dijous, 30 d’agost de 2012

Oració

Confiant que la Laura, la meva companya en l'aventura de la recerca sobre el Pla, no em renyi per publicar aquesta oració al bloc, transcric el recit que ens ha fet aquesta tarda al Casal la Present de cal Xic, la dona més gran del Pla, 94 anys més que ben portats i amb una memòria detallista. L'oració la hi va ensenyar ja el seu pare, que per cert, va ser jutge del poble durant molts anys:

Sant Marc, Santa Bàrbara i Santes Creus
anaven per un camí.
La Verge María m'encontrí.
Verge Maria: què hi feu aquí?
Aquí m'hi vull dormir.
No us hi dormigueu pas,
perquè vénen tres núvols grans:
un de trons,
un de llamps,
i un de mals espants.
Agafeu-los i tireu-los a la vall d'espines
que no cante ni gall ni gallina
ni cant de criatura viva.
Qui aquesta oració dirà,
de tres dies i tres nits
lo llamp no li tocarà.

I a continuació havien de resar tres parenostres.

En acabat, així com de passada, la Carmeta de cal Biel engega: "Sant Quiri i Santa Julita, guardeu-nos del mal de tripa!" I més històries, i records, i anècdotes... i una altra tarda entranyable al costat de gent entranayable.

josefina

dijous, 9 d’agost de 2012

No és això, president, no és això

El nostre president, aquell que quan va guanyar les eleccions aviat farà dos anys va fer feliços fins i tot molts dels que no el vam votar perquè el consideràvem el millor i el més capacitat per agafar el timó de la nostra barca tan dubitativa, avui surt al faristol del Palau de la Generalitat i comença a manipular la moguda important que s'intueix de cara a l'11 de setembre.

No, senyor president, no és això: no podeu demanar als catalans que per la Diada sortim a defensar la necessitat del pacte fiscal perquè sabeu que la immensa majoria dels que avui ens morim de ganes de baixar a Barcelona per fer sentir la nostra veu aquell dia, no és perquè vulguem el pacte fiscal (pacte, entesa entre dos o més, i suposo que us han deixat prou clar des de Madrit que no tenen cap ganes d'entendre's amb Catalunya). És més, crec que la majoria no hi creiem perquè sabem que no és la solució, perquè entenem que l'única solució real, que a més a més des de Madrit ens n'indiquen el camí cada dia que passa, és la INDEPENDÈNCIA.

És que del pacte fiscal, de les seves bondats, només en sento parlar als vostres, a CiU! Us amagueu rere les cortines d'un acord que sabeu que és impossible d'assolir, que seria molt bonic de tindre'l, segur que sí, però ¿¿què més necessiteu per obrir els ulls i adonar-vos que Madrit no acceptarà el pacte fiscal?? La majoria de la gent del carrer se n'ha adonat, i ¿vosaltres no? No m'ho crec! Recorda una mica la situació de fa deu anys, quan molta gent deia que el ritme de construcció desmesurat que ens envoltava no podia conduir a res de bo i que vindria una patacada forta, era de sentit comú, però cap polític ho va dir mai i per descomptat mai es va fer cap acció per previndre-la. ¿Com sou capaços de demanar-nos que defensem una cosa en què no podem creure? I no hi creiem no perquè l'hàgiu explicat malament o ens sembli una mala cosa, no! No hi creiem perquè Madrit ens ha dit obertament que el que demaneu no ho tindrem, que de la crisi Espanya n'ha de sortir 'una, grande y libre', i que hi ha coses per a ells molt més importants que no pas els nostres plors i el nostre victimisme, que per una banda els cansa i per una altra els fa riure, és ben evident.

O sigui, president, que si no sou capaç d'entendre que teniu el país empenyent-vos fort perquè en foteu una de grossa, és que no mereixeu ser president d'un país que, o alcem la veu i ens fem respectar i ens ho creiem, o li queden quatre dies. I una altra cosa: el país no és només La Caixa, Godó i els lobbys empresarials i econòmics. També hi som nosaltres, els que patim de veritat la crisi i les retallades.

Collons!
josefina

P.D. Ja m'havien escalfat prou els ànims la gent que segueix aturada (sis hores, ja) a la carretera per culpa de l'accident a Adrall de quarts de vuit d'aquest dematí, que només em faltava sentir el Mas amb aquest discurs. I la calor, no ho oblidem.

diumenge, 5 d’agost de 2012

Poema

A cal Rèflex, aquest dematí de diumenge ens ha agradat i ens ha fet somriure el poema del full del calendari Maragall que arrenquem cada dia a primeríssima hora. La seva autora és Dolors Cabot i el poema és aquest:

Déu n'hi do...

Déu n'hi do, la lluita per surar
entre mirades circumspectes,
gestos paternalistes,
consells que no calcen el número,
etcètera, etcètera, etcètera.
Com si no fos prou
la feina estricta de viure,
d'estar bé amb tu mateix;
com si no fos prou
guanyar-se el pa de cada dia sense fotre ningú
i tenir, encara,
la bona fe d'escriure versos.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...