona avorta, el marit pot abusar d’ella.”

9. He estat a punt de generar un bon titular: Atropellat per un cotxe de policia en un pas de vianants. Un altre dia serà.

10. Em pregunten com es diu abrillantador en català. Igual. Ai, que bé, una paraula que s'entén... El català és una nosa per a molta gent.


m.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...