dijous, 26 de setembre de 2013

Agafeu-vos fort! Ple extraordinari de Ribera d'Urgellet


Com que sé que n'hi ha que esperen amb candeletes els meus resums del ple al bloc, i no m'agrada fer esperar la gent, aniré ràpid a resumir el que ha donat de si el ple extraordinari que hem tingut aquest migdia a Ribera d'Urgellet.

Per mi, el ple d'avui ha marcat un punt d'inflexió molt important, suposa un abans i un després en la meva etapa de regidora a l'ajuntament. He vist clares moltes coses i n'he sortit sentint-me forta com un roure. Una altra cosa és que això de ser regidora a l'oposició amb un equip de govern com el que tenim sigui una experiència similar a pujar a una muntanya russa: ara els ànims són a dalt de tot, demà poden baixar una mica, avui estàs molt escalfada, demà ja t'han passat els mal rotllos perquè tothom et diu que no val la pena... però com que avui més que mai he vist clar que no he de tindre por d'aquest personal, perquè no van de cara i no saben dir a la cara el que no s'afarten de repetir sempre d'esquena, doncs em sento superreforçada. Perquè si en un ple no s'atreveixen a dir el que diuen fora, només s'explica perquè són conscients que escampen merda i no acaben d'explicar mai la realitat de les coses, i saben que si un dia ho vomitessin en un ple, se'ls podria refutar pràcticament tot, i si per alguna cosa calgués demanar disculpes també ho sabem fer, com ja ho hem demostrat més d'un cop.

Començaré parlant del punt més important que avui hi havia a l'ordre del dia: la votació de la moció del nostre grup perquè ara que l'alcalde cobra des de l'agost 1.200 euros nets de sou (de moment avançat per l'ajuntament, i cal sumar-hi els 500 euros mensuals de Seguretat Social que sempre haurà d'abonar l'ajuntament); doncs ara que cobrarà aquests diners cada mes, proposàvem que se li deixin d'abonar les despeses en gasoli que fins avui se li abonen a discreció, amb unes quantitats que ronden els 460 euros mensuals de mitjana (dades del 2012 i del que portem de 2013), i que dels dos mòbils que li paguem, en triï un per fer les trucades com a alcalde i eviti en la mesura que sigui possible fer servir aquest mòbil per a trucades particulars. És a dir, la forma de procedir els últims anys és que el senyor alcalde baixa a la gasolinera d'Organyà quatre o cinc cops al mes a posar gasoli, unes vegades ho fa a compte del seu tot terreny, i altres vegades a compte del tractor de l'ajuntament (que és opinió unànime que aquest tractor no treballa tantes hores per gastar els litres que se li posen cada mes, tenint en compte a més que la brigada d'obres l'omple també de tant en tant a la gasolinera de Montferrer, amb unes quantitats i una periodicitat molt més raonables). Les factures arriben a l'ajuntament i es paguen íntegres, sense que consti enlloc els viatges que l'alcalde fa a títol particular, i que està clar que són uns quants al cap del mes. Amb els dos telèfons, el mateix: l'ajuntament paga íntegrament dos factures mensuals, que l'any passat suposaven una mitjana de 171 euros mensuals, sense distingir les trucades particulars, que l'alcalde hauria de pagar de la seva butxaca, tal com els quilòmetres que fa a nivell privat. Bé, senyors, i ho escriurem remarcant-ho bé: L'equip de CiU ha votat en contra de la moció. L'equip de CiU de Ribera d'Urgellet ha avalat avui que se segueixin pagant amb diner públic despeses particulars de l'alcalde. Ja em perdonarà la bona gent de CiU, però si davant d'un fet així no preneu mesures, no sé amb quina cara podeu pregonar discursos sobre la contenció de la despesa pública, i el rigor en la gestió de les finances públiques.

Al sentir que deien que votaven en contra de la moció (que ho han dit molt fluixet), hem proposat fer-hi un petit canvi, perquè reconec que el redactat inicial podia ser un pèl dur per a l'alcalde, i aviam si així aconseguíem que hi votessin a favor, perquè els he dit que trobava gravíssima la seva decisió. Hem proposat que a partir d'ara a l'alcalde se li abonin les despeses de quilometratge que faci fora de la comarca en exercici del seu càrrec: que demà tinc reunió a Lleida amb el delegat de no sé què, doncs se li abonen els quilòmetres d'anada i tornada a Lleida d'acord amb el preu per quilòmetre que ja té estipulat l'ajuntament. M'explico, no? Doncs jo penso que ni m'han escoltat. Han votat que no i punt. Llavors diu l'alcalde: "punt 5!", que ja no sabia ni per on passava perquè la moció era el punt 7. Un moment, he dit, vull donar l'opinió del nostre grup sobre la vostra posició respecte a la moció, que trobem molt greu. El senyor Antoni Capdevila no em volia deixar parlar, i no em feu dir ara com he aconseguit fotre un discurset amb el qual m'he quedat ben a gust, i que he demanat que consti en acta. Més o menys, he començat recordant una frase que va pronunciar l'alcalde el dia que l'Imma Manso va vindre a inaugurar el camí de les Mines, a final de juny, quan va dir: "Hoy es un día histórico para el municipio..." Doncs pel nostre grup, avui també és un dia històric, un dia tristament històric, perquè amb la votació dels tres membres de l'equip de CiU que hi havia al ple (alcalde, regidor Jesús Dòria i regidora Maria Majoral), es reconeixia, s'oficialitzava i, el que és pitjor, s'avalava, que es destinin diners públics per pagar viatges i trucades particulars de l'alcalde. I que si algun dia, el dia de demà, algú vulgui demanar responsabilitats per aquest tema (que a l'exposició de motius de la moció hem dit que es podria estar incorrent en un delicte de malversació de fons públics), ells ara ja havien quedat en evidència, n'eren còmplices, ja no se'n podrien rentar les mans. Hem preguntat per com justificaran aquesta decisió. I sabeu què? No han contestat. No han respost res. Punt següent. Potser per ells no és un tema important, per nosaltres és un tema gravíssim. I per això ja fa més d'un mes que entrem escrits a l'ajuntament per demanar de veure les factures que els últims deu anys ha pagat l'ajuntament en gasoli, telèfons i dietes. I l'alcalde sap que tenim el dret de veure-ho però ho va allargant en el temps. La setmana passada ja hi vam entrar un recurs de reposició. No sé si és conscient que que més tard o més d'hora aquestes factures les veurem, i que el temps que passa demorant el nostre accés legítim a aquesta informació és temps que li anirà en contra. I que cada dia que passa sense facilitar-nos aquesta informació ens carrega d'arguments per pensar que allà s'hi amaga alguna cosa grossa.

Avui també ha quedat clar que ni l'alcalde ni el regidor Jesús Dòria no tenen cap ganes de donar-nos informacions als plens, i que com més ràpid anem, millor (que a mi en part ja m'està bé perquè l'hora en què es fan els plens -13.15- és terrorífica). Però el ple és l'òrgan més important d'un ajuntament, i allà s'hi han de donar totes les explicacions, sense mitges tintes, sense mitges veritats, sense ocultació de dades, contestant quan l'oposició et fa una pregunta, encara que no t'agradi. A Ribera d'Urgellet, això no és així.

Ja d'entrada, quan hem votat l'esborrany de l'acta de l'últim ple, el senyor Dòria ha volgut que es reflectís en aquella acta unes afirmacions que ell va fer en aquella ocasió i que nosaltres no li hem discutit mai, per molt que avui hagi dit que ha vist escrit en algun lloc algunes coses que no li havien agradat i li semblava que amb la consideració que avui feia en l'acta del ple del juliol, quedava tot conforme. Cap problema per part nostra. Però tan bon punt he intentat obrir la boca, l'alcalde ja m'ha tallat en sec: "No tens la paraula!" Tot i això li he dit al senyor Dòria que digui les coses clares, que estava parlant d'alguna cosa que va veure al nostre butlletí informatiu que l'havia disgustat, i que se'n podia prou parlar. I llavors ha saltat posant-se la paraula veritat a la boca, que el cert és que amb el que hem pogut veure i viure aquests dos anys que portem a l'ajuntament, és una paraula que li queda tant o més bé que a l'alcalde, ja m'entendreu. Ha dit el senyor Dòria: "sempre amb la veritat pel davant." He respost: "exacte, amb la veritat pel davant." Hi torna: "sense tergiversar les coses." Hi torno: "exacte, sense tervigersar les coses." I l'alcalde ja ho ha acabat de tallar. Avui sincerament anava preparada per a un atac en tota regla del senyor Dòria per coses que no li han agradat gens del nostre butlletí informatiu, i la veritat és que en certa manera m'he quedat decebuda al veure que no ha tingut la valentia de retreure'ns res a la cara. Això sí, segur que continuarà bramant als quatre vents que som uns mentiders, que no en tenim ni idea, que no ens estimem el municipi, que només hi volem tocar els pebrots... i d'aquí no sortim.

Amb els decrets de l'alcaldia, normalment si n'hi ha algun que ens presenta algun dubte, o no l'entenem, en demanem una explicació. Avui no. L'alcalde, arribat el punt dels decrets de l'alcaldia, l'ha citat i l'ha passat de llarg. Ep, ep, un moment, hem dit. Que tenim algunes preguntes per fer d'uns pagaments que s'han fet per decret i no els veiem gaire clars. Doncs no senyor, avui no se li ha pogut preguntar res sobre els decrets que ha firmat els últims dos mesos perquè no li ha donat la gana de donar cap informació.

Hem arribat a les propostes d'acord, que han passat molt ràpid perquè, és clar, no hi havia interès a explicar res per part seva (com sol ser habitual, però avui molt més accentuat). I hem arribat a la moció, de la qual ja he parlat, i finalment als pagaments. Als pagaments l'alcalde diu: s'aproven o no? Bé, dic jo, n'hi ha alguns que voldríem tindre'n més informació. Amb prou feines he pogut preguntar res, i ells no han contestat res. He preguntat qui havia encarregat un seguit d'obres menors les factures de les quals havien passat avui pel ple, una al mig d'un decret de l'alcaldia. I senyors, l'alcalde no ha volgut contestar.

Avui a l'alcalde i al senyor Dòria se'ls ha vist nerviosos, furiosos fins i tot. I crec que aquest per a nosaltres és el senyal que anem pel bon camí, com també és un bon senyal que, acabat un ple tan bèstia, l'alcalde s'hagi volgut camelar en privat qui va ser el nostre cap de llista, que no és el primer cop que ho intenta. Amb això ens quedem, i ara, a seguir fent la feina tal com creiem que l'hem de fer, i tal com considerem que és la nostra responsabilitat fer.

josefina

divendres, 20 de setembre de 2013

La tardor és immediata



Havia passat l'equinocci. Hom reprenia la vida normal. El sol encara tenia força; tot, però, havia canviat i tenia un altre color, una altra olor, una forma més densa dins d'un aire més transparent i clar. La tardor és immediata. En l'aparença dels inicis tardorals tot sembla igual, però tot ha canviat. A la nit els cels són més profunds, d'un blau més profund, com si els haguessin esteranyinats. Les nits es refreden i l'aire es torna fi. El canvi es nota sobretot quan un bon dia sentiu que us heu refredat. Els refredats de tardor són desagradables, perquè és difícil de saber-ne la causa. Us sentiu refredat i llavors descobriu que ha arribat l'hora de tancar les portes, de fer una mica de foc, de buscar una racó amable, recollit.


Josep Pla
Les hores. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 234





 El Pla de Sant Tirs, aquest dematí. Foto: j.


Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...