dilluns, 4 de març de 2013

TV3 ens vol vendre la moto

Televisió de Catalunya fa comunicats per dir que malgrat l'eliminació de les delegacions del Pirineu, Terres de l'Ebre i Catalunya Nord, es mantindrà garantida la cobertura i la informació d'aquestes zones. Mentida. O potser seria més convenient dir-ne manipulació, tergiversació. Perquè hi ha una grandíssima diferència entre  tindre presència física al territori i practicar l'intercanvi d'imatges amb la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) amb què ara s'escuda TV3. Anem a pams:

És curiós, molt curiós, constatar que no fa pas gaires anys Televisió de Catalunya mostrava un gran menyspreu cap a les televisions locals. Així mateix ho van exposar responsables de la XTVL en una reunió a què vaig ser present fa uns cins o sis anys a Barcelona. Estaven molt cremats i disgustats amb el tracte que TV3 tenia amb ells. Ara el tracte es veu que ha canviat. Ara TV3 necessita les televisions locals per fer els seus informatius. Necessita les televisions locals per ser present al territori. Però alerta, perquè no és el mateix: no és el mateix que TV3 tingui la seva delegació personal al Pirineu (i permeteu-me que ho concentri en el Pirineu perquè és el que em toca), que a partir de l'1 d'abril demani les imatges i les informacions que li interessin, quan li interessin, a Pirineus Televisió i desconec si per la part d'Andorra ho faran directament a Andorra Televisió o a l'Agència de Notícies Andorrana. Per cert, en tot aquest tema, ¿on queda l'Agència Catalana de Notícies? I escoltin, si ara hem de tirar de les teles locals fem una cosa: que desaparegui TV3 i ocupi el seu lloc la XTVL, no??

Però seguim: l'Eva Clausó, i segur que així actuen la resta de corresponsals externs, privats, com li vulguin dir ara els mandamassos de TV3, es desviu per 'vendre' els temes del Pirineu als informatius de TV3. Es desviu perquè la veu i la presència del Pirineu siguin habituals als informatius de la televisió pública de Catalunya. Posem un exemple que conec de prop: si li expliquen que una empresa vol instal·lar una guixera en un lloc de l'Alt Urgell ja fortament castigat per l'existència d'activitats extractives, lluita perquè la notícia pugui sortir als informatius. Lluita perquè la nostra realitat, el nostre dia a dia, sigui conegut més enllà dels nostres pobles, sigui conegut per la resta del nostre país. Aquesta és una manera fonamental de cohesionar-nos, de fer-nos sentir part d'un tot, d'un país que estimem, d'un país pel qual estem disposats a lluitar fins al final. Doncs ella ha lluitat, i espero que li ho deixin seguir fent, pel Pirineu, i perquè aquest territori tan gran i tan mal comunicat es faci sentir a tot Catalunya.

Posem-nos en la situació que ara Televisió de Catalunya considera ideal: d'una banda, cobrir la informació del Pirineu amb els treballadors de la delegació de Lleida, que com que deuen creure que a la capital de província no hi ha gaire feina (¿o és que a Barcelona poc els importa tampoc la informació de Lleida?), doncs hauran d'anar pujant cada dos per tres, amb l'inconvenient per tots nosaltres conegut de les carreteres i connexions tan dolentes que patim. D'altra banda, TV3 tirarà ara dels intercanvis d'imatges amb les teles locals. O sigui que, per posar un exemple, el solitari periodista que treballa a la delegació de l'Alt Urgell de Pirineus Televisió, que tot sol ha de fer tres, o quatre o cinc peces al dia, ara a més haurà d'enviar imatges a TV3 quan TV3 li ho demani. Subratllo aquestes paraules perquè aquí hi ha la trampa. Aquí hi ha la gran diferència: l'Eva Clausó no només anava a cobrir els temes que li demanava la casa gran, sinó que en proposava contínuament (i que ara no em surti ningú a dir que ho feia només per diners, que tot això va molt més enllà i espero que sou prou normals i amb un sentit comú mínim com per entendre-ho). Ara serà TV3 qui demanarà a les teles locals els temes locals que li interessin. I, ¿en quin criteri es basarà, per fer-ho? ¿Decidiran des de Sant Joan Despí (o des de Lleida) que el periodista de Pirineus TV vagi a Solanell a fer-los un reportatge de com es recupera el poble? ¿Decidiran des de Sant Joan Despí (o des de Lleida) que es cobreixi un tall de carretera per reclamar rotonda a Montferrer? Com va dir el Marc en un tuit, ¿faran pujar els de Lleida a cobrir la Fira de Sant Ermengol de la Seu, si és que pensen cobrir-la, és clar? I la gent d'aquí dalt ¿a qui ens haurem de dirigir per denunciar, informar, explicar la nostra realitat? L'Eva Clausó està al costat de la gent, tothom la coneix, és fàcil arribar a ella per explicar-li qualsevol tema. Ella ja té l'experiència suficient per saber si un tema pot interessar més o menys "allà baix", però és evident que aquí dalt necessitem un referent físic, personal, concret, per sentir que Televisió de Catalunya és també la nostra televisió i per sentir que formem part d'aquest nostre estimat país. És que aquesta mesura, senyors directius de TV3, va molt més enllà d'una simple eliminació de delegacions: ens sentim atacats, menyspreats, arraconats, oblidats, silenciats.

Aquesta decisió de TV3 és un pas enrere injust i equivocat, un error molt gran que us passarà factura tard o d'hora. Jo encara mantinc l'esperança que, veient la mobilització del territori, recapacitaran i sabran trobar altres partides d'on retallar. Perquè segur que n'hi ha alguna altra.

josefina

3 comentaris:

Oliva ha dit...

TENS CERTA RAO,EL TERRITORI ES VITAL.PERO EN LAS ACTUALS CIRCUNSTANCIES,DE GUERRA ENCESA,D'ON SURTIRAN "LAS MISSAS"?

Oliva ha dit...

TENS CERTA RAO,EL TERRITORI ES VITAL.PERO EN LAS ACTUALS CIRCUNSTANCIES,DE GUERRA ENCESA,D'ON SURTIRAN "LAS MISSAS"?

Xavier Rull ha dit...

Rèflex, tens raó, quina pena que TV3 no faci net per altres camps (de dalt de tot, vull dir). Prescindeixen dels bons professionals (el cas del Codonyan i el seu càmera clama al cel: la Catalunya francesa deixarà d'existir als ulls dels catalans [espanyols]).

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...