dissabte, 10 de maig de 2014

A un any de les municipals

Aquest dissabte el Segre ens obre portada amb lletres ben grosses amb aquesta notícia d'impacte sobre l'alcalde de Montferrer, condemnat a quatre mesos de presó i un any sense conduir perquè es va negar a fer la prova d'alcoholèmia quan per Nadal se'l va enxampar conduint de nit sense llums i contra direcció per un carrer de la Seu. Pensaments que m'han vingut al cap de seguida:

1. Llàstima que fins avui encara no s'hagi posat en portada i amb lletres igual de grosses qualsevol de les mil i una que ha fet i fa l'alcalde de Ribera d'Urgellet.

2. Si l'alcalde de Montferrer tingués els contactes i la cara dura del nostre alcalde, segur que avui pau i demà glòria, i d'aquest incident ningú n'hauria sabut res.

3. Si ets un elegit, un responsable públic, has d'anar alerta. Has de donar exemple.

Escric de pressa perquè tinc feina per fer, però ara que ja porto gairebé tres anys de regidora en un ajuntament de municipi petit (miler d'habitants repartits en uns quants pobles) m'he adonat de molts detalls que m'han sobtat i em preocupen.

Per exemple: que els que manen (i dic "manen" perquè ells no se'n cansen de recordar-ho, que "manen") es creuen per damunt de tot i de tots. Quan des del meu punt de vista, si t'han elegit per governar (i no manar) un ajuntament, t'has de posar a disposició de tothom i per tant has d'estar d'igual a igual amb tothom, i fins i tot a vegades crec que per sota i tot. I escoltar, i parlar sense imposar, i rectificar quan cal, i ser clar, i partir de la base que entre tots es pot fer tot molt més bé. Que avui uns estiguin al capdavant de l'ajuntament no els dóna poders per fer i desfer com volen i sense sentir la necessitat d'explicar res del que es fa. O d'explicar-ho a mitges. A Ribera d'Urgellet tenim a més l'agreujant que hi ha un parell de membres de l'equip de govern, entre ells l'alcalde, que ja porten 23 anys al càrrec, i un altre regidor que hi porta tres legislatures. Això fa que estiguin ben convençuts que l'ajuntament és seu, que els treballadors de l'ajuntament són els seus treballadors, i que tu ets imbècil i no tens idea de res, que encara hauries de demanar disculpes i perdó per ser allà, per preguntar, per proposar, per demanar informació i per anar a mirar papers. A Ribera d'Urgellet, ja fa temps que ho penso i ara fa un temps que ho visc, hi ha un dèficit molt preocupant de democràcia (de fet en un ple el mateix alcalde em va dir: "el teu concepte de democràcia i el meu no s'assemblen gaire," frase que comparteixo al cent per cent). Això afecta qualsevol àmbit i, per desgràcia, es trasllada a les relacions entre els veïns.

A la vegada, també m'adono que, en general, entre la gent no hi ha gaire esperit crític, i poques persones es qüestionen o es preocupen sobre què és un ajuntament, quines són les seves funcions i responsabilitats, i quins drets i deures tenim tots els veïns en relació amb l'ajuntament, que no oblidem mai que és la nostra administració més propera, i que per tant tothom se l'hauria de fer seva. Ningú hauria de tindre por d'anar a l'ajuntament a demanar informació, a preguntar, a consultar.

Després de 23 anys del mateix alcalde, un alcalde que no es caracteritza precisament per un tarannà dialogant, sincer i conciliador, hi ha un ambient atrofiat. I si alguna vegada salta una espurna, es deixa apagar lentament sense afrontar de cara el problema de veritat. I així es van acumulant greuges i privilegis a parts iguals que, com per desgràcia passa gairebé sempre, un dia o un altre acaben explotant de veritat. Una té la sensació que hi ha gent que creu que l'Antoni Capdevila, al portar ja tants anys d'alcalde, ha de ser alcalde la resta de la seva vida. De fet, què faria, si no? Es pregunta molta gent. És com si li hagués tocat ser alcalde per gràcia divina i per tant, ha de seguir sent alcalde per sempre més. I que no s'hi pot fer res. Va néixer per ser alcalde de Ribera d'Urgellet i ningú pot arrebatar-li aquest do. I el més fotut és que hi ha gent que realment així ho pensa. Per altra part, en aquests tres anys que porto a l'ajuntament m'he adonat que hi ha persones, i no precisament gent gran, que no saben què fa l'ajuntament, quines són les seves responsabilitats, i ignoren de qui són els diners que gasta l'ajuntament. És fort, molt fort, però per desgràcia és així. En part hi ha gent que passa olímpicament del tema, sempre que no hi hagi res que els toqui de molt a prop. Però en força persones s'hi nota fatiga, desgast, desànim, passotisme i també por, després de 23 anys d'un alcalde que ha demostrat amb escreix unes maneres de fer com a mínim qüestionables.

Amb l'Antoni Capdevila hi ha, a més, un altre problema greu, que jo considero que és un dels problemes principals de la política dels nostres dies: ha fet de la política la seva professió. Així doncs, d'entrada, n'hem de desconfiar. L'Oriol Junqueras en una entrevista ja fa temps ho va dir molt bé: "jo no sóc polític. Jo sóc pare, sóc professor, i ara circumstancialment em dedico a la política." És això. És exactament això. I en llocs petits com el nostre, malament rai si hi ha algú que es dedica a viure de la política. Una cosa és deixar temporalment el teu treball per dedicar-te amb cos i ànima a ser alcalde durant quatre o vuit anys, i entenc en aquest cas que la retribució que rebis com a alcalde ha de ser clara, lògica, i l'ha de conèixer tothom. Però aspirar a perpetuar-te en el càrrec d'alcalde, amb un currículum controvertit com el de l'Antoni Capdevila, és com a mínim sospitós.

Falta un any just per les eleccions municipals. A dia d'avui, ni jo ni ningú del grup de gent que mirem de fer una oposició una mica digna, no té cap dubte que l'any que ve l'Antoni Capdevila tornarà a presentar-se. I evidentment, tampoc tenim cap dubte que si es torna a presentar tornarà a guanyar. Perquè 23 anys donen per molt, ell és llest, i ha sabut teixir-se una xarxa de favors i contrafavors que el fan invencible. Les coses, gairebé sempre, són tan fàcils i senzilles com això. Ja està. Jo particularment tampoc tinc gaires dubtes que es tornarà a presentar per Convergència. I aquest fet, que fins fa uns mesos encara m'escoia una mica l'ànima perquè el meu afecte per CDC no l'he amagat mai, ara ja no em fa ni fred ni calor. Han passat coses, veus actituds, coneixes una mica més les persones... i obres els ulls. I també ja està. Amb el temps s'aprèn a desconfiar, a no esperar res de ningú. Això t'estalvia disgustos, frustracions i decepcions, i per tant vius una mica més bé.

Arriba un punt en què t'atures a pensar i acabes dient-te que el més important és mirar d'estar tranquil i bé amb tu mateix (que dit sigui de pas, estic segura que de la manera com és l'Antoni Capdevila, ell viu tranquil·líssim). Com va escriure un cop el Sostres en un dels seus articles més brillants, no facis mai res que no puguis comentar després en una sobretaula. I jo també em dic sovint: si no vols que se sàpiga una cosa, no la facis. És tan senzill... Tindre la consciència tranquil·la. Saber que no estàs al costat del bàndol dubtós. Saber que t'envolten unes quantes persones honestes, que volen i creuen que hi ha d'haver un canvi al municipi, que et serveixen d'ànim per seguir endavant quan les coses es posen complicades, i que per part del partit (ERC) ens han ajudat des del primer dia amb tot.

Encara falta un any per les municipals i ho tinc molt clar. No hi tindrem res a perdre i molt a guanyar.
josefina

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...