dijous, 28 de febrer de 2013

TV3: el Pirineu no s'ho mereix, l'Eva Clausó tampoc

Avui és un dia trist per a la meva professió, per al periodisme. I també per al meu territori, el Pirineu. I per molt paradoxal que pugui semblar, la responsable n'és TV3, Televisió de Catalunya, suposadament "la nostra". Avui han fet públic que eliminen les delegacions de Perpinyà, Terres de l'Ebre i la d'aquí dalt. Clar, posats a retallar, retallem pels externs, tant hi fa que s'hagin trencat la cara i el pit per nosaltres en més d'una ocasió, però no tocarem pas alguns funcionaris de Sant Joan Despí encara que no arribin ni a la sola de les sabates dels corresponsals de comarques, eh que no?

Amb la decisió d'avui, TV3 ha deixat de ser la televisió de Catalunya. Prou que els criticava ja perquè trobo que als seus informatius cada vegada hi ha menys informació del país (més enllà de la política), que només faltava ventilar-se el personal que coneix més bé el territori. ¿Quina mena de tele voleu ser? Jo, a la televisió del meu país, li demano informació del meu país. I si he de prescindir de la corresponsalia per exemple de Londres, en prescindeixo. Però no deixo el Pirineu sense veu pròpia als serveis informatius! Fa poc temps escrivia al tuiter que amb tanta connexió per AVE de les quatre capitals, semblava com si el Pirineu s'hagués quedat una mica més aïllat. Suprimir la delegació del Pirineu de TV3 encara augmenta més aquesta sensació, amb l'agreujant que ho trobo una falta de respecte absoluta cap a les nostres comarques (i a Catalunya Nord i a Terres de l'Ebre). I a part de les consideracions generals, hi ha la personal. He sigut companya de professió de l'Eva Clausó i avui ho està passant molt malament. Li he llegit l'escrit que ha fet al seu facebook i que m'ha enviat per correu, i el deixaré també transcrit aquí perquè n'ha de quedar testimoni per tot arreu on faci falta. De l'Eva sempre n'he admirat la facilitat que té per anar directa al gra, la valentia en fer les preguntes a vegades més compromeses, la capacitat de treball i la devoció per la feina. 16 anys patejant-se el Pirineu, el seu Pirineu, per acabar rebent una coça al cul en nom de les retallades.

Senyors directius de Televisió de Catalunya, que no teniu vergonya. Retalleu on de veritat fa falta, que prou que ho sabeu, i demostreu més estima pel país, per les comarques, pels pobles, que tots som Catalunya. Amb notícies com la d'avui no em costa gens preguntar-me si realment mereixem la independència si no som capaços d'estimar lo nostre, de valorar l'esforç, la feina diària, el compromís i la professionalitat de gent com l'Eva Clausó i el Baltasar Borra. Aneu a pastar fang. I a tu Eva, com ja t'he dit, molta força i molts ànims. I a la lluita, que teniu el territori al vostre costat.

josefina

Deixo aquí l'escrit que l'Eva ha penjat al seu facebook:


16 anys: LA MEVA HISTÒRIA

QUAN SER PERIODISTA ES PORTA DINS TEU

Durant 16 anys he donat a conèixer a través de TV3,  l'Alt Urgell, La Cerdanya i Andorra, i si mai ha convingut he anat al Pallars si els meus companys no podien. 
Sense ser funcionària he treballat com la que més, sense horaris, ni festes... amb dificultats per compaginar la vida familiar amb la laboral,  perquè la feina la vivia amb passió i dedicació. 
He donat passió i sentiment a la meva feina. Ho sé, perquè així ho sento per tota la tristesa interior que avui tinc dins meu. No tinc enemics i sí molts amics que saben que el NO PUC mai ha existit en el meu vocabulari.He explicat històries del meu territori que sense nosaltres no s'haurien conegut. He cregut amb la feina, amb la meva feina, amb mi mateixa. He crescut com a persona i com a periodista. 

He pujat amb esquís per tot arreu per filmar, perquè creiem - el meu company el Balta ke les imatges sempre havien d'ésser espectaculars- he patit fred, he esperat llargues hores fins a treure els cadàvars del Túnel de La Massana, no m'ha importat agafar la bici i anar corrent amb una càmara petita mentre el meu company Balta atrapat a la cua d'Andorra  patia, pk no arribava a un accident, hem anat a La Molina, a Meranges a Oliana i Andorra en un mateix dia per cobrir notícies, de Sant Joan de l'Erm. a Aransa, a Tuixent i després a Puigcerdà en un mateix dia, he fet un Sarkozy, un Pujol, un Mas, un Maragall, un Montilla....  he fet nit sencera al bosc per controls policials, he parlat de pobles sense llum, sense aigua, de pobles deshabitats, he fet tantes coses perquè Catalunya conegués el PIRINEU del meu cor. Són 16 anys.

 He patit i plorat per la feina. No m'ha importat, perquè creia en el que feia,  la disfrutava. Volia que el meu territori es situés al mapa i sobretot a les cases de la gent que no el coneixia. Ho he aconseguit. 

Ara no hi ha diners diuen. S'ha de retallar. Els ingressos han baixat, perquè hi ha menys publicitat i La Generalitat no pot fer més aportacions econòmiques. 
Sóc una víctima més de les retallades, com ja han patit altres companys meus d'altres productores.  Un número pels gestors. 

També el meu company, amic... amb qui he compartit plors, rialles i emprenyades BALTASAR BORRA. A qui porto al cor, perquè hem viscut moltes coses junts. Treballant no érem dos, sino un. Jo he posat la veu i la cara, però ell, les imatges amb el seu ull darrera la càmara. La notícia del nostre acomiadament també l'ha agafat per sorpresa.  

No puc acomiadar-me sense dir un GRÀCIES  a tots els meus company de la delegació de Lleida sou part de mi, de la meva història com a periodista i com a persona.  M'emporto amics, més que companys. 

CAROLINA senzillament no tinc paraules per tu,  agraïr-te el teu suport des de sempre. Ets GRAN com periodista i HUMANA sense límits com a persona. Aquesta combinació és la millor per fer que el periodisme amb què creguem continuï. Sempre has cregut amb les comarques i això la gent ho ha de saber.  

EVA  tens segell propi com persona i professional.  Sé que sempre t'he tingut allà. GRÀCIES des del cor a les dues.  

A la resta de companys de Barcelona  Girona i no diré noms, perquè no em voldria deixar a ningú lluiteu per fer una televisió de Catalunya, per tot el territori català, i perquè les comarques no desapareguin. La televisió s'ha fet gran entre tots. No deixeu de tenir conviccions i opinió pròpia quan les coses no es fan bé.  
Gràcies a tots m'heu acollit i m'heu fet sentir més periodista amb cada entrebanc o dificultat que he tingut per donar resposta al que m'encomanàveu. Les adversitats m'han fet crèixer. He treballat de valent per arribar on sóc i ningú m'ha regalat res. 

Demà com diu un amic meu, no tindràs feina, però seràs igual de bona professional que avui i nosaltres t'haurem perdut. 

Gràcies amics!!!! Visca el Pirineu i la feina feta pel periodisme ple de conviccions, integritat i coherència. El periodisme en el qual crec.  El meu futur és el present que ara mateix d'aquí un mes serà més incert que mai, perqué com molta altra gent estaré al carrer sense feina.

Sóc  un 10 treballant. Ho he demostrat sobradament, i ho dic amb la boca ben oberta. Avui  parlo des del cor i des de la ràbia de veure tantes injustícies, i jo ara ser una d'elles. Avui tinc foc a les venes i la mirada perduda per no saber cap a on tirar, després del 31 de Març.

Us trobaré a faltar moltíssim. Avui tinc el cor fred i els ulls botits i plorosos. Això és el que se sent quan et trobes al carrer.  I el que suposo que altres companys ja han sentit. 

Avui deixo d'explicar les històries dels altres per explicar LA MEVA PRÒPIA HiSTÒRIA.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...