dilluns, 1 de desembre de 2014

Ple extraordinari de Ribera d'Urgellet: sense canvis

Aquest migdia hem tingut un ple extraordinari per aprovar un expedient de modificació de crèdit habitual en aquestes alçades d'any perquè hi ha hagut partides que s'han esgotat i es podien treure diners d'altres que anaven sobrades. Així s'han repartit uns 44.000 euros en despeses extres del pou de gel d'Arfa, el local social de Torà, el casal de Nadal, despeses diverses com advocats o el tió de l'escola, reparació de maquinària, i actuacions puntuals en carrers i camins, per exemple. Nosaltres ens hem abstingut, i remarcaré de manera significativa que ni l'alcalde ni cap dels regidors de CiU han sapigut donar explicacions del per què d'aquestes modificacions. Ha hagut de ser la secretària qui baixés a la planta de baix a buscar-ne la relació. ¿Podria ser que cap dels membres de la majoria sabés exactament de què anava aquest punt? Ja res m'estranyaria.

Al ple d'avui hi han passat 33 decrets d'alcaldia. Sí, 33. La gran majoria d'adjudicació d'obres que ara porten penjada l'etiqueta d'urgents i súper necessàries... bàsicament perquè estem a mig any de les eleccions. I malgrat que l'alcalde no ho suporta, hem demanat permís per "opinar" sobre alguns d'aquests decrets. Principalment per deixar constància que la urgència de la majoria de les obres correspon a criteris molt subjectius i que obeeixen, com ja els vam dir en plens anteriors, a raons estrictament electorals i partidistes seves. Està clar que després de 24 anys al poder adquireixes tal domini de la situació que a la força saps dominar el tempo amb què s'han de fer segons quines obres. D'aquí a un parell o tres de mesos tothom veurà que per exemple a Arfa s'ha endreçat la circulació del centre i que finalment s'acabaran les obres del pou de gel, que a Adrall s'han deixat ben arregladets uns quants camins i que al Pla haurem millorat l'accés nord i haurem rentat la cara a l'antic ajuntament.

De totes aquestes obres hem volgut deixar constància que ens resultaven com a mínim curioses unes petites coses: una, que totes s'han adjudicat a la mateixa empresa, malgrat que en algunes es comptava amb dos pressupostos més, i dos, que totes s'han adjudicat pel mateix preu exacte pel qual estaven pressupostades, ni un cèntim menys. Quines coses, eh?

L'altre gruix important de decrets eren d'adjudicació d'obres als pobles de Tost, en què s'han repartit ara a cuita corrent els 60.000 euros que ja ens ha ingressat Knauf per començar les obres de la guixera. Un cop més, hem hagut de lamentar que per decidir on s'invertien aquests diners no s'hagi fet una reunió amb tots els veïns per escoltar-ne les propostes.

A tot això, de part de l'equip de CiU no hi ha hagut ni una paraula de resposta ni de rèplica ni res. Passotisme absolut, com és habitual.

I a l'hora d'aprovar els pagaments, sobre els quals ens hem abstingut perquè no hem tingut temps material de consultar-ne les factures, he volgut preguntar sobre alguns d'ells a l'alcalde. Començava per un pagament de més de 3.000 euros per bancs que s'han posat al municipi i volíem saber on s'han posat. L'alcalde ha dit que s'aixecava la sessió. I quan la secretària ha tancat la gravadora, llavors ha sigut que l'Antoni Capdevila pensava contestar. Li he dit que si la sessió s'havia acabat nosaltres també marxàvem i ja no faríem més preguntes, perquè totes les que tenia previst fer formaven part de decrets i de pagaments que havien passat pel ple, i per tant al meu entendre formaven part de la sessió que ell ja havia donat per acabada. I he demanat que constés en acta que no havia volgut contestar. Ell s'ha aixecat emprenyat i abans d'abandonar la sala de plens li ha dit a la secretària que no ho fes constar en acta. Home, i tant que hi haurà de constar, si se't fa una pregunta ben bàsica i no et dóna la gana explicar-te.

Nada nuevo bajo el sol i qui dia passa, any empeny.

A començament de legislatura, després dels plens extraordinaris, en què no hi ha (perquè no ho volen) torn de precs i preguntes, un cop la secretària apagava la gravadora i marxava encara vam entrar al joc de fer preguntes. Però amb el temps, quan veus que tot queda en paper mullat o, encara pitjor, es manipula i es falta al respecte, n'aprens i veus que és molt millor no perdre el temps escoltant mitges veritats o mitges mentides que després no consten enlloc. Per això ja fa temps el nostre grup va decidir que després dels plens extraordinaris ja no posaríem més temes damunt la taula. I que parlar amb l'alcalde que tenim només val la pena si hi ha una gravadora al davant, o uns bons testimonis que escoltin bé què diu cadascú. Si no, és una pèrdua de temps i francament, el meu temps és massa valuós per perdre'l escoltant algú com l'Antoni Capdevila, per molt alcalde que sigui.

Al final, l'únic que han tornat a demostrar avui tant ell com els seus regidors-calladets-estem-més-macos, és aquest menyspreu absolut cap als plens, que no és res més que una falta de respecte cap a la institució que representem tots els que hem sigut elegits, i més enllà, una falta de respecte cap a tots els veïns del municipi. No voler contestar preguntes sobre temes que passen pel ple. Ja hi estem acostumats. Però ells van molt sobrats i deuen prou pensar que tenen la paella pel mànec.

Perquè el que la gent veurà seran els camins arreglats, els locals perfectes, les places endreçades, tot fantàstic. Si tot això es fa sense donar explicacions als pesats de l'oposició que sempre burxen i mai estan contents, què importa? A més, i això és molt greu, hi ha gent que quan es diu "això ho paga l'ajuntament", es pensen que ho paga l'alcalde de la seva butxaca, o que els diners que hi ha a l'ajuntament hi són gràcies a l'alcalde. Massa anys d'un alcalde tan controvertit fan que a dia d'avui hi hagi massa gent que no sàpiga què és l'ajuntament, ni quines són (i quines no són) les funcions d'un alcalde.

L'altre dia al tuiter hi voltava una gran frase de Plató que més o menys deia així: El desinterès per la política provoca que ens acabin governant els pitjors.

josefina


dijous, 20 de novembre de 2014

Plebiscitàries, senyors, plebiscitàries


Som molts els que diem que les eleccions que convocarà el president Mas per ben aviat volem que siguin plebiscitàries, però veient les posicions d’alguns és clar que no tothom té clar que un plebiscit és una “consulta que l’autoritat política fa a la voluntat popular sobre una qüestió d’interès general”.

Després de negar-nos el referèndum vinculant i les consultes del 9-N, l’única manera que hi ha perquè quedi clara l’opinió dels catalans sobre aquest tema d’interès general que és la independència és que els programes electorals dels partits que volen celebrar aquest referèndum encobert incloguin un únic punt: la declaració d’independència. (No pas la proclamació, seguint els arguments del professor Boix: declaració, estructures d’estat, negociació amb Espanya i la UE, proclamació.)

Aquests dies llegim opinions de tota mena: que si llista unitària, que si nom paraigua amb els partits separats (com les patètiques marques blanques que es fan servir a les eleccions municipals), que si punt programàtic en comú...

Jo sóc del parer que si ERC, CDC i CUP estan d’acord amb aquest plantejament plebiscitari, de fer unes eleccions que serveixin per construir un estat, oficial al cap d’un any, més o menys, el més lògic i sensat és que vagin junts a la cita electoral, precisament per demostrar que no han de ser unes eleccions normals, unes autonòmiques. (També penso que l’estat intentarà impugnar-les tant sí com no, perquè si van impugnar el botifarrèndum delnoanem separats.)

Hi ha gent contrària a la llista unitària que diu: “Posem aquest punt en comú i anem sols perquè el partit X vol posar la lluita contra la corrupció al programa electoral.” Ja hi som! Plebiscitàries, nois, plebiscitàries. Jo vull eleccions per fotre el camp d'Espanya, no per escollir un govern de dretes o d'esquerres.  


També n’hi ha que argumenten que “la CUP [o ERC] perdrà vots si va amb CDC”, i al revés. Doncs mira, que marxin, si no entenen de què va la cosa.

I després, els més sorprenents: “Fem llistes separades i després un govern de concentració.” ¿Això no és una manera d’enganyar els votants de la CUP o d’ERC, per exemple, que no volen anar amb CDC i que després veuran com aquests partits s’afegeixen a un executiu amb convergents, etc.?


Per què ens hem de complicar tant la vida? Per què no podem fer una llista unitària amb polítics de tots colors i representants de la societat civil que aquests anys han fet tanta feina per tirar endavant aquest somni? ¿No podem anat junts, crear pànic de veritat a Madrid, guanyar, construir un estat i convocar eleccions normals per barallar-nos d’una puta vegada pels problemes reals de la gent?

No voleu que salti el Duran? No voleu que es mullin els d’Iniciativa? Doncs fem unes plebiscitàries de debò, en què tothom es posicioni, amb un únic punt programàtic, perquè ho entengui tot el món.
Tot el que no sigui això és boira. I ja n’estic fins als collons, de tanta boira i tant partidisme.

Jo no votaré cap partit ni cap llista que desvirtuï el caràcter plebiscitari de les eleccions. La millor política social que podem oferir avui a Catalunya és la unió per acomiadar-nos d'Espanya. Prou d'eleccions autonomistes.

m.





"Cada partit, cada secta, ha organitzat la seva "columna". N'hi ha d'anarquistes, de socialistes, de nacionalistes (la d'Estat Català i la Pirinenca), de trotsquistes, de l'Esquerra i poster encara me'n deixo, totes catalanes i totes renyides a mort entre elles i formant entre totes, en comptes d'un Exèrcit, una olla inenarrable."

 

Cartes a Màrius Torres, de Joan Sales. Club Editor, Barcelona, 2007, p. 169-170. D'una carta escrita el 28 de febrer de 1937.



dimecres, 15 d’octubre de 2014

Ple ordinari de Ribera d'Urgellet: Quan a un ja tot se li'n refot...excepte els calers

Suposo jo que quan portes més de 23 en un càrrec, i sobretot si no tens una vocació abnegada per exercir-lo, arriba aquell moment en què ja tot t'importa tres tomates i actues per inèrcia, gairebé arrossegant-te. El que et puguin dir se te'n refot i estàs la mar de tranquil al veure que bé t'ho has muntat tots aquests anys. Aquesta és la sensació que tinc després del ple d'aquest migdia a Ribera d'Urgellet. A l'alcalde de CiU, Antoni Capdevila, tot se li'n refot, excepte una cosa: la seva butxaca. Perquè avui li hem tornat a demanar que recapaciti i rectifiqui i, que ara que l'Oficina Antifrau està investigant les seves dietes en combustible i telèfons des del 2007, deixi de cobrar-les cada mes del diner públic, com ho està fent des de més enllà del 2007 i tot. Doncs ni recapacitar ni rectificar (cap sorpresa, de fet). Les factures dels últims mesos demostren que segueix gastant com sempre: vora els 400 euros de mitjana mensual en gasoil i uns 200 euros mensuals en dos telèfons mòbils. Si hi sumem els 1.200 euros nets que li avança l'ajuntament cada mes en concepte de sou d'alcalde i que la Generalitat encara no ens ha abonat des que l'agost de l'any passat va decidir demanar-se el sou, sumen 2.000 euros. No està malament. I a més hem de tindre en compte els 500 euros mensuals que des de l'Ajuntament paguem a la Seguretat Social pel seu salari. Puc pensar que no rectifica perquè si ho fa seria admetre que fins ara no estava fent les coses bé. Però per mi és inconcebible que això pugui pesar més que el fet de ser conscient (perquè a la força ho ha de ser) que fa ús dels diners de tots nosaltres per cobrir unes despeses que no estan justificades enlloc. Això és molt greu, no?. I per tant és important que Antifrau hagi decidit investigar-ho. Avui li he recordat a l'alcalde que ell ens va negar l'accés a les factures de les seves dietes dels últims deu anys i que li vaig dir que més tard o més d'hora les acabaríem veient. Nosaltres de moment encara no les hem pogut veure però Antifrau, sí.

Avui tenia ganes que els regidors que formen part de la majoria donessin la seva opinió sobre aquest tema i així els ho he preguntat. Tinc el dubte, però, de si tots ells sabien que Antifrau ha obert aquesta investigació. I m'he quedat amb el dubte perquè, oh sorpresa, ningú ha dit res. No sé si perquè no saben què dir o si és que tenen ordres de l'alcalde de callar. De fet, he copiat literalment a la llibreta una frase que l'alcalde ha dit a la seva regidora d'Adrall, la Maria Majoral, quan discutia amb la meva companya Montse sobre unes obres en un carrer del poble. L'alcalde li ha deixat anar una frase que em sembla molt reveladora de la relació alcalde-regidors: "Si no tens coneixement de causa, no diguis res." És ben bé això. I més enllà d'aquest detall tan clarivident, em costa molt d'imaginar quin tipus de persona pots ser quan acceptes formar part d'un grup liderat per algú com el nostre alcalde.

Veient l'actitud que la majoria ha tingut davant el tema de les despeses en dietes injustificades de l'alcalde, els he convidat a fer una reflexió, que ja li he dit a l'alcalde que sé que no farà i que per una orella li entra i per l'altra li surt, com ha deixat ben evident amb les seves pobres i míseres respostes. Aquests dies, amb altra gent del Pla, estem fent la gigaenquesta. "¿¿La gigaquè??" Han dit uns quants, l'alcalde el primer. Resposta que m'ha vingut moooolt de gust de fer: "No m'estranya gens que no sàpigues què es, perquè no deixa de ser una demostració més que el procés de sobirania que estem fent a nivell de país, i el moment tan històric que estem vivint, a tu no t'importa gens. Com ho demostra que el dissabte que més de 800 alcaldes eren al palau de la Generalitat donant suport al president i cridant 'independència', tu vas preferir anar a una concentració de cotxes a l'aeroport. Però bé, no va ser cap sorpresa. Només cal recordar també el discurs que vas fer aquí mateix l'any passat quan va vindre la subdelegada a Lleida del govern espanyol." Patam. I resposta zero.

Torno a la gigaenquesta. Els explico que hi ha una pregunta en què es planteja per on ha de començar la regeneració democràtica quan siguem un país lliure. Que hi ha tres opcions: limitar els sous dels polítics i l'acumulació de càrrecs, acabar amb la corrupció amb més mesures de control, i exigir transparència a les administracions públiques per saber com es gasten els diners de tots. I els comento que m'ha semblat molt simptomàtic que gairebé totes les enquestes que he pogut fer jo han marcat aquesta tercera opció. TRANSPARÈNCIA. I que això els hauria de fer reflexionar perquè estic segura que la gent demana transparència a la Generalitat però també a la seva administració més propera: l'ajuntament. Evidentment, tampoc hi ha hagut cap comentari que calgui ressenyar per part de l'alcalde ni de cap regidor de CiU. Això sí, després a l'esquena tots són molt valents i maldiuen i malparlen i critiquen. Però allà davant tots callats com ja sabeu qui.

Això m'ha portat a un altre tema: els he fet veure que en tres anys i mig de legislatura no hi ha hagut gairebé cap ple en què ells, de voluntat pròpia, hagin informat de res a la resta del plenari. Que més enllà del que figura a l'ordre del dia, les informacions d'altres temes que ells han donat al ple han sigut perquè nosaltres aprofitem el torn de precs i preguntes dels plens ordinaris (cada tres mesos) per preguntar. Però ells mai han vist la necessitat ni han considerat que tinguin cap deure d'explicar res. Així com hi ha ajuntaments que sempre tenen a l'ordre del dia un punt que diu una cosa així com 'informes de l'alcaldia', la majoria de CiU de Ribera d'Urgellet segur que ni tan sols s'ho ha plantejat mai. Per això els he preguntat: ¿"Per vosaltres què és, el ple?" Tampoc ha contestat ningú. L'alcalde ha mig dit alguna cosa que de tan pobra que ha sigut ja ni l'he retingut, i un altre cop tots callats i mirant cap a una altra banda. Una falta de respecte cap a tots els ciutadans. Perquè el plenari, tant d'un ajuntament com de qualsevol altre organisme públic, és l'òrgan de participació més important. El ple és el resultat de la voluntat del municipi, i amb aquesta actitud ells demostren que no tenen cap consideració ja no només cap a nosaltres (que ja hi estem acostumats i penso que ens hi estem sobreposant amb prou dignitat) sinó també cap als que els han votat a ells. És clar que a vegades em plantejo que això no els deu importar ni a ells, ni a alguns dels seus votants tampoc.

Hem posat de nou sobre la taula les contradiccions que envolten el nostre alcalde quan parla sobre l'aeroport. L'últim ple ordinari, al juliol, el vam acabar amb ell acusant-me de mentidera i assegurant que mai s'havia fet cap foto amb ningú de l'Aeroclub de Sabadell. Ja quan vaig resumir aquell ple vaig il·lustrar-lo amb la dita foto, que l'endemà l'alcalde tenia damunt de la seva taula perquè no em va costar gens de tornar-la a trobar. Avui la portava al telèfon però ningú ha demanat per veure-la, però a més hi portava l'extracte d'una notícia del novembre del 2013 al Periódico de Catalunya en què el nostre alcalde cantava les meravelles i les satisfaccions que l'obertura de l'aeroport reportaria al municipi. Uns cinc mesos després, el mateix alcalde firmava unes al·legacions duríssimes i contràries al pla director de l'aeroport. Sensacional. Ha tingut la cara de dir que en cinc mesos el projecte de l'aeroport havia canviat radicalment, quan em sembla recordar que al pla director es parlava d'un aeroport amb vocació comercial, no només esportiva. I més contradiccions: primer ha negat que hi hagués cap proposta de conveni urbanístic per part de la Generalitat, després ha resultat que sí que hi ha un conveni però que no ha entrat a l'ajuntament pels canals habituals sinó de manera particular a l'alcalde, després que aquest conveni no s'havia de signar... per acabar admetent que ell no el vol signar. Un cacau descomunal que només fa que confondre, que és el pitjor que pot fer algú que té responsabilitat pública. Explicacions pot clares, dubtes mal dissimulats, embolics molt reveladors... La veritat és que al final acaba sent tot un espectacle de despropòsits.

Hem tractat altres temes (un cop més, evidencio la falta de respecte que tant l'alcalde com la regidora d'Adrall mostren cap a la meva companya Montse cada cop que parla) però l'últim també em sembla tan clarificador de tot plegat que crec que s'ha d'explicar. Tornant a la notícia del Periódico d'encara no fa un any, l'article definia el Toni com a "piloto en excedencia y asesor de la Diputación (de Lleida)".

Pregunto: ¿Ets assessor de la Diputació?
Respon: Ara no, en vaig ser un temps.
Preguntes alternades de la Montse i jo: ¿I en què assessoraves?
Respon alcalde: (.......) A vegades et criden (.....)
Preguntes: ¿Però per què, en quins temes?
Respon: (.......) No sé, en el que et demanen (........)
Pregunto: ¿Era un assessorament retribuït?
Respon: ¿Com dius?
Pregunto: Si era retribuït, si cobraves.
Respon: En principi.... no....
Pregunto: Suposo doncs que ni en principi ni en final, no?
Respon: .... No, no.....

I llavors, volent-nos atacar, ens diu que preguntem a l'alcaldesa de Vilanova de l'Aguda, d'ERC, què fan els assessors de la Diputació. Contratac fàcil: Esquerra té assessors com en tenen tots els partits i com Convergència et devia tindre a tu, segons dius. Sense rèplica.

Ospes, tinc la sensació que avui hi ha hagut algun moment que la Montse i jo semblàvem fiscals i l'alcalde l'acusat d'alguna cosa. Que fort, mareta, que fort...

josefina

dimarts, 14 d’octubre de 2014

Seny i maduresa


Ningú va dir que el camí cap a la independència seria fàcil, ràpid i alegre. Al contrari. Tortes, pujades, baixades, rocs al mig del camí, travetes del company del costat, boires que no ens en deixen veure el final... Fa uns anys, recordareu que per segons qui no érem una societat prou madura per encarar un procés històric com el que estem vivint. En menys de cinc anys ens hem fet grans de cop, hem demostrat de què som capaços i hem empès els nostres polítics a emprendre una marxa que ja no té aturador perquè nosaltres sabem perfectament on anem.

El Mas va dir i repetir que volia fer una consulta legal. Per això molts (vull creure que sí, que hem sigut molts) no vam tindre mai clar que el 9 de novembre es votaria de la manera com s'havia plantejat. L'únic moment que vaig dubtar va ser fa uns deu dies amb aquella posada en escena de tots els grups pro consulta al palau de la Generalitat. Però l'antipàtic de l'Homs aviat es va encarregar de recordar-me que calia tocar de peus a terra. Crec que el president fins ara ho ha fet bé. Ell va dir que ho volia fer bé i ho està fent bé. I això al final és el que comptarà. Si Espanya ens prohibeix fer la consulta segons la nostra llei i el nostre decret, no la fem. I tot el món ha pogut veure que Madrid ens ha prohibit votar. Però tot i això el president fa cas de la gent, com ho fa des de l'11 de setembre del 2012, i com ho ha fet ara, acceptant el repte que li va llençar la Carme Forcadell, fent de portaveu de milions de catalans (i aquí sí que podem parlar de milions, no com la Camacho quan parla dels socis del Barça) reclamant-li que posés les urnes. El 9 de novembre hi haurà urnes. Les posarà el nostre govern i podrem anar a votar. Serà un altre pas més, no el definitiu, però un dels esglaons que més ens acostarà al nostre objectiu.

Ignorem d'una vegada el que diuen aquells que ens volen veure emprenyats, plorant i rabiosos. Ara més que mai sabem qui som, quants som i cap a on volem anar. Fins i tot pot arribar el moment que aquest procés el portem només els ciutadans i el govern, i se'n vagin desmarcant tots els partits. Jo he esperat durant mesos el gran pacte entre Convergència i Esquerra. Aquest pacte que ja esperava abans del primer tripartit, i abans del segon, i potser sempre. Un pacte real que no arriba mai. I ja no sé què pensar. Això és el que em provoca més fastigueig i frustració. Els partits i els seus interessos foscos. No em desanima que no hi hagi una consulta legal el 9 de novembre. Em decep moltíssim comprovar que no hi ha cap partit, cap, que alci la mirada, l'ampliï, i treballi de veritat pel país en un moment decisiu de la història. A hores d'ara, qui més confiança em mereix és el president (no pas Convergència) i la CUP, perquè el David Fernàndez i el Quim Arrufat em semblen els més coherents i honestos.

De totes maneres, vull confiar que els propers dies hi haurà reunions entre el Mas i el Junqueras i la situació es reconduirà. La meva opinió és que Esquerra s'ha obsessionat massa amb una consulta que a la força havia de saber que no es faria a la nostra manera, i que en aquesta obsessió hem perdut un temps valuós en la construcció d'un gran projecte que il·lusionés i enfortís les esperances de molts de nosaltres. No hi ha res perdut i seguim escalant. De rocs en trobarem molts, però ja ho sabíem. La pujada potser serà cada cop més dreta, i només si ens posem tots a empènyer en la mateixa direcció podrem arribar al cim.

Jo ara ja he arribat a un grau de maduresa tal (noti's l'humor) que se me'n refot si a les properes eleccions aniran junts aquest i aquell, o si van tots separats i com més millor. Els programes hauran de ser clars a la força perquè les ambigüitats i la falta de definició ja han passat de moda. Nosaltres votarem i a Espanya tremolaran. Personalment seguiré confiant en una llista unitària a favor de la independència, però si al final no hi és em cabrejaré durant cinc o deu minuts com em va passar ahir a la nit o com m'ha passat aquest dematí quan el Marc m'ha trucat per explicar-me què havia dit el Mas, i després seguiré endavant perquè dubto molt que al punt que hem arribat, ningú, i encara menys els nostres polítics, tingui la gosadia de dir-nos que cal fer marxa enrere. O sigui que... continuem amb el cap ben alt, que anem pel bon camí. I seguim confiant en el president Mas, que em sembla l'únic polític que té clar què hem de fer.

josefina


dissabte, 6 de setembre de 2014

El cas Pujol (i més)

El cas Pujol m'ha deixat perplexa, en tots els sentits. Ara faré un escrit que ja sé d'avançada que algú rabiós el tergiversarà i el manipularà i fins i tot m'acusarà de veure bé la corrupció però en el fons m'és igual. A mesura que em vaig fent gran cada cop m'importa menys què diu de mi segons qui perquè cada vegada em conec més bé i intento estar en pau amb mi mateixa.

El cas Pujol m'ha deixat perplexa personalment perquè quan va fer públic el comunicat no em vaig escandalitzar. I això, veient el daltabaix i l'escàndol que es va generar de seguida, em va preocupar. Què passa, Josefina? Tu que eres tan pujolista? Com és que no t'estàs estirant els cabells, i no plores pels racons, i no uses el nom de Déu en va? Doncs no. Més aviat vaig viure la situació com si no em vingués de nou, per desgràcia he arribat a aquell punt en què estic convençuda que gairebé tothom que arriba al poder i s'hi està tants anys, en fa de dolentes. Que el poder corromp per naturalesa (a qui es vol deixar corrompre, està clar). I a més, sóc de la gent convençuda que de casos Pujol n'hi ha a totes bandes, a tots els partits, a dalt i a baix, a totes les administracions, i que si el Pujol mai s'hagués proclamat partidari de la independència, res d'això s'hauria sabut. Per tant, sí, d'acord, el Pujol tenia diners a Andorra i segur que no eren de cap herència i no entenc de cap manera com és que va badar i no els va treure quan així li ho van aconsellar, però en pocs anys han passat tantes coses que per mi el Pujol ja forma part del passat. Vull pensar que la nostra generació (els que rondem els 40) ja tenim superat el pujolisme i que aquest escàndol no ens ha d'afectar per a res en el que volem fer avui i demà.

El Pujol es va creure l'amo de Catalunya (i a molts ja ens estava bé que fos així per tots els valors que en aquell moment desprenia) i els seus fills ho van aprofitar. 23 anys donen per molt. No puc estalviar de cap manera fer un paral·lelisme amb el que tenim al nostre municipi: gairebé 24 anys d'un alcalde que també creu que el municipi és seu i de ningú més, i que ha fet i ha desfet com ha volgut, enmig de trames fosques i de denúncies que sempre, misteriosament, han acabat en no-res. Aviat, n'estic segura, en desvetllarem el misteri, que per cert també té algun punt de relació amb la família Pujol-Ferrusola. Sempre s'ha dit que darrere del nostre alcalde hi havia el clan Pujol i que li feia de "padrina" la Marta. Fins i tot ell se n'ha vantat més d'un cop i aquestes setmanes explica a qui el vol escoltar que ell ja l'havia avisat, el Pujol, que els negocis dels fills li passarien factura. No desvetllo res que ningú de per aquí dalt no sàpiga.

El cas Pujol m'ha deixat perplexa però això no vol dir que no m'hagi sabut greu, i molt. Però demano el mateix tracte per a tots els que tenen fortunes d'orígens incerts en paradisos fiscals. A mi ja no m'enganyen. Pujol no és l'únic però s'hi agafen amb totes les forces per mirar de fer mal. El cas ha deixat tocada molta gent, sobretot gent gran, però jo ho veig com un final d'etapa, d'una llarga etapa. Pujol ha fet molt per Catalunya i això és indiscutible, incontestable. Li van sobrar els últims anys de president però els tripartits que el van seguir també és indubtable que no van acabar amb l'ombra de corrupció i d'amiguisme que ja s'havia estès durant el pujolisme. Al contrari, l'ombra es va fer encara més ampla i més allargada. Però ara estem en un moment nou, en un escenari radicalment diferent i segur que inesperat per molts fa només cinc anys. I només tenim una opció: anar endavant sense mirar gaire enrere. El Pujol i el pujolisme, i aquells 23 anys, ja ens queden lluny, són una etapa superada. El país s'ha fet gran, som més madurs i no ens conformem només amb bones paraules.

Tampoc he acabat d'entendre del tot aquestes presses a Convergència per matar el pare. Són temps difícils per CDC i no sembla que els dirigents actuals (president Mas al marge) tinguin gaire clar cap on tirar. Amb la seva aposta personal i la vinculació de la seva carrera política al procés sobiranista, Artur Mas ja ha superat Convergència, ja està més enllà del partit. Convergència potser ser n'anirà en orris però Mas sempre serà el president que més lluny ens haurà dut. Jo confio en Mas però no confio en Convergència. I no sé si hi ha alguna cosa d'això en les poques ganes que Esquerra demostra tindre d'entrar al govern. Ja fa temps que espero que Esquerra faci el pas i es posi al cent per cent al costat del president. I no sé per quin motiu penso que si a dia d'avui encara no ho ha fet és perquè hi ha alguna cosa que ho impedeix, i que no necessàriament és de part d'Esquerra.

Una cosa no em fa gràcia: m'imagino que dins de Convergència cada dia que passa hi creix l'odi, la ràbia i les ànsies de revenja per tot plegat. Cap a Esquerra perquè segons ells els deixen sols aguantant les bofetades en un moment crucial, i cap al país en general perquè les enquestes no els pinten gaire bé, just quan han decidit sortir de l'armari i mostrar-se oficialment independentistes. Hi ha molta gent que té moltes ganes a Convergència, es va veure amb el tripartit. És un peix que es mossega la cua i aquesta història ja fa massa anys que dura. Fins el dia que Convergència i Esquerra no es posin a treballar junts, sense recels ni desconfiances, amb les veritats per davant i oblidant el passat, el país no avançarà com es mereix i com avui ho demana.

Jo no he sigut mai una partidària absoluta de Convergència, però tinc una part d'ànima convergent que encara es va accentuar més els anys del tripartit i que, encara que em rebenti sobretot municipalment parlant, sé que mai perdré del tot. És complicat explicar-ho però és com si Convergència hagi de formar part sempre de la família... en part perquè un cert lligam familiar el tinc, amb la Ferrusola. Poques vegades ho he comentat perquè de fet només ens hem vist un cop, deu fer nou o deu anys, en una festa que ella mateixa va organitzar a la casa pairal dels Lladós a Farrera i on ens vam aplegar un centenar de descendents de cal Manresà. Ara que les coses van mal dades, hi ha hagut força gent que m'ha dit: "sobretot no ho comentis a ningú, ara, que ets parenta de la Ferrusola." I se m'ha fet estrany perquè a casa nostra, ni mai ho hem fet servir per a res ni ens ha servit de res, això de ser parents de la Ferrusola, bàsicament perquè no hem tingut mai cap contacte. Fa pocs dies una parenta em deia que no havia de ser gaire crítica amb el Pujol i amb la Ferrusola per allò de "la família és la família" i em va fer riure molt. Avui m'agradaria tornar un dia a cal Manresà, seure cara a cara amb la Marta Ferrusola Lladós i parlar de moltes coses. I a Convergència i als convergents els demanaria humilitat i generositat reals, no impostades.

Però ara el més important pel nostre país és el present i el futur. El passat no s'ha d'oblidar mai però primer hem de tindre clar què som, i així poder mirar el passat amb raonaments justos i equànims, sense ràbia ni ànim de revenja però, això sí, mesurant tothom amb el mateix regle.

josefina

dijous, 31 de juliol de 2014

Ple extraordinari de Ribera d'Urgellet: Gastem, gastem!

Quinze dies després del ple ordinari que toca fer al juliol, aquest migdia hem tingut un ple extraordinari per votar un tema molt important: una modificació de crèdit finançat amb romanent líquid de tresoreria, és a dir, fer servir diners que no estaven al pressupost però que tenim al banc.

I per portar al ple un tema tan important i que pot tindre molta transcendència, la convocatòria s'ha fet amb només un dia d'antelació, de manera que el grup de l'oposició ni ens hem pogut reunir, ni n'hem pogut parlar (tenint en compte les dates, hi ha molta gent de vacances), i de pressa i corrents hem hagut de buscar ajuda per entendre què ens proposava avui l'equip de govern de CiU. Cosa que he demanat que constés en acta.

Avui l'equip de CiU, format per l'alcalde Antoni Capdevila i els regidors Jesús Dòria, Josep Maria Ribes i Maria Majoral, amb l'assistència i per tant la complicitat dels representants de l'alcalde Rosa Majoral i Tomàs Farré, ha aprovat fer servir diners del banc per un seguit d'obres que cal fer abans del 31 de desembre d'aquest any i que compten amb un informe de la secretària-interventora que no pot ser més clar. Amb el que avui ha aprovat l'equip de CiU, que ha comptat novament amb l'assessorament d'EFIAL com així ho ha confirmat l'alcalde, NO ES COMPLEIX AMB L'OBJECTIU D'ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA, i NO ES COMPLEIX la regla de la despesa (les majúscules també existeixen a l'informe de la secretària). Fins i tot abans d'entrar en el debat d'aquest punt, la secretària ha volgut que constés en acta el seu toc d'alerta, i ha avisat que el proper any ens podem veure abocats a fer un Pla d'estabilitat financera que caldrà passar a Hisenda i que serà puntualment controlat cada tres mesos. L'alcalde s'ha volgut fer el fatxenda i ha dit que això no passarà. La pregunta, evidentment, era clara: "Toni, ¿tu pots assegurar a dia d'avui que no s'incomplirà la llei d'estabilitat pressupostària?" La resposta no podia ser una altra: "No ho puc assegurar." Doncs ja està tot dit. I el que diu la secretària a l'informe és claríssim.

L'alcalde ha presentat un informe dient que hi ha un seguit d'obres que no podem esperar a fer el 2015. Són les següents:
-Construcció de nou dipòsit d'aigua potable per Adrall i les masies de la Parròquia (49.997,47 euros).
-Honoraris tècnics per aquesta obra: (1.210 euros).
-Abastament d'aigua a Montan de Tost (16.617,29 euros).
-Accés al nucli urbà del Pla per la Coromina (49.990 euros).
-Honoraris d'aquesta obra (1.210 euros)
-Ordenació circulatòria al centre d'Arfa (11.000 euros).
-Construcció aparcament dissuassori d'Arfa (12.000 euros).
-Acabats i museografia del pou de gel d'Arfa (13.000 euros).
-Arranjament antic ajuntament (per ells, local social) del Pla (26.258,85 euros).
-Arranjament camins antics a Adrall (20.550,25 euros).
-Honoraris tècnics per aquesta obra (400 euros).

Els honoraris tècnics solen correspondre a l'informe que fa l'arquitecte municipal i alcalde d'Organyà, Antoni Fiol.

Hem preguntat per la urgència d'aquestes obres, deixant clar que els temes d'abastament d'aigua sempre han de ser prioritaris, i deixant clar també que no estem en contra d'aquestes obres, sinó que dubtem que realment sigui imprescindible i urgent fer-les abans d'acabar l'any, comprometent així l'estabilitat pressupostària de l'ajuntament. Amb les explicacions de l'alcalde i del tinent d'alcalde Jesús Dòria, no podem pas veure clarament on és la urgència de la majoria de les obres. I hem fet notar diverses consideracions:

Una: hi ha dos obres amb un pressupost que s'acosta "perillosament" als 50.000 euros, xifra a partir de la qual caldria fer un concurs per adjudicar l'obra. Com que es queden al llindar dels 50.000 l'alcalde les podrà adjudicar per decret i santes pasqües.

Dos: l'accés al nucli urbà del Pla per la Coromina és una obra per a la qual es va demanar subvenció al Pla d'Obres i Serveis (PUOSC) que tot just ara la Generalitat ha anunciat que queda derogat perquè no hi ha cèntims. Dada curiosa: el primer pressupost d'aquesta obra, quan la vam presentar pel PUOSC, era de 59.619 euros, i els honoraris per a l'arquitecte redactor del projecte eren 4.000 euros. Ah caram, ¿com és que ara el pressupost és 10.000 euros inferior i l'arquitecte passa de cobrar 4.000 a 1.210 euros? Resposta molt poc clara: l'alcalde ha volgut fer creure que qui determina com ha de ser aquesta obra és Carreteres, i que hi haurà un pujador i un baixador, i pel pujador actual no hi podran passar dos cotxes a la vegada com estava previst. Això és el que ha fet rebaixar el pressupost. Com grinyola...

Tres: amb el tema de la reforma de l'antic ajuntament (definit en aquesta modificació de crèdit com a local social) he demanat que deixi de confondre la gent. Al Pla hi ha un local social, que és l'antiga escola, que no és on ara invertirem més de 26.000 euros. Aquests els invertirem a l'antic ajuntament, un local també municipal on es fan dos actes popular a l'any (sopar de Sant Tirs i dinar de Carnaval) però que no està clar en cap lloc quin ús i quina finalitat se li ha de donar la resta de l'any (només ho tenen clar els que en disposen quan volen), i tampoc és evident que al poble puguem mantindre a curt ni a mitjà termini dos locals socials. ¿Hi deu haver gaires pobles d'encara no 400 habitants que tinguin dos locals socials?

He preguntat a l'alcalde si complim amb el que determina la Disposició sisena de la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera (penseu que en 24 hores he fet un curset acceleradíssim d'un tema que em resulta molt antipàtic). Ha contestat que no ho podia assegurar.

I he fet notar que hi ha un grup d'obres que ara pagarem amb romanent (concretament totes les del Pla i totes les d'Arfa), que no estan incloses en un reial decret llei del govern espanyol on s'estableix clarament quines obres poden ser finançades amb romanent de tresoreria. Doncs les del Pla i d'Arfa, que corresponen als grups de programes 169, 333 i 337, no apareixen al llistat del Reial Decret Llei 2/2014. ¿Per què s'inclouen doncs en aquesta modificació de crèdit? La resposta de l'alcalde ens donarà molt joc: "Efial ens va dir que encara que no hi surtin, si són urgents i necessàries es poden pagar amb romanent." Ui, ui, ui...

Total, que al final l'equip de CiU ha votat a favor d'aquesta modificació de crèdit malgrat l'avís, tant oral com escrit, de la secretària. El nostre grup hi ha votat en contra.

L'única urgència i necessitat de fer aquestes obres abans d'acabar l'any és per motius electorals i polítics. I perquè considera l'equip de CiU que els diners que hi ha al banc són seus, no de tots, i no deuen voler que si a les pròximes eleccions perden (difícil), o no es poden presentar (recalco aquesta frase: no poder-se presentar, que no és el mateix que no voler-se presentar), doncs no deuen voler que els que vinguin al seu darrere trobin gaires diners a la caixa.

Bé, han pres una decisió molt arriscada de la qual ells, l'equip de CiU, en són els únics responsables. I com els he dit a l'acabar, i tots han callat sense replicar, si el 2015, o el 2016, o el 2017... l'ajuntament es troba amb una situació d'emergència econòmica per qualsevol contratemps que hi pugui haver, i s'hagi de lamentar el que ells han votat avui, espero que algú els en demani responsabilitats personals.

Als pagaments, hem trobat nova factura d'Efial, ja és la tercera, de gairebé 500 euros.

El resum del ple per part meva ja està fet. Ara voldria fer un parell de consideracions:

1. Està clar que al final, el que la gent del municipi veurà és que abans d'acabar l'any es faran obres a tot arreu i mira que bé que ho fan el Toni i companyia, sobretot que no pleguin mai, que sort en tenim. Però cada vegada hi ha més persones que volen saber què hi ha al darrere, per què es fa això o allò altre, què es cou a l'ajuntament. I les coses s'han d'explicar i també s'han de voler saber, perquè és el nostre ajuntament, són els nostres diners. Repeteixo: els nostres diners.

2. Sens dubte una de les millors experiències que estic tenint en els tres anys que porto de regidora és la de comprovar que, malgrat ser regidors independents, tenim al darrere un partit, ERC, que ens està ajudant en tot i en cada moment que ho necessitem. No són dates fàcils per resoldre dubtes de pressa i corrent, per fer entendre a gent inexperta com jo conceptes complicats amb explicacions immediates... Però tot i ser 30 de juliol, a l'altra banda dels correus i del telèfon, la gent d'ERC ahir em van donar des de Barcelona un cop de mà dels que s'agraeixen i es recorden. Personalment per mi, que amb el que tenim aquí a Ribera d'Urgellet a vegades es pot tindre la sensació d'estar sol i desemparat, aquest suport i aquesta ajuda continuada i eficient, és un gran estímul, una gran empenta, et fan tindre més seguretat i confiança en el que fas i dius als plens. I això és sensacional. Gràcies, Esquerra.

josefina

dimecres, 30 de juliol de 2014

Carta al director del 'Segre'

Aquest dimecres, 30 de juliol, el diari Segre ens publica com a destacada aquesta carta al director:


Senyor director,

El grup d’ERC de Ribera d’Urgellet es veu en l’obligació de replicar les declaracions que l’alcalde Antoni Capdevila (CiU) va fer tant en la vostra edició del dia 22 passat, com les que ha fet aquest dimarts, dia 29. Per a nosaltres és inadmissible i intolerable que Capdevila tergiversi la realitat de manera tan escandalosa i que les seves opinions quedin sense contesta. En una setmana exacta n’hem tingut dos mostres ben evidents a través del seu diari.

El dia 22, Capdevila va dir sense cap mena de pudor que acordarà amb els veïns de Tost en quines obres s’invertiran els 60.000 euros que l’Ajuntament ha d’ingressar de Knauf quan aquesta empresa obri la guixera. No és creïble. I no ho és perquè al llarg dels anys que han durat els tràmits, des del nostre grup hem demanat en nombroses ocasions (amb moció al ple inclosa) que es tingués en compte l’opinió dels veïns de la vall de Tost a l’hora de demanar contrapartides de la guixera, i l’equip de CiU sempre s’hi ha negat i va votar en contra de la moció. Ara que ja no hi ha res a negociar i que mai ha fet cap reunió pública amb els veïns afectats ¿com té l’alcalde la poca vergonya de dir que ara sí que comptarà amb la seva opinió? Aquests són els fets. La seva paraula no hi té res a fer.

En l’edició del dia 29, Capdevila se supera i, al marge de vendre una notícia a la seva manera, és a dir, falsejant-la, s’erigeix com a gran defensor de la dona, quan només cal assistir als plens de Ribera d’Urgellet per adonar-se de qui és el masclista. L’alcalde demostra, a més, que no està gaire al dia de la trobada de solters, i deixa ben patent que l’únic que el va moure a contactar amb el seu mitjà va ser intentar fer mal al restaurant que regenta la regidora d’ERC Montse Ramon d’Adrall, que acollirà els àpats de la trobada. ¿Des de quan un alcalde té entre les seves funcions impedir que un grup de gent pugui trobar-se en un restaurant? Deu ser normal que després de 23 anys al càrrec es perdi el món de vista. A més, els que coneixem i hem d’aguantar l’alcalde Capdevila, no podem deixar que se’ns escapi una rialla quan denuncia “la filosofia totalment masclista” de la trobada, i que consideri que aquesta és “una falta de respecte” cap a les dones, quan ell no és precisament un exemple d’home que tracti les dones d’igual a igual. La realitat sempre supera la ficció. I en aquest cas, la realitat sobre qui és Antoni Capdevila se sobreposa fàcilment a la imatge que pretén vendre d’ell mateix.

En resum, ja n’hi ha prou de prendre el pèl.

Josefina Lladós Torrent
Portaveu del grup d’ERC de Ribera d’Urgellet

dimecres, 16 de juliol de 2014

Ple ordinari de Ribera d'Urgellet: quan la mentidera sóc jo

Aquest migdia ha tocat ple ordinari, amb un grapat de temes d'aquells que és evident que a l'alcalde Antoni Capdevila (CiU) no li agrada gens que es toquin perquè avui ha quedat clar, un cop més, que no té respostes per a les qüestions més controvertides que tenim a l'ajuntament, i que per desgràcia són moltes. És curiós perquè hem arribat ja a un punt, després de tres anys de legislatura, que no pots estar segur que res del que estigui fent l'equip de govern sigui clar. La desconfiança cap a ells i cap al que fan, que ja al començar el mandat era considerable, ara ja és total. Perquè encara que a vegades amb algun tema determinat penses "va, això potser s'està fent bé, donem un vot de confiança", en poc temps ens adonem que no, que amb aquesta gent que ens mana a Ribera d'Urgellet no hi ha fiat de res, que preguntis pel tema que preguntis, en tots els projectes importants hi ha coses fosques, estranyes, anormals. I els primers que no saben contestar les preguntes que els posem als plens, són ells. Avui n'hem tingut unes quantes mostres:

Planta de biomassa d'Adrall: Encara amb un contenciós pel mig i una querella criminal que manté imputats tots els membres de l'equip de govern, més secretària, més arquitecte, ens apareix a l'ordre del dia un decret d'alcaldia, que també s'ha votat com a proposta d'acord, rectificant una errada que per nosaltres és importantíssima! Perquè l'Ajuntament ha reconegut que el dia que es van valorar les tres ofertes que es van presentar al concurs per la planta (nota: recordem que a l'inici del projecte no es volia fer ni concurs! Ja estava emparaulada la planta de biomassa amb les empreses SICE i Crux sense necessitat de cap mena de tràmits), doncs aquell dia, en què de fet va començar la polèmica forta, resultes que l'oferta de l'empresa que va guanyar va ser valorada amb IVA, i la de l'empresa que va quedar segona i que ho ha portat a la justícia, es va valorar sense IVA. No estaven en igualtat de condicions. I això l'ajuntament ho ha reconegut i rectificat aquest mes de maig, i ha passat pel ple ordinari del juliol. Avui li hem preguntat a l'alcalde què suposava aquesta rectificació i la seva resposta ha estat gloriosa: "L'advocat ens va aconsellar que ho féssim però no sé per quin motiu." Evidentment, això no ens cola. Resultarà ara que l'alcalde fa tot el que li diu un advocat sense preguntar-se per què? Està clar que no. Ell ho sap perfectament, perquè s'ha fet això i què significa fer això. Però no ho vol explicar al ple, on hauria de donar totes les explicacions que se li demanen per respecte a tots els veïns del municipi. Però no, ell no ho creu necessari i es pensa que ens traguem les bestieses que diu en cada ple. Doncs no. I a més, un altre cop la tàctica típica dels de l'equip de govern, que, per separat, sempre s'espolsen les puces de sobre, cap d'ells té responsabilitat de cap mal, tot és culpa de l'arquitecte, de l'advocat, de la secretària, o de l'alcalde o del regidor de torn segons el cas. Mai ningú assumeix culpa de res quan en realitat tots els que formen part d'aquest equip són còmplices i corresponsables del que està passant, i més tard o més d'hora tot això els passarà factura. Admetent que hi va haver una errada en la valoració de les ofertes, ¿no tindria més sentit anul·lar tot el procés i tornar-lo a començar, si és que de veritat algun cop hi ha hagut voluntat real de fer una planta de biomassa? (Encara recordo titulars de l'alcalde a la premsa dient que a començament del 2012 tindríem una planta de biomassa a Adrall que donaria feina a cent persones. Ai senyor...).

Sou de l'alcalde i dietes: Per segon any consecutiu, l'alcalde Antoni Capdevila s'acull a la convocatòria de la Generalitat per tindre un sou al cap del mes, d'uns 1.200 euros nets, i que per ara i des de fa un any just li estem avançant des de l'Ajuntament perquè la Generalitat encara no ho ha abonat. L'any passat ens vam abstindre pels motius que ja vam explicar al seu moment, i aquest any hi hem votat en contra. Per què? Doncs perquè li hem preguntat a l'alcalde si tenia intenció de deixar de fer servir els diners de tots per pagar les seves despeses de gasoil particulars i no justificades, si tenia intenció de deixar de presentar les factures a l'engrós, que cada mes ascendeixen a 430-450 euros de mitjana (més les factures de dos mòbils cada mes), si tenia intenció, en definitiva, de deixar de posar la mà en la butxaca dels diners de tots per pagar-se despeses privades. Aquí ha saltat fet una fúria i m'ha dit: "Alerta amb el que dius que sempre estàs al límit de la injúria i de l'insult i m'estàs insultat." Però com que és la realitat, encara li ho he tornat a repetir: "Sí Toni, estàs posant la mà a la butxaca dels diners de tots per pagar-te despeses particulars, i ja ho hem explicat a qui creiem que ho ha de saber." I com que ha dit que no s'ho havia plantejat, que ja ho parlaria amb el seu grup (ha, ha, ha!!), hem votat en contra.

EFIAL: Ui com es notaven les ganes de l'alcalde de passar per alt aquest tema... Fa unes setmanes, quan va petar tot l'escàndol de Torredembarra, vam veure les orelles al llop. EFIAL assessora des de final d'any passat el nostre equip de govern i tot plegat presenta moltes semblances amb Torredembarra i altres ajuntaments que estan sent investigats per la seva relació amb aquesta consultoria, que ningú diu que no estigui fent bé la seva feina, el problema seria l'objectiu d'aquesta feina. Crida molt l'atenció que després de més de vint anys, ara, justament ara, quan queda un any per acabar legislatura i hi ha la sensació que s'ho volen gastar tot, es necessitin uns assessors per fer el pressupost i la liquidació dels comptes de l'exercici anterior, quan a l'ajuntament hi ha una secretària interventora i una altra secretària encarregada del tema de la comptabilitat. És que sabeu què? D'un temps cap aquí s'ha estés la idea entre els membres de l'equip de govern que les secretàries estan de part nostra, han perdut la confiança en elles i per això busquen assessors externs... que paguem tots. Quan la realitat no és que les secretàries estiguin de part nostra ni seva, al cap i a la fi són treballadores de l'ajuntament, però elles tenen l'obligació de donar-nos totes les informacions que demanem. Que també hi haurien d'estar obligats els que ens manen, però per ells no som més que un zero a l'esquerra amb qui no val la pena perdre el temps explicant res. Tornem a EFIAL. Arrel del cas Torredembarra vam presentar una carta a l'alcalde amb un seguit de preguntes que demanàvem que ens contestés al ple o per escrit. Avui ens ha entregat una carta que EFIAL ha degut enviar a tots els ajuntaments i administracions amb els quals treballa, exculpant-se de qualsevol situació il·legal i explicant que l'empresa no ha estat "ni citada, ni acusada, ni investigada, ni a hores d'ara apareix en cap sumari relacionat amb la detenció de membres del consistori (de Torredembarra) ni amb la imputació d'empresaris". I amb això l'alcalde es pensava que en teníem prou, quan a la nostra carta li féiem unes preguntes molt concretes que al final, només al final de tot, ha accedit a contestar (amb prou feines). Que no tenia cap ganes de contestar ho prova que no em tallava en cap moment, i que deia que no contestava perquè jo no callava. Al final li he dit: "Ara callo. Et dono la paraula." Se m'escapava el riure per sota el nas al veure-li la cara que ha posat, però com que hi havia públic seguint el ple s'ha hagut d'aguantar, sinó igual no hauria sortit sencera del ple.

Primera pregunta: ¿Tipus de contracte o tracte que s'ha fet amb EFIAL? No hi ha contracte, són treballs puntuals. (De moment ja els hem pagat dos factures, per cert no gaire detallades, en concepte d'honoraris per assessorament en elaboració pressupost 2014 i liquidació de comptes 2013, que ascendeixen a 2.359,50 euros).

Segona pregunta: ¿Per quin motiu es demana aquest assessorament? Ha dit l'alcalde que com que ara tot és molt complicat i des de Madrid es fa molta pressió als ajuntaments (aquí anava a la deriva de forma escandalosa) els van aconsellar buscar "una segona opinió". ¿I per quin motiu ara és tan important, una segona opinió, si durant més de vint anys s'ha confiat amb la feina de la gent de la casa i aquesta empresa no deixa de fer una feina que fins ara ha fet perfectament el personal de l'ajuntament? No hi ha resposta clara. ¿Es va preguntar a la gent de la casa si necessitaven assessorament extern per fer la seva feina? Sí. ¿I què va dir, la gent de la casa? No van dir ni que sí ni que no. I l'equip de govern va tirar pel dret i a gastar més diner públic en un assessorament "a mida".

Tercera pregunta: ¿Troba acceptable l'equip de govern que en un context de crisi es paguin amb els diners de tots uns assessors externs que fan unes feines que pot fer perfectament la gent de la casa? Diu l'alcalde: "ho trobem acceptable i necessari". Cop de peu a les secretàries.

Quarta pregunta: Va sortir al diari Segre fa pocs dies que, vist el cas Torredembarra, l'alcalde deia que es replantejarien si seguien col·laborant amb EFIAL (cosa que segur que la gent que coneix el Toni Capdevila no es va creure de cap manera), i de fet avui ha deixat molt clar que ja tenen pactada la col·laboració fins a final d'any. Per tant, més despesa pública no justificada plenament, amb molts punts negres per aclarir.

Veurem com seguirà, això d'EFIAL. De moment tenim còpia de les dos factures, tenim unes explicacions molt poc clares per part de l'alcalde i... això no s'acabarà pas aquí.

Pla d'urbanisme: El 30 de juliol acaba el termini per presentar al·legacions al pla urbanístic que ens va redactar la Generalitat fa 4 o 5 anys perquè vam ser dels municipis que no va fer els deures al seu moment de redactar un POUM propi, i que ara passarà a ser definitiu. Com era de preveure, ni una trista reunió per explicar a la gent què pensa l'equip de govern d'aquest pla, i és això el que els hem retret. La  retòrica que ha deixat anar el tinent d'alcalde Jesús Dòria ja la sabíem, però gràcies igualment. El que s'ha fet evident un cop més és d'una banda la urticària que tenen a donar la cara davant de la gent en reunions públiques parlant de temes delicats, i d'altra banda, la supèrbia dels que es creuen per damunt de tothom per decidir ells solets com volen que sigui el pla urbanístic.

Un tema que en principi era menor però que per a mi ha resultat molt significatiu i per això l'escric: hem hagut de votar la devolució d'una fiança a Estudios y Montajes Eléctricos per unes obres a l'enllumenat públic del Pla i de la Parròquia. Aquí la Maria Josep Puigvert, representant de l'alcalde a la Parròquia, ha gosat alçar la veu nerviosa per dir que a la Parròquia aquesta empresa no havia acabat la feina, havien marxat i faltaven per posar tres faroles que prou que sortien als plànols. L'alcalde primer l'ha contradit i després, quan ella hi ha insistit temerosa, l'ha ignorat. Nosaltres teníem intenció de votar a favor però clar, a l'escoltar el que ha dit la Maria Josep hem hagut de canviar el vot i fer-ho en contra. No podem pas tornar la fiança a una empresa que no ha acabat la feina i, com hem dit, abans ens creurem la versió de la Maria Josep que no pas la del Toni. Però total és igual, perquè ells són majoria absoluta, hi han votat a favor obviant l'apunt de la seva pròpia companya i se'ls tornaran els cèntims igualment, no vindrà de tres faroles. Maria Josep, per si llegeixes això, aviam si obriu els ulls de bat a bat d'una vegada.

Final espectacular, al·legacions de l'Ajuntament al pla director de l'aeroport: No ha sigut ben bé l'últim tema de què hem parlat, però sí l'últim que més ha donat de sí. Fa un parell de mesos, a petició de la companya de grup Montse Ramon, se'ns van fer arribar les al·legacions de l'Ajuntament al pla director de l'aeroport de la Seu. Jo me les vaig llegir i vaig flipar. Després quan vaig saber qui les havia redactat ho vaig entendre. Són unes al·legacions molt radicals i profundament contràries a l'aeroport. I les signa l'alcalde. I nosaltres ens preguntàvem: ¿des de quan el Toni ha estat tan però tan en contra de l'aeroport? I com que per sort nostra existeix internet, i les hemeroteques, i els arxius, patapam, de seguida vam començar a trobar notícies i imatges que demostren, un cop més, la contradicció permanent en què està instal·lat l'alcalde Antoni Capdevila. A les al·legacions té la barra d'afirmar que està rotundament en contra d'un aeroport esportiu però el 2011 prou que va córrer a fer-se la foto amb un càrrec de l'Aeroclub de Sabadell, i estava súper content amb el curs de pilots que hi començaria a fer aquesta entitat. I li ho he retret. S'ha fotut com una moto. M'ha dit gairebé a crits que ell mai s'ha fet cap foto amb ningú de l'aeroclub de Sabadell, i que gràcies a ell "ni un sol avió surt a fer acrobàcies ni classes de vol". Ho ha negat tant i amb tanta ferocitat que he arribat a tindre un moment de dubte, però no, estava tan segura d'haver vist aquesta foto que li he dit que la tornaria a buscar i la hi portaria. I sabeu què m'ha dit, cridant? "ETS UNA MENTIDERA!!". Doncs aquí teniu la foto a l'aeroport, 18 de juny del 2011.

D'esquerra a dreta: Antoni Capdevila, Ricard Font, director de Transports de la Generalitat, Carles Martí, president de l'Aeroclub Barcelona-Sabadell, i Albert Batalla, alcalde de la Seu.
Ja té nassos que, fins a dia d'avui, jo mai li he dit obertament mentider en un ple, i això que d'ocasions en tinc en cada sessió. I en això se m'ha avançat. ¿Qui parla d'insults? ¿Qui parla d'injúries? Ara, prepara't. Perquè està gravat.

Ah, i sense buscar-ho gaire, copio un paràgraf d'una notícia d'El Periódico de Catalunya de no fa ni un any (14 de novembre del 2013), que sota el títol "El aeródromo de la Seu quiere volar mucho más alto", diu el següent:

"Piloto en excedencia (?????) y asesor de la Diputació de Lleida (??????????), el alcalde de Ribera d'Urgellet, Antoni Capdevila, ya empieza a notar los efectos del proyecto en su municipio. Con 1.000 habitantes, su localidad obtendrá 240.000 euros en licencias e impuestos (?????!!!!!!!??????). Cuenta que a las solicitudes de licencia de taxi se ha sumado el interés por los hangares de una compañía suiza que quiere volar con aerotaxis a destinos de corto y medio alcance. Capdevila insiste en que la infraestructura ha de ser un revulsivo para el territorio, una oportunidad para crear marca y revisar estrellas y tenedores de hoteles y restaurantes."

Repeteixo: set o vuit mesos després, firma unes al·legacions absolutament contràries a l'aeroport. I es queda tan ample. ¿Qui menteix més que parla?

josefina

dissabte, 10 de maig de 2014

A un any de les municipals

Aquest dissabte el Segre ens obre portada amb lletres ben grosses amb aquesta notícia d'impacte sobre l'alcalde de Montferrer, condemnat a quatre mesos de presó i un any sense conduir perquè es va negar a fer la prova d'alcoholèmia quan per Nadal se'l va enxampar conduint de nit sense llums i contra direcció per un carrer de la Seu. Pensaments que m'han vingut al cap de seguida:

1. Llàstima que fins avui encara no s'hagi posat en portada i amb lletres igual de grosses qualsevol de les mil i una que ha fet i fa l'alcalde de Ribera d'Urgellet.

2. Si l'alcalde de Montferrer tingués els contactes i la cara dura del nostre alcalde, segur que avui pau i demà glòria, i d'aquest incident ningú n'hauria sabut res.

3. Si ets un elegit, un responsable públic, has d'anar alerta. Has de donar exemple.

Escric de pressa perquè tinc feina per fer, però ara que ja porto gairebé tres anys de regidora en un ajuntament de municipi petit (miler d'habitants repartits en uns quants pobles) m'he adonat de molts detalls que m'han sobtat i em preocupen.

Per exemple: que els que manen (i dic "manen" perquè ells no se'n cansen de recordar-ho, que "manen") es creuen per damunt de tot i de tots. Quan des del meu punt de vista, si t'han elegit per governar (i no manar) un ajuntament, t'has de posar a disposició de tothom i per tant has d'estar d'igual a igual amb tothom, i fins i tot a vegades crec que per sota i tot. I escoltar, i parlar sense imposar, i rectificar quan cal, i ser clar, i partir de la base que entre tots es pot fer tot molt més bé. Que avui uns estiguin al capdavant de l'ajuntament no els dóna poders per fer i desfer com volen i sense sentir la necessitat d'explicar res del que es fa. O d'explicar-ho a mitges. A Ribera d'Urgellet tenim a més l'agreujant que hi ha un parell de membres de l'equip de govern, entre ells l'alcalde, que ja porten 23 anys al càrrec, i un altre regidor que hi porta tres legislatures. Això fa que estiguin ben convençuts que l'ajuntament és seu, que els treballadors de l'ajuntament són els seus treballadors, i que tu ets imbècil i no tens idea de res, que encara hauries de demanar disculpes i perdó per ser allà, per preguntar, per proposar, per demanar informació i per anar a mirar papers. A Ribera d'Urgellet, ja fa temps que ho penso i ara fa un temps que ho visc, hi ha un dèficit molt preocupant de democràcia (de fet en un ple el mateix alcalde em va dir: "el teu concepte de democràcia i el meu no s'assemblen gaire," frase que comparteixo al cent per cent). Això afecta qualsevol àmbit i, per desgràcia, es trasllada a les relacions entre els veïns.

A la vegada, també m'adono que, en general, entre la gent no hi ha gaire esperit crític, i poques persones es qüestionen o es preocupen sobre què és un ajuntament, quines són les seves funcions i responsabilitats, i quins drets i deures tenim tots els veïns en relació amb l'ajuntament, que no oblidem mai que és la nostra administració més propera, i que per tant tothom se l'hauria de fer seva. Ningú hauria de tindre por d'anar a l'ajuntament a demanar informació, a preguntar, a consultar.

Després de 23 anys del mateix alcalde, un alcalde que no es caracteritza precisament per un tarannà dialogant, sincer i conciliador, hi ha un ambient atrofiat. I si alguna vegada salta una espurna, es deixa apagar lentament sense afrontar de cara el problema de veritat. I així es van acumulant greuges i privilegis a parts iguals que, com per desgràcia passa gairebé sempre, un dia o un altre acaben explotant de veritat. Una té la sensació que hi ha gent que creu que l'Antoni Capdevila, al portar ja tants anys d'alcalde, ha de ser alcalde la resta de la seva vida. De fet, què faria, si no? Es pregunta molta gent. És com si li hagués tocat ser alcalde per gràcia divina i per tant, ha de seguir sent alcalde per sempre més. I que no s'hi pot fer res. Va néixer per ser alcalde de Ribera d'Urgellet i ningú pot arrebatar-li aquest do. I el més fotut és que hi ha gent que realment així ho pensa. Per altra part, en aquests tres anys que porto a l'ajuntament m'he adonat que hi ha persones, i no precisament gent gran, que no saben què fa l'ajuntament, quines són les seves responsabilitats, i ignoren de qui són els diners que gasta l'ajuntament. És fort, molt fort, però per desgràcia és així. En part hi ha gent que passa olímpicament del tema, sempre que no hi hagi res que els toqui de molt a prop. Però en força persones s'hi nota fatiga, desgast, desànim, passotisme i també por, després de 23 anys d'un alcalde que ha demostrat amb escreix unes maneres de fer com a mínim qüestionables.

Amb l'Antoni Capdevila hi ha, a més, un altre problema greu, que jo considero que és un dels problemes principals de la política dels nostres dies: ha fet de la política la seva professió. Així doncs, d'entrada, n'hem de desconfiar. L'Oriol Junqueras en una entrevista ja fa temps ho va dir molt bé: "jo no sóc polític. Jo sóc pare, sóc professor, i ara circumstancialment em dedico a la política." És això. És exactament això. I en llocs petits com el nostre, malament rai si hi ha algú que es dedica a viure de la política. Una cosa és deixar temporalment el teu treball per dedicar-te amb cos i ànima a ser alcalde durant quatre o vuit anys, i entenc en aquest cas que la retribució que rebis com a alcalde ha de ser clara, lògica, i l'ha de conèixer tothom. Però aspirar a perpetuar-te en el càrrec d'alcalde, amb un currículum controvertit com el de l'Antoni Capdevila, és com a mínim sospitós.

Falta un any just per les eleccions municipals. A dia d'avui, ni jo ni ningú del grup de gent que mirem de fer una oposició una mica digna, no té cap dubte que l'any que ve l'Antoni Capdevila tornarà a presentar-se. I evidentment, tampoc tenim cap dubte que si es torna a presentar tornarà a guanyar. Perquè 23 anys donen per molt, ell és llest, i ha sabut teixir-se una xarxa de favors i contrafavors que el fan invencible. Les coses, gairebé sempre, són tan fàcils i senzilles com això. Ja està. Jo particularment tampoc tinc gaires dubtes que es tornarà a presentar per Convergència. I aquest fet, que fins fa uns mesos encara m'escoia una mica l'ànima perquè el meu afecte per CDC no l'he amagat mai, ara ja no em fa ni fred ni calor. Han passat coses, veus actituds, coneixes una mica més les persones... i obres els ulls. I també ja està. Amb el temps s'aprèn a desconfiar, a no esperar res de ningú. Això t'estalvia disgustos, frustracions i decepcions, i per tant vius una mica més bé.

Arriba un punt en què t'atures a pensar i acabes dient-te que el més important és mirar d'estar tranquil i bé amb tu mateix (que dit sigui de pas, estic segura que de la manera com és l'Antoni Capdevila, ell viu tranquil·líssim). Com va escriure un cop el Sostres en un dels seus articles més brillants, no facis mai res que no puguis comentar després en una sobretaula. I jo també em dic sovint: si no vols que se sàpiga una cosa, no la facis. És tan senzill... Tindre la consciència tranquil·la. Saber que no estàs al costat del bàndol dubtós. Saber que t'envolten unes quantes persones honestes, que volen i creuen que hi ha d'haver un canvi al municipi, que et serveixen d'ànim per seguir endavant quan les coses es posen complicades, i que per part del partit (ERC) ens han ajudat des del primer dia amb tot.

Encara falta un any per les municipals i ho tinc molt clar. No hi tindrem res a perdre i molt a guanyar.
josefina

dijous, 17 d’abril de 2014

Ple ordinari de Ribera d'Urgellet, surrealisme en estat pur

Ahir dimecres tocava ple ordinari, i com que n'havíem fet un d'extraordinari tot just feia tres setmanes, a votació només hi havia, de nou, la nostra moció per tornar a penjar l'estelada al balcó de l'ajuntament, al costat del flamant pom on tenim l'europea, l'espanyola i la catalana, pel que pugui passar... Ara que l'equip de govern (CiU) ja ha fet fer la consulta, cosa que hauria d'haver fet fer abans del ple anterior, diuen que sí, que no hi ha d'haver problema i que la tornaran a penjar. Va semblar que l'alcalde Antoni Capdevila i el tinent d'alcalde Jesús Dòria estaven en plan consensuador, però a l'alcalde aviat li va passar la comèdia... i a més, a aquestes alçades de legislatura, ens coneixem una mica més tots plegats.

Al Pla s'ha enquitranat el tros de carretera vella i vam preguntar en quina partida del pressupost constava aquesta obra, perquè no li havíem pas vist. I va respondre l'alcalde que l'ajuntament va obligar MAVISA, l'emrpesa de la Seu que a correcuita n'ha hagut de marxar i ha trobat en terme del Pla totes les facilitats per instal·lar-se a una velocitat rècord, a fer i a pagar aquesta enquitranada. Han deixat sense enquitranar uns tres o quatre metres de vorera on ja es fan basses, i diu l'alcalde que no ho acabaran de fer per no haver de fer vindre un altre carregament de quitrà. Olé tu.

Tornem a demanar que als voltants de l'escola del Pla s'hi possin senyals alertant que és zona escolar per mirar que alguns cotxes no hi passin tan de pressa com fins ara. Ja vam fer aquesta petició a començament de legislatura però per una orella els va entrar i per l'altra els va sortir. Ahir l'alcalde em pregunta: ¿Quantes n'hi vols? Responc: S'ha d'anar a mirar. I li diu a la secretària que ho apunti.

I a partir d'aquí la cosa ja va entrar en el surrealisme: pregunto per un anunci que fa mesos apareix en diaris andorrans sobre una casa de cites (una altra) al nostre poble, si sap on és perquè se senten rumors de ja fa temps. Contestació de l'alcalde: "vaig trucar al mòbil de l'anunci, dos noies em van citar aquí mateix (davant l'ajuntament), i em van portar al bloc de pisos de la Coromina. Els vaig dir que era l'alcalde i  els manava que marxessin del Pla". Tothom es va posar a riure i ell es va mosquejar. Hi va voler implicar fins i tot la secretària, que va deixar clar que no sabia de què coi li parlava. I després va fer un seguit de comentaris totalment gratuïts i fora de lloc que vaig demanar que constessin en acta precisament per demostrar la talla d'aquest home. Per cert, també em fan molta gràcies aquestes senyores de l'equip de govern que riuen les gràcies d'un alcalde que se les rifa com vol.

De la fusió que ja s'ha engegat de les dos mancomunitats d'escombraries que tenim a la comarca, un procés que sembla que s'ha agilitat arrel de la petició de dimissió que el Miquel Caminal va fer a l'Antoni Capdevila, alcalde nostre, com a president de la Mancomunitat de l'Urgellet a final d'any passat, va dir que no ha de significar pas un augment de la taxa que paguem les cases.

El Casal municipal d'estiu seguirà fent servir l'edifici de l'escola d'Arfa com a centre base, tant al juliol com a l'agost. I vam constatar que, a l'inici d'una nova temporada, encara no s'ha adequat a la realitat el conveni entre ajuntament i l'empresa Pirineus Outdoor per la cessió del poliesportiu d'Arfa...

Vam preguntar a l'alcalde si, com han fet altres alcaldes de municipis petits de Lleida, té previst abaixar-se el sou (recordem: 1.200 euros nets al mes) en previsió de l'aplicació de la nova normativa que impulsa el govern espanyol i que diu que els alcaldes no podran cobrar més del 75% del sou equivalent a una jornada laboral. Resposta: "no en sabia res, ja ho miraré."

Finalment, vam demanar a l'equip de CiU, i en particular a l'alcalde, que ja ha parlat d'aquest tema amb el senyor Julio Quílez, que transfereixin la valuosa documentació que tenim en una cambra fosca de l'ajuntament a l'Arxiu Comarcal. Per assegurar-ne una conservació correcta i perquè tothom que ho vulgui pugui accedir fàcilment al seu contingut, que és molt interessant. He tingut la gran fortuna de poder mirar les carpetes del Pla que es conserven a l'arxiu, m'hi he passat moltes hores, hi ha actes de plens de la dècada dels 60 del segle XIX, hi he trobat avantpassats, hi ha episodis que valdria la pena que estiguin a l'abast de tothom. I ara a la comarca tenim la fortuna de tindre un magnífic edifici amb personal qualificat que pot conservar i digitalitzar tota aquesta documentació. Ja hi ha una desena de municipis que han transferit els seus arxius. L'alcalde va dir que per al seu grup aquest era un tema secundari (que segur que n'han parlat molts cops, del tema; com és també segur que ell se l'ha mirat alguna vegada, aquest arxiu) però que la prova que els importava molt era que el seguien tenint a l'ajuntament. Li vaig replicar que això és una actitud molt egoista i que evidentment ha de ser un tema prioritari, entre d'altres coses perquè significa mostrar una respecte per a la nostra història (clar que ell no és ni tan sols fill del municipi) i perquè passar-ho a l'Arxiu Comarcal no ens costa ni un duro. El tema el va molestar, no estava gens còmode parlant-ne, bàsicament perquè, un cop més, no tenia cap argument per defensar la seva postura.

Després la companya Montse va preguntar diversos temes, entre els quals si l'ajuntament cedirà el padró a la Generalitat per la consulta del novembre. "La secretària ho preguntarà a l'advocat."

Feia mala cara, l'alcalde. I pel que he vist en aquesta foto treta del web de RàdioSeu, a la tarda la seguia fent. Els que no el conegueu, segur-seguríssim que endevinareu quin dels tres és l'alcalde de Ribera d'Urgellet.


josefina

dijous, 27 de març de 2014

Ridículs: ple extraordinari de Ribera d'Urgellet

Aquest migdia, gairebé dos mesos i mig després de l'últim ple ordinari, i a tres setmanes del proper ple ordinari que ens marca la llei, hem fet un ple extraordinari perquè calia votar el nomenament del jutge de pau municipal per als propers quatre anys. I a la vegada hi passaven quatre mocions que el nostre grup d'ERC-AM ha presentat les darreres setmanes.

En el nomenament del jutge de pau pels propers quatre anys, que seguirà sent el Joan Grau Besolí i com a suplent la Rosa Majoral Roca, ens hem abstingut, i hem votat a favor de l'adhesió a la pròrroga de l'acord de subministrament de llum destinada als ens locals que el consorci català pel desenvolupament local fa a Endesa. De les nostres mocions, l'equip de CiU ha votat a favor de les dos menys compromeses i que més bé queda dir que les has votat a favor: la de defensa del dret de les dones a decidir sobre la interrupció voluntària de l'embaràs, i la de suport al pacte nacional pel dret a decidir. Però hi havia dos mocions més: una en què demanàvem que es torni a penjar l'estelada al balcó de l'ajuntament, i la d'exercir la sobirania fiscal. El debat ha anat així:

Moció de l'estelada: a Ribera d'Urgellet ara ja complim la llei de banderes i ens hem gastat 330,33 euros en comprar tres màstils i les banderes europea, espanyola i catalana que llueixen a la façana de l'ajuntament des de fa més d'un mes. Fins aquell moment hi teníem l'estelada, penjada en forma de llençol a la balconada. Ara ha desaparegut i la moció la vam presentar perquè hi tornés a ser present, penjada com abans o si es vol amb un màstil al davant de l'ajuntament, ja que segons l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), ja no se'ns pot objectar res. L'alcalde, Antoni Capdevila, ha corregut a recordar que ens han arribat amenaces per part de la subdelegació del govern espanyol a Lleida (oh!, ¿que no hi eres tan amic, amb la Imma Manso?) i que ens pot caure una multa econòmica de milers d'euros i que l'alcalde pot acabar a la presó... Dic: alerta com expliques aquestes coses (que em consta que és així com les explica) perquè d'una banda hi ha tot un procés, i per una altra, amb els temps que corren, difícilment Madrid començarà a empresonar alcaldes catalans per penjar o no penjar una bandera o una altra. I per arribar al punt d'empresonar un alcalde per aquest tema, cal tot un procés, un recorregut, al qual difícilment l'alcalde que tenim aquí hi voldria arribar, de tan valent com és. Si de cas, i aquí li he deixat anar una indirecta que no ha captat, els alcaldes a la presó hi poden anar per altres qüestions, però avui per avui, per una bandera, serà difícil. A més, no crec que Ribera d'Urgellet sigui el municipi més amenaçat de Catalunya, amb tanta sintonia com deien que hi havia amb la subdelegada Manso... I l'alcalde no sabia què fer. "No sé... Nosaltres ens abstenim." Dic: "Les mocions no són per abstindre's, o s'hi vota a favor o s'hi vota en contra." Que després he pensat que això no és veritat i se m'escapava el riure per sota el nas de veure-li la cara, i he proposat: "Així què fem? Retirem la moció perquè ho consulteu i la tornem a debatre al ple del 16 d'abril?" "Ah doncs sí, si us sembla bé fer-ho així, fem-ho així." Doncs au, que no sigui dit.

Moció sobre l'exercici de la sobirania fiscal: "aquesta sí que l'hem consultat", ha dit l'alcalde, "i com que som els gestors dels diners de tots no creiem que ho haguem de pagar a la Generalitat sinó on ho hem fet sempre, no volem problemes perquè hem de ser curosos amb els diners de tots". Fin de la cita. ¿Us adoneu de la incongruència? ¿Us adoneu del nivellàs? ¿Us adoneu que no sabia ni què deia ni de què parlava? Resposta per part meva: Aquest argument, en paraules d'un alcalde com cal, podria ser comprensible i complicat de rebatre, però venint de tu, que des de fa anys i panys pagues tota la teva despesa en combustible pel cotxe amb els diners de tots, no és creïble. ¿L'Antoni Capdevila, curós amb els diners públics? Els fets, la tossuda realitat, demostren el contrari. Credibilitat zero. Per cert, que ja hi ha 59 municipis de Catalunya que exerceixen la sobirania fiscal, i 174 municipis més han aprovat mocions per fer-ho. No, per res.

Després la companya Montse Ramon ha fet unes interperl·lacions sobre aspectes d'Adrall, que tot i que avui no era ple d'interpel·lacions, com que prèviament les havia parlat amb l'alcalde i aquest ha vist que eren inofensives, les ha deixat constar en acta, fent gala del seu conegut tarannà transparent i democràtic. I encara ha volgut tocar el tema de l'aigua de Montan, que fa unes setmanes li vam adreçar una carta demanant-li una resposta per escrit a un seguit de preguntes que li plantejàvem però avui ha deixat que el Josep Maria Ribes ens en donés més detalls. Ho he aprofitat per demanar que constés en acta el nostre agraïment a les maneres del Josep Maria Ribes, que en el ple anterior quan ens va parlar de la problemàtica de l'aigua a Montan ho va fer amb naturalitat, amb senzillesa i amb un tracte d'igual a igual que és inaudit trobar en un membre de l'equip de govern de CiU, per això m'ha vingut de gust agrair-ho en públic. Comentari lleig i desafortunat de l'alcalde (per variar): "doncs tornaràs a tindre el plaer d'escoltar aquest pou de ciència que és el Josep Maria." Resposta meva: "i m'encantarà fer-ho perquè val més escoltar-ho a ell que a d'altres dels que hi ha aquí." Pim, pam, pum.

josefina

dimecres, 29 de gener de 2014

Sobre l'entrevista amb el Junqueras (tema lingüístic)





El Junqueras va estar prou bé ahir en l’entrevista a TV3, sense dire res que no sabéssim, però va tornar a fer trampeta, penso, en el tema lingüístic, que entrevistadors i entrevistat van ventilar de seguida.

La cosa va anar exactament així:


—El català ha de ser l’única llengua oficial del país?
—No.
—El castellà estaria en la mateixa situació que el català?
—No, el català ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament, ha de ser la llengua comuna, ha de ser la llengua prioritària de les administracions públiques, i al mateix temps també hem de garantir que els ciutadans que així ho vulguin es puguin adreçar a l’administració, i a l’administració de justícia, en llengua espanyola. I hem de garantir els drets lingüístics perquè nosaltres estem fent un procés en el qual anem a conquerir nous drets, no anem a retallar drets a ningú. I aquest compromís és un compromís que jo defensaré amb tot el convenciment de la meva consciència. I evidentment ho decidiran els ciutadans amb els seus vots, però la meva posició és claríssima en aquest sentit. I és un compromís que neix de la meva experiència quotidiana amb els meus companys de Sant Vicenç dels Horts.


En primer lloc, estic d’acord amb el Junqueras en el sentit que els castellanoparlants puguin adreçar-se en castellà a les administracions, però això a Andorra també es pot fer i de llengua oficial només n’hi ha una. A les Valls, però, els funcionaris no estan obligats a fer servir una llengua que no sigui l’oficial. Poden fer-ho per facilitar la comunciació, i així o fan (o ho haurien de fer) quan els usuaris no entenen el català.

El que el Junqueras no va comentar és si els funcionaris hauran de respondre en castellà si els parlen en aquesta llengua. Aquí va fer trampeta, és clar. Els castellanoparlants tindran el dret d’adreçar-se en català, però se suposa que l’Estat català serà tan normal com Espanya i Andorra i fixarà a la Constitució el deure de saber català. Si adoptem la normalitat, doncs, no hi haurà usuaris que no entenguin el català (tret de quatre padrins). Si els catalans tindran el deure de saber català, ¿prevaldrà el dret del castellanoparlant a ser correspost en castellà i, per tant, l’obligació del catalanoparlant a saber català? Els catalans haurem de saber castellà?

Quan el Junqueras diu que el castellà ha de ser oficial i tot seguit exposa clarament que no, que el català estarà més embarassat que el castellà, fa trampa, la típic trampa electoralista dels polítics. El sentit comú em diu que si en una Constitució hi poses que el català i el castellà seran les llengües oficials de l’Estat, ho han de ser en igualtat de condicions. ¿No seria més transparent explicar que el català serà la llengua oficial i que els castellanoparlants podran adreçar-se en castellà a les administracions? I fins i tot, dir que es vetllarà perquè els catalans continuem sabent castellà com fins ara, que es promourà la cultura espanyola, etc.

El Junqueras diu: “hem de garantir els drets lingüístics perquè nosaltres estem fent un procés en el qual anem a conquerir nous drets, no anem a retallar drets a ningú.” O sigui, els castellanoparlants tenen un dret adquirit que s’ha de mantenir. Molt bé. ¿Però això de conquerir drets es pot interpretar, per exemple, en el sentit que els catalans que parlen romanès, italià, urdú, xinès mandarí, etc., també podran aspirar, algun dia, a tenir el mateix dret que els catsellanoparlants d’adreçar-se en la seva llengua a les administracions? Que això dels drets lingüístics vagi per barris...

En general, concideixo amb el Junqueras en el plantejament, però no m’acabo d’empassar l’etiqueta de la cooficialitat i em queda el dubte de saber si el dret que penso que tinc de no saber castellà en un estat català s’acabarà on comencin “els drets lingüístics” dels castellanoparlants.


m.

 

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...