diumenge, 22 de juliol de 2012

Excursió de diumenge matí

De mica en mica intentaré tornar-me a perdre els diumenges al dematí pels boscos del costat del Pla, com feia abans de tindre criatures. El Josep ja m'hi podrà acompanyar aviat, però ara encara és petit per passar quatre hores seguides caminant per camins i caminets. Temps al temps. Avui ben d'hora (tenim uns nens molt i molt matinadors, per sort) hem agafat el 'jipi-jip' del padrí i hem enfilat riu amunt cap a la via. El camí ja no és el que era, l'han arreglat molt (massa). Ja veurem què en treurem de positiu, perquè anar a peu fins a Mas d'en Planes no ha sigut mai un passeig habitual de la gent del Pla, per molt que l'ajuntament així ho hagi explicat al govern d'Espanya perquè invertís 1,3 milions d'euros en un projecte que genera molt escepticisme i veig també que molta crítica entre els veïns. I no és per menys: avui ja he vist col·locades moltes baranes de fusta i berenadors que em sembla que donaré la raó als assidus caminants i caçadors de la zona: s'han passat, no calia, i a veure quant durarà tot plegat en bon estat.

Però en fi, anem a l'excursió. El Josep i la Maria han omplert una bossa de pinyes per a la padrina. Aquí els teniu a la via, al fons a l'esquerra es pot veure una de les baranes, com si hi hagués un gran barranc del qual protegir-nos, i no és el cas.


Arribada a l'esplanada per on baixaven les vagonetes. Dos taules amb els seus bancs i dos bancs més per seure. Haurem de confiar que la gent que hi vagi a dinar i a berenar sigui cívica i s'endugui les deixalles. Si no, i si aquesta zona es converteix en atractiu turístic com voldria l'ajuntament, acabarà sent un niu de porqueria. Suposo que en algun lloc posaran panells informatius explicant què van ser les mines, quan van funcionar, i què van suposar per als pobles de la vora, o no?


El més escandalós que he vist avui ha sigut arribant a la boca de la mina del Salvador. Abans que arreglessin el camí de les mines, el propietari d'aquests boscos tenia una cadena ben col·locada a l'entrada del camí per deixar clar a tothom que allò era particular. Ara li han posat baranes gairebé en tot el trajecte i un bon berenador. Aquest, entre d'altres, és un dels aspectes que fa que molta gent pensi que tot aquest macro-projecte s'hagi fet pensant bastant en els interessos particulars d'alguns.


La boca de la mina.


I l'interior de la boca de la mina.



Sempre és un plaer arribar fins a Mas d'en Planes. Avui a més ens hi han donat la benvinguda una colla de vaques que han simpatitzat de seguida amb la canalla.




I a les onze del dematí, quan molta canalla de l'edat dels nostres deuen estar esmorzant i encara van en pijama, nosaltres ja tornàvem a casa després de passar una bona estona al bosc. Seguiu així, criatures, aneu pel bon camí.

josefina

dimecres, 18 de juliol de 2012

Ple ordinari a Ribera d'Urgellet

En el ple ordinari d'aquest dimecres hem tocat molts temes. Hi havia torn de precs i preguntes i s'ha d'aprofitar, en portava una bona llista. Miraré de resumir-ho tot tan bonament com podré.

Hem començat forts pel tema dels decrets. El costum fins ara és que quan se'ns envia l'ordre del dia d'un ple, que si solen ser els dimecres el rebem el dijous o divendres anterior, és que hi hagi una relació de tots els decrets i resolucions que l'alcalde ha dictat des del ple anterior. Nosaltres els coneixem en aquell moment, i poden haver-hi decrets firmats dos mesos abans, per exemple. La secretària, a qui per sort sempre trobo força ben predisposada a explicar-me els dubtes i les qüestions que li plantejo, em va oferir la possibilitat de procedir amb els decrets de la mateixa manera que ho fa amb els permisos d'obres, que tan bon punt se'n firma algun i ella el col·loca a l'ordre del dia del ple següent, me n'envia una còpia per correu electrònic. Però l'alcalde li va dir que ni parlar-ne, malgrat que avui quan ho he explicat al ple perquè volia que en quedés constància en acta, ha tingut la santa barra de dir que ell això no li ho havia dit mai, a la secretària (la història de sempre, vaja). Però ella l'ha deixat en evidència. El que és clar és que al senyor alcalde li toca molt els nassos que algú vulgui saber de tant en tant quins decrets firma sense esperar-se al ple, li toca els nassos que algú vulgui estar una mica més al dia del que fa com a alcalde. I per tant li  ha sortit la bena mandatària i caciquil, i ha dit que si vull mirar els decrets ditxosos ho hauré de demanar cada vegada per escrit i ell em dirà quin dia puc passar a mirar-los. Només faltaria que a sobre que vull xafardejar-li els decrets ho faci el dia que a mi em vagi bé, et ben fotràs nena, els miraràs quan a mi em doni la santa gana. M'he ben informat i m'han dit que sí, que és preceptiu demanar-ho per escrit, però que me'ls ha de deixar veure abans que passin quatre dies des de la demanda. Si no ho fa, a partir del quart dia ja hi puc accedir. Per tant, no és ben bé tal com ell voldria que fos.

Hem votat a favor de les festes locals per a l'any que ve.

S'ha fet l'aprovació inicial del Pla d'actuació municipal per emergències aeronàutiques, per si mai ens cau un avió al damunt amb tan trànsit com hi torna a haver i s'espera que hi hagi a l'aeroport. El Joan i jo ens hem abstingut i la Montse, que s'havia mirat la documentació amb molt detall i havia parlat amb tècnics del departament corresponent de la Generalitat, hi ha votat en contra perquè el troba incomplet. Jo no crec que sigui incomplet, deu ser un 'còpia i enganxa' de plans similars en altres municipis (crec que la Seu i Montferrer també l'han aprovat), però tampoc poso en dubte del tot les observacions de la meva companya, per això he preferit abstindre'm.

Hem aprovat una proposta d'acord per demanar al govern espanyol que rectifiqui els pressupostos per garantir la continuïtat dels serveis d'inserció laboral a l'empresa ordinària i dels centres especials de treball. I també hem aprovat per unanimitat un conveni entre l'Incasòl, l'Ajuntament i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat per un enllaç de fibra òptica que ha d'arribar a la Seu a través d'Adrall i Arfa.

Després d'aprovar els pagaments hem arribat al torn de precs i preguntes. Jo tenia un parell de precs per fer i unes quantes preguntes. El primer prec el necessitava fer per disculpar-me amb la Maria Josep de la Parròquia pel que va passar en el ple del juny, i li he demanat perdó per si en algun moment aquell dia vaig dir-li alguna cosa que l'ofengués. Mentre li ho deia me la mirava però ella ha passat olímpicament de mi i ni tan sols ha sigut capaç de fer cap comentari al final. Així doncs, touché a tot el tema. L'altre prec ha sigut per demanar que, en vista del poc efecte que tenen els bans de l'alcalde perquè la gent reculli els excrements dels seus gossos del mig dels carrers, doncs que es posin alguns cartells en els llocs més problemàtics perquè potser si és més visible l'avís hi haurà algú que potser n'acabarà fent cas. L'alcalde n'ha pres nota i no ha dit res més.

Pàrquing de l'Era Badia del Pla: com que no n'entenc res, un dia vaig anar a veure el projecte original i la meva sorpresa va ser descobrir que en cap lloc del projecte s'hi parla d'aparcament. No sé si es va fer expressament per tema subvencions o què, però el cas és que aquest tema ja el trobo un despropòsit total. La situació a dia d'avui és que es va posar un cartell a l'entrada de l'aparcament dient que el 30 de juny era l'últim dia per retirar els cotxes. Però com que algun veí era de vacances i hi tenia aparcat tot el seu parc automobilístic, les portes no les van tancar, van passar els dies, i altres veïns hi van tornar a aparcar el seu cotxe. Aquell cobert està ple de brutícia, que si la sumem a l'estat habitual del local social i el de l'antiga casa consistorial, molt em temo que aviat a l'Era Badia hi tindrem concentrats tres nius de merda més que lamentables. Bé, resumint: la culpa que al projecte escrit (el que es va presentar a Generalitat i Diputació per obtindre'n una bona subvenció) no s'hi parli d'aparcament és de l'arquitecte municipal, Antoni Fiol. L'alcalde ha tingut la cara d'admetre que no té ni idea de què diu el projecte, i que no sap què hi va posar l'arquitecte, però que ell sempre li havia dit que allò del cobert havia de ser un aparcament. També ha dit que, li costarà més o menys, però aconseguirà que tots els que segueixen aparcant gratis total a l'aparcament en treguin el cotxe. Ha parlat de la mala educació i del poc civisme dels que hi segueixen aparcant, un dels quals és per cert el jutge de pau, que hi aparca dos cotxes i un quad des del primer dia. Em fa gràcia que sempre desbarri tant de l'altra gent: avui ha despotricat dels que aparquen en aquest pàrquing i que a sobre no tenen la decència de netejar-ho, ha despotricat d'un "del vostre grup" perquè segons ell aparca el cotxe en un lloc que molesta la sortida del cotxe d'un altre veí, ha despotricat dels pares que van demanar permís per fer foc de Sant Joan a l'Era Badia "que no van ser bons ni per portar sorra per fer-hi el foc, ni per després netejar tota la merda que hi van deixar"... Quina llàstima que la gent no vingui als plens, ospe. Segur que a més d'un li cauria la bena dels ulls. Tot i que és clar, llavors potser no s'atreviria a dir segons quines coses i faria aquest paper d'enrotllat que és increïble com hi ha gent que encara se'l creu.

Web turístic: ara resulta que és cosa de tots, quan fins a dia d'avui se l'han fet i desfet com han volgut els de l'equip de govern. Ja me l'he pogut mirar en detall (www.visiturgellet.com) i he comentat que no hi pot haver un desequilibri tan gran entre l'apartat d'Arfa (que es nota que hi han treballat molt i bé), i els altres pobles, sobretot amb el Pla i Adrall, que són els dos més grans. Però ningú dels altres pobles ha obert la boca, suposo que tindre la majoria i estar a l'equip de govern ja comporta tindre aquest sentiment de superioritat i de mirar per damunt l'esquena i no exposar davant del ple quina és la teva opinió. Això sí, al darrere et matxaquen, et critiquen, s'inventen la història com volen i es fan les víctimes.

Camí de les Mines: m'hauré de tornar a mirar el projecte un altre cop perquè avui ha resultat que la tanca que havia de barrar el camí des del seu inici fins al final, ara només deixarà el camí tancat a partir de Mas d'en Planes i fins a la Coma. En aquest punt hi ha hagut més demagògia pura i dura per part de l'alcalde, al dir que van posar els senyals del camí de les mines al camí de Bon Major perquè les motos no hi han de poder circular de cap manera. Les motos no, però tots els cotxes que ho vulguin sí, entre els quals el seu, que diria que fa servir més el camí vell que no pas la carretera principal. És un altre joc dels disbarats, aquest projecte. Això sí, ja pensa en la seva inauguració: hi convidarem la subdelegada del govern espanyol (que és qui ha desembutxacat 1,3 milions d'euros per un projecte que ja veurem quin rendiment se'n treurà i que m'estic adonant que al Pla gairebé tothom critica), el president de la Diputació, algun conseller... I farem una gran festa i ho aprofitarem per presentar també la pàgina web.

He preguntat si els alcaldes dels voltants de la Seu seguien ferms en la decisió de no ajudar les famílies del seu municipi que tenen la necessitat de portar les seves criatures a les guarderies ja sigui a la Seu o a Montferrer. Resposta: No s'ajudaran.

Els horaris que ara fa aquest taxi que ha substituït l'autobús interurbà entre el Pla i Alàs, la vida del qual estava anunciat que seria molt i molt curta, resulta que segueixen sent els mateixos que els de l'autobús, quan ja fa mesos que es va dir que s'adaptarien més bé a les necessitats dels seus usuaris. Anar fent.

¿Per quin motiu fa mesos que no cremen les faroles de la Coromina del Pla? M'ho apunto, ho preguntaré a l'Enric (brigada d'obres). Quina mandra contestar i explicar una altra història on l'heu pifiat a fons, eh alcalde? Perquè resulta que com que la instal·lació es va fer per sota terra, l'electricista ara no pot saber on hi ha el problema si no es torna a foradar la Coromina un altre cop. I així anem passant, mesos i mesos amb aquell llarg tros de carrer a les fosques.

¿Té intenció l'ajuntament de posar una font a la zona dels gronxadors del col·legi del Pla, tal com han demanat un centenar de signatures de veïns del poble? No, perquè vam anar a veure la font del col·legi i la vam trobar tancada. I la directora del col·legi ens va dir que la tancava perquè els nens sempre la deixaven oberta i s'embossava. En conclusió, com que les fonts s'embossen més val no tindre'n. Per aquesta regla de tres, ja podem treure la de la placeta de cal Pastisser (que també sol estar amb la clau de pas tancada), la de la plaça de baix, i sobretot la de la carretera, que poc temps en va rajar aigua i avui allò està en estat ruïnós. Però en canvi els altres pobles tenen font al costat dels gronxadors. Les fonts només es deuen embossar al Pla.

josefina

dissabte, 14 de juliol de 2012

Jordi Ausàs

Acabo d'arribar de la Seu. Al sortir he passat amb el cotxe pel carrer dels jutjats i hi havia un gran desplegament mediàtic, hi he vist moltes cares conegudes de quan feia de periodista. Tots els ulls i els objectius posats en la porta d'entrada de l'edifici, suposo que esperant la sortida del Jordi Ausàs, que avui declarava per la seva presumpta participació en una xarxa de contraban de tabac. Estic segura que molts dels companys que estaven fent guàrdia allà estan tan estupefactes com jo i tanta altra gent, i que els deu costar molt fer-se la idea de veure el Jordi Ausàs en aquesta situació, un Jordi Ausàs que en les seves etapes com a diputat, alcalde i conseller, sempre va ser amable amb els periodistes, predisposat en qualsevol moment a contestar-te el telèfon, a vindre al teu lloc de feina per fer unes declaracions, o a citar-te al seu despatx per respondre totes les teves preguntes. Encara que cada dia que passa es van sabent més detalls que fan entreveure la seva implicació en aquesta xarxa organitzada de contraban de tabac, a mi encara em costa de creure. No és pas que el conegués gaire, però com deia el Miquel Caminal a la tele, el Jordi Ausàs ni té 'a priori' el perfil que ara ens descobreixen, ni tampoc li feia falta posar-se en un merder així. Segueixo vençuda per la sorpresa i la incredulitat.

I hi ha detalls que em fan ràbia:

1. Que només hagi transcendit el seu nom i cognoms sencers.

2. Que gent d'aquí i d'Andorra es posin les mans al cap per un cas de contraban de tabac. D'acord que és il·legal, d'acord que sembla que hi havia una gran organització al darrere i que per tant no era una cosa a petita escala, però com diu la gent del carrer: ¿quants xalets de la Seu i pobles del voltant no s'han fet, gràcies al contraban de tabac? ¿quanta gent coneixem, d'aquí i d'Andorra, que han fet fortuna gràcies al contraban de tabac -i d'altres matèries-, i no pas de petites dimensions? És tanta la hipocresia que hi ha al voltant d'aquest tema que quan arriba una situació com aquesta, fa ràbia i fàstig.

3. Estem parlant de tabac, no ho fem ni d'armes ni de drogues. Potser és que som d'una zona fronterera però per aquí dalt no em semblava pas que fins a dia d'avui fos tan mal vist, fer contraban de tabac. I de fet, la percepció que tinc quan parlo amb altra gent normal i corrent com jo, és que ningú ho veu pas malament precisament perquè tothom sap d'altra gent que en fa o n'ha fet, i fins i tot molta d'aquesta mateixa gent n'ha fet, en les dimensions que ha pogut. A veure, tots aquests que hem treballat a Andorra o hi treballem, ara resultarà que cap de nosaltres aprofitava el fet d'anar a Andorra cada dia per baixar un cartró avui i un altre demà passat i així pagar-nos la gasolina del cotxe. No, i ara. Ningú ho ha fet. Jo no ho havia fet perquè em feia por (sóc bastant tonteta), però quanta gent que conec ho feia, i no em sembla pas dolent ni denunciable. I aquells padrinets de la Seu que cada dematí a les nou agafaven el cotxe mig destartalat i pujaven fins a Sant Julià a carregar els cartrons que reglamentàriament podien baixar. Segur que en tenien pels seus carajillos, i poca cosa més.

4. Força gent amb qui he parlat d'aquest tema creuen també que el Jordi Ausàs s'ha convertit ara en un blanc molt fàcil: apartat de la política i sense cap càrrec, dedueixo doncs que sense cap bona i potent influència al darrere (ja sigui d'aquí o d'Andorra), sembla que ha resultat ser un objectiu molt assequible. Felicitats als cossos de seguretat, doncs. Però a veure si em feu el favor de ser tan diligents amb altres autoritats properes que fa anys que fan i desfan com volen, que les heu tingut a punt de caramel i que, oh casualitats de la vida, per raons misterioses sempre han pogut salvar el cul. Això també és indignant.

5. Per acabar, i tot i que ja sé que cada vegada hi ha més indicis que inculpen el Jordi Ausàs, jo no el criticaré. Tampoc l'aplaudiré, és evident, i si el tingués cara a cara li recriminaria com ha pogut caure tan baix, però no trobo just que se'l criminalitzi tenint en compte totes les coses que ja he exposat. Repeteixo que tot i que no el tenia gaire tractat, pel que l'havia conegut i pel que me n'havien explicat la gent que més el coneixia, no puc sortir de la sorpresa i de la incredulitat.

6. Ah, només una cosa: encara hi haurà algun ximplet que em dirà que escric tot això perquè, tot i que no milito en cap partit (ni ganes), sóc regidora amb el grup d'ERC a Ribera d'Urgellet. Doncs no, no hi té res a veure, i si no us ho creieu podeu buscar altres escrits que he fet en aquest mateix bloc en què precisament a l'Ausàs no l'havia deixat mai gaire ben parat, com a conseller. Només ho he escrit perquè estic bocabadada i també emprenyada.

josefina

Nota: faig un afegit a l'escrit perquè fins fa poca estona no havia pogut llegir tranquil·lament la pàgina del Segre d'avui que parla de la notícia, amb aquestes apreciacions tan aberrants del fiscal degà de la Seu. Ara sí que no tinc cap dubte que, al marge de l'error tan gran que potser haurà fet el Jordi Ausàs, n'hi havia alguns que li tenien moltes però moltes ganes.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...