dimarts, 5 de març de 2013

Bloc de notes (segona etapa, I)



1. Reprenc el bloc de notes no pas perquè la Josefina deixi de dir-me quant fa que no escric al bloc, sinó per demostrar que això és un bloc, no un blog, i sobretot perquè sóc blocaire i no bloguer (un mot horrorós). Després que el 2005 la Sra. Normativa digués que adoptava bloc perquè responia “a una imatge metafòrica del terme: el concepte es refereix, de fet, a una pàgina web que funciona com una mena de bloc de notes on es fan anotacions regularment”, ara els carallindos es carreguen la metàfora i argumenten que blog “s’ha estès en català molt més que bloc: s’utilitza en la majoria de mitjans de comunicació catalans, és la forma que fan servir la major part d’universitats catalanes i ha estat defensada per diversos especialistes”. Fals el primer argument, discutible el segon, i genial el comentari aquest "diversos especialistes". Almenys podrien haver acceptat les dues formes. Us declaro la guerra des d’aquest bloc de notes, com també em consta que ho ha fet la Sra. Metàfora.

2. Parlant del diccionari normatiu, des de fa pocs dies ja podem dir que el verb enervar significa el que qualsevol usuari normal creu que significa: ‘fer posar nerviós’, ‘posar-se nerviós’. Més val tard que mai. #usfelicitofills

3. També trobareu apassionant aquesta nota. Ja pots dir que ets sagitari, àries, etc. Fins ara sagitari era ‘novè signe del zodíac’ (aquesta definició encara surt a l’Optimot). Ara: ‘persona nascuda sota el signe zodiacal de Sagitari’. De tota manera, diverses associacions llegides que lluiten contra el sexisme lingüístic ja han posat el crit al cel i a la lluna perquè troben intolerable que les dones no puguin ser sagitàries

4. Si aquestes dones sabessin que al DIEC han corregit aquest error en un exemple del mot elevació...: Abans: L’elevació de la regenta al tron. Ara: L’elevació de la regent al tron. Ui, ui, ui.

5. Una cagadeta maca que ja han arreglat (a l’Optimot encara no). Abans entremesa tenia com a significat ‘entreteniment’. Ara: ‘entremetiment’. Que no és ben bé el mateix. Ara ja no podem dir Gaudeix molt amb l'entremesa d'entremetre's on no el demanen. Catxis.

6. I per tancar el tema DIEC i la meva coïssor, veig que l’entrada del verb arromangar ha canviat. Vosaltres mateixos: 
  • On hi deia: ‘Tirar amunt, replegant-les, (les mànigues i, per extensió, les faldilles, les calces).
  • Ara hi diu: ‘Tirar amunt, replegant-les, (les mànigues i, per extensió, les faldilles, els pantalons).
7. Ho deixo aquí, per avui. Cal tornar amb calma després de tants mesos al dic sec, que diria aquell.


la citació
"Un nen que té el català com a primera llengua —de Vic, Manresa o Reus— té clar que una cosa és la llengua formal i una altra la de casa seva; i que de vegades no coincideixen. El problema el té el nen castellanoparlant de l'Hospitalet o el xinès de Badalona o el pakistanès del Raval. Per a ell el català ja és una llengua irreal (allunyada de la quotidianitat)."
(Albert Pla Nualart)





2 comentaris:

Xavier Rull ha dit...

Rèflex, ja veus que al final la balança s'ha decantat cap al "blog"...

Per cert, per què cites l'Albert Pla i Nualart? A parer meu no les encerta pràcticament mai i no aclareix mai res (ni en límits semàntics dels mots ni en l'anàlisi sociolingüística). Té algunes mancances greus i per això penso que no és una veu autoritzada.

reflexions en català ha dit...

La balança l'han fet decantar alguns "especialistes", no pas els usuaris.

No estàs d'acord amb aquesta citació? Jo sí, i de fet combrego bastant amb el Pla, sobretot pel que fa a temes lexicosemàntics. Em qualsevol cas, penso que calen visions com la seva en un món, el nostre, en què tot el dia ens estant matxacant amb 'en català correcte no direm...'.


m.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...