dimarts, 8 d’octubre de 2013

Castellanòfob, tu


Avui no sigut un dia de grans articles, d’aquells que corren pel Twitter al cap d’una setmana. N’hi ha un que espero que no hagi passat tan desapercebut com em temo: “Etiquetes que fan mal”, de la Carmen Pérez, a Vilaweb.

Vull destacar-ne aquest paràgraf:

“Doncs això mateix diria que els passa a tots aquells que acusen de nacionalistes excloents els qui defensen l'oficialitat única del català. Fins on jo he pogut seguir aquest debat sobre les llengües, hi ha hagut principalment dos arguments esgrimits per a defensar aquesta posició: 1) frenar el procés de substitució del català per part del castellà, i 2) fer del català la llengua comuna de tothom qui viu a Catalunya. Vosaltres no ho sé, però jo no sé veure la voluntat d'excloure ningú en cap d'aquests dos arguments. En canvi, sí que em costa menys de veure-la en els d'aquells que mantenen que el castellà hauria de ser llengua oficial en un estat català, atès que, des del meu punt de vista, perpetuaria l'existència de comunitats lingüístiques diferenciades amb totes les desigualtats socials que hi van associades.”

Molt ben dit, Carmen. N’hi ha que, des de la bona fe, des del melindrisme, des del punt de vista electoral o sectari, des de la superioritat moral, des del faldillisme, etc., són incapaços de reconèixer que a Catalunya, avui, hi ha “comunitats lingüístiques diferenciades amb totes les desigualtats socials que hi van associades”.
I el que toca els pebrots és que a vegades, alguns mestretites i difusors de la pedagogia s’atreveixin a dir que els que volem que la llengua oficial de Catalunya sigui el català, els que volem que la llengua comuna sigui la pròpia de Catalunya (no ens enganyem, la llengua oficial és la comuna, si parlem normal), som uns castellanòfobs. Podem estar equivocats, podem cagar-la quan diem que no hi ha cap exemple al món de societat que visqui amb un bilingüisme simètric al 50%; pot ser que el nostre fanatisme ens impedeixi pensar que Catalunya pot ser el primer país del món on la llengua gran i la llengua petita siguin felices i mengin anissos. El que m’arrebenta és que se’ns titlli de d’intolerants, d’injustos, de propiciar la fractura social, d’odi a la cultura espanyola, de voler ser monolingües. Pots estar equivocat, però encara no he llegit cap article unioficialista que no tingui com a objectiu de fons que Catalunya sigui un sol poble, amb totes les oportunitats socials que hi van associades. I encara més: gran part dels unioficialistes treballem amb la intenció d'integrar lingüísticament els nouvinguts i els no tan nouvinguts, amb l'esperança que aquestes persones puguin ser ben aviat ciutadans com nosaltres. Castellanofòbia real.

La Carmen té molta raó quan avisa del perill de les etiquetes. Ho hem pogut comprovar a bastament al Twitter aquests últims mesos. La mateixa paraula cooficialitat, per exemple, que crea dos bàndols. Ara bé, quan en parles una mica amb gent sensata de l’altre bàndol, veus que les posicions són més properes que no pas la distància que crea l’etiqueta. Per això ens cal un debat seriós amb professionals, sense pedagogs intoxicadors que diuen que ja no hi ha debat i sense fantasmes ciclopis que tiren la pedra i amaguen la mà. Per exemple, l’Eduard Voltas, que després d’encendre el foc amb una sèrie d’articles oportunistes, sense aclarir res, sectaris, plens de demagògia i superioritat moral, va dir que es retirava perquè no tenia res més a aportar al debat. Quin crac. L’únic que hi va aportar és confusió, i evidentment no podia afegir-hi res més perquè el seu és un discurs polític que no passa el primer round davant algú que en sap (Junyent, Bibiloni, Pla Nualart, etc.).

Però, com tothom sap, a casa nostra, fora d’èpoques de veritable penúria econòmica, sempre hi ha hagut fantasma ciclopi, d’aquells que s’amaguen darrer la cortina i diuen a alguns oficialistes de bona fe i rigorosos: Espera’t, que a les 11 faré RT del teu article perquè els meus seguidors puguin llegir la teva resposta al López Bofill. Estic retirat, però hi sóc. El sectarisme i l’odi tenen prioritat.

El fantasma ciclopi també té la barra d’agrair a un col·lega pidolaire que li faci de paraigua davant el que creu que són envits contra ell, quan ningú s’hi refereix. No es pot tenir l’ego més desenvolupat, hehe.
El Voltas ja no fa cap comentari sobre els articles firmats per unioficialistes. Res. I com més es decanta la balança cap a la sensatesa, com més s’eixampla el marcador i com més queda en evidència el seu argumentari paternalista i mestretuiter, més buidor.

Bé, al final espero que s’imposarà el sentit comú; o sigui, que el català sigui necessari per viure a Catalunya (cosa que ara no passa, melindrets que afirmeu sense vergonya que el català ha millorat els últims 30 anys) i que el castellà deixi de ser una llengua imposada i esdevingui una part més del riquíssim patrimoni cultural dels catalans. En el fons, els dels dos bàndols pensem si fa o no fa el mateix. Els uns amb més bona fa que d’altres, alguns amb interessos i d’altres sense.

Ara falta que el debat s'ompli d'opinions de castellanoparlants per tancar el cercle i demostrar que la cohesió social , l'ascensor social, és la llengua catalana. Un sol poble.

m.



Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...