dimecres, 27 de juny de 2012

flaixjosefinos

1. Francament, no tinc ni idea de què ha passat novament amb la immersió lingüística ni si s'ha pronunciat cap tribunal, ni què ha dit, ni què ha dit la Rigau, ni res. Només he llegit els tuits del Marc. Fa dies que al dematí no poso la ràdio, no miro telenotícies, no llegeixo pràcticament cap diari, i si entro al web d'El Mundo, que és el web de diari que segueixo més habitualment, hi faig una ullada ràpida i poca cosa més. Només sé, senyors de CiU (i us ho dic a vosaltres perquè sou els que maneu amb una majoria ben maca), que o bé ens posem a pencar ja per ser independents, o val més que pleguem, abaixem el cap definitivament, i ens acabem de deixar estomacar pels espanyols fins que no ens puguem aixecar de terra, que al pas que anem (o ens feu anar) acabarem així. Estic farta de sentir declaracions victimistes, d'estar sempre acusant els espanyols perquè no ens deixen anar a la nostra. O som valents ara que és l'hora de la veritat, o pleguem veles, senyors. Amb això del castellà i el català a les escoles, només exposaré l'exemple pràctic que hem viscut aquests dies: el nostre nen té tres anys, començarà a anar al col·le al setembre, i no parla de res el castellà. Durant uns dies hem tingut de veí un nen de cinc anys que viu a Granollers, nét i fill de castellanoparlants, i ell també castellanoparlant. Suposo que ha flipat amb tot el que li ha arribat a explicar el Josep sobre nius, estoladors, sifons, rigueres i més. Però al nen el veies encantat que li parlessis en català, i ell feia esforços titànics per expressar-se també en català tot i que li costava déu i ajut, veies que li fallava el vocabulari però a la vegada ell estava satisfet d'intentar parlar en català amb tu i content que tu li parlessis en català. Vull dir que jo no sé per què dimonis es preocupen els pares que volen que els seus fills siguin escolaritzats en castellà. Realment, només demostren ser d'una amplada de mires molt i molt limitada. I hi afegiré, a més, que no tenen cap mena de consideració pels seus fills, només pensen en ells i en que maco és ser uns herois als ulls dels espanyols.

2. Doncs sí, ahir al Pla va caure una pedregada i una tromba d'aigua brutal en poca estona, cap a les vuit del vespre, i al temps de TV3 no en van dir res, malgrat que la taca de pluges del radar la van ensenyar ben col·locada damunt de l'Alt Urgell. Però van parlar de la Cerdanya, Solsonès i Pallars, i pam, com sol passar, se'ns van saltar a nosaltres. Llàstima que no tenia la càmera a mà, Molina, perquè avui us hauria refregat pels morros les fotos de com baixaven els carrers del Pla.

3. Per cert, jo avui m'estimaria més que guanyi Portugal.

josefina

dissabte, 16 de juny de 2012

Recompenses

Com demostrava en una entrada anterior, aquest any l'hort del meu pare fa un goig aclaparador. I de mica en mica en surten alegries com aquesta:


Avui hi he de tornar a anar a buscar maduixes. Però ho faré tarda avall, ara ja hi toca un sol que crema.
j.

dijous, 14 de juny de 2012

Reflexions després del ple d'ahir

Amb una mica més de calma i agraint les mostres de suport que m'han arribat per correu electrònic després del que vaig escriure ahir, voldria fer les reflexions següents:

Vull que quedi molt clar que el mal cos amb què vaig sortir ahir de l'ajuntament no va ser perquè alcalde i el seu seguici muntessin el numeret d'aixecar-se de males maneres cridant i gesticulant i deixant-me amb la paraula a la boca. Això és senzillament una mostra del seu tarannà, de la concepció que tenen de la democràcia, del diàleg i de la participació. No em va sorprendre, al contrari, i no em sap greu ni em fa plorar. Els que van quedar retratats van ser ells perquè es van mostrar tal com són, i més o menys ja els coneixíem. Ja no hi havia gravadora, la secretària ja havia marxat i no hi havia públic. L'escenari propici, doncs, perquè l'alcalde i els seus despleguin amb força les seves ales de voltor. És cert que el ple s'havia acabat perquè era un ple extraordinari i per tant no hi havia torn de precs i preguntes. Hem d'entendre com una gentilesa de l'alcalde que al final ens permeti fer alguna pregunta, com a cas excepcional.

El mal cos em va quedar per l'enfrontament que vaig tindre amb la Maria Josep de la Parròquia. En cap cas vaig qüestionar la seva feina, segur que en fa molta i hi posarà tota la bona voluntat, el que qüestiono és que no li pertoca fer-la a ella. I si els seus companys volen que la faci ja saben què han de fer: que l'alcalde o un dels tres regidors de CiU li cedeixin el seu lloc i entri a fer de regidora i sigui la responsable de l'àrea d'ensenyament i de les que siguin. Fa temps que qüestiono aquest paper dels representants de l'alcalde, i en el cas de la Maria Josep és l'única que segueixo pensant que és normal que cobri del consistori perquè la Parròquia no té cap regidor i entenc que ella és qui fa de nexe entre el seu poble i l'ajuntament, per tant no és res personal en contra d'ella. Això ho entenc i no ho critico. El que critico és la utilitat política i electoral que tenen els representants de l'alcalde en els pobles que sí que tenen regidors. L'alcalde, tants anys al càrrec i tanta habilitat apresa, sap bé com ha de lligar els vots que necessita per assegurar-se tantes reeleccions, és tan senzill com això, no hi ha més.

Però ahir la Maria Josep va dir coses que crec que se les havia de guardar per ella: si treballes com a representant de l'ajuntament sense ser-ho és perquè ho vols fer, ningú t'hi obliga, i ningú ha de saber quantes hores t'hi passes, ni quants cèntims et gastes en trucades, ni quant temps has de perdre en reunir-te amb aquest i amb aquell. Això no li importa a ningú i suposo que ningú treballa des de l'ajuntament per esperar que el felicitin cada dia. Al contrari, segur que t'emportes més clatellots i crítiques, i ho has d'entomar perquè, per injust que sigui, si et dediques a prendre decisions mai podràs fer content a tothom. Dónes la cara per l'ajuntament i la gent el que vol és respostes de l'ajuntament, i més ara que són moments difícils tant per als ajuntaments com també per a les famílies. Penso que aquí tenim un problema d'enfocament, i és que nosaltres podem tindre una idea del que ha de fer un ajuntament per als seus veïns, i l'equip de CiU, després de tants anys manant, ja ha pervertit el significat de què ha de ser un ajuntament. I el veuen com la seva empresa particular, i fan i desfan com volen, i decideixen com volen qui s'ha d'encarregar de què sense parar-se a pensar que delegar feines i responsabilitats en persones no electes és una falta de respecte als resultats electorals i per tant a la voluntat de la gent. Cal ser seriós i rigorós, i això que fan els que ens manen a Ribera d'Urgellet és justament el contrari. La Maria Josep va treure novament temes personals, ja siguin seus o d'altres, com ja havia fet en altres plens, i això és molt lleig. I el que no podia dir de cap manera davant de tothom és que la gent s'ha acostumat a pidolar a l'ajuntament. Això ho pots pensar d'algunes persones, perquè de tot hi ha a la vinya del senyor, però has de vigilar com ho dius, davant de qui ho dius, i encara menys si ets l'encarregada de representar l'ajuntament davant dels veïns en temes com l'educació o els que siguin. I si l'alcalde havia decidit que ella s'encarregava del tema d'educació, es comenta en un ple i així ens n'assabentem també nosaltres. Hi estarem a favor o en contra, però no hi podem fer més.

La Maria Josep amb mi sempre ha estat a la defensiva i no ha acceptat mai cap observació que li hagi fet, i repeteixo novament que les primeres vegades que em vaig referir explícitament a ella en algun ple van ser per dir que entenia que ella cobrés com a representant de l'alcalde a la Parròquia. Ahir quan vam tocar el tema de les llars d'infants va saltar de seguida justificant la seva feina, que torno a repetir que no qüestiono, però hi va afegir observacions que eren innecessàries i inadequades, com que ella havia deixat de treballar per criar el seu fill, i sobretot aquest concepte del "pidolar" que segons ella és el que fan moltes famílies amb l'ajuntament. Ahir vaig arribar feta pols a casa perquè em vaig sentir malament per haver dit que no li pertoca a ella fer aquesta feina, perquè ja hi ha un alcalde i tres regidors per fer-la. És com veig un ajuntament: hi ha uns regidors a l'equip de govern i han de ser els responsables davant dels veïns de les decisions que pren l'equip de govern i les negociacions que facin per qualsevol tema. Si volen que la resta de gent que els va acompanyar a la candidatura els doni un cop de mà em sembla perfecte, i tant que sí, però els que no han sortit elegits no poden agafar responsabilitats davant de la gent, això no és seriós. Estem confonent les coses, estem pervertint l'estructura d'un ajuntament, estem convertint l'ajuntament en un feu particular de l'alcalde i dels que estan a bones amb ell, ja sigui per convenciment, per interès o per temor.

Ahir no em va fer plorar l'alcalde, de fet no m'ha fet plorar mai. M'ha fet indignar, m'ha fet cabrejar, però quan torno a repassar els seus arguments, les seves explicacions, i sobretot la seva actitud i els seus fets m'adono del que hi ha, i francament em reconforto a mi mateixa. Ahir vaig plorar perquè em va saber greu haver dit que una persona que no és electa de l'ajuntament no hauria de representar l'ajuntament en cap tema, perquè així ho penso. Això és tot. L'actitud xulesca del Toni i de la resta (n'exclourem el Josep Maria de Montan perquè tenia el cap en un altre lloc) no m'importa gens ni em desgasta. Els que queden en evidència han sigut ells, malgrat que només nosaltres en vam ser testimonis. Però per això ho escric al bloc, perquè ho llegeixi qui vulgui. Perquè estic segura que ells deuen explicar que sóc jo tan mala bèstia que no tinc altra feina que criticar una noia que vol treballar per l'ajuntament i que els ajuda tant, i a sobre ha d'aguantar les meves crítiques injustes i dures i ofensives. A mi hi ha gent que a vegades em troba, ja sigui al Pla o la Seu, i em pregunten què tal per l'ajuntament. I sempre els responc el mateix: doncs malament, ¿què voleu, amb aquest alcalde que tenim? Però aquí em quedo. Només m'explaio en la gent en qui tinc més confiança i sé perfectament que ens va votar. Però a la resta no els parlo ni malparlo de ningú. Ben al contrari que ells amb nosaltres. I ahir al marxar de la sala de plens, quan la Maria Josep em va venir a dir que no tenia res personal en contra meva, no vaig poder evitar saltar-li i dir-li que era mentida, perquè si no tenia res personal contra mi, a sant de què es va dedicar a malparlar de mi i de la meva família abans de les eleccions. La persona que em va explicar això em mereix tota la confiança, no tenia per què mentir-me i menys en el moment en què m'ho va dir, i a més, Maria Josep, hi ha molts caps que lliguen. Jo vaig començar la legislatura sense tindre res en contra teva perquè no et coneixia de res. Amb el pas dels plens m'he anat fent una opinió de tu, i per a mi me la reservo. Però no em vinguis a dir que no tens res en contra meva si, sense coneixèr-me, et vas fer còmplice de les burrades que al Toni li va interessar fer córrer de mi abans de les eleccions.

En el meu resum d'ahir em va faltar explicar el tema del pàrquing de l'Era Badia del Pla: un pàrquing cobert en què es van gastar 223.000 euros aportats majoritàriament per la Generalitat, que durant dos anys ha sigut un pàrquing gratuït que han usat sobretot determinades persones, que es van posar les places en lloguer i ningú va presentar cap sol·licitud, i que ara ens hi hem gastat 7.000 euros per tancar-lo i que quedi com a local per a maquinària de l'ajuntament i un apèndix del local social quan sigui necessari. Les portes hi són, però hi segueixen obertes perquè hi segueixin aparcant més o menys els de sempre. Ahir va dir el Toni que ara venia la feina més difícil, i que era fer entendre als que hi aparquen que havien de treure'n el cotxe, i que a veure si el volia ajudar a fer-ho. Com li vaig dir: ¿te'n fots de mi o què?

Hi ha gent que m'aprecia i em diu que no he de dir ni escriure les coses tan obertament. Però per desgràcia meva sóc així, vaig amb el lliri a la mà i no sé fer-ho d'una altra manera.

josefina

dimecres, 13 de juny de 2012

Ple extraordinari de Ribera d'Urgellet

Acabo d'arribar a casa després del ple i si no fos perquè tinc el nen aquí a la vora estaria plorant com una bleda, perquè he sortit amb molt mal cos de l'ajuntament tot i que segueixo pensant que he dit el que havia de dir. Començarem pel final, quan hem tingut oportunitat de fer alguna pregunta. En tenia moltes per fer però com que era ple extraordinari i sempre hi ha presses, n'he hagut de triar una. I he triat preguntar si l'Ajuntament de Ribera d'Urgellet ha decidit ja fer-se càrrec d'una part de la matrícula dels nens del municipi que han d'anar a les guarderies de la Seu i Montferrer. L'alcalde ha explicat una història que no sé si m'he de creure, més que res perquè tenia les versions d'algunes mares i no van per aquí: segons ell, els alcaldes dels voltants de la Seu han ofert a l'Ajuntament de la Seu donar-li el que ingressen d'un fons supramunicipal en concepte de participació en les quotes dels infants dels seus municipis que han d'anar a les llars d'infants de la Seu, que aquest curs que ve augmenten considerablement, i que en el cas de Ribera d'Urgellet diu que suposa uns 40.000 euros anuals, per uns 17 o 18 infants. Opina l'alcalde que a la Seu només volen aconseguir més empadronaments i que no hi va haver acord, i que tots els ajuntaments han dit que no ajudaran les famílies a suportar aquest augment de la matrícula. Per altra banda hi ha la guarderia de Montferrer: l'alcalde diu que va parlar amb el de Montferrer i Castellbò perquè hi agafessin el màxim de nens de Ribera, però el cert és que d'entrada tots els que ja hi estaven matriculats aquest any van haver de tornar a presentar els papers com si no hi haguessin estat abans i van tornar a ser puntuats des de zero, fet que va generar molta angoixa en algunes famílies. I a la llista provisional d'admesos a Montferrer, els cinc que van quedar-ne fora eren de Ribera.

Ha sortit a donar explicacions la que fins ara entenia que era representant de l'alcalde a la Parròquia, la Maria Josep: ha començat dient que s'ha gastat molts diners en trucades i molt temps en reunions per aquest tema de les guarderies i ha vingut a dir que jo hauria d'estar contenta perquè els del Pla havien entrat tots i "me n'han quedat fora", ha dit textualment, els de la Parròquia i Adrall. És molt evident que en aquest ajuntament no hi ha cap mena de consciència de municipi i que tothom mira només pel seu poble. No ho critico, som un municipi creat artificalment, però ho constato. Bé, doncs primer ha volgut treure pit de tota la feina que està fent, que voldria recordar-li que la fa perquè vol, suposo que ningu l'obliga a fer-la, i a més potser oblida que la fa des de l'ajuntament, una administració pública al servei del ciutadà. Després ha vingut lo gruixut: molt indignada ha dit que la gent només fa que pidolar a l'ajuntament, i que ella va deixar de treballar per tindre un fill i criar-lo (em sembla molt bé, jo he fet el mateix amb els meus dos fills i així li ho he dit). Suposo que ha sigut una manera de dir a les mares que haurien de fer el mateix, així no caldria portar els crios a la guarderia i problema resolt. Potser en alguns casos aquesta seria la solució, però no pas en tots, per desgràcia. I llavors ha sigut quan jo, intentant mantindre la calma, he dit el que crec que em pertocava dir com a regidora de l'oposició: que no és seriós que una persona que no és regidora de l'ajuntament (la Maria Josep, repeteixo, és representant de l'alcalde a la Parròquia, però no és res de l'ajuntament) sigui l'encarregada de cap àrea. Per això hi ha l'alcalde i tres regidors més, i a l'acta de constitució de l'ajuntament d'aquesta legislatura, la responsable del tema d'educació era la Maria Majoral i el seu suplent el Jesús Dòria, no m'invento res! I no és tindre res personal en contra seva, sinó que no és seriós, no pot ser! ¿O això no ho veu ningú més? La cosa ha sigut que quan he dit això l'alcalde s'ha aixecat de cop tot emprenyat i tots els altres l'han seguit entre crits. I la Maria Josep encara m'ha vingut a dir que ella no tenia res personal en contra meva, quan, i li ho he dit perquè m'he sentit atacada, sé de bona fe que durant la campanya electoral, sense conèixer-me de res, es va dedicar a parlar malament de mi pel seu poble. Està clar que m'ha dit que era mentida i ha marxat. I així s'ha acabat el ple.

Abans d'aquest punt hem parlat d'aquests temes:

- Altre cop de la guixera de Knauf a Tost, perquè l'alcalde ha firmat una autorització a Knauf donant-li permís per afectar els camins públics que hi ha a la zona per on s'haurà de construir la pista d'accés als fronts d'explotació. L'evidència més clara que estan a favor de la guixera per molt que diguin que no. En cap moment supediten explícitament aquesta autorització al fet que Knauf ha de tindre primer tots els permisos per tirar endavant el projecte. I han tingut pressa, en donar-li l'autorització, no fos cas que Knauf se'n cansi i ens deixi sense guixera. Cosa que em porta a pensar que si a l'ajuntament li convé la guixera és perquè ja saben quins beneficis en treurà el municipi, però no n'han volgut dir res de res, segons l'alcalde potser penso massa. Al final d'aquest punt li he dit al Toni els que ens va recomanar que li diguéssim un senyor important: que s'hauria de plantejar si vol ser recordat com l'alcalde que va salvar la Vall de Tost d'una nova destrossa, o si vol ser recordat com l'alcalde que va acabar de rematar la zona. Aquí m'ha respost que m'havia passat tres pobles perquè fa uns anys diu que va aturar una altra indústria més avall, una indústria que em diuen els que ho saben que està aturada però que quan sigui necessari, el seu propietari la pot tirar endavant.

- Hem votat a favor de l'aprovació provisional del pla especial i projecte d'instal·lació d'una línia aèria/subterrània a l'explotació 'Ganadera del Carmen' dels Hostalets.

- Hem votat en contra de l'aprovació provisional de l'adjudicació del contracte d'arrendament de finca rústica municipal destinada a instal·lació de planta de biomassa per producció d'energia elèctrica. Hi hem votat en contra perquè seguim pensant que el procés no ha estat prou clar, i perquè hem sabut aquests dies que l'arquitecte municipal, Antoni Fiol, que ha fet l'informe de valoració de les tres ofertes que s'hi van presentar, té des de fa uns anys un litigi amb el propietari d'una de les empreses que es van presentar al concurs, i això, llei en mà, hauria hagut de fer que l'arquitecte s'abstingués de participar al procés. Ara queda en mans de l'empresa Catalonia pensar quines accions engega, perquè el tema no és intranscendent.

- Han aprovat la moció que vam presentar perquè a partir d'ara, en totes les meses de contractació que es constituexin a l'ajuntament, hi hagi com a mínim la presència d'un regidor de l'oposició. Era una moció fàcil per ells. Vull recordar que fa uns mesos van votar en contra d'una moció en què demanàvem reunions informatives abans dels plens.

I de moment res més. Me'n vaig amb el meu nen a passeig i a airejar-me.
josefina


dimarts, 5 de juny de 2012

Les roses avui ploren

Cada matí miro d'entrar un moment o altre al web del Diari d'Andorra. Aquest dimarts m'hi he topat de seguida amb un cop terrible: la mort del Francesc Casals. Encara em batega el cor amb força per tan mala notícia, aquest cor que a ell tant el va fer patir i que al final, a 58 anys, no ha pogut més. No ha degut poder seguir el ritme d'un home amb ganes de viure malgrat tot, un apassionat de la política, dels escacs i de la jardineria. En els meus anys de periodista a Andorra va ser un dels meus polítics preferits, llavors era conseller general i dels més amables amb la nostra professió. Sempre t'agafava el telèfon, sempre estava disposat a parlar amb tu, a explicar-te amb paciència les coses, a fer-te confessions sabent que li guardaries el secret... En destaquen avui la senzillesa, el bon tracte, les conviccions polítiques "fermes" i penso que valdria la pena subratllar-ne l'honestedat, una qualitat que ja sabem que és molt poc habitual de trobar en el tèrbol món de la política, també en l'andorrana. Ha mort Francesc Casals Pantebre, el Sisco, i segurament avui les roses, no només les socialdemòcrates, ploraran per un home que es va saber fer estimar per tothom. Si al cel hi ha un jardí, amb tu li haurà tocat la grossa. Descansa en pau.

josefina

dissabte, 2 de juny de 2012

L'entrada que volia fer avui al bloc

L'entrada sobre l'accident no la tenia prevista. Avui volia penjar unes fotos de l'hort del padrí, aquest any fet a mitges amb cal Guillem però com que els veïns no pugen gaire sovint, puc ben dir que el gran artífex d'aquest bé de déu és el meu pare. Aquí en teniu unes mostres:

Cebes en primer terme, i més enllà hi ha blat de moro i tavelles.

En una illa del centre de l'hort hi tenim carbassons (que de pressa que creixen), enciams, bledes, escaroles...

Detall de la part sud de l'hort amb tavelles, cols, apis i pèsols.

Mirant a nord-oest molts porros (en primer terme) i molta bleda.

El planter infinit de maduixes. Una meravella: plantades l'any passat, no les hem cuidat gens i cada dos dies n'omplim dos o tres caixetes amb maduixes madures i dolces. No es pot demanar més.

Alls en primer terme, albergínies, pebrots i mooooooltes tomateres.

Preciosa vista de l'Ansola, ahir van empacar als camps del padrí.

El Josep i la Maria a la frescor del bar de la padrina (convertit avui en guarderia), i gaudint dels regals de la tata recent arribada de Barcelona per celebrar els 2 anys de la Maria.



Accident

Acabo de tornar del carrer, de veure l'accident que fa uns tres quarts d'hora hi ha hagut a l'entrada del Pla, sentit pujada. Abans de res direm que, gràcies a déu, sembla que no hi ha hagut ferits de gran consideració, segons uns testimonis que s'han acostat ben bé al lloc de l'accident. Però ha sigut un xoc brutal, segons ens ha explicat una noia que pujava amb una furgoneta, i ho explicaré encara que després els Mossos diran que, per causes que encara es desconeixen, dos vehicles han xocat frontalment: just a l'entrada del Pla, amb els senyals de 50 ben visibles i amb línia contínua, un Golf els ha avançat i s'ha empotrat contra un Audi que baixava. L'Audi ha quedat amb la part de davant arremangada i ha caigut al camp de sota, el Golf ha quedat travessat al mig de la carretera. De l'Audi ha quedat una persona estesa al camp. Del Golf m'ha semblat deduir que hi anava una parella jove amb una criatureta de mesos que devia plorar desconsolada perquè una senyora l'ha tingut molta estona sacsejant-la als braços i semblava que no hi havia manera de calmar-la. Mentre, la que dedueixo que era la mare estava asseguda al costat de la carretera, quieta, i el que dedueixo que era el pare, anava una mica coix i no ha agafat la criatura en cap moment. S'ha de ser molt malparit per fer un avançament com aquest, i fer-lo sabent que portes una criatureta tan petita amb tu al cotxe. Ho sento, però ho havia de dir.

I una altra cosa: els veïns de la Farreria sempre diem que haurà de passar alguna desgràcia molt grossa fins que ens posin alguna cosa més que senyals lluminoses perquè els cotxes que passen pel Pla ho facin a 50. Ho he preguntat en un ple i l'alcalde se'n renta les mans, passa la pilota als Mossos. I així anem, com en tot: ningú té la responsabilitat absoluta de res i per això ningú pren la iniciativa en res que sigui realment important. Així ens va.

josefina

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...