dijous, 24 d’octubre de 2013

Ribera d'Urgellet: coses greus

És molt greu que des del nostre grup d'ERC - AM, oposició a l'ajuntament de Ribera d'Urgellet, portem des del mes d'agost demanant veure les factures que s'han pagat en gasoil, telèfons i dietes els últims deu anys, i encara no les hàgim pogut veure.

És molt greu que en la resposta al nostre primer escrit de petició no s'al·legui cap normativa, cap llei, que empari la denegació d'aquesta informació, sobretot quan la llei és molt clara i diu que només es pot negar l'accés a una informació de l'administració pública de forma motivada i quan es tractin de dades que afectin la intimitat de les persones, o de dades que formin part de secrets de sumari. I crec que tothom estarà d'acord que voler veure les factures que els últims deu anys hem pagat TOTS en gasoil, telèfons i dietes, no entra en cap dels dos supòsits, bàsicament perquè si s'ha pagat amb diners públics no es pot amagar res. Tenim tot el dret a saber en què es gasten, i com es gasten, els diners de tots nosaltres. ¿O no?

És molt greu que ara l'alcalde Antoni Capdevila (CiU) ens hagi desestimat el recurs de reposició al·legant només una part de la normativa, la que li interessa: que nosaltres no tenim funcions delegades de govern, que la documentació que demanem no forma part d'assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans dels quals formem part (a part del ple no hi ha cap altre òrgan, a l'ajuntament de Ribera d'Urgellet. Ah no! Sí que n'hi ha un! La Comissió de Comptes, que és d'obligada existència a tots els ajuntaments, i per cert que en formo part, i per cert que aquesta documentació hi té alguna cosa a veure, amb els comptes...), i després encara s'hi afegeix que no és documentació de lliure accés als ciutadans. Hauré de discrepar d'aquest últim punt, i encara més després que ahir vaig fullejar per sobre l'extens document sobre transparència en les administracions públiques que l'Oficina Antifrau té penjat al seu web. Tot ciutadà té dret a saber en què es gasten els seus diners, en què es gasta els diners el seu ajuntament. Faltaria més! ¿En quin món vivim, a Ribera d'Urgellet?

I és molt greu que contra la resolució de l'alcalde ara hi hàgim d'interposar recurs contenciós administratiu a Lleida. És molt greu que hàgim d'anar a un jutge per poder veure una informació que per llei tenim tot el dret de veure. ¿Vosaltres què pensaríeu, si el vostre alcalde es nega a deixar-vos veure unes factures que hem pagat tots? ¿Ho trobaríeu lògic i normal?

I ¿per què les volem veure? Doncs perquè amb les dades del 2012 i del 2013 a la mà hi veiem coses no gaire normals. Per exemple:

- Que a l'alcalde li paguem tot el gasoil que posa al seu tot terreny sense que mai justifiqui quins viatges fa en exercici del seu càrrec (per tant, li paguem tots i cadascun dels trajectes que fa, també els privats).

- Que li paguem a més el gasoil que posa a nom del tractor de l'ajuntament, i que si fem els comptes d'aquest 2013, amb els litres que s'hi han posat hauria hagut de treballar una mitjana mensual de 20 hores i mitja, una dada que sembla força inversemblant però també impossible de confirmar perquè resulta que no es porta cap control de les hores i de les feines que fa aquest tractor (per això presentarem una moció de cara al proper ple).

- Que és normal que hàgim de desconfiar del gasoil que l'alcalde factura a nom del tractor si, d'una banda, hi ha mesos que s'hi han arribat a facturar fins a 140 litres quan en aquell tractor n'hi cabien entre 100 i 105 com a molt màxim, i de l'altra banda ens ha presentat una factura de 111 litres pel tractor el 17 de setembre passat, quan feia un mes que teníem el tractor espatllat al taller, i no fa ni una setmana que tenim tractor nou. ¿De veritat que algú ho troba normal? ¿De veritat que és tan estrany que en desconfiem? I a més quan se li pregunta pel tema en un ple, no dóna explicacions.

- Que té dos telèfons mòbils que l'ajuntament paga cada mes.

- Que ell i els seus regidors de CiU han rebutjat la nostra moció per replantejar aquestes despeses: pagar-li només els viatges que faci fora de la comarca en exercici del seu càrrec d'alcalde, i pagar-li només un dels dos mòbils. Un replantejament que consideràvem obligat i just, i més si tenim en compte, no ho perdem de vista, que des del mes d'agost ha començat a cobrar 1.200 euros nets al mes com a alcalde. Un sou que tot i que l'ha de pagar la Generalitat, de moment li haurem d'anar abonant des de l'ajuntament, a part dels prop de 500 euros de Seguretat Social que, aquests sí, l'ajuntament sempre haurà de pagar pel sou de l'alcalde.

De veritat, ¿hi hauria algú amb qui debatre personalment, serenament i amb raonaments lògics que no tenim raó en els nostres arguments i les nostres peticions?

josefina

diumenge, 20 d’octubre de 2013

Retalls del ple ordinari de Ribera d'Urgellet



Ja vaig dir que quan tingués una mica més de temps faria el resum dels temes que vam tocar al ple ordinari de dimecres passat, que vam poder fer preguntes perquè això, era ordinari. Aquest és:

D'entrada, vam demanar que constin en l'acta del ple del 26 de setembre dos preguntes molt directes i importants que vam fer aquell dia i que van quedar sense resposta per part de l'equip de govern. En concret, vam demanar saber els motius que van portar els membres de CiU a votar en contra de la moció que vam plantejar perquè ara que l'alcalde cobra sou net de 1.200 euros al mes pel seu càrrec, se li paguin només els viatges que faci fora de la comarca i que estiguin justificats, i dels dos mòbils que li paguem cada mes n'esculli només un a càrrec de l'ajuntament. Van votar-hi en contra, vam preguntar per què, i ni l'alcalde ni cap dels dos regidors que hi va haver aquell dia, Jesús Dòria i Maria Majoral, van contestar. Cap al final del ple vam preguntar com vam poder (perquè l'alcalde no ens deixava) per uns pagaments d'obres, i la pregunta també va ser molt directa: ¿qui ha encarregat aquestes obres? L'alcalde semblava que anava a contestar, però de cop diu: "passem al punt 5." Ens sembla especialment important que aquestes dos preguntes, i sobretot l'absència de respostes clares, constin en acta.

Van passar pel ple dos decrets d'urgència per accedir a una subvenció de Governació que ens permetrà afrontar gairebé en la seva totalitat les factures de tres obres (que totes tres ascendeixen a una mica més de 90.000 euros) que es van haver de fer urgentment després de l'aiguat de final de juliol. En aquest punt vam voler fer notar que, quan se'ns expliquen les coses tal com són, sense mentides ni mitges veritats ni manipulacions ni mala fe, som capaços d'entendre com cal actuar pel bé del municipi. I en aquest cas la secretària, pocs dies abans, ens havia posat al corrent de la urgència que requeria aprovar aquelles factures per decret d'alcaldia (malgrat que superaven en quantitat la que tenim fixada internament per ser aprovada per decret), però com que no som ni tan rucs ni tan ignorants ni tan puntillosos com alguns interessadament volen fer veure, vam acceptar el procediment proposat i pactat amb Governació perquè el més important era poder garantir aquesta subvenció de la Generalitat. No anem a fer oposició destructiva com l'equip de CiU s'afarta de dir en privat. Si se'ns informa bé del que hi ha, sabem actuar en conseqüència pel bé general. L'alcalde va tindre els sants pebrots de dir que ells mai de la vida han dit que nosaltres fem oposició destructiva (no, que va!) i que només en alguns casos concrets "sí que sembla que voleu posar el dit a la llaga i fer mal". Suposo que ho va dir pel tema factures, que ja vaig veient que de mal li'n fa una mica, però no és el nostre problema. La nostra obligació és vigilar que es faci un bon ús dels diners públics, i si veient les despeses del 2012 i el que portem de 2013 en gasoli i telèfon de l'alcalde creiem que hem de veure si ja fa anys que s'estan gastant els diners públics a pagar despeses particulars i sense justificar de l'alcalde, ho hem d'investigar. Sí, Toni, és clar que et posem el dit a la llaga, però perquè és la nostra obligació veient el que veiem. ¿O tu no faries el mateix? I volem saber si ets tu, qui fa anys que actua així. Fa més de 22 anys que ets alcalde, has viscut l'època daurada de l'ajuntament. Què va passar fa més de dos dècades ja ens queda molt lluny, a tots, i ningú pot discutir que la situació dels consistoris els anys 90 i 2000 no va tindre res a veure amb la de les dècades anteriors.

No sé en quin moment concret del ple, l'alcalde em va retreure que aviam si vigilo què escric, perquè diu que malinterpreto sempre les coses i després "passa el que passa". A ell no res, no li passa mai. Llavors em va recordar un episodi de principi de l'any passat, en plena època de crema de marges, quan ell va posar foc en un camp sencer al costat de la carretera i es va treure de sobre la denúncia que els Agents Rurals li estaven a punt de posar a cop de trucada telefònica. Com un déu victoriós, aquest dimecres em va recriminar que fes indagacions al seu moment, perquè ara aquell camp mira que bonic està i que bé s'hi pastura. No és això el que vaig criticar al seu moment. Són les formes: l'alcalde va posar foc en aquell camp al costat de la carretera sense tindre autorització. Els Rurals li anaven a tramitar la denúncia i ell va trucar a... (més val que no digui el nom). I això no m'ho invento, d'això ell se'n va vantar davant d'uns veïns dies després. Si aquell camp l'hagués cremat jo, o qualsevol altre veí, sense autorització, ¿ens hauríem salvat de la denúncia? ¿Eh que no? Per això vaig escriure un correu al conseller Pelegrí i al conseller Puig (responsable d'Interior en aquell moment), no perquè haguessin de fer-hi res, sinó perquè sàpiguen els alts càrrecs que la gent normaleta sabem que passen aquestes coses, i que un alcalde, valent-se del seu càrrec, fent una trucada a qui correspongui, aconsegueix que no li posin una denúncia que a qualsevol altre veí li hauria caigut per molt que hagués suplicat. I no sabem aquestes coses per haver fet cap investigació en profunditat, més enllà d'un parell de trucades, sinó perquè el mateix alcalde, mostrant-se un cop més en tota la seva esplendor, ho explica, se n'enorgulleix. Això és el que denuncio, no pas el fet que ara aquell camp sigui perfecte per a cabres i ovelles. ¿Se m'entén, no?

També l'alcalde em va retreure en diverses ocasions durant el ple que, segons ell, jo sempre vull tindre l'última paraula (cosa que sembla que l'empipa una miquetona). Home, Toni, no ho dubtis pas, és que a mesura que en vaig aprenent veig que se't pot replicar, refutar, rebratre, contestar gairebé tot! I per quedar-se callats ja tens els teus; hi ha d'haver algú que et porti la contrària quan toqui, no? I això que a mi encara em falta molt recorregut, per entendre tots els temes i saber-ne tant com tu, però m'esforçaré per aprendre'n encara més de pressa.

Al torn de les preguntes vam començar amb un tema que em feia molta gràcia treure, perquè tot i que és un simple detall, una anècdota si voleu, exemplifica amb claredat les maneres de fer de l'alcalde Antoni Capdevila: les brides que de tant en tant apareixen per fermar la tanca d'accés a Mas d'en Planes. La primera hi va aparèixer a final d'agost, vaig preguntar a l'ajuntament i ningú en sabia res. L'alcalde va dir-li a la secretària que ell tampoc en sabia res, que devia ser cosa d'un veí. El cas és que la brida hi tenia les hores comptades, a la tanca, i per això des de llavors hi ha dies que hi ha brida nova, i dies que no n'hi ha. Dies amb la tanca ben oberta, dies amb la tanca ajustada... Una tanca que tornarem a dir que és inviable tancar del tot. Doncs bé, vaig preguntar-ho al ple i va tornar a sortir amb la història que ell no en tenia ni idea, que això segurament era un veí que no volia que es transités tant amb cotxes per aquell camí (fet que ha passat sempre, des que hi ha cotxes). Dic, mira Toni, no m'ho crec, no diré que tu directament hi vas a posar les brides, però que hi ets al darrere, no en tinc cap dubte. Primera, perquè dubto molt que un veí vulgui molestar d'aquesta manera tots els altres veïns que tenen tot el dret del món a pujar per aquell camí quan vulguin i com vulguin. I segona, perquè mirant les factures que passaven pel ple de final de setembre, n'hi havia una de final d'agost, de compra de dos packs de cent brides cadascun. I curiosament era l'única factura que portava la teva firma. Es van sentir algunes rialletes i ell va intentar treure-li importància: "ja m'ho pensava, que diries això." He he, encara ric ara. Com diuen: s'agafa abans un mentider que un coix.

Respecte el Camí de les Mines, vaig preguntar per un tema que per nosaltres és molt greu, i és que tot just feia un mes que s'havia inaugurat el camí, va sortir l'alcalde fent unes declaracions després dels aiguats dient que l'empresa TRAGSA potser no havia fet bé alguna cosa en l'obra, i que com que l'obra estava en garantia se'ls havia demanat que s'ho tornessin a mirar per estudiar bé el curs de les aigües i evitar que quan plogui es malmetin tan de pressa algunes parts del camí. És molt fort, molt, que plantegi que "potser no s'han fet bé les coses" en una obra que ha costat 1.300.000 euros i que ha durant tants anys (no només les obres, sinó el seu estudi i la preparació del projecte). Com a mínim en aquest cas no va tindre les penques de dir el que sol dir en aquestes situacions: "jo mai no ho he dit, això". Si ho hagués dit, ja tenia a punt l'enllaç a la pàgina web de l'ACN en què surt ell davant de la càmera fent aquestes declaracions. Si les voleu escoltar i veure, us en deixo l'enllaç aquí. És el segon vídeo.

Diré també que ara que intento pensar en les respostes que va donar l'alcalde al ple, sóc incapaç de recordar si els de TRAGSA al final van vindre o no. De fet sóc incapaç de recordar una resposta gaire clara a aquest tema.

Vaig preguntar també per una màquina que durant una setmana o més va estar treballant al camí de la Serra, al Pla, i que tampoc ningú a l'ajuntament em va saber donar raó de què hi feia, ni on estava pressupostada aquella obra, ni si formava part d'algun programa concret d'arranjament de camins... L'alcalde va dir que també aquell camí havia quedat molt malmès pels aiguats del juliol, però esperarem a veure alguna factura, aviam què... I vaig demanar que no estaria de més que quan es fan actuacions en camins i llocs del municipi, actuacions no previstes, se n'informi la gent que treballa a l'ajuntament de cara al públic. Ui, sembla que és tan difícil. Com que som un municipi tan gran amb 50 màquines treballant pertot arreu de forma urgent cada dia, és molt complicat informar puntualment de les obres que s'estan fent per, si algú ve a preguntar, se sàpiga què contestar. Ja sabem que això de donar informació no és un dels punts forts de l'equip de govern de CiU.

Tot seguit vam preguntar per què no es va informar el ple del conveni que el novembre del 2011 va firmar l'alcalde amb Pirineus Outdoor amb què l'ajuntament cedeix a l'empresa el poliesportiu d'Arfa de forma exclusiva i sense cap contraprestació econòmica per un període de 12 anys prorrogable a 25. Ja no trobem només greu que no s'informés el ple d'un tema prou important, sinó que en el ple ordinari del gener del 2012, quan vam preguntar i posar sobre la taula si no seria convenient demanar un lloguer ni que fos simbòlic a l'empresa quan aquesta hagués arrencat l'activitat i es constatés que no li anava malament, el senyor Jesús Dòria, responsable d'Arfa, va dir que es podria parlar d'aquesta possibilitat. En cap moment va dir que hi havia firmat un conveni ni, molt menys, què deia aquest conveni. Per nosaltres va ser una sorpresa descobrir-lo ara fa pocs mesos. El tinent d'alcalde no va contestar tampoc la pregunta directa que li vam fer. Només va fer un discurs sobre el fet que és molt millor que la zona del poli d'Arfa estigui arreglada i ben cuidada com ara, que no pas deixada i mig abandonada com abans. Li vam dir: no estem discutint això, estem preguntant per què no es va informar al ple d'aquest conveni, o com a mínim de les condicions que s'havien pactat amb l'empresa. L'alcalde es gira a la secretària i deixa anar que va ser a ella a qui se li va passar col·locar-lo en un ordre del dia. Em va agradar molt com va reaccionar la secretària, perquè va saltar de seguida per recordar a l'alcalde que ella no fa l'ordre del dia dels plens, sinó que això és feina de l'alcalde i es posen a l'ordre del dia els temes que ell decideix. Toma castanya. Una de les habilitats de l'alcalde és repartir sempre les culpes i les responsabilitats entre els altres. Ell mai té la culpa la res, no reconeix mai un error. Sempre són els altres, els que s'equivoquen. També vam comentar que, tenint en compte que el conveni del 2011 es va fer sobre un projecte que al final no es pot dur a terme, i que la idea inicial de l'empresa ara s'ha modificat, seria convenient fer un conveni nou, on quedessin una mica més clares totes les clàusules. No se'ns va dir ni que sí ni que no. Pasa palabra.

Crec que fa cosa d'un any, o una mica menys, es va aprovar amb els vots a favor de l'equip de CiU no renovar el conveni per la gossera comarcal (ja el 2012 no vam pagar les factures). En aquell moment van al·legar motius econòmics, i quan vam preguntar què calia fer a partir d'ara si es veia algun gos voltant perdut pels nostres pobles, l'alcalde va contestar que tot seguiria com fins ara: es trucaria a la gossera, baixarien a buscar el gos i pagaríem el servei de recollida (va ser per això que nosaltres ens vam abstindre). Doncs mirin, una altra presa de pèl a l'estil Antoni Capdevila. No és veritat. No funciona així. Si no paguem quota, no ens vénen a buscar els gossos. I pocs dies abans del ple, justament, ens hi vam trobar: un gos gros, jove, negre, lluent, guapíssim per cert, va aparéixer perdut a la Farreria del Pla. Va estar una bona estona travessant la carretera desorientat, i més d'un cotxe va haver de fer una frenada. Truco a l'ajuntament. Què fem, ara? Truco a Mossos, perquè el gos era un perill per a la seguretat viària. Quan arriben al Pla, els treballadors de la brigada d'obres del municipi ja l'havien agafat, i com que la competència en animals domèstics és dels ajuntaments, els Mossos desapareixen. L'equip de la brigada d'obres s'ha de quedar el gos, es comprova que no porta xip i al final el poden encolomar al parent d'un d'ells, que feia temps que en volia un. Però no sempre trobarem algú que es quedi el gos, això ho sabem. ¿I si algun dia un gos perdut o abandonat provoca un accident? Mossega una criatura? Mossega alguna persona gran? Fa mal al bestiar? Si porta xip, està clar que qui haurà d'assumir les conseqüències és el propietari. Però com que hi ha tants gossos sense xip, ens agradarà més o menys però la competència és de l'ajuntament i l'hem de saber exercir amb responsabilitat. I a més a l'Alt Urgell tenim la sort de tindre una bona opció com és la gossera de Benavarre. L'alcalde va voler insistir emprenyat que si passava alguna cosa amb un gos a la carretera, era competència de Carreteres. Mentida. No pas si passa al mig del Pla, o d'Adrall, o de la Parròquia... El nostre grup va demanar formalment que es torni a renovar el conveni amb la gossera. L'alcalde es va empipar: "¡El que no pot ser és que la gossera tingui un gerent, i tres o quatre treballadors, i als gossos se'ls doni el pinso més car del món!" Resposta nostra: ¿Que tens tu cap competència, per canviar la manera de funcionar la gossera? ¿Eh que no? No t'agradarà gens com està muntada, però funciona, s'hi ha de col·laborar i a més és necessària, com es pot comprovar. I a part de tot això, és opinió estesa que si no tenim conveni amb la gossera no és per un tema econòmic, sinó perquè l'alcalde ara no és amic del president del Consell Comarcal, que és qui la gestiona. Així li ho vaig dir al ple, i no m'ho va ni replicar. La secretària li va preguntar en dos ocasions: ¿així ara què hem de fer, si volta un gos perdut? Al final, vam entendre que s'ha de dir a l'ajuntament, els de la brigada d'obres (que per a tot serveixen, pobres) el portaran al veterinari (que el visitarà de franc, olé tu), i l'ajuntament se'n faria càrrec fins que se'l porti a una gossera a Artesa de Segre (?!?!?!?!?!?!?!?!), que vaig entendre que tampoc ens cobraria res, o ens cobraria molt poc. Una solució molt clara, raonada i lògica.

Guixera de Tost: fa unes setmanes que la tàctica de l'alcalde és trucar al nostre cap de llista per parlar amb ell i veure si el pot fer posar en contra de les altres dos regidores que som al grup d'ERC, veure si el pot entabanar d'alguna manera. Tant li és que el mateix Joan li recordi que la portaveu del grup sóc jo, l'alcalde no es vol reunir amb mi perquè li dic mentider, i no sap el favor que em fa, perquè això d'anar a reunions a porta tancada amb algú de qui no em puc fiar ni un pèl no m'agrada gens. Odio que m'enganyin i que em facin perdre el temps. En una d'aquestes reunions, l'alcalde li va dir al Joan que ja estava negociant amb Knauf les contrapartides per la guixera. Al ple de dimecres, primer fem notar una altra contradicció, ja que al seu moment l'alcalde va dir que no es negociaria cap contrapartida fins que Knauf tingués tots els permisos, i tornem a recalcar que en les contrapartides hi haurien de tindre molt a dir els veïns més afectats, especialment els de Torà. Segon, preguntem per quines contrapartides es negocien, què aportarà Knauf al municipi... Pilotes fora. "Tot això ja ho he explicat al Joan." Bé, diu el Joan Guitart, però és al ple on s'han d'explicar aquestes coses, perquè ho sàpiga tothom. I d'aquí no vam sortir.

No va ser en aquest moment exacte, però com que no recordo ben bé quan va sortir el tema, i al cap i a la fi té a veure amb la guixera, ho explico aquí: el 20 d'agost passat va vindre la diputada d'ERC Rosa Amorós a veure el terreny que serà afectat per la guixera a Tost, i després es va reunir amb l'alcalde. De la reunió, la diputada en va treure el compromís de l'alcalde que preguntaria als seus regidors quina opinió tenien de la guixera i li ho diria (incís necessari: ¿algú es pot creure que, després dels anys que fa que es parla de la guixera, l'alcalde no hagués parlat mai amb els seus regidors de què pensaven del projecte? És que si de veritat això fos veritat, trobo que seria una mostra de menyspreu i menysteniment absoluts cap als seus regidors). El 2 d'octubre, l'alcalde truca la senyora Rosa Amorós i li diu que ja ha parlat amb els seus regidors i que tots estan d'acord amb la guixera. La diputada li treu un altre compromís: l'alcalde parlarà amb el Joan Guitart de la possibilitat de fer una consulta en els pobles més afectats per veure què en pensen els veïns (nou incís: la consulta és el primer que s'hauria hagut de fer quan es va començar a parlar de la guixera. Si no una consulta, reunions obertes a tots els veïns per informar-los. Ara la guixera ja té el permís ambiental, que és el més important, i l'urbanístic no tardarà en arribar, però bé, més val tard que mai, ehem). Quan la Rosa Amorós ens explica això, jo en vaig fer una interpretació errònia i vaig entendre que l'alcalde s'havia compromès a fer la consulta, de manera que vaig redactar-li una carta posant-nos a disposició per fer-la, i també li deia que s'agraia saber finalment quina opinió tenia l'equip de govern sobre la guixera, ja que nosaltres als plens no ens n'havíem sortit mai, de saber què en pensaven. Ofès com una mala cosa, l'alcalde va trucar de seguida la Rosa Amorós, que va tornar a parlar amb mi i em va fer veure que m'havia equivocat en la meva interpretació. Cap problema. Rectifico i faig una nova carta l'endemà per dir que he malinterpretat el compromís de l'alcalde. És que ¡¡hi ha tanta diferència en dir "l'alcalde s'ha compromès amb la diputada a fer una consulta", i dir "l'alcalde s'ha compromès amb la diputada a parlar amb el Joan Guitart de fer una consulta"!! En fi. Però si s'ha de rectificar, es rectifica. Com li vaig dir al ple, que el Toni va treure aquest tema com si per ell la Rosa Amorós m'hagués trucat per escridassar-me i renyar-me i obligar-me a rectificar, si he entès malament una cosa no em costa admetre-ho, perquè no sóc infalible i m'equivoco, com tothom. Ah no, com tothom no. Ell no s'equivoca mai, per això no ha de rectificar mai. I a més segur que es pensa que vaig redactar la carta de rectificació plorant com una magdalena, hehehe! Ai si ho sabessis...

Més sobre la guixera: m'agradaria saber en base a quins arguments els regidors de CiU donen suport a la guixera. Perquè al ple vam preguntar que si ja s'estaven negociant les contrapartides suposem que és perquè ja se sap què aportarà la guixera al municipi. I si ells hi estan a favor, cal deduir que hi estan perquè saben quines contraprestacions ens deixarà Knauf. Si no, ¿com et posiciones a favor o en contra d'un projecte? Doncs al ple no es van voler explicar ni les contrapartides que es negocien, ni si se sap aproximadament quines inversions, quines millores, quins dinerets deixarà la guixera pel municipi.

M'he oblidat d'explicar que abans d'arribar a les preguntes vam votar per unanimitat una moció de suport a la candidatura Barcelona-Pirineus, sí, just el mateix dia que al vespre l'alcalde de Barcelona deia que s'ajornava aquesta història. La nostra companya Montse Ramon va tindre una intervenció molt encertada, ja que va argumentar que tot i votar-hi a favor, caldria aconseguir que a l'Alt Urgell també s'hi facin proves esportives, i que no es quedin totes a la Cerdanya, ja que aquí tenim unes instal·lacions ben potents i modèliques d'esquí de fons, per exemple. Està clar que l'alcalde ja va córrer a fer-se seu aquest argument (un detall: per promoure el que és nostre no cal menystindre el que tenen els altres. La Montse ho va fer amb elegància, l'alcalde amb una certa grolleria), i en una altra pixada fora de test, perquè qui s'encarrega de promoure aquesta candidatura és l'ajuntament de Barcelona, no pas el Parlament, va dir que en aquest tema ens podria ajudar molt la diputada del nostre partit, la Rosa Amorós, a qui després de dos converses ja s'ha fet com a seva, i la considera una persona molt vàlida (que ho és, i molt més del que ell es pensa). I en aquest moment concret l'alcalde en va dir una de tan forta, que malgrat que es va dir en un ple (reunió pública), jo no reproduiré per decència i per respecte i afecte a la persona a qui anava dirigida, perquè per molt que l'alcalde no va dir noms, en el context en què ho va deixar anar tots el vam entendre, i jo personalment, ho admeto, em vaig quedar sense capacitat de reacció.

Ja ho vaig dir en l'escrit que vaig fer poques hores després del ple de dimecres i que podeu llegir aquí sota mateix: ni es pot caure més baix, ni es pot quedar més retratat del que va quedar l'alcalde Antoni Capdevila al ple de dimecres passat.

josefina


dimecres, 16 d’octubre de 2013

Quan ja no es pot caure més baix. Ple ordinari de Ribera d'Urgellet

Avui hem tingut ple ordinari, fet que vol dir que hi havia torn de precs i preguntes. I hem parlat de molts temes que cal explicar, però en aquesta ocasió els deixaré per fer-ho amb més tranquil·litat i més extensament demà o demà passat. L'apunt que vull fer ara és per demostrar fins a quin nivell es pot caure quan una persona que fins ara s'ha cregut per damunt de tothom, per damunt del bé i del mal, es troba sense arguments, es troba en un camí sense sortida, es troba acorralada. Avui al ple ha quedat més en evidència que mai com és l'alcalde Antoni Capdevila (CiU).

Tot ha passat cap al final del ple. He preguntat si era veritat que havíem comprat un tractor nou i quan començaria a treballar. El tractor que hi havia fins ara es va espatllar a meitat d'agost i des de llavors és al taller. Curiosament, el 17 de setembre l'alcalde baixa a l'estació Voloriu d'Organyà a posar 111 litres de gasoli diesel e+ i els factura a nom del tractor (un tractor que té un dipòsit on, com a molt, hi poden cabre uns 100-105 litres, però que cada mes del que portem d'any presenta factures per més quantitats). Avui quan li he preguntat per aquesta factura, no sabia com sortir-se'n i ha dit que ja havia explicat al nostre cap de llista com havia anat tot. Però al ple no ha respost i no hem aclarit res. Llavors li he comentat que, tenint en compte la quantitat enorme de litres que cada mes ha posat en nom del tractor a l'estació d'Organyà, aquest tractor del nostre ajuntament hauria de fer més quilòmetres que cap altre tractor de la comarca, quan la realitat és que poques vegades se'l veu treballar, al tractor de l'ajuntament, i això ho diu molta gent. L'alcalde ha dit que si jo no veig el tractor és perquè està treballant, i que la gent amb qui parlo són amics meus i em diuen el mateix que penso jo. Uns arguments que fan riure, i ja ho diuen tot.

Evidentment he tornat a treure el tema de les factures, recordant que tenim posat a l'ajuntament un recurs de reposició per veure les factures que els últims deu anys ha pagat l'ajuntament en gasoli, telèfons i dietes. I li he dit obertament que tard o d'hora aquestes factures les veurem, que cada dia que passa sense deixar-nos-les veure és temps que li anirà en contra, i que tot aquest temps que va passant sense poder-les veure només fa que carregar-nos de raons per malpensar i per sospitar que en aquelles factures s'hi amaga alguna cosa que no vol ni en broma que se sàpiga. I llavors, atenció tothom, que ha volgut donar aquell cop de gràcia creient-se déu nostre senyor. Em respon: "el que m'agradaria es que veiessis les factures de tots els anys, fins i tot de quan era alcalde el teu pare". Bravo, bravo i bravo. Rient una mica davant de la seva cara li he contestat: "Ja tardaves a treure el meu pare en algun ple. I vull que consti en acta aquest fet, que trobo un cop molt baix, i indigne per un alcalde. Avui als meus ulls, Toni, has quedat perfectament retratat. I com que ja he acabat, m'aixeco i me'n vaig. Però tu avui, t'has lluït de veritat." No ha contestat. M'he aixecat i he marxat amb el cap ben alt i satisfeta de comprovar novament que a l'alcalde li estem tocant l'ull de poll, i que davant la falta d'arguments, i la manca de decència, de rigor, de respecte i d'educació, no queda cap altre remei que comportar-se com una persona vil i menyspreable. Avui encara m'ha donat més ales i m'ha animat més a seguir pel mateix camí, i que es prepari a partir d'ara.

Per acabar, faré notar que el meu pare va ser alcalde, no pas fa 15 ni 20 ni 25 anys, sinó que en fa 40, del 1973 al 1979, quan no hi havia ni partits ni majories ni oposicions, i quan als ajuntaments pràcticament no hi havia ni un duro. O sigui que Toni, més baix ja no podies caure. Avui t'has desemmascarat de dalt a baix. I ara, preparat, que començarà el millor.

josefina

dimarts, 8 d’octubre de 2013

Castellanòfob, tu


Avui no sigut un dia de grans articles, d’aquells que corren pel Twitter al cap d’una setmana. N’hi ha un que espero que no hagi passat tan desapercebut com em temo: “Etiquetes que fan mal”, de la Carmen Pérez, a Vilaweb.

Vull destacar-ne aquest paràgraf:

“Doncs això mateix diria que els passa a tots aquells que acusen de nacionalistes excloents els qui defensen l'oficialitat única del català. Fins on jo he pogut seguir aquest debat sobre les llengües, hi ha hagut principalment dos arguments esgrimits per a defensar aquesta posició: 1) frenar el procés de substitució del català per part del castellà, i 2) fer del català la llengua comuna de tothom qui viu a Catalunya. Vosaltres no ho sé, però jo no sé veure la voluntat d'excloure ningú en cap d'aquests dos arguments. En canvi, sí que em costa menys de veure-la en els d'aquells que mantenen que el castellà hauria de ser llengua oficial en un estat català, atès que, des del meu punt de vista, perpetuaria l'existència de comunitats lingüístiques diferenciades amb totes les desigualtats socials que hi van associades.”

Molt ben dit, Carmen. N’hi ha que, des de la bona fe, des del melindrisme, des del punt de vista electoral o sectari, des de la superioritat moral, des del faldillisme, etc., són incapaços de reconèixer que a Catalunya, avui, hi ha “comunitats lingüístiques diferenciades amb totes les desigualtats socials que hi van associades”.
I el que toca els pebrots és que a vegades, alguns mestretites i difusors de la pedagogia s’atreveixin a dir que els que volem que la llengua oficial de Catalunya sigui el català, els que volem que la llengua comuna sigui la pròpia de Catalunya (no ens enganyem, la llengua oficial és la comuna, si parlem normal), som uns castellanòfobs. Podem estar equivocats, podem cagar-la quan diem que no hi ha cap exemple al món de societat que visqui amb un bilingüisme simètric al 50%; pot ser que el nostre fanatisme ens impedeixi pensar que Catalunya pot ser el primer país del món on la llengua gran i la llengua petita siguin felices i mengin anissos. El que m’arrebenta és que se’ns titlli de d’intolerants, d’injustos, de propiciar la fractura social, d’odi a la cultura espanyola, de voler ser monolingües. Pots estar equivocat, però encara no he llegit cap article unioficialista que no tingui com a objectiu de fons que Catalunya sigui un sol poble, amb totes les oportunitats socials que hi van associades. I encara més: gran part dels unioficialistes treballem amb la intenció d'integrar lingüísticament els nouvinguts i els no tan nouvinguts, amb l'esperança que aquestes persones puguin ser ben aviat ciutadans com nosaltres. Castellanofòbia real.

La Carmen té molta raó quan avisa del perill de les etiquetes. Ho hem pogut comprovar a bastament al Twitter aquests últims mesos. La mateixa paraula cooficialitat, per exemple, que crea dos bàndols. Ara bé, quan en parles una mica amb gent sensata de l’altre bàndol, veus que les posicions són més properes que no pas la distància que crea l’etiqueta. Per això ens cal un debat seriós amb professionals, sense pedagogs intoxicadors que diuen que ja no hi ha debat i sense fantasmes ciclopis que tiren la pedra i amaguen la mà. Per exemple, l’Eduard Voltas, que després d’encendre el foc amb una sèrie d’articles oportunistes, sense aclarir res, sectaris, plens de demagògia i superioritat moral, va dir que es retirava perquè no tenia res més a aportar al debat. Quin crac. L’únic que hi va aportar és confusió, i evidentment no podia afegir-hi res més perquè el seu és un discurs polític que no passa el primer round davant algú que en sap (Junyent, Bibiloni, Pla Nualart, etc.).

Però, com tothom sap, a casa nostra, fora d’èpoques de veritable penúria econòmica, sempre hi ha hagut fantasma ciclopi, d’aquells que s’amaguen darrer la cortina i diuen a alguns oficialistes de bona fe i rigorosos: Espera’t, que a les 11 faré RT del teu article perquè els meus seguidors puguin llegir la teva resposta al López Bofill. Estic retirat, però hi sóc. El sectarisme i l’odi tenen prioritat.

El fantasma ciclopi també té la barra d’agrair a un col·lega pidolaire que li faci de paraigua davant el que creu que són envits contra ell, quan ningú s’hi refereix. No es pot tenir l’ego més desenvolupat, hehe.
El Voltas ja no fa cap comentari sobre els articles firmats per unioficialistes. Res. I com més es decanta la balança cap a la sensatesa, com més s’eixampla el marcador i com més queda en evidència el seu argumentari paternalista i mestretuiter, més buidor.

Bé, al final espero que s’imposarà el sentit comú; o sigui, que el català sigui necessari per viure a Catalunya (cosa que ara no passa, melindrets que afirmeu sense vergonya que el català ha millorat els últims 30 anys) i que el castellà deixi de ser una llengua imposada i esdevingui una part més del riquíssim patrimoni cultural dels catalans. En el fons, els dels dos bàndols pensem si fa o no fa el mateix. Els uns amb més bona fa que d’altres, alguns amb interessos i d’altres sense.

Ara falta que el debat s'ompli d'opinions de castellanoparlants per tancar el cercle i demostrar que la cohesió social , l'ascensor social, és la llengua catalana. Un sol poble.

m.



dijous, 3 d’octubre de 2013

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...