divendres, 20 de desembre de 2013

Ple extraordinari de Ribera d'Urgellet, pressupost 2014



Aquest migdia hem fet el ple extraordinari per votar el pressupost del 2014, que és de 823.584,59 euros. Avui, però, em ve de gust fer una excepció, que d'altra banda crec que és obligada si tenim en compte com ha anat el ple, i per primera vegada no parlaré en detall del que hem votat, al cap i a la fi el més important era el pressupost.

Avui parlaré d'actituds, de comportaments. D'actituds i comportaments de l'equip de CiU, que demostren que estan arribant al límit, que porten molt malament la nostra feina, que no suporten donar explicacions, informar, respondre preguntes, i que no tenen gaire educació.

L'alcalde Antoni Capdevila, tinc els meus dubtes que sàpiga de què va el pressupost, què és realment un pressupost, i que s'hagi mirat amb un mínim detall el pressupost de l'any que ve. Tot just començar ja ha volgut treure tota la importància al pressupost, dient que no cal capficar-s'hi gaire, que tampoc té tanta transcendència, que no cal que ens hi fixem tant. Increïble, però cert. Bé, en la legislatura anterior li recordo perfectament que va arribar a dir que el ple no era el lloc on debatre el pressupost. Sí, ho heu llegit bé.

Però qui més emprenyat, agressiu i maleducat estava avui amb el pressupost, i amb nosaltres, ha sigut el tinent d'alcalde Jesús Dòria. Ens ha tractat amb prepotència, superioritat i un menysteniment punyent (no ha sigut una novetat, però ha començat així de fort tan bon punt hem fet les primeres preguntes, se'l notava amb ganes de mossegar-nos amb ràbia). Interrompia tota l'estona, no acceptava a bones cap pregunta, ens alliçonava sobre què és un pressupost com si fóssim rucs... Després són ells, ells!, els que ens acusen de faltar-los al respecte. El que no suporten és que a vegades els fem comentaris amb segones, perquè no parem de tindre proves que d'ells no ens en podem fiar ni un pèl. No suporten que els rebatem. No suporten que ens prenguem algunes de les seves respostes amb una rialla, que és la millor manera d'aguantar unes maneres de fer intolerables en un ajuntament dels nostres dies. No suporten que vulguem informar-nos, no suporten que després ho expliquem. No ens suporten, i hi ha gent que ens diu que això és bo. Que aquestes actituds que demostra l'equip de CiU són l'evidència que comencen a no sentir-se tant a gust com ho havien estat fins a aquesta legislatura. Perquè malgrat tots els intents que fan per evitar-ho, comencem a tindre informació, comencem a aprendre per on van els trets, en comencem a saber.

I ells, que fa tants anys que hi són, ja han arribat a creure que l'ajuntament és casa seva, i que amb els diners de l'ajuntament poden fer el que volen. M'he tornat a enganxar amb l'alcalde pel tema de les seves despeses de telèfon, de gasoil... Que paguem tots sense que ell justifiqui mai res. I aquests de la seva corda que em troben pesada per insistir en aquest tema, que s'ho facin mirar, perquè el tema és molt greu i serà la seva creu, la creu de tots ells. Arribarà el dia que hauran d'anar pel carrer mirant a terra, perquè hauran sigut còmplices de permetre que amb els diners de tots es paguin despeses particulars de l'alcalde. Que no es pensin pas que la gent és cega, ni ruqueta, perquè de mica en mica es van obrint molts ulls. I en part és gràcies a ells, i a elles, a la seva tossuderia, a les seves maneres de fer més pròpies d'altres èpoques.

L'alcalde avui m'ha tornat a faltar al respecte i quan l'he replicat s'ha tornat a posar com una fúria, com un ogre, com una bèstia, cridant que ja estava fart que jo li faltés al respecte. Has començat tu, li he recordat. I crits, i crits. Llavors s'ha aixecat un bon col·lega que hi havia al públic i ha dit en veu alta unes veritats com punys. L'alcalde estava tan emprenyat i furiós que ha volgut suspendre la sessió deu minuts, però quan les dos persones que hi havia al públic han marxat, indignades pel tracte de l'equip de CiU cap a nosaltres, ha pretès continuar la sessió. Ah, li he dit, o sigui que esperaves que no hi hagués públic per continuar, no? I llavors, en plan rebequejada, diu: Doncs ara esperem els deu minuts! I n'hem estat tres o quatre en silenci. Tot plegat, deplorable.

Al final, quan ja el ple s'havia aixecat, intercanvis greus de paraules, i el que més gràcia em fa sempre és que ells ens acusin de faltar-los al respecte. Per què ho veuen i viuen així? Doncs és claríssim. No estaven acostumats a tindre una oposició que els qüestionés de veritat, que tingui iniciatives, que comenci a explicar què passa dins de l'ajuntament de Ribera d'Urgellet. I quan informar es fa de tan mala gana (això, quan s'informa), quan no agrada que la gent estigui al cas del que passa dins de l'ajuntament, quan no es donen explicacions clares i lògiques de situacions delicades, llavors tot peta, surt el caràcter real de cadascú, cauen les caretes i us veiem en tota la vostra esplendor.

Avui hi ha hagut algun moment que reconec que aquesta ràbia desbordada que ha exhibit el senyor Dòria m'ha descol·locat una mica, però ara, després de dos anys llargs ja a l'oposició d'un grup tan lamentable com el de CiU de Ribera d'Urgellet, em refaig molt de pressa. I la força que sentim és cada vegada més gran. Ens sentim valents, n'anem aprenent, anem creixent. Seguiu bramant i cridant. Ja sabeu què diu aquell refrany castellà: Ladran? Luego cabalgamos.

josefina



Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...