divendres, 20 de desembre de 2013

Ple extraordinari de Ribera d'Urgellet, pressupost 2014



Aquest migdia hem fet el ple extraordinari per votar el pressupost del 2014, que és de 823.584,59 euros. Avui, però, em ve de gust fer una excepció, que d'altra banda crec que és obligada si tenim en compte com ha anat el ple, i per primera vegada no parlaré en detall del que hem votat, al cap i a la fi el més important era el pressupost.

Avui parlaré d'actituds, de comportaments. D'actituds i comportaments de l'equip de CiU, que demostren que estan arribant al límit, que porten molt malament la nostra feina, que no suporten donar explicacions, informar, respondre preguntes, i que no tenen gaire educació.

L'alcalde Antoni Capdevila, tinc els meus dubtes que sàpiga de què va el pressupost, què és realment un pressupost, i que s'hagi mirat amb un mínim detall el pressupost de l'any que ve. Tot just començar ja ha volgut treure tota la importància al pressupost, dient que no cal capficar-s'hi gaire, que tampoc té tanta transcendència, que no cal que ens hi fixem tant. Increïble, però cert. Bé, en la legislatura anterior li recordo perfectament que va arribar a dir que el ple no era el lloc on debatre el pressupost. Sí, ho heu llegit bé.

Però qui més emprenyat, agressiu i maleducat estava avui amb el pressupost, i amb nosaltres, ha sigut el tinent d'alcalde Jesús Dòria. Ens ha tractat amb prepotència, superioritat i un menysteniment punyent (no ha sigut una novetat, però ha començat així de fort tan bon punt hem fet les primeres preguntes, se'l notava amb ganes de mossegar-nos amb ràbia). Interrompia tota l'estona, no acceptava a bones cap pregunta, ens alliçonava sobre què és un pressupost com si fóssim rucs... Després són ells, ells!, els que ens acusen de faltar-los al respecte. El que no suporten és que a vegades els fem comentaris amb segones, perquè no parem de tindre proves que d'ells no ens en podem fiar ni un pèl. No suporten que els rebatem. No suporten que ens prenguem algunes de les seves respostes amb una rialla, que és la millor manera d'aguantar unes maneres de fer intolerables en un ajuntament dels nostres dies. No suporten que vulguem informar-nos, no suporten que després ho expliquem. No ens suporten, i hi ha gent que ens diu que això és bo. Que aquestes actituds que demostra l'equip de CiU són l'evidència que comencen a no sentir-se tant a gust com ho havien estat fins a aquesta legislatura. Perquè malgrat tots els intents que fan per evitar-ho, comencem a tindre informació, comencem a aprendre per on van els trets, en comencem a saber.

I ells, que fa tants anys que hi són, ja han arribat a creure que l'ajuntament és casa seva, i que amb els diners de l'ajuntament poden fer el que volen. M'he tornat a enganxar amb l'alcalde pel tema de les seves despeses de telèfon, de gasoil... Que paguem tots sense que ell justifiqui mai res. I aquests de la seva corda que em troben pesada per insistir en aquest tema, que s'ho facin mirar, perquè el tema és molt greu i serà la seva creu, la creu de tots ells. Arribarà el dia que hauran d'anar pel carrer mirant a terra, perquè hauran sigut còmplices de permetre que amb els diners de tots es paguin despeses particulars de l'alcalde. Que no es pensin pas que la gent és cega, ni ruqueta, perquè de mica en mica es van obrint molts ulls. I en part és gràcies a ells, i a elles, a la seva tossuderia, a les seves maneres de fer més pròpies d'altres èpoques.

L'alcalde avui m'ha tornat a faltar al respecte i quan l'he replicat s'ha tornat a posar com una fúria, com un ogre, com una bèstia, cridant que ja estava fart que jo li faltés al respecte. Has començat tu, li he recordat. I crits, i crits. Llavors s'ha aixecat un bon col·lega que hi havia al públic i ha dit en veu alta unes veritats com punys. L'alcalde estava tan emprenyat i furiós que ha volgut suspendre la sessió deu minuts, però quan les dos persones que hi havia al públic han marxat, indignades pel tracte de l'equip de CiU cap a nosaltres, ha pretès continuar la sessió. Ah, li he dit, o sigui que esperaves que no hi hagués públic per continuar, no? I llavors, en plan rebequejada, diu: Doncs ara esperem els deu minuts! I n'hem estat tres o quatre en silenci. Tot plegat, deplorable.

Al final, quan ja el ple s'havia aixecat, intercanvis greus de paraules, i el que més gràcia em fa sempre és que ells ens acusin de faltar-los al respecte. Per què ho veuen i viuen així? Doncs és claríssim. No estaven acostumats a tindre una oposició que els qüestionés de veritat, que tingui iniciatives, que comenci a explicar què passa dins de l'ajuntament de Ribera d'Urgellet. I quan informar es fa de tan mala gana (això, quan s'informa), quan no agrada que la gent estigui al cas del que passa dins de l'ajuntament, quan no es donen explicacions clares i lògiques de situacions delicades, llavors tot peta, surt el caràcter real de cadascú, cauen les caretes i us veiem en tota la vostra esplendor.

Avui hi ha hagut algun moment que reconec que aquesta ràbia desbordada que ha exhibit el senyor Dòria m'ha descol·locat una mica, però ara, després de dos anys llargs ja a l'oposició d'un grup tan lamentable com el de CiU de Ribera d'Urgellet, em refaig molt de pressa. I la força que sentim és cada vegada més gran. Ens sentim valents, n'anem aprenent, anem creixent. Seguiu bramant i cridant. Ja sabeu què diu aquell refrany castellà: Ladran? Luego cabalgamos.

josefina



divendres, 29 de novembre de 2013

Antològic: Ple extraordinari de Ribera d'Urgellet

Aquest migdia hem tingut un ple extraordinari amb temes molt importants que calia tractar bé, però com que s'ha convocat amb tan sols dos dies d'antelació hi ha hagut punts que ens ha sigut materialment impossible, com a mínim als regidors de l'oposició, de poder analitzar mínimament bé abans de votar-los. Però bé, què hi farem. Mana l'alcalde i calia fer ple aquest divendres perquè sembla que ara de cop hi ha molta pressa a tancar temes que semblaven enquistats, i som-hi. No m'ha quedat clar que hi hagués cap punt concret pel qual hi hagués tanta urgència a fer el ple, i encara més quan és probable que la setmana que ve n'hi hagi un altre per aprovar modificacions de crèdit, però com que a l'equip de govern de CiU de Ribera d'Urgellet li agrada tant això d'informar es fa difícil saber el per què real de les coses.

Comencem. Per aprovar l'esborrany de l'acta del ple ordinari de meitat d'octubre he demanat que hi constessin tres apunts que per mi són importants que quedin per escrit.

1. Quan l'alcalde va dir que ell no sabia res sobre qui posava una brida a la tanca de pujar a Mas d'en Planes, li vaig dir que no m'ho creia, perquè havia vist una factura firmada per ell mateix de compra de brides en una ferreteria de la Seu, just els mateixos dies que va aparèixer la primera a la tanca. A l'esborrany de l'acta quedava clar que l'alcalde deia que no sabia qui les posava, i a mi m'ha semblat important, per molta anècdota que pugui ser, que quedi per escrit la coincidència.

2- Quan vam debatre el suport del nostre ajuntament a la candidatura Barcelona-Pirineus pels Jocs d'Hivern del 2022, l'alcalde Antoni Capdevila va deixar anar un comentari totalment fora de lloc, menyspreable i deplorable referent al diputat de CiU del Pirineu. No en va dir el nom, però se li va entendre tot. Jo em vaig quedar tan parada al sentir-li dir el que va dir que no vaig reaccionar a temps, però després de pensar-ho i comentar-ho amb els companys aquest mes i mig que hem tingut des de l'últim ple, hem decidit que calia que constés en acta perquè, per si algú té dubtes de l'estil d'aquest alcalde, se li esborrin de cop... i s'ho pensin dos vegades abans de deixar-se fer fotografies al seu costat rient-li totes les gràcies.

3- Quan al final del ple anterior l'alcalde va fer referència a l'època en què va ser alcalde el meu pare, en una altra resposta barroera a les quals ja ens té acostumats quan es queda sense arguments, jo vaig replicar i em vaig aixecar abans que donés per acabat el ple. Els meus companys em van secundar, i cal que consti en acta que vam marxar del ple abans que l'alcalde el donés per acabat.

Són detalls sense importància per alguns, però plens de significat per d'altres, com a mínim per mi.

Bé. Tema decrets d'alcaldia.

Hem fet notar que al llistat dels decrets que avui passaven al ple (els decrets hi passen a simple títol d'informació), hi faltava el de la desestimació de l'alcalde al recurs de reposició que vam presentar al setembre per veure les factures que l'ajuntament ha pagat en gasoil, telèfon i dietes els últims deu anys. La desestimació no s'aguanta per enlloc, però l'alcalde necessita guanyar temps en aquest tema i ens envia al contenciós administratiu. Li he dit que ja és ben trist i greu que hàgim d'anar al jutge per fer valdre el nostre dret a veure aquesta informació i... m'ha tallat de cop. Prou, prou! Crec recordar que ha dit, i ja volia passar als punts d'acord però abans li hem demanat aclariments d'un parell de decrets més, que afecten el Pla. Dos temes que semblaven aturats en el temps i ara de cop, en un parell de dies, es tornen a activar: l'obertura del carrer del Rec per la part posterior del xalet del Carlos, i la urbanització de la part inferior del bloc de pisos de la Coromina. Ho celebro.

Acords del ple d'avui:

1- La llicència d'obres a Knauf per construir la pista d'accés a la guixera de Tost. Hi hem votat en contra, en coherència amb la posició que sempre hem mantingut contra aquest projecte. No fa ni deu dies que Urbanisme els va donar el seu permís, que ja hi ha pressa en començar, i l'ajuntament té pressa en què comenci, és evident.

2- Aprovació del mapa de capacitat acústica. En hem abstingut, perquè encara que sigui una cosa de tràmit, no hem tingut temps de poder-lo veure. I hem constatat que ni l'alcalde sabia de què es tractava, i que encara menys s'ho havia mirat!! O sigui, he dit, que porteu a votar temes al ple que ni vosaltres mateix sabeu què diuen. Llavors l'alcalde, que primer deia que es tractava d'un informe sobre l'aeroport i bla bla ba, ha passat la pilota al tinent d'alcalde Jesús Dòria, que ha dit que el mapa se'l va mirar l'arquitecte municipal, Antoni Fiol, aquest li va dir que es podia aprovar, i per això el portaven al ple. Ara hi ha 30 dies perquè qui ho vulgui el pugui anar a veure i s'hi puguin presentar reclamacions, al·legacions i suggeriments.

3- Inclusió a l'inventari del poliesportiu d'Arfa. Hi hem votat a favor.

4- Assignació de la participació del municipi en els ingressos de la Generalitat integrada en el Fons de Cooperació Local de Catalunya, any 2012. Hi hem votat a favor. Són 3.001,34 euros repartits a parts iguals entre el Consell Comarcal, la Mancomunitat d'Escombraries, el Consorci Localret i el Consorci Alt Urgell XXI.

5- La nostra moció perquè es porti un control de les hores i els treballs del nou tractor que tenim a l'ajuntament. L'HAN REBUTJAT. Sí, ho llegiu bé, i ja no ha de sorprendre a ningú a aquestes alçades de la pel·lícula. Al presentar-la he dit que ho fèiem perquè, si no, és impossible saber si és veritat que el tractor de l'ajuntament gasta la barbaritat de litres que cada mes es facturen en concepte seu, i que es pot portar un control fàcil anotant en una llibreta cada persona que agafa el tractor, el dia i les hores que el fa anar, i les feines que fa amb ell, i a més a més, que el tractor vagi físicament a repostar ja sigui a Organyà o a Montferrer les vegades que calgui, però que no val això d'anar a Organyà dos cops al mes a comprar gasoil a nom del tractor, sense baixar-hi amb el tractor. Contesta l'alcalde, una mica insegur: "Nosaltres... seguirem fent com hem fet fins ara." Pregunto, amb un puntet petit d'ironia: ¿Voteu en contra de la moció? ¿Així com ho hem de fer, per saber si aquest tractor gasta realment els litres que es posen a nom seu? Rèplica de l'alcalde: "Portant-lo tu." He hehehehehehe!!! Crec que se m'ha escapat el riure davant seu. M'ho ha posat en safata, i li he dit: Mira Toni, m'encanta quan tens aquestes sortides perquè queda tan en evidència que no tens cap argument, que són tantos que m'apunto. "En deus portar molts, doncs." Efectivament, molts. Perquè tu d'arguments i respostes concretes i clares, zero. I avui n'hem tingut una nova mostra. La resta de regidors de CiU, Jesús Dòria, Maria Majoral, Josep Maria Ribes, callats. Callats. Muts i a la gàbia, mai millor dit. Aprofitant el tema del tractor, resultes que l'antic que teníem, aquell que es va deixar al taller a meitat d'agost i que ja l'alcalde va donar per difunt (però que malgrat tot encara a mig setembre va tindre la barra de fer una factura a l'estació d'Organyà de 111 litres en concepte seu), doncs aquell tractor que ja estava per anar a la ferralleria, ara està treballant a Aravell sembla que la mar de bé. I així ho hem comentat. L'alcalde d'entrada s'ha quedat en blanc, i al cap d'una estona diu: hi està de prova. Hehehehehehe. I llavors no sé com ha sigut que s'ha posat nerviós i ha perdut els papers, i no ens ha volgut dir on està aparcat habitualment el tractor de l'ajuntament. Visca la transparència! Visca la claredat d'informació!

6 i 7- Els convenis de l'ajuntament amb els 24 (Associació de Propietaris de la Mancomunitat de Tost - Sant Germé) i COMACSA (un conveni) i Àrids la Vansa (altre conveni). Hi hem votat a favor, i sembla que això ha deixat l'alcalde descol·locat. Feia anys que hi havia problemes entre ajuntament i els 24 (jo he parlat de guerra, i que semblava que ara per fi s'obria una etapa de pau, ell ha dit que de guerra no n'hi havia hagut mai, però està clar que no hi havia una relació precisament amistosa). La realitat és que els últims mesos hi havia hagut moltes pressions per aclarir la titularitat d'uns terrenys on Àrids la Vansa vol ampliar la seva gravera, i els coneguts com "els andorrans", perquè les dos graveres (COMACSA i Àrids la Vansa, que ara totes dos es diuen Àrids Alt Urgell) són dels poders andorrans Montané i Armengol respectivament, pressionaven de valent. Per tant, tard o d'hora ajuntament i els 24 havien d'arribar a un acord. S'hi ha arribat, les dos parts estan contentes, i nosaltres enteníem que teníem el deure de votar-hi a favor amb l'esperança, com hem dit, que ara comenci una etapa nova de bona col·laboració. Ara esperarem a veure els convenis firmats.

8- El conveni entre l'ajuntament i Knauf amb les contrapartides per la guixera de Tost. Hi hem votat en contra, per dos motius fonamentals:

Primer, perquè ho ha negociat unilateralment l'alcalde encara que ell avui hagi dit que no, que hi ha participat tot l'equip de govern, (ehem) Dic: Però no hi ha participat cap veí de Torà, eh que no? (Torà serà la població més directament afectada per la guixera). No hi ha resposta clara. No només no s'ha consultat amb els veïns de la Vall de Tost quines contrapartides creien imprescindibles, sinó que no s'ha tingut ni la delicadesa d'informar-los del conveni que es negociava i que s'ha tancat amb Knauf. Se'ls ha ignorat en tot moment. També ha quedat clar que el conveni és més el que volia Knauf que el que volia l'ajuntament, si és que l'ajuntament en algun moment va demanar alguna cosa concreta, que jo l'aigua clara avui no li n'hi he tret pas. Per tant, retinguem aquest fet: alcalde (entesos, equip de govern, on no hi ha ningú ni de Tost ni de Torà ni de la Bastida ni de Castellar), negocia amb Knauf les contraprestacions a canvi d'una guixera que impactarà i de quina manera en aquests pobles, particularment a Torà, sense tindre en compte ni un sol moment els veïns (que per pocs que siguin mereixen el respecte del seu alcalde) que més patiran l'efecte de la guixera. L'alcalde s'empara en què la Generalitat va remarcar que el conveni havia de fer-se entre ajuntament i Knauf. I què? I què? ¿I no és obligació d'un alcalde informar els veïns, escoltar-los, i entre tots fer el millor que es cregui pel poble, pel municipi? Jo crec que després de 22 anys llargs d'alcalde, l'Antoni Capdevila ja no recorda què suposa ser alcalde. I no oblidem a més que estem parlant de Ribera d'Urgellet, que amb prou feines som mil habitants entre tots els pobles. Vull dir que parlar amb la gent no és tan complicat.

Segon, perquè creiem que és un molt mal acord per Tost. El conveni explicita que Knauf abonarà a l'ajuntament 30.000 euros per "intervenciones emblemáticas a llevar a cabo en la Vall de Tost". Punt i final. Després es parla de 60.000 euros que es pagaran a parts iguals els dos primers anys de funcionament de la guixera, a raó de 1.000 euros al mes per les tones de guix que se n'extreguin, i que seran abonats a partir del sisè any (0,06 euros per tona, si un mes se'n treuen per valor de més de 1.000 euros Knauf abonarà la diferència, si el valor és inferior, es mantindran els 1.000 euros). Però queda clar en tot el conveni que aquestes quantitats (els 60.000 i els 1.000 euros mensuals a partir del sisè any), són per al municipi. En cap lloc, en cap lloc, hi diu que s'hauran destinar a Tost, ni tan sols "preferiblement" a Tost. I això l'alcalde, fins i tot mentre li llegia el conveni a les seves orelles, es negava a admetre-ho. Ell s'ha mantingut tota l'estona en dir que aquests 60.000 euros i els que vagin venint més endavant mensualment, seran sempre per a Tost. Dic: Toni, això ho dius tu, però no està escrit enlloc. I m'anava dient: "Més endavant sí que ho posa." I jo ho anava llegint i en cap lloc ho posava, en cap lloc ho posa! Però ell ha acabat el ple assegurant que a part dels 30.000 que sí que s'especifica clarament que seran per a la Vall de Tost, tota la resta d'ingressos que Knauf farà a l'ajuntament per tones de guix, també revertiran en Tost, cosa que, repeteixo, no ho diu en cap lloc del conveni. Novament: el paper diu una cosa, ell en diu una altra, i per molt que a la cara i amb els papers al davant li dius: aquí no hi diu això que dius tu, ell ha fet com si sentís ploure. ¿Es pot quedar més evidència? No, rotundament no.

I així hem acabat el ple.
josefina

dijous, 28 de novembre de 2013

Planta de residus de Sant Pere de Codinet

Des del nostre grup d'ERC - AM a l'oposició de l'ajuntament de Ribera d'Urgellet, s'ha fet la nota de premsa que deixo aquí:



ERC de Ribera d’Urgellet demana informació a l’alcalde sobre una planta de gestió de residus a Sant Pere de Codinet

El grup municipal d’ERC – AM de Ribera d’Urgellet ha demanat per carta a l’alcalde Antoni Capdevila (CiU) explicacions públiques i clares sobre el centre de recollida i transferència de residus que el mes d’abril passat es va adjudicar de forma definitiva a l’empresa Urgellet Ambiental, a raó de 560 euros mensuals de lloguer (IVA inclòs).

La carta s’ha registrat a l’ajuntament aquest dimecres, 27 de novembre, i els tres regidors d’ERC – AM l’han fet per dos motius: el primer, perquè en cap dels plens en què fins ara s’ha tractat aquest projecte l’equip de govern no ha donat explicacions concretes sobre què suposarà aquest centre de recollida i tractament de residus, i segon perquè després d’haver tingut accés al pla especial presentat per l’empresa, se’ns plantegen uns quants dubtes.

Quan el 29 de novembre del 2011 el ple de Ribera d’Urgellet va aprovar el plec de clàusules per l’arrendament de dos parcel·les de finques rústiques a Sant Pere de Codinet, amb el vot contrari dels regidors d’ERC – AM per la falta d’informació que hi havia sobre el projecte, i perquè vam considerar que el nostre municipi ja està saturat de runa, graveres i ja hi ha hagut prou abocadors, l’equip de govern va afirmar que es tractava d’una planta comparable a la que la Mancomunitat d’Escombraries té a Benavarre, i que el seu impacte seria mínim. Quan al ple del 18 de gener del 2012 vam demanar més informació al respecte, el mateix alcalde es va mostrar favorable al projecte al·legant que es crearien activitat i llocs de treball al municipi. El 19 de juny d’aquest any, l’equip de govern de CiU va fer l’aprovació inicial del pla especial urbanístic del centre de recollida i transferència de residus de Sant Pere.

Però en cap lloc d’aquest pla especial es parla de la capacitat màxima que tindrà la planta, ni ens queda prou clar l’interès públic de la mateixa. A més, en el pla especial es fa referència tot sovint al fet que la planta permetrà “donar servei a les necessitats de gestió de residus de la comarca”, quan a l’Alt Urgell ja fa anys que existeix el centre deBenavarre, que compleix amb aquest servei, i quan tenim entès que per llei només es permet una planta d’aquest tipus per comarca. Un altre dubte és saber quin tipus de residus s’hi tractarien, ja que en el pla especial es fa referència tant a residus perillosos com no perillosos, quan en un ple es va dir que seria runa de la construcció. 

Per tots aquests dubtes hem demanat a l’alcalde informació clara al respecte, ja que és un tema de prou impacte i envergadura com perquè els veïns n’estiguin informats des de l’inici i no passi com sol passar habitualment a Ribera d’Urgellet, on l’equip de CiU acostuma a practicar una política de fets consumats que a la llarga genera problemes i incomoditats a molts veïns.


dijous, 14 de novembre de 2013

Votem l'Eva Clausó! S'ho mereix

Feu-me si us plau el favor de clicar l'enllaç i votar per l'enyorada i admirada Eva Clausó. Ella mereix ser la Grifone dels Pirineus, voltar quatre mesos per aquestes muntanyes que tant coneix i estima i explicar-nos l'aventura amb aquella passió i aquella intensitat amb què només ella ho sap fer.

Molta sort, guapa!!
josefina

PD. Nota completament al marge però indispensable, per als senyors Grifone, de la Seu: ¿és possible que no sigui possible llegir el web en català, o servidora és tan ximpleta que no ho ha sabut fer

dijous, 24 d’octubre de 2013

Ribera d'Urgellet: coses greus

És molt greu que des del nostre grup d'ERC - AM, oposició a l'ajuntament de Ribera d'Urgellet, portem des del mes d'agost demanant veure les factures que s'han pagat en gasoil, telèfons i dietes els últims deu anys, i encara no les hàgim pogut veure.

És molt greu que en la resposta al nostre primer escrit de petició no s'al·legui cap normativa, cap llei, que empari la denegació d'aquesta informació, sobretot quan la llei és molt clara i diu que només es pot negar l'accés a una informació de l'administració pública de forma motivada i quan es tractin de dades que afectin la intimitat de les persones, o de dades que formin part de secrets de sumari. I crec que tothom estarà d'acord que voler veure les factures que els últims deu anys hem pagat TOTS en gasoil, telèfons i dietes, no entra en cap dels dos supòsits, bàsicament perquè si s'ha pagat amb diners públics no es pot amagar res. Tenim tot el dret a saber en què es gasten, i com es gasten, els diners de tots nosaltres. ¿O no?

És molt greu que ara l'alcalde Antoni Capdevila (CiU) ens hagi desestimat el recurs de reposició al·legant només una part de la normativa, la que li interessa: que nosaltres no tenim funcions delegades de govern, que la documentació que demanem no forma part d'assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans dels quals formem part (a part del ple no hi ha cap altre òrgan, a l'ajuntament de Ribera d'Urgellet. Ah no! Sí que n'hi ha un! La Comissió de Comptes, que és d'obligada existència a tots els ajuntaments, i per cert que en formo part, i per cert que aquesta documentació hi té alguna cosa a veure, amb els comptes...), i després encara s'hi afegeix que no és documentació de lliure accés als ciutadans. Hauré de discrepar d'aquest últim punt, i encara més després que ahir vaig fullejar per sobre l'extens document sobre transparència en les administracions públiques que l'Oficina Antifrau té penjat al seu web. Tot ciutadà té dret a saber en què es gasten els seus diners, en què es gasta els diners el seu ajuntament. Faltaria més! ¿En quin món vivim, a Ribera d'Urgellet?

I és molt greu que contra la resolució de l'alcalde ara hi hàgim d'interposar recurs contenciós administratiu a Lleida. És molt greu que hàgim d'anar a un jutge per poder veure una informació que per llei tenim tot el dret de veure. ¿Vosaltres què pensaríeu, si el vostre alcalde es nega a deixar-vos veure unes factures que hem pagat tots? ¿Ho trobaríeu lògic i normal?

I ¿per què les volem veure? Doncs perquè amb les dades del 2012 i del 2013 a la mà hi veiem coses no gaire normals. Per exemple:

- Que a l'alcalde li paguem tot el gasoil que posa al seu tot terreny sense que mai justifiqui quins viatges fa en exercici del seu càrrec (per tant, li paguem tots i cadascun dels trajectes que fa, també els privats).

- Que li paguem a més el gasoil que posa a nom del tractor de l'ajuntament, i que si fem els comptes d'aquest 2013, amb els litres que s'hi han posat hauria hagut de treballar una mitjana mensual de 20 hores i mitja, una dada que sembla força inversemblant però també impossible de confirmar perquè resulta que no es porta cap control de les hores i de les feines que fa aquest tractor (per això presentarem una moció de cara al proper ple).

- Que és normal que hàgim de desconfiar del gasoil que l'alcalde factura a nom del tractor si, d'una banda, hi ha mesos que s'hi han arribat a facturar fins a 140 litres quan en aquell tractor n'hi cabien entre 100 i 105 com a molt màxim, i de l'altra banda ens ha presentat una factura de 111 litres pel tractor el 17 de setembre passat, quan feia un mes que teníem el tractor espatllat al taller, i no fa ni una setmana que tenim tractor nou. ¿De veritat que algú ho troba normal? ¿De veritat que és tan estrany que en desconfiem? I a més quan se li pregunta pel tema en un ple, no dóna explicacions.

- Que té dos telèfons mòbils que l'ajuntament paga cada mes.

- Que ell i els seus regidors de CiU han rebutjat la nostra moció per replantejar aquestes despeses: pagar-li només els viatges que faci fora de la comarca en exercici del seu càrrec d'alcalde, i pagar-li només un dels dos mòbils. Un replantejament que consideràvem obligat i just, i més si tenim en compte, no ho perdem de vista, que des del mes d'agost ha començat a cobrar 1.200 euros nets al mes com a alcalde. Un sou que tot i que l'ha de pagar la Generalitat, de moment li haurem d'anar abonant des de l'ajuntament, a part dels prop de 500 euros de Seguretat Social que, aquests sí, l'ajuntament sempre haurà de pagar pel sou de l'alcalde.

De veritat, ¿hi hauria algú amb qui debatre personalment, serenament i amb raonaments lògics que no tenim raó en els nostres arguments i les nostres peticions?

josefina

diumenge, 20 d’octubre de 2013

Retalls del ple ordinari de Ribera d'Urgellet



Ja vaig dir que quan tingués una mica més de temps faria el resum dels temes que vam tocar al ple ordinari de dimecres passat, que vam poder fer preguntes perquè això, era ordinari. Aquest és:

D'entrada, vam demanar que constin en l'acta del ple del 26 de setembre dos preguntes molt directes i importants que vam fer aquell dia i que van quedar sense resposta per part de l'equip de govern. En concret, vam demanar saber els motius que van portar els membres de CiU a votar en contra de la moció que vam plantejar perquè ara que l'alcalde cobra sou net de 1.200 euros al mes pel seu càrrec, se li paguin només els viatges que faci fora de la comarca i que estiguin justificats, i dels dos mòbils que li paguem cada mes n'esculli només un a càrrec de l'ajuntament. Van votar-hi en contra, vam preguntar per què, i ni l'alcalde ni cap dels dos regidors que hi va haver aquell dia, Jesús Dòria i Maria Majoral, van contestar. Cap al final del ple vam preguntar com vam poder (perquè l'alcalde no ens deixava) per uns pagaments d'obres, i la pregunta també va ser molt directa: ¿qui ha encarregat aquestes obres? L'alcalde semblava que anava a contestar, però de cop diu: "passem al punt 5." Ens sembla especialment important que aquestes dos preguntes, i sobretot l'absència de respostes clares, constin en acta.

Van passar pel ple dos decrets d'urgència per accedir a una subvenció de Governació que ens permetrà afrontar gairebé en la seva totalitat les factures de tres obres (que totes tres ascendeixen a una mica més de 90.000 euros) que es van haver de fer urgentment després de l'aiguat de final de juliol. En aquest punt vam voler fer notar que, quan se'ns expliquen les coses tal com són, sense mentides ni mitges veritats ni manipulacions ni mala fe, som capaços d'entendre com cal actuar pel bé del municipi. I en aquest cas la secretària, pocs dies abans, ens havia posat al corrent de la urgència que requeria aprovar aquelles factures per decret d'alcaldia (malgrat que superaven en quantitat la que tenim fixada internament per ser aprovada per decret), però com que no som ni tan rucs ni tan ignorants ni tan puntillosos com alguns interessadament volen fer veure, vam acceptar el procediment proposat i pactat amb Governació perquè el més important era poder garantir aquesta subvenció de la Generalitat. No anem a fer oposició destructiva com l'equip de CiU s'afarta de dir en privat. Si se'ns informa bé del que hi ha, sabem actuar en conseqüència pel bé general. L'alcalde va tindre els sants pebrots de dir que ells mai de la vida han dit que nosaltres fem oposició destructiva (no, que va!) i que només en alguns casos concrets "sí que sembla que voleu posar el dit a la llaga i fer mal". Suposo que ho va dir pel tema factures, que ja vaig veient que de mal li'n fa una mica, però no és el nostre problema. La nostra obligació és vigilar que es faci un bon ús dels diners públics, i si veient les despeses del 2012 i el que portem de 2013 en gasoli i telèfon de l'alcalde creiem que hem de veure si ja fa anys que s'estan gastant els diners públics a pagar despeses particulars i sense justificar de l'alcalde, ho hem d'investigar. Sí, Toni, és clar que et posem el dit a la llaga, però perquè és la nostra obligació veient el que veiem. ¿O tu no faries el mateix? I volem saber si ets tu, qui fa anys que actua així. Fa més de 22 anys que ets alcalde, has viscut l'època daurada de l'ajuntament. Què va passar fa més de dos dècades ja ens queda molt lluny, a tots, i ningú pot discutir que la situació dels consistoris els anys 90 i 2000 no va tindre res a veure amb la de les dècades anteriors.

No sé en quin moment concret del ple, l'alcalde em va retreure que aviam si vigilo què escric, perquè diu que malinterpreto sempre les coses i després "passa el que passa". A ell no res, no li passa mai. Llavors em va recordar un episodi de principi de l'any passat, en plena època de crema de marges, quan ell va posar foc en un camp sencer al costat de la carretera i es va treure de sobre la denúncia que els Agents Rurals li estaven a punt de posar a cop de trucada telefònica. Com un déu victoriós, aquest dimecres em va recriminar que fes indagacions al seu moment, perquè ara aquell camp mira que bonic està i que bé s'hi pastura. No és això el que vaig criticar al seu moment. Són les formes: l'alcalde va posar foc en aquell camp al costat de la carretera sense tindre autorització. Els Rurals li anaven a tramitar la denúncia i ell va trucar a... (més val que no digui el nom). I això no m'ho invento, d'això ell se'n va vantar davant d'uns veïns dies després. Si aquell camp l'hagués cremat jo, o qualsevol altre veí, sense autorització, ¿ens hauríem salvat de la denúncia? ¿Eh que no? Per això vaig escriure un correu al conseller Pelegrí i al conseller Puig (responsable d'Interior en aquell moment), no perquè haguessin de fer-hi res, sinó perquè sàpiguen els alts càrrecs que la gent normaleta sabem que passen aquestes coses, i que un alcalde, valent-se del seu càrrec, fent una trucada a qui correspongui, aconsegueix que no li posin una denúncia que a qualsevol altre veí li hauria caigut per molt que hagués suplicat. I no sabem aquestes coses per haver fet cap investigació en profunditat, més enllà d'un parell de trucades, sinó perquè el mateix alcalde, mostrant-se un cop més en tota la seva esplendor, ho explica, se n'enorgulleix. Això és el que denuncio, no pas el fet que ara aquell camp sigui perfecte per a cabres i ovelles. ¿Se m'entén, no?

També l'alcalde em va retreure en diverses ocasions durant el ple que, segons ell, jo sempre vull tindre l'última paraula (cosa que sembla que l'empipa una miquetona). Home, Toni, no ho dubtis pas, és que a mesura que en vaig aprenent veig que se't pot replicar, refutar, rebratre, contestar gairebé tot! I per quedar-se callats ja tens els teus; hi ha d'haver algú que et porti la contrària quan toqui, no? I això que a mi encara em falta molt recorregut, per entendre tots els temes i saber-ne tant com tu, però m'esforçaré per aprendre'n encara més de pressa.

Al torn de les preguntes vam començar amb un tema que em feia molta gràcia treure, perquè tot i que és un simple detall, una anècdota si voleu, exemplifica amb claredat les maneres de fer de l'alcalde Antoni Capdevila: les brides que de tant en tant apareixen per fermar la tanca d'accés a Mas d'en Planes. La primera hi va aparèixer a final d'agost, vaig preguntar a l'ajuntament i ningú en sabia res. L'alcalde va dir-li a la secretària que ell tampoc en sabia res, que devia ser cosa d'un veí. El cas és que la brida hi tenia les hores comptades, a la tanca, i per això des de llavors hi ha dies que hi ha brida nova, i dies que no n'hi ha. Dies amb la tanca ben oberta, dies amb la tanca ajustada... Una tanca que tornarem a dir que és inviable tancar del tot. Doncs bé, vaig preguntar-ho al ple i va tornar a sortir amb la història que ell no en tenia ni idea, que això segurament era un veí que no volia que es transités tant amb cotxes per aquell camí (fet que ha passat sempre, des que hi ha cotxes). Dic, mira Toni, no m'ho crec, no diré que tu directament hi vas a posar les brides, però que hi ets al darrere, no en tinc cap dubte. Primera, perquè dubto molt que un veí vulgui molestar d'aquesta manera tots els altres veïns que tenen tot el dret del món a pujar per aquell camí quan vulguin i com vulguin. I segona, perquè mirant les factures que passaven pel ple de final de setembre, n'hi havia una de final d'agost, de compra de dos packs de cent brides cadascun. I curiosament era l'única factura que portava la teva firma. Es van sentir algunes rialletes i ell va intentar treure-li importància: "ja m'ho pensava, que diries això." He he, encara ric ara. Com diuen: s'agafa abans un mentider que un coix.

Respecte el Camí de les Mines, vaig preguntar per un tema que per nosaltres és molt greu, i és que tot just feia un mes que s'havia inaugurat el camí, va sortir l'alcalde fent unes declaracions després dels aiguats dient que l'empresa TRAGSA potser no havia fet bé alguna cosa en l'obra, i que com que l'obra estava en garantia se'ls havia demanat que s'ho tornessin a mirar per estudiar bé el curs de les aigües i evitar que quan plogui es malmetin tan de pressa algunes parts del camí. És molt fort, molt, que plantegi que "potser no s'han fet bé les coses" en una obra que ha costat 1.300.000 euros i que ha durant tants anys (no només les obres, sinó el seu estudi i la preparació del projecte). Com a mínim en aquest cas no va tindre les penques de dir el que sol dir en aquestes situacions: "jo mai no ho he dit, això". Si ho hagués dit, ja tenia a punt l'enllaç a la pàgina web de l'ACN en què surt ell davant de la càmera fent aquestes declaracions. Si les voleu escoltar i veure, us en deixo l'enllaç aquí. És el segon vídeo.

Diré també que ara que intento pensar en les respostes que va donar l'alcalde al ple, sóc incapaç de recordar si els de TRAGSA al final van vindre o no. De fet sóc incapaç de recordar una resposta gaire clara a aquest tema.

Vaig preguntar també per una màquina que durant una setmana o més va estar treballant al camí de la Serra, al Pla, i que tampoc ningú a l'ajuntament em va saber donar raó de què hi feia, ni on estava pressupostada aquella obra, ni si formava part d'algun programa concret d'arranjament de camins... L'alcalde va dir que també aquell camí havia quedat molt malmès pels aiguats del juliol, però esperarem a veure alguna factura, aviam què... I vaig demanar que no estaria de més que quan es fan actuacions en camins i llocs del municipi, actuacions no previstes, se n'informi la gent que treballa a l'ajuntament de cara al públic. Ui, sembla que és tan difícil. Com que som un municipi tan gran amb 50 màquines treballant pertot arreu de forma urgent cada dia, és molt complicat informar puntualment de les obres que s'estan fent per, si algú ve a preguntar, se sàpiga què contestar. Ja sabem que això de donar informació no és un dels punts forts de l'equip de govern de CiU.

Tot seguit vam preguntar per què no es va informar el ple del conveni que el novembre del 2011 va firmar l'alcalde amb Pirineus Outdoor amb què l'ajuntament cedeix a l'empresa el poliesportiu d'Arfa de forma exclusiva i sense cap contraprestació econòmica per un període de 12 anys prorrogable a 25. Ja no trobem només greu que no s'informés el ple d'un tema prou important, sinó que en el ple ordinari del gener del 2012, quan vam preguntar i posar sobre la taula si no seria convenient demanar un lloguer ni que fos simbòlic a l'empresa quan aquesta hagués arrencat l'activitat i es constatés que no li anava malament, el senyor Jesús Dòria, responsable d'Arfa, va dir que es podria parlar d'aquesta possibilitat. En cap moment va dir que hi havia firmat un conveni ni, molt menys, què deia aquest conveni. Per nosaltres va ser una sorpresa descobrir-lo ara fa pocs mesos. El tinent d'alcalde no va contestar tampoc la pregunta directa que li vam fer. Només va fer un discurs sobre el fet que és molt millor que la zona del poli d'Arfa estigui arreglada i ben cuidada com ara, que no pas deixada i mig abandonada com abans. Li vam dir: no estem discutint això, estem preguntant per què no es va informar al ple d'aquest conveni, o com a mínim de les condicions que s'havien pactat amb l'empresa. L'alcalde es gira a la secretària i deixa anar que va ser a ella a qui se li va passar col·locar-lo en un ordre del dia. Em va agradar molt com va reaccionar la secretària, perquè va saltar de seguida per recordar a l'alcalde que ella no fa l'ordre del dia dels plens, sinó que això és feina de l'alcalde i es posen a l'ordre del dia els temes que ell decideix. Toma castanya. Una de les habilitats de l'alcalde és repartir sempre les culpes i les responsabilitats entre els altres. Ell mai té la culpa la res, no reconeix mai un error. Sempre són els altres, els que s'equivoquen. També vam comentar que, tenint en compte que el conveni del 2011 es va fer sobre un projecte que al final no es pot dur a terme, i que la idea inicial de l'empresa ara s'ha modificat, seria convenient fer un conveni nou, on quedessin una mica més clares totes les clàusules. No se'ns va dir ni que sí ni que no. Pasa palabra.

Crec que fa cosa d'un any, o una mica menys, es va aprovar amb els vots a favor de l'equip de CiU no renovar el conveni per la gossera comarcal (ja el 2012 no vam pagar les factures). En aquell moment van al·legar motius econòmics, i quan vam preguntar què calia fer a partir d'ara si es veia algun gos voltant perdut pels nostres pobles, l'alcalde va contestar que tot seguiria com fins ara: es trucaria a la gossera, baixarien a buscar el gos i pagaríem el servei de recollida (va ser per això que nosaltres ens vam abstindre). Doncs mirin, una altra presa de pèl a l'estil Antoni Capdevila. No és veritat. No funciona així. Si no paguem quota, no ens vénen a buscar els gossos. I pocs dies abans del ple, justament, ens hi vam trobar: un gos gros, jove, negre, lluent, guapíssim per cert, va aparéixer perdut a la Farreria del Pla. Va estar una bona estona travessant la carretera desorientat, i més d'un cotxe va haver de fer una frenada. Truco a l'ajuntament. Què fem, ara? Truco a Mossos, perquè el gos era un perill per a la seguretat viària. Quan arriben al Pla, els treballadors de la brigada d'obres del municipi ja l'havien agafat, i com que la competència en animals domèstics és dels ajuntaments, els Mossos desapareixen. L'equip de la brigada d'obres s'ha de quedar el gos, es comprova que no porta xip i al final el poden encolomar al parent d'un d'ells, que feia temps que en volia un. Però no sempre trobarem algú que es quedi el gos, això ho sabem. ¿I si algun dia un gos perdut o abandonat provoca un accident? Mossega una criatura? Mossega alguna persona gran? Fa mal al bestiar? Si porta xip, està clar que qui haurà d'assumir les conseqüències és el propietari. Però com que hi ha tants gossos sense xip, ens agradarà més o menys però la competència és de l'ajuntament i l'hem de saber exercir amb responsabilitat. I a més a l'Alt Urgell tenim la sort de tindre una bona opció com és la gossera de Benavarre. L'alcalde va voler insistir emprenyat que si passava alguna cosa amb un gos a la carretera, era competència de Carreteres. Mentida. No pas si passa al mig del Pla, o d'Adrall, o de la Parròquia... El nostre grup va demanar formalment que es torni a renovar el conveni amb la gossera. L'alcalde es va empipar: "¡El que no pot ser és que la gossera tingui un gerent, i tres o quatre treballadors, i als gossos se'ls doni el pinso més car del món!" Resposta nostra: ¿Que tens tu cap competència, per canviar la manera de funcionar la gossera? ¿Eh que no? No t'agradarà gens com està muntada, però funciona, s'hi ha de col·laborar i a més és necessària, com es pot comprovar. I a part de tot això, és opinió estesa que si no tenim conveni amb la gossera no és per un tema econòmic, sinó perquè l'alcalde ara no és amic del president del Consell Comarcal, que és qui la gestiona. Així li ho vaig dir al ple, i no m'ho va ni replicar. La secretària li va preguntar en dos ocasions: ¿així ara què hem de fer, si volta un gos perdut? Al final, vam entendre que s'ha de dir a l'ajuntament, els de la brigada d'obres (que per a tot serveixen, pobres) el portaran al veterinari (que el visitarà de franc, olé tu), i l'ajuntament se'n faria càrrec fins que se'l porti a una gossera a Artesa de Segre (?!?!?!?!?!?!?!?!), que vaig entendre que tampoc ens cobraria res, o ens cobraria molt poc. Una solució molt clara, raonada i lògica.

Guixera de Tost: fa unes setmanes que la tàctica de l'alcalde és trucar al nostre cap de llista per parlar amb ell i veure si el pot fer posar en contra de les altres dos regidores que som al grup d'ERC, veure si el pot entabanar d'alguna manera. Tant li és que el mateix Joan li recordi que la portaveu del grup sóc jo, l'alcalde no es vol reunir amb mi perquè li dic mentider, i no sap el favor que em fa, perquè això d'anar a reunions a porta tancada amb algú de qui no em puc fiar ni un pèl no m'agrada gens. Odio que m'enganyin i que em facin perdre el temps. En una d'aquestes reunions, l'alcalde li va dir al Joan que ja estava negociant amb Knauf les contrapartides per la guixera. Al ple de dimecres, primer fem notar una altra contradicció, ja que al seu moment l'alcalde va dir que no es negociaria cap contrapartida fins que Knauf tingués tots els permisos, i tornem a recalcar que en les contrapartides hi haurien de tindre molt a dir els veïns més afectats, especialment els de Torà. Segon, preguntem per quines contrapartides es negocien, què aportarà Knauf al municipi... Pilotes fora. "Tot això ja ho he explicat al Joan." Bé, diu el Joan Guitart, però és al ple on s'han d'explicar aquestes coses, perquè ho sàpiga tothom. I d'aquí no vam sortir.

No va ser en aquest moment exacte, però com que no recordo ben bé quan va sortir el tema, i al cap i a la fi té a veure amb la guixera, ho explico aquí: el 20 d'agost passat va vindre la diputada d'ERC Rosa Amorós a veure el terreny que serà afectat per la guixera a Tost, i després es va reunir amb l'alcalde. De la reunió, la diputada en va treure el compromís de l'alcalde que preguntaria als seus regidors quina opinió tenien de la guixera i li ho diria (incís necessari: ¿algú es pot creure que, després dels anys que fa que es parla de la guixera, l'alcalde no hagués parlat mai amb els seus regidors de què pensaven del projecte? És que si de veritat això fos veritat, trobo que seria una mostra de menyspreu i menysteniment absoluts cap als seus regidors). El 2 d'octubre, l'alcalde truca la senyora Rosa Amorós i li diu que ja ha parlat amb els seus regidors i que tots estan d'acord amb la guixera. La diputada li treu un altre compromís: l'alcalde parlarà amb el Joan Guitart de la possibilitat de fer una consulta en els pobles més afectats per veure què en pensen els veïns (nou incís: la consulta és el primer que s'hauria hagut de fer quan es va començar a parlar de la guixera. Si no una consulta, reunions obertes a tots els veïns per informar-los. Ara la guixera ja té el permís ambiental, que és el més important, i l'urbanístic no tardarà en arribar, però bé, més val tard que mai, ehem). Quan la Rosa Amorós ens explica això, jo en vaig fer una interpretació errònia i vaig entendre que l'alcalde s'havia compromès a fer la consulta, de manera que vaig redactar-li una carta posant-nos a disposició per fer-la, i també li deia que s'agraia saber finalment quina opinió tenia l'equip de govern sobre la guixera, ja que nosaltres als plens no ens n'havíem sortit mai, de saber què en pensaven. Ofès com una mala cosa, l'alcalde va trucar de seguida la Rosa Amorós, que va tornar a parlar amb mi i em va fer veure que m'havia equivocat en la meva interpretació. Cap problema. Rectifico i faig una nova carta l'endemà per dir que he malinterpretat el compromís de l'alcalde. És que ¡¡hi ha tanta diferència en dir "l'alcalde s'ha compromès amb la diputada a fer una consulta", i dir "l'alcalde s'ha compromès amb la diputada a parlar amb el Joan Guitart de fer una consulta"!! En fi. Però si s'ha de rectificar, es rectifica. Com li vaig dir al ple, que el Toni va treure aquest tema com si per ell la Rosa Amorós m'hagués trucat per escridassar-me i renyar-me i obligar-me a rectificar, si he entès malament una cosa no em costa admetre-ho, perquè no sóc infalible i m'equivoco, com tothom. Ah no, com tothom no. Ell no s'equivoca mai, per això no ha de rectificar mai. I a més segur que es pensa que vaig redactar la carta de rectificació plorant com una magdalena, hehehe! Ai si ho sabessis...

Més sobre la guixera: m'agradaria saber en base a quins arguments els regidors de CiU donen suport a la guixera. Perquè al ple vam preguntar que si ja s'estaven negociant les contrapartides suposem que és perquè ja se sap què aportarà la guixera al municipi. I si ells hi estan a favor, cal deduir que hi estan perquè saben quines contraprestacions ens deixarà Knauf. Si no, ¿com et posiciones a favor o en contra d'un projecte? Doncs al ple no es van voler explicar ni les contrapartides que es negocien, ni si se sap aproximadament quines inversions, quines millores, quins dinerets deixarà la guixera pel municipi.

M'he oblidat d'explicar que abans d'arribar a les preguntes vam votar per unanimitat una moció de suport a la candidatura Barcelona-Pirineus, sí, just el mateix dia que al vespre l'alcalde de Barcelona deia que s'ajornava aquesta història. La nostra companya Montse Ramon va tindre una intervenció molt encertada, ja que va argumentar que tot i votar-hi a favor, caldria aconseguir que a l'Alt Urgell també s'hi facin proves esportives, i que no es quedin totes a la Cerdanya, ja que aquí tenim unes instal·lacions ben potents i modèliques d'esquí de fons, per exemple. Està clar que l'alcalde ja va córrer a fer-se seu aquest argument (un detall: per promoure el que és nostre no cal menystindre el que tenen els altres. La Montse ho va fer amb elegància, l'alcalde amb una certa grolleria), i en una altra pixada fora de test, perquè qui s'encarrega de promoure aquesta candidatura és l'ajuntament de Barcelona, no pas el Parlament, va dir que en aquest tema ens podria ajudar molt la diputada del nostre partit, la Rosa Amorós, a qui després de dos converses ja s'ha fet com a seva, i la considera una persona molt vàlida (que ho és, i molt més del que ell es pensa). I en aquest moment concret l'alcalde en va dir una de tan forta, que malgrat que es va dir en un ple (reunió pública), jo no reproduiré per decència i per respecte i afecte a la persona a qui anava dirigida, perquè per molt que l'alcalde no va dir noms, en el context en què ho va deixar anar tots el vam entendre, i jo personalment, ho admeto, em vaig quedar sense capacitat de reacció.

Ja ho vaig dir en l'escrit que vaig fer poques hores després del ple de dimecres i que podeu llegir aquí sota mateix: ni es pot caure més baix, ni es pot quedar més retratat del que va quedar l'alcalde Antoni Capdevila al ple de dimecres passat.

josefina


dimecres, 16 d’octubre de 2013

Quan ja no es pot caure més baix. Ple ordinari de Ribera d'Urgellet

Avui hem tingut ple ordinari, fet que vol dir que hi havia torn de precs i preguntes. I hem parlat de molts temes que cal explicar, però en aquesta ocasió els deixaré per fer-ho amb més tranquil·litat i més extensament demà o demà passat. L'apunt que vull fer ara és per demostrar fins a quin nivell es pot caure quan una persona que fins ara s'ha cregut per damunt de tothom, per damunt del bé i del mal, es troba sense arguments, es troba en un camí sense sortida, es troba acorralada. Avui al ple ha quedat més en evidència que mai com és l'alcalde Antoni Capdevila (CiU).

Tot ha passat cap al final del ple. He preguntat si era veritat que havíem comprat un tractor nou i quan començaria a treballar. El tractor que hi havia fins ara es va espatllar a meitat d'agost i des de llavors és al taller. Curiosament, el 17 de setembre l'alcalde baixa a l'estació Voloriu d'Organyà a posar 111 litres de gasoli diesel e+ i els factura a nom del tractor (un tractor que té un dipòsit on, com a molt, hi poden cabre uns 100-105 litres, però que cada mes del que portem d'any presenta factures per més quantitats). Avui quan li he preguntat per aquesta factura, no sabia com sortir-se'n i ha dit que ja havia explicat al nostre cap de llista com havia anat tot. Però al ple no ha respost i no hem aclarit res. Llavors li he comentat que, tenint en compte la quantitat enorme de litres que cada mes ha posat en nom del tractor a l'estació d'Organyà, aquest tractor del nostre ajuntament hauria de fer més quilòmetres que cap altre tractor de la comarca, quan la realitat és que poques vegades se'l veu treballar, al tractor de l'ajuntament, i això ho diu molta gent. L'alcalde ha dit que si jo no veig el tractor és perquè està treballant, i que la gent amb qui parlo són amics meus i em diuen el mateix que penso jo. Uns arguments que fan riure, i ja ho diuen tot.

Evidentment he tornat a treure el tema de les factures, recordant que tenim posat a l'ajuntament un recurs de reposició per veure les factures que els últims deu anys ha pagat l'ajuntament en gasoli, telèfons i dietes. I li he dit obertament que tard o d'hora aquestes factures les veurem, que cada dia que passa sense deixar-nos-les veure és temps que li anirà en contra, i que tot aquest temps que va passant sense poder-les veure només fa que carregar-nos de raons per malpensar i per sospitar que en aquelles factures s'hi amaga alguna cosa que no vol ni en broma que se sàpiga. I llavors, atenció tothom, que ha volgut donar aquell cop de gràcia creient-se déu nostre senyor. Em respon: "el que m'agradaria es que veiessis les factures de tots els anys, fins i tot de quan era alcalde el teu pare". Bravo, bravo i bravo. Rient una mica davant de la seva cara li he contestat: "Ja tardaves a treure el meu pare en algun ple. I vull que consti en acta aquest fet, que trobo un cop molt baix, i indigne per un alcalde. Avui als meus ulls, Toni, has quedat perfectament retratat. I com que ja he acabat, m'aixeco i me'n vaig. Però tu avui, t'has lluït de veritat." No ha contestat. M'he aixecat i he marxat amb el cap ben alt i satisfeta de comprovar novament que a l'alcalde li estem tocant l'ull de poll, i que davant la falta d'arguments, i la manca de decència, de rigor, de respecte i d'educació, no queda cap altre remei que comportar-se com una persona vil i menyspreable. Avui encara m'ha donat més ales i m'ha animat més a seguir pel mateix camí, i que es prepari a partir d'ara.

Per acabar, faré notar que el meu pare va ser alcalde, no pas fa 15 ni 20 ni 25 anys, sinó que en fa 40, del 1973 al 1979, quan no hi havia ni partits ni majories ni oposicions, i quan als ajuntaments pràcticament no hi havia ni un duro. O sigui que Toni, més baix ja no podies caure. Avui t'has desemmascarat de dalt a baix. I ara, preparat, que començarà el millor.

josefina

dimarts, 8 d’octubre de 2013

Castellanòfob, tu


Avui no sigut un dia de grans articles, d’aquells que corren pel Twitter al cap d’una setmana. N’hi ha un que espero que no hagi passat tan desapercebut com em temo: “Etiquetes que fan mal”, de la Carmen Pérez, a Vilaweb.

Vull destacar-ne aquest paràgraf:

“Doncs això mateix diria que els passa a tots aquells que acusen de nacionalistes excloents els qui defensen l'oficialitat única del català. Fins on jo he pogut seguir aquest debat sobre les llengües, hi ha hagut principalment dos arguments esgrimits per a defensar aquesta posició: 1) frenar el procés de substitució del català per part del castellà, i 2) fer del català la llengua comuna de tothom qui viu a Catalunya. Vosaltres no ho sé, però jo no sé veure la voluntat d'excloure ningú en cap d'aquests dos arguments. En canvi, sí que em costa menys de veure-la en els d'aquells que mantenen que el castellà hauria de ser llengua oficial en un estat català, atès que, des del meu punt de vista, perpetuaria l'existència de comunitats lingüístiques diferenciades amb totes les desigualtats socials que hi van associades.”

Molt ben dit, Carmen. N’hi ha que, des de la bona fe, des del melindrisme, des del punt de vista electoral o sectari, des de la superioritat moral, des del faldillisme, etc., són incapaços de reconèixer que a Catalunya, avui, hi ha “comunitats lingüístiques diferenciades amb totes les desigualtats socials que hi van associades”.
I el que toca els pebrots és que a vegades, alguns mestretites i difusors de la pedagogia s’atreveixin a dir que els que volem que la llengua oficial de Catalunya sigui el català, els que volem que la llengua comuna sigui la pròpia de Catalunya (no ens enganyem, la llengua oficial és la comuna, si parlem normal), som uns castellanòfobs. Podem estar equivocats, podem cagar-la quan diem que no hi ha cap exemple al món de societat que visqui amb un bilingüisme simètric al 50%; pot ser que el nostre fanatisme ens impedeixi pensar que Catalunya pot ser el primer país del món on la llengua gran i la llengua petita siguin felices i mengin anissos. El que m’arrebenta és que se’ns titlli de d’intolerants, d’injustos, de propiciar la fractura social, d’odi a la cultura espanyola, de voler ser monolingües. Pots estar equivocat, però encara no he llegit cap article unioficialista que no tingui com a objectiu de fons que Catalunya sigui un sol poble, amb totes les oportunitats socials que hi van associades. I encara més: gran part dels unioficialistes treballem amb la intenció d'integrar lingüísticament els nouvinguts i els no tan nouvinguts, amb l'esperança que aquestes persones puguin ser ben aviat ciutadans com nosaltres. Castellanofòbia real.

La Carmen té molta raó quan avisa del perill de les etiquetes. Ho hem pogut comprovar a bastament al Twitter aquests últims mesos. La mateixa paraula cooficialitat, per exemple, que crea dos bàndols. Ara bé, quan en parles una mica amb gent sensata de l’altre bàndol, veus que les posicions són més properes que no pas la distància que crea l’etiqueta. Per això ens cal un debat seriós amb professionals, sense pedagogs intoxicadors que diuen que ja no hi ha debat i sense fantasmes ciclopis que tiren la pedra i amaguen la mà. Per exemple, l’Eduard Voltas, que després d’encendre el foc amb una sèrie d’articles oportunistes, sense aclarir res, sectaris, plens de demagògia i superioritat moral, va dir que es retirava perquè no tenia res més a aportar al debat. Quin crac. L’únic que hi va aportar és confusió, i evidentment no podia afegir-hi res més perquè el seu és un discurs polític que no passa el primer round davant algú que en sap (Junyent, Bibiloni, Pla Nualart, etc.).

Però, com tothom sap, a casa nostra, fora d’èpoques de veritable penúria econòmica, sempre hi ha hagut fantasma ciclopi, d’aquells que s’amaguen darrer la cortina i diuen a alguns oficialistes de bona fe i rigorosos: Espera’t, que a les 11 faré RT del teu article perquè els meus seguidors puguin llegir la teva resposta al López Bofill. Estic retirat, però hi sóc. El sectarisme i l’odi tenen prioritat.

El fantasma ciclopi també té la barra d’agrair a un col·lega pidolaire que li faci de paraigua davant el que creu que són envits contra ell, quan ningú s’hi refereix. No es pot tenir l’ego més desenvolupat, hehe.
El Voltas ja no fa cap comentari sobre els articles firmats per unioficialistes. Res. I com més es decanta la balança cap a la sensatesa, com més s’eixampla el marcador i com més queda en evidència el seu argumentari paternalista i mestretuiter, més buidor.

Bé, al final espero que s’imposarà el sentit comú; o sigui, que el català sigui necessari per viure a Catalunya (cosa que ara no passa, melindrets que afirmeu sense vergonya que el català ha millorat els últims 30 anys) i que el castellà deixi de ser una llengua imposada i esdevingui una part més del riquíssim patrimoni cultural dels catalans. En el fons, els dels dos bàndols pensem si fa o no fa el mateix. Els uns amb més bona fa que d’altres, alguns amb interessos i d’altres sense.

Ara falta que el debat s'ompli d'opinions de castellanoparlants per tancar el cercle i demostrar que la cohesió social , l'ascensor social, és la llengua catalana. Un sol poble.

m.



dijous, 3 d’octubre de 2013

dijous, 26 de setembre de 2013

Agafeu-vos fort! Ple extraordinari de Ribera d'Urgellet


Com que sé que n'hi ha que esperen amb candeletes els meus resums del ple al bloc, i no m'agrada fer esperar la gent, aniré ràpid a resumir el que ha donat de si el ple extraordinari que hem tingut aquest migdia a Ribera d'Urgellet.

Per mi, el ple d'avui ha marcat un punt d'inflexió molt important, suposa un abans i un després en la meva etapa de regidora a l'ajuntament. He vist clares moltes coses i n'he sortit sentint-me forta com un roure. Una altra cosa és que això de ser regidora a l'oposició amb un equip de govern com el que tenim sigui una experiència similar a pujar a una muntanya russa: ara els ànims són a dalt de tot, demà poden baixar una mica, avui estàs molt escalfada, demà ja t'han passat els mal rotllos perquè tothom et diu que no val la pena... però com que avui més que mai he vist clar que no he de tindre por d'aquest personal, perquè no van de cara i no saben dir a la cara el que no s'afarten de repetir sempre d'esquena, doncs em sento superreforçada. Perquè si en un ple no s'atreveixen a dir el que diuen fora, només s'explica perquè són conscients que escampen merda i no acaben d'explicar mai la realitat de les coses, i saben que si un dia ho vomitessin en un ple, se'ls podria refutar pràcticament tot, i si per alguna cosa calgués demanar disculpes també ho sabem fer, com ja ho hem demostrat més d'un cop.

Començaré parlant del punt més important que avui hi havia a l'ordre del dia: la votació de la moció del nostre grup perquè ara que l'alcalde cobra des de l'agost 1.200 euros nets de sou (de moment avançat per l'ajuntament, i cal sumar-hi els 500 euros mensuals de Seguretat Social que sempre haurà d'abonar l'ajuntament); doncs ara que cobrarà aquests diners cada mes, proposàvem que se li deixin d'abonar les despeses en gasoli que fins avui se li abonen a discreció, amb unes quantitats que ronden els 460 euros mensuals de mitjana (dades del 2012 i del que portem de 2013), i que dels dos mòbils que li paguem, en triï un per fer les trucades com a alcalde i eviti en la mesura que sigui possible fer servir aquest mòbil per a trucades particulars. És a dir, la forma de procedir els últims anys és que el senyor alcalde baixa a la gasolinera d'Organyà quatre o cinc cops al mes a posar gasoli, unes vegades ho fa a compte del seu tot terreny, i altres vegades a compte del tractor de l'ajuntament (que és opinió unànime que aquest tractor no treballa tantes hores per gastar els litres que se li posen cada mes, tenint en compte a més que la brigada d'obres l'omple també de tant en tant a la gasolinera de Montferrer, amb unes quantitats i una periodicitat molt més raonables). Les factures arriben a l'ajuntament i es paguen íntegres, sense que consti enlloc els viatges que l'alcalde fa a títol particular, i que està clar que són uns quants al cap del mes. Amb els dos telèfons, el mateix: l'ajuntament paga íntegrament dos factures mensuals, que l'any passat suposaven una mitjana de 171 euros mensuals, sense distingir les trucades particulars, que l'alcalde hauria de pagar de la seva butxaca, tal com els quilòmetres que fa a nivell privat. Bé, senyors, i ho escriurem remarcant-ho bé: L'equip de CiU ha votat en contra de la moció. L'equip de CiU de Ribera d'Urgellet ha avalat avui que se segueixin pagant amb diner públic despeses particulars de l'alcalde. Ja em perdonarà la bona gent de CiU, però si davant d'un fet així no preneu mesures, no sé amb quina cara podeu pregonar discursos sobre la contenció de la despesa pública, i el rigor en la gestió de les finances públiques.

Al sentir que deien que votaven en contra de la moció (que ho han dit molt fluixet), hem proposat fer-hi un petit canvi, perquè reconec que el redactat inicial podia ser un pèl dur per a l'alcalde, i aviam si així aconseguíem que hi votessin a favor, perquè els he dit que trobava gravíssima la seva decisió. Hem proposat que a partir d'ara a l'alcalde se li abonin les despeses de quilometratge que faci fora de la comarca en exercici del seu càrrec: que demà tinc reunió a Lleida amb el delegat de no sé què, doncs se li abonen els quilòmetres d'anada i tornada a Lleida d'acord amb el preu per quilòmetre que ja té estipulat l'ajuntament. M'explico, no? Doncs jo penso que ni m'han escoltat. Han votat que no i punt. Llavors diu l'alcalde: "punt 5!", que ja no sabia ni per on passava perquè la moció era el punt 7. Un moment, he dit, vull donar l'opinió del nostre grup sobre la vostra posició respecte a la moció, que trobem molt greu. El senyor Antoni Capdevila no em volia deixar parlar, i no em feu dir ara com he aconseguit fotre un discurset amb el qual m'he quedat ben a gust, i que he demanat que consti en acta. Més o menys, he començat recordant una frase que va pronunciar l'alcalde el dia que l'Imma Manso va vindre a inaugurar el camí de les Mines, a final de juny, quan va dir: "Hoy es un día histórico para el municipio..." Doncs pel nostre grup, avui també és un dia històric, un dia tristament històric, perquè amb la votació dels tres membres de l'equip de CiU que hi havia al ple (alcalde, regidor Jesús Dòria i regidora Maria Majoral), es reconeixia, s'oficialitzava i, el que és pitjor, s'avalava, que es destinin diners públics per pagar viatges i trucades particulars de l'alcalde. I que si algun dia, el dia de demà, algú vulgui demanar responsabilitats per aquest tema (que a l'exposició de motius de la moció hem dit que es podria estar incorrent en un delicte de malversació de fons públics), ells ara ja havien quedat en evidència, n'eren còmplices, ja no se'n podrien rentar les mans. Hem preguntat per com justificaran aquesta decisió. I sabeu què? No han contestat. No han respost res. Punt següent. Potser per ells no és un tema important, per nosaltres és un tema gravíssim. I per això ja fa més d'un mes que entrem escrits a l'ajuntament per demanar de veure les factures que els últims deu anys ha pagat l'ajuntament en gasoli, telèfons i dietes. I l'alcalde sap que tenim el dret de veure-ho però ho va allargant en el temps. La setmana passada ja hi vam entrar un recurs de reposició. No sé si és conscient que que més tard o més d'hora aquestes factures les veurem, i que el temps que passa demorant el nostre accés legítim a aquesta informació és temps que li anirà en contra. I que cada dia que passa sense facilitar-nos aquesta informació ens carrega d'arguments per pensar que allà s'hi amaga alguna cosa grossa.

Avui també ha quedat clar que ni l'alcalde ni el regidor Jesús Dòria no tenen cap ganes de donar-nos informacions als plens, i que com més ràpid anem, millor (que a mi en part ja m'està bé perquè l'hora en què es fan els plens -13.15- és terrorífica). Però el ple és l'òrgan més important d'un ajuntament, i allà s'hi han de donar totes les explicacions, sense mitges tintes, sense mitges veritats, sense ocultació de dades, contestant quan l'oposició et fa una pregunta, encara que no t'agradi. A Ribera d'Urgellet, això no és així.

Ja d'entrada, quan hem votat l'esborrany de l'acta de l'últim ple, el senyor Dòria ha volgut que es reflectís en aquella acta unes afirmacions que ell va fer en aquella ocasió i que nosaltres no li hem discutit mai, per molt que avui hagi dit que ha vist escrit en algun lloc algunes coses que no li havien agradat i li semblava que amb la consideració que avui feia en l'acta del ple del juliol, quedava tot conforme. Cap problema per part nostra. Però tan bon punt he intentat obrir la boca, l'alcalde ja m'ha tallat en sec: "No tens la paraula!" Tot i això li he dit al senyor Dòria que digui les coses clares, que estava parlant d'alguna cosa que va veure al nostre butlletí informatiu que l'havia disgustat, i que se'n podia prou parlar. I llavors ha saltat posant-se la paraula veritat a la boca, que el cert és que amb el que hem pogut veure i viure aquests dos anys que portem a l'ajuntament, és una paraula que li queda tant o més bé que a l'alcalde, ja m'entendreu. Ha dit el senyor Dòria: "sempre amb la veritat pel davant." He respost: "exacte, amb la veritat pel davant." Hi torna: "sense tergiversar les coses." Hi torno: "exacte, sense tervigersar les coses." I l'alcalde ja ho ha acabat de tallar. Avui sincerament anava preparada per a un atac en tota regla del senyor Dòria per coses que no li han agradat gens del nostre butlletí informatiu, i la veritat és que en certa manera m'he quedat decebuda al veure que no ha tingut la valentia de retreure'ns res a la cara. Això sí, segur que continuarà bramant als quatre vents que som uns mentiders, que no en tenim ni idea, que no ens estimem el municipi, que només hi volem tocar els pebrots... i d'aquí no sortim.

Amb els decrets de l'alcaldia, normalment si n'hi ha algun que ens presenta algun dubte, o no l'entenem, en demanem una explicació. Avui no. L'alcalde, arribat el punt dels decrets de l'alcaldia, l'ha citat i l'ha passat de llarg. Ep, ep, un moment, hem dit. Que tenim algunes preguntes per fer d'uns pagaments que s'han fet per decret i no els veiem gaire clars. Doncs no senyor, avui no se li ha pogut preguntar res sobre els decrets que ha firmat els últims dos mesos perquè no li ha donat la gana de donar cap informació.

Hem arribat a les propostes d'acord, que han passat molt ràpid perquè, és clar, no hi havia interès a explicar res per part seva (com sol ser habitual, però avui molt més accentuat). I hem arribat a la moció, de la qual ja he parlat, i finalment als pagaments. Als pagaments l'alcalde diu: s'aproven o no? Bé, dic jo, n'hi ha alguns que voldríem tindre'n més informació. Amb prou feines he pogut preguntar res, i ells no han contestat res. He preguntat qui havia encarregat un seguit d'obres menors les factures de les quals havien passat avui pel ple, una al mig d'un decret de l'alcaldia. I senyors, l'alcalde no ha volgut contestar.

Avui a l'alcalde i al senyor Dòria se'ls ha vist nerviosos, furiosos fins i tot. I crec que aquest per a nosaltres és el senyal que anem pel bon camí, com també és un bon senyal que, acabat un ple tan bèstia, l'alcalde s'hagi volgut camelar en privat qui va ser el nostre cap de llista, que no és el primer cop que ho intenta. Amb això ens quedem, i ara, a seguir fent la feina tal com creiem que l'hem de fer, i tal com considerem que és la nostra responsabilitat fer.

josefina

divendres, 20 de setembre de 2013

La tardor és immediata



Havia passat l'equinocci. Hom reprenia la vida normal. El sol encara tenia força; tot, però, havia canviat i tenia un altre color, una altra olor, una forma més densa dins d'un aire més transparent i clar. La tardor és immediata. En l'aparença dels inicis tardorals tot sembla igual, però tot ha canviat. A la nit els cels són més profunds, d'un blau més profund, com si els haguessin esteranyinats. Les nits es refreden i l'aire es torna fi. El canvi es nota sobretot quan un bon dia sentiu que us heu refredat. Els refredats de tardor són desagradables, perquè és difícil de saber-ne la causa. Us sentiu refredat i llavors descobriu que ha arribat l'hora de tancar les portes, de fer una mica de foc, de buscar una racó amable, recollit.


Josep Pla
Les hores. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 234





 El Pla de Sant Tirs, aquest dematí. Foto: j.


diumenge, 18 d’agost de 2013

Jo també vaig ser becària a TV3

Aquesta tarda he acabat de llegir Els secrets de "La Teva", el llibre del Jaume Rius que tan gentilment va fer arribar al Marc fa uns quinze dies. Reconec amb molta pena que, des que sóc mare, puc comptar els llibres que he llegit amb els dits de les dos mans i me'n sobren, però com a mínim els que he llegit han sigut dels que m'agraden, perquè són de lectura ràpida i que ja sé d'entrada que no em decebran perquè tracten temàtiques que conec o bé que m'interessen molt. Al llibre del Jaume Rius hi ha una part final molt extensa amb el testimoni de diverses persones que van passar pel Departament d'Esports de TV3 com a becaris entre el 1987 i el 2009, amb alguns dels quals vaig coincidir en el meu breu pas per Andorra Televisió entre el 2004 i el 2005 com el Ricard Poy, la Ruth Gumbau i el Jordi Cama. I llegint els seus testimonis i els d'una pila de becaris més, m'han vingut a la memòria alguns moments, ja molt llunyans en el record, del meu pas per TV3 també com a becària, però a Informatius i en torn de cap de setmana. La veritat és que en tinc un record molt difuminat, però llegint la part final del llibre del Jaume Rius m'ha vingut de gust escriure-la al bloc. Abans d'entrar en el meu remember when particular, deixeu-me dir que tant de bo hi hagués hagut al Departament d'Informatius, com a mínim en el període que hi vaig ser jo, una mare com el Jaume Rius.

No recordo ben bé com funcionava això de demanar una plaça de becari. Vaig estudiar Periodisme a l'Autònoma i n'estic molt penedida. Si tornés enrere, una cosa que segur que canviaria seria el meu enfocament universitari. A l'etapa final de l'institut anava perdudíssima, no sabia pas quina carrera fer, no vaig saber trobar algú que m'orientés bé, i no sé per quin motiu exacte em vaig matricular en una carrera que tot just feia un any que s'havia començat a impartir a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona, i que es deia Sociologia. Érem uns conillets d'índies, un banc de proves, i aviat vaig creure que allò que estudiava no tindria gaire sortida laboral. Per cert, si mal no recordo, una de les que voltava per les mateixes aules que jo en aquella carrera (estem parlant del 1993-1995) era l'actual diputada del PSC Eva Granados. Tot i això en vaig fer dos cursos. I a l'acabar-los em vaig matricular a Periodisme, quatre cursos més. Gran error. Hauria hagut d'acabar Sociologia, o qualsevol altra carrera que segur que m'hauria apassionat més com Història, i després intentar fer el Periodisme en dos cursos a la Pompeu. Perquè els quatre anys de la carrera de Periodisme a la UAB van ser una pèrdua de temps que ara em fa mal recordar. Les assignatures teòriques eren avorridíssimes. Cada any t'obligaven a estudiar tipologies d'entrevistes, tipologies de reportatges, tipologies de programes... i les classificacions òbviament canviaven segons cada professor. El que és pràctica-pràctica, els dos primers cursos en vam fer molt poca, i em vaig desmotivar molt. Recordo que en una assignatura de redacció tenia de professora l'Eva Piquer, i en una de les poques notícies que vam  redactar em va posar com a únic comentari: "has de polir l'estil!" Sempre he pensat que a Periodisme no t'han d'ensenyar a escriure, ja n'has de saber una mica, però com a mínim sí que t'han de donar una mica de guia per anar més ben enfocat, i jo no hi vaig trobar cap professor que m'ajudés a "polir l'estil". En aquella època les aules de Periodisme estaven massificadíssimes, i jo no vaig ser mai una alumna d'anar als despatxos ni de fer-me veure. La vergonya em matava (i feia periodisme, eh!).

L'últim curs no vaig aparèixer gaire per la facultat, sobretot durant el segon semestre, perquè se'm van convalidar moltes assignatures de Sociologia com a crèdits de lliure elecció per acabar Periodisme. Potser va ser durant el primer semestre que vam poder demanar plaça per fer la beca en diversos mitjans. Hi havia una llista molt llarga d'opcions. Jo volia anar a la tele perquè tenia petita experiència en premsa i en ràdio i tenia moltes ganes de veure com funcionava la televisió (crec que la primera vegada que vam tocar una càmera a la carrera, va ser a tercer, increïble...), i per intentar-ho que no quedés: TV3. Vaig triar informatius, i vaig marcar tardes i cap de setmana. Em va tocar el cap de setmana. D'abril a setembre del 1999.

Si no recordo malament, vam entrar quatre becaris, dos de l'Autònoma i dos de la Pompeu. N'hi havia un altre a Producció. En teoria havíem de ser a la redacció els divendres al dematí a la reunió de planificació del cap de setmana, i dissabtes i diumenges tot el dia. També ens turnàvem una setmana cada un per entrar a les tardes i quedar-nos fins a la matinada per ajudar a fer un resum del TN que sortia a altes hores de la nit, i del qual s'encarregava el Jordi Oliva (redactor habitual de Cultura), que ben aviat va ser rellevat per l'Espartac Peran, un xicot que després d'haver fet el seu període de beca corresponent es veu que va ser molt insistent per tornar a TV3 i ja veieu que lluny que ha arribat. Un bon noi, no en guardo pas un mal record, assumia amb una gran responsabilitat encarregar-se del TN resumit de la matinada, i les setmanes que em tocava fer aquest torn ens solia portar en cotxe cap a Barcelona a mi i al realitzador dels TN cap de setmana, l'Ignasi Farinyes, de qui tinc el record de ser un gran professional i de tracte accessible.

Jo vaig arribar a TV3 que no tenia prou ulls per veure-ho tot i ubicar-los a tots. Entres allà i comences a veure els qui per a tu són estrelles de la tele, no et semblen humans, al contrari, semblen tan allunyats a tu que ni goses mirar-los. Jo era una noieta molt tímida, vergonyosa fins a extrems insospitats, però volia aprendre i observar molt. Crec que un dels primers que ens va atendre va ser el Josep Maria Martí Rigau, però en poc temps es va oblidar de nosaltres. Els becaris de qui vam agafar el relleu tampoc van ser gaire generosos en explicacions, o sigui que, jo com a mínim, em vaig sentir una mica desemparada. Les primeres setmanes vaig anar a les reunions dels divendres al dematí. Els altres becaris no hi podien vindre perquè tenien classe i jo els vaig dir que sí que hi aniria i ja els explicaria què. Però un dia un càmara, crec que es deia Jordi Gil i segueix per la casa gran, em va explicar que entre els anteriors becaris hi va haver mal rotllo  perquè una de les noies, sense avisar els companys, es presentava a les reunions del divendres i anava a la seva, quedant-se els temes que s'atorgaven als becaris i sense posar-los al corrent de res, i que l'acusaven de ser una pilota i una trepa i tot el que se sol dir quan ets becari i et vols fer veure. Com que vaig veure també que per part de l'equip d'Informatius del cap de setmana no hi havia tampoc gaire consideració ni deferència cap als becaris, al cap d'un temps vaig deixar d'anar a les reunions del divendres. No volia que els meus companys de beca s'enfadessin amb mi. Que tonta era, déu meu...

Pel que he llegit dels becaris del llibre del Jaume Rius, a Esports sí que pencaven. Als Informatius del cap de setmana, no gaire. Ens encarregàvem de la secció Fets i Gent, si és que hi havia tres notícies que valguessin la pena per ser emeses. Si hi havia alguna notícia curiosa o variada amb prou entitat, també ens la podien encarregar. Acabats els TN havíem de col·locar les notícies dels sumari al teletext, i llestos. Recordo que en una de les primeres reunions de preparació del cap de setmana que vaig anar, l'editor del TN, de qui parlaré més endavant, va preguntar amb veu seriosa: "¿Qui es va encarregar del Fets i Gent, la setmana passada?" Jo em volia fondre, perquè la setmana anterior m'havia tocat el torn de tarda-nit i no l'havia fet jo, i em va saber molt greu pels companys que l'havien fet perquè hi va trobar totes les pegues del món: les notícies estaven mal redactades, els temes feien pena, i les dos veus que van locutar la secció no mereixien segons ell sortir al seu TN. No sabia on posar-me. Ho vaig passar molt malament. He de dir que entre els becaris hi va haver molt bona sintonia. A la meitat de beca va marxar una de les noies de la Pompeu, assignada a Societat, i la va substituir un altre noi de l'Autònoma. De fet hauria de dir que amb qui vaig compartir de veritat la beca va ser amb l'Aurora Antón, que es va emprenyar moltíssim quan no la van deixar locutar i que intentava sempre que podia passar-se per alt la prohibició, amb la conseqüent emprenyada (justificada) de l'editor, i el Roger Roca, un noi encantador que hauria d'haver entrat directament a l'Sputnik, programa on va aterrar anys més tard. A dia d'avui no sé pas on paren cap dels dos, tot i que durant un bon temps després de la beca vam seguir mantinguent el contacte. Pensant, pensant, també m'ha vingut el flaix que quan havia de locutar el Fets i Gent (com que eren tres notícies hi calien dos veus, i una havia de ser d'home)ho solia demanar al Carles Prats, actual presentador del TN migdia, que passava els caps de setmana d'aquella època a la secció d'Internacional.

He vist que el Jaume té una obsessió (que em sembla perfecta) pel llenguatge i el bon nivell de català que haurien de demostrar tots els professionals de TV3. Les proves de locució a nosaltres ens les van fer un pèl tard, just després d'aquell desastrós Fets i Gent que tant va fer enfadar l'editor del TN. Ell mateix ens va fer les proves, i ràpid, ràpid. Una de les companyes ja no hi va participar perquè era castellanoparlant i se li notava molt al parlar. Dels tres restants només em va deixar locutar a mi. Suposo que hi va fer bastant el meu (exòtic en aquell equip) accent nord-occidental. De les notícies que vaig tindre la fortuna de fer en recordo principalment dos: una sobre el festival d'Eurovisió, que com que sóc una mica eurofan em va encantar de fer i l'editor també va semblar content amb el resultat; l'altra sobre un concurs de gossos d'atura que al final va caure del TN vespre del diumenge però que l'editor va deixar marcada perquè sortís al TN migdia de l'endemà, perquè li havia agradat. Total, que com que vam coincidir els caps de setmana d'estiu (poquíssima feina), i que les notícies que se'ns donaven les acabàvem de pressa i abans que ningú, teníem molt temps per observar i passejar per TV3. Cap al final de la beca, i com que venien unes eleccions, ja no solíem fer ni el Fets i Gent i no hi havia lloc als TN per a notícies més simpaticotes, de manera que, sobreposant-me a la vergonya que reconec que al llarg de la vida no m'ha permès obrir moltes portes, algun dia demanava permís a l'editor per anar-me'n amb els dos companys becaris del departament dels ENG, i així com a mínim voltava una mica i experimentava aquesta sensació que comenten tants becaris al llibre del Jaume Rius: que amb el carnet i el nom de TV3 s'obren moltes portes.

L'apatia o l'automatisme que se solia viure els caps de setmana al Departament d'Informatius contrastava amb el frenesí del d'Esports. Jaume, jo et recordo haver observat mentre locutaves alguna notícia. A qui no recordo haver vist mai, i això que vam coincidir en el període de beca, és a la Ruth. Sí que m'he recordat de l'altra noia que surt al llibre i que va fer la beca aquell temps, crec que es deia Ariadna. M'ha vingut un flaix de l'única vegada que la vaig deguer veure, que anava tota de negre, amb unes faldilles estretes fins al genoll i unes sabates de taló també negres (que jo vaig pensar: ¿com pot fer Esports, vestida així? ¿I si ha d'anar a cobrir algun partit?) i el Pere Escobar li va etzibar: "Ja tenim aquí la senyoreta Rotenmeyer!" I vaig pensar que devia ser dur, per una xavaleta com nosaltres, fer de becària a la secció d'Esports.

Als informatius del cap de setmana hi recordo molt remotament la Pilar Garcia Folgueiras, que feia de sotseditora i que va passar olímpicament de nosaltres, més aviat crec que els becaris li fèiem nosa. Els TN els presentava la Barbara Arqué, que aviat vaig veure que no tenia gaires simpaties entre l'equip de realització i d'edició, que tampoc va ser gaire oberta amb nosaltres, però que a mi com a professional i presentadora em semblava molt correcta, fins i tot la situaria per sobre de la mitjana de les presentadores de TN que ha tingut i té TV3. La Barbara Arqué feia parella amb l'editor del TN, que jo diria que, malgrat que no hi vaig tindre pas un contacte gaire estret, és de qui guardo més bon record dels meus sis mesos de beca no remunerada a la casa gran. Tenia fama de xulo, prepotent, inútil, sobrat, antipàtic... Pel que vaig anar observant i escoltant, tampoc tenia gaires 'amics' allà dins, però amb ell va passar el que sol passar quan ets tu qui els tractes directament: que et trastoquen els esquemes. I va resultar ser un tio simpaticot, amb un sentit de l'humor potser especial però que a mi em feia gràcia, a qui crec que vaig caure en gràcia, i que considero, vist ara en perspectiva, que amb mi es va portar força bé i em va fer sentir bé aquells sis mesos de la beca. Encara uns mesos després d'haver deixat TV3, estava aturada en un semàfor al carrer Diputació cantonada Roger de Llúria, ell va passar amb el cotxe, em va pitar, i em va fer un adéu que em va semblar tan franc i sincer que em va fer mig emocionar. Després del que he escrit, potser ara més d'un se sorprendrà de saber qui era l'editor que em va fer de tutor durant els sis mesos de pràctiques a TV3: era el Jordi Llompart. I ara, passats tants anys, el recordo amb molt d'afecte.

Per acabar: em va agradar estar a TV3 perquè vaig veure com funcionava un gran mitjà de comunicació, i ja només per això va valdre la pena l'experiència. Si hi vaig poder treballar més o menys, ara ja no m'importa. Aviat em van arribar els anys de molta feina i molt fogeig. Els sis mesos a TV3 van ser amb seguretat el millor d'una carrera insípida.

I ja prou.
josefina

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...