dimecres, 29 de gener de 2014

Sobre l'entrevista amb el Junqueras (tema lingüístic)





El Junqueras va estar prou bé ahir en l’entrevista a TV3, sense dire res que no sabéssim, però va tornar a fer trampeta, penso, en el tema lingüístic, que entrevistadors i entrevistat van ventilar de seguida.

La cosa va anar exactament així:


—El català ha de ser l’única llengua oficial del país?
—No.
—El castellà estaria en la mateixa situació que el català?
—No, el català ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament, ha de ser la llengua comuna, ha de ser la llengua prioritària de les administracions públiques, i al mateix temps també hem de garantir que els ciutadans que així ho vulguin es puguin adreçar a l’administració, i a l’administració de justícia, en llengua espanyola. I hem de garantir els drets lingüístics perquè nosaltres estem fent un procés en el qual anem a conquerir nous drets, no anem a retallar drets a ningú. I aquest compromís és un compromís que jo defensaré amb tot el convenciment de la meva consciència. I evidentment ho decidiran els ciutadans amb els seus vots, però la meva posició és claríssima en aquest sentit. I és un compromís que neix de la meva experiència quotidiana amb els meus companys de Sant Vicenç dels Horts.


En primer lloc, estic d’acord amb el Junqueras en el sentit que els castellanoparlants puguin adreçar-se en castellà a les administracions, però això a Andorra també es pot fer i de llengua oficial només n’hi ha una. A les Valls, però, els funcionaris no estan obligats a fer servir una llengua que no sigui l’oficial. Poden fer-ho per facilitar la comunciació, i així o fan (o ho haurien de fer) quan els usuaris no entenen el català.

El que el Junqueras no va comentar és si els funcionaris hauran de respondre en castellà si els parlen en aquesta llengua. Aquí va fer trampeta, és clar. Els castellanoparlants tindran el dret d’adreçar-se en català, però se suposa que l’Estat català serà tan normal com Espanya i Andorra i fixarà a la Constitució el deure de saber català. Si adoptem la normalitat, doncs, no hi haurà usuaris que no entenguin el català (tret de quatre padrins). Si els catalans tindran el deure de saber català, ¿prevaldrà el dret del castellanoparlant a ser correspost en castellà i, per tant, l’obligació del catalanoparlant a saber català? Els catalans haurem de saber castellà?

Quan el Junqueras diu que el castellà ha de ser oficial i tot seguit exposa clarament que no, que el català estarà més embarassat que el castellà, fa trampa, la típic trampa electoralista dels polítics. El sentit comú em diu que si en una Constitució hi poses que el català i el castellà seran les llengües oficials de l’Estat, ho han de ser en igualtat de condicions. ¿No seria més transparent explicar que el català serà la llengua oficial i que els castellanoparlants podran adreçar-se en castellà a les administracions? I fins i tot, dir que es vetllarà perquè els catalans continuem sabent castellà com fins ara, que es promourà la cultura espanyola, etc.

El Junqueras diu: “hem de garantir els drets lingüístics perquè nosaltres estem fent un procés en el qual anem a conquerir nous drets, no anem a retallar drets a ningú.” O sigui, els castellanoparlants tenen un dret adquirit que s’ha de mantenir. Molt bé. ¿Però això de conquerir drets es pot interpretar, per exemple, en el sentit que els catalans que parlen romanès, italià, urdú, xinès mandarí, etc., també podran aspirar, algun dia, a tenir el mateix dret que els catsellanoparlants d’adreçar-se en la seva llengua a les administracions? Que això dels drets lingüístics vagi per barris...

En general, concideixo amb el Junqueras en el plantejament, però no m’acabo d’empassar l’etiqueta de la cooficialitat i em queda el dubte de saber si el dret que penso que tinc de no saber castellà en un estat català s’acabarà on comencin “els drets lingüístics” dels castellanoparlants.


m.

 

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...