dimecres, 29 de gener de 2014

Sobre l'entrevista amb el Junqueras (tema lingüístic)





El Junqueras va estar prou bé ahir en l’entrevista a TV3, sense dire res que no sabéssim, però va tornar a fer trampeta, penso, en el tema lingüístic, que entrevistadors i entrevistat van ventilar de seguida.

La cosa va anar exactament així:


—El català ha de ser l’única llengua oficial del país?
—No.
—El castellà estaria en la mateixa situació que el català?
—No, el català ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament, ha de ser la llengua comuna, ha de ser la llengua prioritària de les administracions públiques, i al mateix temps també hem de garantir que els ciutadans que així ho vulguin es puguin adreçar a l’administració, i a l’administració de justícia, en llengua espanyola. I hem de garantir els drets lingüístics perquè nosaltres estem fent un procés en el qual anem a conquerir nous drets, no anem a retallar drets a ningú. I aquest compromís és un compromís que jo defensaré amb tot el convenciment de la meva consciència. I evidentment ho decidiran els ciutadans amb els seus vots, però la meva posició és claríssima en aquest sentit. I és un compromís que neix de la meva experiència quotidiana amb els meus companys de Sant Vicenç dels Horts.


En primer lloc, estic d’acord amb el Junqueras en el sentit que els castellanoparlants puguin adreçar-se en castellà a les administracions, però això a Andorra també es pot fer i de llengua oficial només n’hi ha una. A les Valls, però, els funcionaris no estan obligats a fer servir una llengua que no sigui l’oficial. Poden fer-ho per facilitar la comunciació, i així o fan (o ho haurien de fer) quan els usuaris no entenen el català.

El que el Junqueras no va comentar és si els funcionaris hauran de respondre en castellà si els parlen en aquesta llengua. Aquí va fer trampeta, és clar. Els castellanoparlants tindran el dret d’adreçar-se en català, però se suposa que l’Estat català serà tan normal com Espanya i Andorra i fixarà a la Constitució el deure de saber català. Si adoptem la normalitat, doncs, no hi haurà usuaris que no entenguin el català (tret de quatre padrins). Si els catalans tindran el deure de saber català, ¿prevaldrà el dret del castellanoparlant a ser correspost en castellà i, per tant, l’obligació del catalanoparlant a saber català? Els catalans haurem de saber castellà?

Quan el Junqueras diu que el castellà ha de ser oficial i tot seguit exposa clarament que no, que el català estarà més embarassat que el castellà, fa trampa, la típic trampa electoralista dels polítics. El sentit comú em diu que si en una Constitució hi poses que el català i el castellà seran les llengües oficials de l’Estat, ho han de ser en igualtat de condicions. ¿No seria més transparent explicar que el català serà la llengua oficial i que els castellanoparlants podran adreçar-se en castellà a les administracions? I fins i tot, dir que es vetllarà perquè els catalans continuem sabent castellà com fins ara, que es promourà la cultura espanyola, etc.

El Junqueras diu: “hem de garantir els drets lingüístics perquè nosaltres estem fent un procés en el qual anem a conquerir nous drets, no anem a retallar drets a ningú.” O sigui, els castellanoparlants tenen un dret adquirit que s’ha de mantenir. Molt bé. ¿Però això de conquerir drets es pot interpretar, per exemple, en el sentit que els catalans que parlen romanès, italià, urdú, xinès mandarí, etc., també podran aspirar, algun dia, a tenir el mateix dret que els catsellanoparlants d’adreçar-se en la seva llengua a les administracions? Que això dels drets lingüístics vagi per barris...

En general, concideixo amb el Junqueras en el plantejament, però no m’acabo d’empassar l’etiqueta de la cooficialitat i em queda el dubte de saber si el dret que penso que tinc de no saber castellà en un estat català s’acabarà on comencin “els drets lingüístics” dels castellanoparlants.


m.

 

dissabte, 18 de gener de 2014

Perquè necessitem una delegació de TV3 com la d'abans al Pirineu


M'interessa molt què ha dit el Mas a la reunió d'avui dels convergents, i el que han dit el Navarro i el Rubalcaba, i el triomf dels catalans al Dakar, i el canvi d'imatge dels telenotícies... Però aquest dissabte, des d'abans de les deu del dematí fins a les sis de la tarda, ha nevat de forma ininterrompuda, i força sovint amb molta intensitat, en cotes mitjanes de l'Alt Urgell, Trànsit ha tallat durant bona estona la circulació entre Nargó i Adrall, a la C14, i la veritat, m'hauria agradat molt veure algun vídeo d'aquesta nevada, com passava abans, al TN migdia, o al tan repititu 3/24 (ni una trista imatge durant el dematí ni el migdia, ni tan sols cap referència). Ara, que són les set de la tarda, entro al portal del 3/24 i ni un trist vídeo hi he sabut trobar. Només un text, que ubiquen a la Seu, i una foto testimonial. Ara he posat la tele i sí que veig algunes imatges, de no gaire bona qualitat, per cert, de la rotonda de la Seu cap a Andorra. Ah, per cert, un altre bravo als homes del temps.

Avui, més que mai, és quan es fa evident el gran error que va cometre Televisió de Catalunya la primavera passada quan va decidir prescindir de delegacions territorials com que la tenia a la nostra comarca, amb l'Eva Clausó al capdavant. No em costa gens ni mica imaginar què hauria passat avui si l'Eva hagués pogut seguir al peu del canó. Segur que cap a les 12, sabent de la intensitat de la nevada cap a la banda sud de la comarca, hauria trucat a Barcelona o a Lleida i els hauria dit: Ei, que aquí dalt està nevant molt, hi ha cotxes aturats a la carretera i tot pinta que hi pot haver caos. O potser se n'hauria anat a esquiar a Sant Joan de l'Erm i algú de Barcelona o de Lleida l'hauria trucat i li hauria dit: Ei Eva, que ens avisen de fortes nevades per aquí dalt, fes-nos una peça pel TN migdia. I hauria deixat els esquís, ho hauria deixat tot, i amb el Balta haurien voltat les vies i els pobles de per aquí buscant les millors imatges i parlant amb gent atrapada a la carretera. I els d'aquí dalt, jo com a mínim, m'hauria sentit una mica de TV3. Hauria sentit que TV3 és la meva tele. Que som un país unit i que gràcies a la neu de tant en tant sortim a la tele. M'agradava veure la gent d'Organyà traient neu de davant de casa, o cotxes passant lentament per Adrall, per exemple.

Quan ara aviat farà un any es va anunciar que es prescindiria de les delegacions territorials més allunyades de Barcelona ja hi va haver molt soroll, moltes crítiques. Perquè s'atacava un element que fomentava la cohesió de les nostres terres, que als que vivim lluny dels centres de decisió, i que no hi anem gaire sovint, ens feia sentir que formàvem part d'aquest país perquè teníem algú d'aquí dalt que feia d'altaveu de la nostra comarca quan calia. Carregar-se l'equip que formaven l'Eva Clausó i el Baltasar Borra, en nom d'un estalvi econòmic que encara no sé avui quin és, i que si de veritat hi és vull saber si és un estalvi tan considerable que justifiqués prou que es prescindís d'aquests professionals del territori, va ser un cop molt fort als ànims i a la moral de molts. Perquè una comarca com la nostra, amb comunicacions no precisament bones (vegi's la C14, recordem que el tram entre Coll de Nargó i Adrall és un dels punts negres de la nostra xarxa viària), tenia com a mínim l'orgull de comptar amb una veu pròpia i propera a la televisió pública nacional. I se la van carregar. I en dies com avui, ho lamento profundament. Perquè avui em sento llunyíssim de TV3, per tant em sento lluny dels altres extrems del meu país, i això em provoca una tristor immensa. Som una comarca mal comunicada amb els centres principals, i TV3 ens va treure una via de comunicació fonamental, la que formava un equip que coneix el territori, l'estima i es desvivia perquè sempre tingués presència als informatius de la que havia de ser la televisió de tots.

És un dia gris, feixug, tristot. I no hem pogut veure la Clausó a la nostra tele informant de les nevades a l'Alt Urgell, als Pallars, a la Cerdanya... Gràcies, Televisió de Catalunya. Gràcies, membres de la Corporació dels Mitjants Audiovisuals. Gràcies, polítics que ho heu acceptat, entre els quals l'alcalde de la Seu i diputat de CiU i membre de la comissió de control de l'actuació de la Corpo, Albert Batalla.

Mira, Albert, aquell ple de l'ajuntament de la Seu en què vas dir que no s'eliminava la delegació de l'Alt Urgell sinó que vindria un equip de Barcelona i l'ajuntament li cediríeu un local, si jo arribo a ser la Clausó t'asseguro que m'hauries sentit, i en públic, davant de tothom. Va ser un lleig de proporcions descomunals, impropi d'un polític en qui durant força temps he intentat creure i a qui he mirat de defensar davant dels atacs i les indirectes de qui tu ja et pots imaginar. Us vau passar tres pobles, espero que algun dia recapaciteu. Si no ho feu vosaltres, estic segura que els propers que vinguin, així ho faran. Perquè això va ser un atac en tota regla al nostre territori.

josefina

dimecres, 15 de gener de 2014

Ple ordinari a Ribera d'Urgellet

Com correspon al tercer dimecres dels mesos de gener, abril, juliol i octubre, avui ens tocava ple ordinari. I com que just abans de les festes vam fer el ple del pressupost, a l'ordre del dia d'avui hi figurava una solitària proposta d'acord. Però hi havia torn de precs i preguntes, i jo en portava un parell d'importants a la butxaca. Abans d'aquest punt hi havia l'aprovació de pagaments, i hem tornat a insistir (sí, eh que ens fem pesats? I més que ens farem fins que el tema no es recondueixi com es mereix el municipi) en el tema de les factures del gasoli del tractor. Resultes que en un mes i mig hem posat gasoli al tractor tres vegades: el 12 de novembre ho va fer l'alcalde a Organyà (on no hi baixa pas amb el tractor) posant-hi 97 litres, el 28 de novembre els de la brigada d'obres el porten a l'estació de Montferrer a posar-hi 74 litres, i el 30 de desembre torna l'alcalde a Organyà per repostar 104 litres a nom del tractor. En total: 275 litres en un mes i mig (376 euros). Segons els càlculs del nostre expert en tractors, això suposa un mínim de 30 hores de treballs. Preguntem avui: ¿quines feines concretes ha fet el tractor en aquest mes i mig per gastar tant? Respon l'alcalde (Antoni Capdevila, CiU): Entre el Joan (treballador de la brigada d'obres) i jo hem anat fent coses. Preguntem: Tu concretament, quines has fet? Respon, no gaire còmode amb la situació: jo he arreglat un camí d'aquí dalt i... un altre d'allà darrere... i bé... Replico: Clar, com que no voleu portar un control de les feines i les hores del tractor com vam demanar, no hi ha manera de saber exactament si el que es reposta a nom del tractor respon o no de veritat a despesa del tractor, però a nosaltres aquesta despesa de 275 litres en mes i mig no ens sembla gaire normal. Avui no ha saltat, no s'ha picat, no m'ha faltat al respecte, ha callat. Potser perquè hi havia persones al públic, tres concretament, i no precisament partidàries d'ells. O potser també perquè quan no hi ha respostes clares, quan no hi ha arguments sòlids, a vegades no tens més remei que callar i abaixar el cap.

De les preguntes, en destacaré dos.

La primera, sobre la gestió i l'ús dels locals socials del Pla, un tema recurrent aquesta legislatura perquè no hi ha cap mena de voluntat per part de l'alcalde de posar unes normes clares a la utilització de dos locals (antiga escola i antic ajuntament) que funcionen d'una manera clarament millorable. Jo ja sé que a l'alcalde no li interessa posar-hi una mica d'ordre perquè hi ha vots en joc, no sóc tan ximpleta per no veure-ho, i com que és això el que mou els que han fet de la política el seu mode de vida, tot s'enfosqueix.

Pel que fa a l'antiga escola, hi ha un grup de mares que han proposat fer-lo servir unes hores cada dia com a espai familiar, un lloc de trobada de criatures i pares i que s'hi puguin fer tallers, activitats extraescolars, mirar pel·lícules, jugar, llegir, fer deures... Ara que al Pla hi ha tanta canalla, i que algunes tardes de dissabte i diumenge sobretot de l'hivern no hi ha cap lloc on anar, és una bona idea. Per cert, que la mare que va tindre la idea va començar a recollir firmes, i quan l'alcalde ho va saber la va trucar exigint-li de males maneres que ho parés, que alguna gent se li havia queixat perquè s'havien sentit coaccionats a l'hora de firmar (cosa que em costa molt de creure) i que si entre ells dos havien quedat entesos en parlar-ne no tenia per què anar-ho a comentar amb la gent. Mooooolt propi d'un alcalde democràtic com el nostre.

Bé, continuem. Arrel de la proposta d'aquestes mares, el local social (antiga escola) s'ha arreglat, s'ha pintat, i aquestes mares ja hi havien portat joguets, goma per al terra de l'habitació més petita, contes, i uns quadres que es van penjar a l'habitació principal del local. Perquè la proposta és que en unes hores que s'acordin, tot el local social sigui per a la canalla, i no pas arraconar-los a l'habitació més petita. Doncs bé, tot aquest material va aparèixer aquest cap de setmana 'recol·locat' a l'habitació petita, fent ben evident que hi ha alguna o algunes persones que, o bé volen provocar el personal, o bé volen fer notar que no estan disposats a perdre els privilegis adquirits sobre un local que sembla que considerin seu, perquè ja em direu si uns quadrets penjats a la paret molesten gaire a l'hora de veure el partit del Barça o de fer un sopar particular.

Pel que fa a l'antic ajuntament, l'alcalde fa un temps que s'omple la boca dient que l'arreglarà ben arreglat, i al pressupost s'hi han consignat uns 20.000 euros. Suposo, li he dit avui, que si hi fem una inversió considerable és perquè també es determinarà clarament quin ús tindrà aquest altre local, no? Perquè a dia d'avui s'hi fan dos actes populars a l'any (sopar de Sant Tirs i dinar de Carnaval), i actes populars esporàdics (com l'homenatge a mossèn Fermí l'octubre passat). Però també és un local que utilitzen veïns per fer-hi dinars o sopars privats, que repeteixo que no s'han pas de prohibir, però que cal que compleixin també un compromís cap a l'ajuntament, com a propietari del local. Perquè sempre ho repeteixo: si mai passa res, ¿a qui es demanarà la responsabilitat? Doncs ja està.

Per tot plegat, avui he tornat a considerar que és imprescindible que hi hagi les coses clares, que es fixi una normativa amb l'ús i el funcionament dels locals socials, i que aquesta la conegui tothom. Veig que amb l'alcalde estem d'acord que el primer i últim responsable dels locals és l'ajuntament. Doncs partint d'aquesta base, i del fet que són tots dos locals públics que han d'estar a disposició de tothom, cal posar-hi unes normes. Unes normes que passen perquè qui vulgui fer un ús particular de qualsevol dels locals per celebrar-hi festes d'anivesari, o sopars, o dinars familiars o d'amics (que sempre he dit i repetit que els locals socials han de servir també per això), ho avisi primer a l'ajuntament, en demani la clau a l'ajuntament, i pagui una taxa que permeti després a l'ajuntament fer la neteja i contribuir a les despeses bàsiques dels locals. De veritat, ¿¿hi ha algú amb un dit de front (ja no en demano ni dos) que no pugui entendre que això és elemental, de sentit comú?? ¿¿Hi ha de veritat algú que ho pugui discutir?? Avui l'alcalde no ha volgut entrar gaire en polèmiques i tot ho ha deixat en mans d'una reunió que els pròxims dies vol fer amb la que seria la responsable del projecte de l'espai familiar, la responsable del futbol i el responsable dels sopars (admetent, doncs, que efectivament hi ha persones que s'han fet seu els locals per celebrar-hi festes particulars quan volen i sense que vegin necessari demanar el permís de l'ajuntament). Em sembla bé aquesta reunió però crec que també seria bo fer-ne una d'oberta a tothom, perquè qui ho vulgui hi pugui dir la seva obertament. Però això a l'alcalde li provoca picaiors. En fi, esperarem.

Jo sóc ben conscient que entrant a debatre aquest tema dels locals socials em faig mal veure per alguna gent. Però per altra part, més gent de la que m'imaginava està d'acord amb el que defenso. I no sóc persona que deixa d'encarar situacions delicades per por a què diran, què pensaran... o a qui votaran. Perquè aquí l'únic que té clar que es tornarà a presentar per enèssima vegada a unes eleccions, és el senyor Capdevila. Que si fos veritat que no es vol tornar a presentar (fa tantes legislatures que ho diu, que la seva credibilitat en aquest cas, com en tants d'altres, és zero), no tindria problema en resoldre per la via ràpida una qüestió de tant sentit comú.

Bé, el tema més fort i molt important: la planta de gestió de residus ambientals que ens voldrien col·locar a Sant Pere de Codinet. Ha sigut molt bo. Preguntem: ¿estat actual de la situació? Respon l'alcalde: "sorpresivament", Urbanisme ens va enviar una carta demanant que justifiquem la "inframunicipalitat" d'aquesta planta. Contesto: De sorprenent, res de res, que si Urbanisme té constància d'aquest projecte és perquè prèviament l'equip de CiU va votar a favor d'un plec de clàusules per un concurs d'arrendament de dos parcel·les per una planta de gestor de residus ambientals a Sant Pere (29 de novembre del 2011), posteriorment van aprovar l'adjudicació provisional a Urgellet Ambiental (empresa de Vila Vilà, 20 de març del 2012), es va fer per decret d'alcaldia l'adjudicació definitiva el 18 d'abril, i el 19 de juny del 2013 l'equip de CiU fa l'aprovació inicial del pla especial urbanístic d'un centre de recollida i transferència de residus a Sant Pere. Per tant, Urbanisme té constància d'aquest projecte perquè prèviament l'ajuntament ha fet tooooootes aquestes passes, que suposo que ningú que m'hagi llegit fins aquí pensarà ni per un moment que l'equip de CiU estava en contra de la planta. I més si recordo que el tinent d'alcalde Jesús Dòria va dir al seu moment que seria una planta comparable a la de Benavarre, amb un impacte mínim, i que el mateix alcalde va dir que era un projecte positiu perquè generaria activitat i llocs de treball. Ara diu l'alcalde que no està a favor de la planta "tal com està plantejada", com volent fer veure que no en tenia constància des del primer dia. O sigui, que ens hem de creure que ve un particular a exposar una proposta que no és ben bé el que després vol fer, l'equip de CiU no fa preguntes, tot ho veu bé, i ho tira endavant. I després "jo no sé res", "això no ho sabíem", "això no ens ho van dir així"... Quan es porten tants i tants anys a l'ajuntament, aquestes respostes no colen de cap manera.

Bé doncs, Urbanisme posa el crit al cel. Per dos motius: perquè la capacitat màxima de gestió que preveu aquesta planta és de 80.000 tones anuals, quan a la comarca de l'Alt Urgell com a molt en generem 450 tones a l'any, i perquè per llei no es permet l'existència de més d'una planta d'aquest tipus per comarca i aquí ja tenim la de la Mancomunitat d'Escombraries a Benavarre. I demana a l'ajuntament que justifiqui la SUPRAmunicipalitat de la planta, no la INFRAmunicipalitat, com ha dit el Toni.

Aaaaaaaaah, i doncs aquí què passa??? Però si l'alcalde de Ribera d'Urgellet, que promou aquesta planta particular, és també president de la Mancomunitat d'Escombraries de l'Urgellet!!!!!!! Quines coses, no??

Avui l'alcalde ha dit que no tenien ni idea de la magnitud de la planta. "Ah, què us van dir? Que tractarien quatre tones a l'any o què?", he preguntat. Sí, contesta l'alcalde, més o menys. Hehehehe!! I que ell no en sabia res, que no sabia tampoc que per llei es prohibia més d'una planta de residus per comarca, i que no estava al cas... Increïble, increïble...

Bé, i per tot això se t'ha demanat la dimissió com a president de la Mancomunitat, no? "No, no, a mi no se m'ha demanat la dimissió." Però Toni, de veritat, et penses que no parlem amb la gent i que la gent no parla amb nosaltres, que no ens expliquem les coses, que ens mamem el dit?? "Ni èticament ni moralment, no pots presidir la Mancomunitat d'Escombraries, i et demanaria", hi he afegit, "que no facis servir el municipi per tapar els teus errors". Perquè resultes que quan a la reunió de la Mancomunitat del 23 de desembre se li va demanar la dimissió, va dir que ni ell ni el seu municipi volien ser un obstacle per al bon funcionament de la Mancomunitat. Què hi té a veure, el municipi? La pota l'has posat tu solet, en companyia dels teus. Però no hi barregis el municipi, bàsicament perquè de la planta que es gesta a Codinet no n'has explicat mai res en públic i poca gent té constància a dia d'avui de què s'hi ha plantejat fer.

Un altre ple en què aquest equip de govern de CiU ha quedat ben però ben retratat.

Faré una menció especial per acabar al Josep Maria Ribes de Montan, que per un moment he pensat dir-ho al ple, però després se me n'ha anat del cap. Et volia agrair, Josep Maria, que ens hagis tractat amb correcció, que ens hagis explicat el tema de l'aigua de Montan de forma clara, normal, sense punxes, sense aquesta superioritat i aquesta ràbia que sempre solen exhibir els teus companys de grup. La teva manera de tractar-nos hauria de ser la normal entre la gent que som allà a la sala de plens, però fixa't tu si és un fet excepcional, que avui tots els de l'oposició hem estat d'acord que calia destacar, i agrair, com has contestat la nostra pregunta. Doncs gràcies, Josep Maria, i que en quedi constància ni que sigui aquí.

josefina

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...