dimarts, 25 de juny de 2013

Abaixant-nos els pantalons

Fa un any i mig aproximadament, a la balconada de l'Ajuntament de Ribera d'Urgellet s'hi va penjar l'estelada. Però demà dimecres ens visitarà la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Imma Manso, perquè s'inaugura el Camí de les Mines (una obra exagerada en què Madrid s'hi ha gastat 1,3 milions d'euros) i aquest migdia hi ha hagut canvis al balcó: ara hi tenim l'europea a la dreta, l'espanyola al mig, i la catalana a l'esquerra. L'estelada ha desaparegut. D'això, en el meu llenguatge, se'n diu abaixar-se els pantalons.
Balcó fins aquest migdia.

Balcó aquesta tarda.

Demà ve la senyora Imma Manso (PP) i l'alcalde Antoni Capdevila (CiU), ha corregut a retirar l'estelada suposo que perquè no se li ofengui l'amiga (que es veu que ho són prou, d'ençà que van coincidir com a diputats a la Diputació la legislatura passada. Deixeu-me dir que qualsevol que porti a la targeta de presentació que és amic de l'alcalde nostre, de poc fiar pot ser). En qualsevol cas, tenint en compte que durant els dos anys que portem de legislatura i gràcies a mocions presentades pel nostre grup d'ERC ens hem afegit a l'Associació de Municipis per a la Independència i ens hem declarat territori català, lliure i sobirà, no deixa de ser xocant i incoherent aquest canvi de camisa a la balconada. Però si aprofundim només una miqueta en el personatge del senyor Antoni Capdevila no hi pot haver lloc per a la sorpresa ni tan sols ens podem fer els ofesos, perquè és una maniobra ben bé del seu estil. El senyor Capdevila festeja amb qui li convé segons les circumstàncies, es canvia de camisa sempre que ho necessiten els seus interessos, tal com ho ha demostrat en els 22 anys que porta en l'alcaldia: hi va començar amb les llistes de Progrés del Pirineu (més endavant d'òrbita socialista), i va passar cap a Convergència i Unió molt ben acompanyat segons m'han explicat sovint per l'exconseller d'Agricultura i expresident de la Diputació de Lleida, Josep Grau. Mentrestant, ha anat festejant amb ERC quan aquesta ha sigut al poder. Li faltaria el PP i Iniciativa. Com que ningú dubta que es tornarà a presentar d'aquí a dos anys, estarem a l'espera de saber si algun d'aquests dos partits cau en la temptació de fer com ha fet CiU els últims mandats: mirar cap a una altra banda i posar-lo al davant de la llista per tindre assegurada la victòria, això si és que algun dia CiU decideix prescindir d'ell, cosa que dubto.

Però aquest canvi de banderes al nostre balcó és encara més greu en la conjuntura actual. Com em deia ara un bon element a través del uasap, en uns moments en què moltíssima gent està deixant el cos i l'ànima perquè ben aviat el nostre país pugui ser lliure, un acte com el que ha comès avui l'Ajuntament de Ribera d'Urgellet és una burla. Si no volies ferir les susceptibilitats de la teva amiga Manso, retira l'estelada i deixa el balcó sense cap bandera. Però posar-hi l'espanyola és un atac a la nostra dignitat com a persones i com a país, tenint en compte a més que hi ha ajuntaments nostres amb problemes legals per no voler posar la rojigualda. Ahir el Marc em deia que estava segur que apareixeria la bandera espanyola al balcó. Jo li deia que no, que segur que hi deixarien l'estelada o no n'hi posarien cap. Doncs no senyor, ens ho fem a sobre i demà ens caurà la bava amb la senyora Manso, li posarem catifa vermella, la passejarem ben passejada i li pagarem el dinar. Aviam, sé que hi ha coses que s'han de fer perquè la realitat és la que és: qui ha pagat el camí de les mines ha sigut Espanya. Podríem debatre també si calia o no fer una inversió tan bèstia, tenint en compte principalment que l'equip de CiU de Ribera d'Urgellet ha assegurat en més d'un ple que no pot garantir el manteniment d'una obra que ja en alguns punts comença a mostrar senyals de deixadesa. Podríem qüestionar també que abans de fer una obra d'una envergadura qüestionable, s'hauria hagut d'explicar molt bé als veïns què suposaria i que aquests hi diguessin la seva. Però ara ja ho tenim fet i és normal que vingui la senyora Manso a inaugurar-ho, que li ensenyem la ruta i que la convidem a dinar. Però d'aquí a retirar l'estelada del balcó a última hora del migdia d'avui, i sobretot, a col·locar-hi l'espanyola, hi ha un abisme. Un abisme que marca la diferència entre la coherència, la fermesa, la dignitat i fins i tot el respecte institucional, amb la fatxenderia, la hipocresia, la falsedat, la manipulació i fins i tot la ridiculesa. L'estil de l'alcalde.

josefina

Hi afegeixo que m'ha arribat que l'alcalde diu que l'han 'obligat', a posar aquestes banderes, i que com que no les tenim pròpies ens les ha cedit el molt il·lustre alcalde socialista d'Organyà i arquitecte municipal del nostre ajuntament, Antoni Fiol. Amb els temps que corren, ningú ens pot obligar a posar la bandera espanyola. I si ens obliguen, ens hi neguem. No són temps per a figaflors.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...