diumenge, 18 d’agost de 2013

Jo també vaig ser becària a TV3

Aquesta tarda he acabat de llegir Els secrets de "La Teva", el llibre del Jaume Rius que tan gentilment va fer arribar al Marc fa uns quinze dies. Reconec amb molta pena que, des que sóc mare, puc comptar els llibres que he llegit amb els dits de les dos mans i me'n sobren, però com a mínim els que he llegit han sigut dels que m'agraden, perquè són de lectura ràpida i que ja sé d'entrada que no em decebran perquè tracten temàtiques que conec o bé que m'interessen molt. Al llibre del Jaume Rius hi ha una part final molt extensa amb el testimoni de diverses persones que van passar pel Departament d'Esports de TV3 com a becaris entre el 1987 i el 2009, amb alguns dels quals vaig coincidir en el meu breu pas per Andorra Televisió entre el 2004 i el 2005 com el Ricard Poy, la Ruth Gumbau i el Jordi Cama. I llegint els seus testimonis i els d'una pila de becaris més, m'han vingut a la memòria alguns moments, ja molt llunyans en el record, del meu pas per TV3 també com a becària, però a Informatius i en torn de cap de setmana. La veritat és que en tinc un record molt difuminat, però llegint la part final del llibre del Jaume Rius m'ha vingut de gust escriure-la al bloc. Abans d'entrar en el meu remember when particular, deixeu-me dir que tant de bo hi hagués hagut al Departament d'Informatius, com a mínim en el període que hi vaig ser jo, una mare com el Jaume Rius.

No recordo ben bé com funcionava això de demanar una plaça de becari. Vaig estudiar Periodisme a l'Autònoma i n'estic molt penedida. Si tornés enrere, una cosa que segur que canviaria seria el meu enfocament universitari. A l'etapa final de l'institut anava perdudíssima, no sabia pas quina carrera fer, no vaig saber trobar algú que m'orientés bé, i no sé per quin motiu exacte em vaig matricular en una carrera que tot just feia un any que s'havia començat a impartir a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona, i que es deia Sociologia. Érem uns conillets d'índies, un banc de proves, i aviat vaig creure que allò que estudiava no tindria gaire sortida laboral. Per cert, si mal no recordo, una de les que voltava per les mateixes aules que jo en aquella carrera (estem parlant del 1993-1995) era l'actual diputada del PSC Eva Granados. Tot i això en vaig fer dos cursos. I a l'acabar-los em vaig matricular a Periodisme, quatre cursos més. Gran error. Hauria hagut d'acabar Sociologia, o qualsevol altra carrera que segur que m'hauria apassionat més com Història, i després intentar fer el Periodisme en dos cursos a la Pompeu. Perquè els quatre anys de la carrera de Periodisme a la UAB van ser una pèrdua de temps que ara em fa mal recordar. Les assignatures teòriques eren avorridíssimes. Cada any t'obligaven a estudiar tipologies d'entrevistes, tipologies de reportatges, tipologies de programes... i les classificacions òbviament canviaven segons cada professor. El que és pràctica-pràctica, els dos primers cursos en vam fer molt poca, i em vaig desmotivar molt. Recordo que en una assignatura de redacció tenia de professora l'Eva Piquer, i en una de les poques notícies que vam  redactar em va posar com a únic comentari: "has de polir l'estil!" Sempre he pensat que a Periodisme no t'han d'ensenyar a escriure, ja n'has de saber una mica, però com a mínim sí que t'han de donar una mica de guia per anar més ben enfocat, i jo no hi vaig trobar cap professor que m'ajudés a "polir l'estil". En aquella època les aules de Periodisme estaven massificadíssimes, i jo no vaig ser mai una alumna d'anar als despatxos ni de fer-me veure. La vergonya em matava (i feia periodisme, eh!).

L'últim curs no vaig aparèixer gaire per la facultat, sobretot durant el segon semestre, perquè se'm van convalidar moltes assignatures de Sociologia com a crèdits de lliure elecció per acabar Periodisme. Potser va ser durant el primer semestre que vam poder demanar plaça per fer la beca en diversos mitjans. Hi havia una llista molt llarga d'opcions. Jo volia anar a la tele perquè tenia petita experiència en premsa i en ràdio i tenia moltes ganes de veure com funcionava la televisió (crec que la primera vegada que vam tocar una càmera a la carrera, va ser a tercer, increïble...), i per intentar-ho que no quedés: TV3. Vaig triar informatius, i vaig marcar tardes i cap de setmana. Em va tocar el cap de setmana. D'abril a setembre del 1999.

Si no recordo malament, vam entrar quatre becaris, dos de l'Autònoma i dos de la Pompeu. N'hi havia un altre a Producció. En teoria havíem de ser a la redacció els divendres al dematí a la reunió de planificació del cap de setmana, i dissabtes i diumenges tot el dia. També ens turnàvem una setmana cada un per entrar a les tardes i quedar-nos fins a la matinada per ajudar a fer un resum del TN que sortia a altes hores de la nit, i del qual s'encarregava el Jordi Oliva (redactor habitual de Cultura), que ben aviat va ser rellevat per l'Espartac Peran, un xicot que després d'haver fet el seu període de beca corresponent es veu que va ser molt insistent per tornar a TV3 i ja veieu que lluny que ha arribat. Un bon noi, no en guardo pas un mal record, assumia amb una gran responsabilitat encarregar-se del TN resumit de la matinada, i les setmanes que em tocava fer aquest torn ens solia portar en cotxe cap a Barcelona a mi i al realitzador dels TN cap de setmana, l'Ignasi Farinyes, de qui tinc el record de ser un gran professional i de tracte accessible.

Jo vaig arribar a TV3 que no tenia prou ulls per veure-ho tot i ubicar-los a tots. Entres allà i comences a veure els qui per a tu són estrelles de la tele, no et semblen humans, al contrari, semblen tan allunyats a tu que ni goses mirar-los. Jo era una noieta molt tímida, vergonyosa fins a extrems insospitats, però volia aprendre i observar molt. Crec que un dels primers que ens va atendre va ser el Josep Maria Martí Rigau, però en poc temps es va oblidar de nosaltres. Els becaris de qui vam agafar el relleu tampoc van ser gaire generosos en explicacions, o sigui que, jo com a mínim, em vaig sentir una mica desemparada. Les primeres setmanes vaig anar a les reunions dels divendres al dematí. Els altres becaris no hi podien vindre perquè tenien classe i jo els vaig dir que sí que hi aniria i ja els explicaria què. Però un dia un càmara, crec que es deia Jordi Gil i segueix per la casa gran, em va explicar que entre els anteriors becaris hi va haver mal rotllo  perquè una de les noies, sense avisar els companys, es presentava a les reunions del divendres i anava a la seva, quedant-se els temes que s'atorgaven als becaris i sense posar-los al corrent de res, i que l'acusaven de ser una pilota i una trepa i tot el que se sol dir quan ets becari i et vols fer veure. Com que vaig veure també que per part de l'equip d'Informatius del cap de setmana no hi havia tampoc gaire consideració ni deferència cap als becaris, al cap d'un temps vaig deixar d'anar a les reunions del divendres. No volia que els meus companys de beca s'enfadessin amb mi. Que tonta era, déu meu...

Pel que he llegit dels becaris del llibre del Jaume Rius, a Esports sí que pencaven. Als Informatius del cap de setmana, no gaire. Ens encarregàvem de la secció Fets i Gent, si és que hi havia tres notícies que valguessin la pena per ser emeses. Si hi havia alguna notícia curiosa o variada amb prou entitat, també ens la podien encarregar. Acabats els TN havíem de col·locar les notícies dels sumari al teletext, i llestos. Recordo que en una de les primeres reunions de preparació del cap de setmana que vaig anar, l'editor del TN, de qui parlaré més endavant, va preguntar amb veu seriosa: "¿Qui es va encarregar del Fets i Gent, la setmana passada?" Jo em volia fondre, perquè la setmana anterior m'havia tocat el torn de tarda-nit i no l'havia fet jo, i em va saber molt greu pels companys que l'havien fet perquè hi va trobar totes les pegues del món: les notícies estaven mal redactades, els temes feien pena, i les dos veus que van locutar la secció no mereixien segons ell sortir al seu TN. No sabia on posar-me. Ho vaig passar molt malament. He de dir que entre els becaris hi va haver molt bona sintonia. A la meitat de beca va marxar una de les noies de la Pompeu, assignada a Societat, i la va substituir un altre noi de l'Autònoma. De fet hauria de dir que amb qui vaig compartir de veritat la beca va ser amb l'Aurora Antón, que es va emprenyar moltíssim quan no la van deixar locutar i que intentava sempre que podia passar-se per alt la prohibició, amb la conseqüent emprenyada (justificada) de l'editor, i el Roger Roca, un noi encantador que hauria d'haver entrat directament a l'Sputnik, programa on va aterrar anys més tard. A dia d'avui no sé pas on paren cap dels dos, tot i que durant un bon temps després de la beca vam seguir mantinguent el contacte. Pensant, pensant, també m'ha vingut el flaix que quan havia de locutar el Fets i Gent (com que eren tres notícies hi calien dos veus, i una havia de ser d'home)ho solia demanar al Carles Prats, actual presentador del TN migdia, que passava els caps de setmana d'aquella època a la secció d'Internacional.

He vist que el Jaume té una obsessió (que em sembla perfecta) pel llenguatge i el bon nivell de català que haurien de demostrar tots els professionals de TV3. Les proves de locució a nosaltres ens les van fer un pèl tard, just després d'aquell desastrós Fets i Gent que tant va fer enfadar l'editor del TN. Ell mateix ens va fer les proves, i ràpid, ràpid. Una de les companyes ja no hi va participar perquè era castellanoparlant i se li notava molt al parlar. Dels tres restants només em va deixar locutar a mi. Suposo que hi va fer bastant el meu (exòtic en aquell equip) accent nord-occidental. De les notícies que vaig tindre la fortuna de fer en recordo principalment dos: una sobre el festival d'Eurovisió, que com que sóc una mica eurofan em va encantar de fer i l'editor també va semblar content amb el resultat; l'altra sobre un concurs de gossos d'atura que al final va caure del TN vespre del diumenge però que l'editor va deixar marcada perquè sortís al TN migdia de l'endemà, perquè li havia agradat. Total, que com que vam coincidir els caps de setmana d'estiu (poquíssima feina), i que les notícies que se'ns donaven les acabàvem de pressa i abans que ningú, teníem molt temps per observar i passejar per TV3. Cap al final de la beca, i com que venien unes eleccions, ja no solíem fer ni el Fets i Gent i no hi havia lloc als TN per a notícies més simpaticotes, de manera que, sobreposant-me a la vergonya que reconec que al llarg de la vida no m'ha permès obrir moltes portes, algun dia demanava permís a l'editor per anar-me'n amb els dos companys becaris del departament dels ENG, i així com a mínim voltava una mica i experimentava aquesta sensació que comenten tants becaris al llibre del Jaume Rius: que amb el carnet i el nom de TV3 s'obren moltes portes.

L'apatia o l'automatisme que se solia viure els caps de setmana al Departament d'Informatius contrastava amb el frenesí del d'Esports. Jaume, jo et recordo haver observat mentre locutaves alguna notícia. A qui no recordo haver vist mai, i això que vam coincidir en el període de beca, és a la Ruth. Sí que m'he recordat de l'altra noia que surt al llibre i que va fer la beca aquell temps, crec que es deia Ariadna. M'ha vingut un flaix de l'única vegada que la vaig deguer veure, que anava tota de negre, amb unes faldilles estretes fins al genoll i unes sabates de taló també negres (que jo vaig pensar: ¿com pot fer Esports, vestida així? ¿I si ha d'anar a cobrir algun partit?) i el Pere Escobar li va etzibar: "Ja tenim aquí la senyoreta Rotenmeyer!" I vaig pensar que devia ser dur, per una xavaleta com nosaltres, fer de becària a la secció d'Esports.

Als informatius del cap de setmana hi recordo molt remotament la Pilar Garcia Folgueiras, que feia de sotseditora i que va passar olímpicament de nosaltres, més aviat crec que els becaris li fèiem nosa. Els TN els presentava la Barbara Arqué, que aviat vaig veure que no tenia gaires simpaties entre l'equip de realització i d'edició, que tampoc va ser gaire oberta amb nosaltres, però que a mi com a professional i presentadora em semblava molt correcta, fins i tot la situaria per sobre de la mitjana de les presentadores de TN que ha tingut i té TV3. La Barbara Arqué feia parella amb l'editor del TN, que jo diria que, malgrat que no hi vaig tindre pas un contacte gaire estret, és de qui guardo més bon record dels meus sis mesos de beca no remunerada a la casa gran. Tenia fama de xulo, prepotent, inútil, sobrat, antipàtic... Pel que vaig anar observant i escoltant, tampoc tenia gaires 'amics' allà dins, però amb ell va passar el que sol passar quan ets tu qui els tractes directament: que et trastoquen els esquemes. I va resultar ser un tio simpaticot, amb un sentit de l'humor potser especial però que a mi em feia gràcia, a qui crec que vaig caure en gràcia, i que considero, vist ara en perspectiva, que amb mi es va portar força bé i em va fer sentir bé aquells sis mesos de la beca. Encara uns mesos després d'haver deixat TV3, estava aturada en un semàfor al carrer Diputació cantonada Roger de Llúria, ell va passar amb el cotxe, em va pitar, i em va fer un adéu que em va semblar tan franc i sincer que em va fer mig emocionar. Després del que he escrit, potser ara més d'un se sorprendrà de saber qui era l'editor que em va fer de tutor durant els sis mesos de pràctiques a TV3: era el Jordi Llompart. I ara, passats tants anys, el recordo amb molt d'afecte.

Per acabar: em va agradar estar a TV3 perquè vaig veure com funcionava un gran mitjà de comunicació, i ja només per això va valdre la pena l'experiència. Si hi vaig poder treballar més o menys, ara ja no m'importa. Aviat em van arribar els anys de molta feina i molt fogeig. Els sis mesos a TV3 van ser amb seguretat el millor d'una carrera insípida.

I ja prou.
josefina

5 comentaris:

Núria ha dit...

Quants records!! En tots els col·lectius hi ha bons i mals rotllos. I gent més oberta i gent més esquerpa. De tot!!
La meva germana va estudiar Comunicació Audiovisual a la Ramón Llull. Ella va fer les pràctiques a la ràdio amb el Jordi Estadella i en té un molt bon record de l'equip.

sargantana ha dit...

De la mateixa manera que per l'onze de setembre esta previst fer una cadena humana, els blogs també ens estem preparant per enllaçar-nos

ens agradaria que us afegíssiu al projecte i si podeu fer-ne difusió

animeu-vos !!

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

Ferran ha dit...

Interessant llegir la teva experiència, Josefina. Jo sóc dels que vaig fer Periodisme a la Pompeu, en dos anys, i també va ser una absoluta pèrdua de temps/presa de pèl. Quatre anys? no m'ho vull ni imaginar. Com bé dius, una certa gràcia l'ha de tenir un mateix, i la resta pràcticament la fa la pràctica.

Clavier ha dit...

NOU FRESC I VERAÇ.

Jo em crida un Teclat,jo sóc de nacionalitat francesa i visc a França.
Jo també tinc la meva pròpia botiga, però em faltava el finançament per moure's cap amunt de la meva botiga, però no sé com fer-ho.
Jo no volia fer préstecs a la xarxa perquè hi ha un munt de lladres.
Però un dia un amic tenia em va dir un Senyor molt diferents i honest de tots els prestadors.
Vaig anar cap a ell,em vaig jurar que ha concedit a mi un crèdit de 3500 euros que he rebut en el meu Compte Bancari del Banc LCL.

Aquí és la seva adreça: vducrost1970@gmail.com
No no he aquests falsos persones i compartir informació per salvar vides.

clavier ha dit...

NOU FRESC I VERAÇ.

Jo em crida un Teclat,jo sóc de nacionalitat francesa i visc a França.
Jo també tinc la meva pròpia botiga, però em faltava el finançament per moure's cap amunt de la meva botiga, però no sé com fer-ho.
Jo no volia fer préstecs a la xarxa perquè hi ha un munt de lladres.
Però un dia un amic tenia em va dir un Senyor molt diferents i honest de tots els prestadors.
Vaig anar cap a ell,em vaig jurar que ha concedit a mi un crèdit de 3500 euros que he rebut en el meu Compte Bancari del Banc LCL.

Aquí és la seva adreça: vducrost1970@gmail.com
No no he aquests falsos persones i compartir informació per salvar vides.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...