dimecres, 15 d’octubre de 2014

Ple ordinari de Ribera d'Urgellet: Quan a un ja tot se li'n refot...excepte els calers

Suposo jo que quan portes més de 23 en un càrrec, i sobretot si no tens una vocació abnegada per exercir-lo, arriba aquell moment en què ja tot t'importa tres tomates i actues per inèrcia, gairebé arrossegant-te. El que et puguin dir se te'n refot i estàs la mar de tranquil al veure que bé t'ho has muntat tots aquests anys. Aquesta és la sensació que tinc després del ple d'aquest migdia a Ribera d'Urgellet. A l'alcalde de CiU, Antoni Capdevila, tot se li'n refot, excepte una cosa: la seva butxaca. Perquè avui li hem tornat a demanar que recapaciti i rectifiqui i, que ara que l'Oficina Antifrau està investigant les seves dietes en combustible i telèfons des del 2007, deixi de cobrar-les cada mes del diner públic, com ho està fent des de més enllà del 2007 i tot. Doncs ni recapacitar ni rectificar (cap sorpresa, de fet). Les factures dels últims mesos demostren que segueix gastant com sempre: vora els 400 euros de mitjana mensual en gasoil i uns 200 euros mensuals en dos telèfons mòbils. Si hi sumem els 1.200 euros nets que li avança l'ajuntament cada mes en concepte de sou d'alcalde i que la Generalitat encara no ens ha abonat des que l'agost de l'any passat va decidir demanar-se el sou, sumen 2.000 euros. No està malament. I a més hem de tindre en compte els 500 euros mensuals que des de l'Ajuntament paguem a la Seguretat Social pel seu salari. Puc pensar que no rectifica perquè si ho fa seria admetre que fins ara no estava fent les coses bé. Però per mi és inconcebible que això pugui pesar més que el fet de ser conscient (perquè a la força ho ha de ser) que fa ús dels diners de tots nosaltres per cobrir unes despeses que no estan justificades enlloc. Això és molt greu, no?. I per tant és important que Antifrau hagi decidit investigar-ho. Avui li he recordat a l'alcalde que ell ens va negar l'accés a les factures de les seves dietes dels últims deu anys i que li vaig dir que més tard o més d'hora les acabaríem veient. Nosaltres de moment encara no les hem pogut veure però Antifrau, sí.

Avui tenia ganes que els regidors que formen part de la majoria donessin la seva opinió sobre aquest tema i així els ho he preguntat. Tinc el dubte, però, de si tots ells sabien que Antifrau ha obert aquesta investigació. I m'he quedat amb el dubte perquè, oh sorpresa, ningú ha dit res. No sé si perquè no saben què dir o si és que tenen ordres de l'alcalde de callar. De fet, he copiat literalment a la llibreta una frase que l'alcalde ha dit a la seva regidora d'Adrall, la Maria Majoral, quan discutia amb la meva companya Montse sobre unes obres en un carrer del poble. L'alcalde li ha deixat anar una frase que em sembla molt reveladora de la relació alcalde-regidors: "Si no tens coneixement de causa, no diguis res." És ben bé això. I més enllà d'aquest detall tan clarivident, em costa molt d'imaginar quin tipus de persona pots ser quan acceptes formar part d'un grup liderat per algú com el nostre alcalde.

Veient l'actitud que la majoria ha tingut davant el tema de les despeses en dietes injustificades de l'alcalde, els he convidat a fer una reflexió, que ja li he dit a l'alcalde que sé que no farà i que per una orella li entra i per l'altra li surt, com ha deixat ben evident amb les seves pobres i míseres respostes. Aquests dies, amb altra gent del Pla, estem fent la gigaenquesta. "¿¿La gigaquè??" Han dit uns quants, l'alcalde el primer. Resposta que m'ha vingut moooolt de gust de fer: "No m'estranya gens que no sàpigues què es, perquè no deixa de ser una demostració més que el procés de sobirania que estem fent a nivell de país, i el moment tan històric que estem vivint, a tu no t'importa gens. Com ho demostra que el dissabte que més de 800 alcaldes eren al palau de la Generalitat donant suport al president i cridant 'independència', tu vas preferir anar a una concentració de cotxes a l'aeroport. Però bé, no va ser cap sorpresa. Només cal recordar també el discurs que vas fer aquí mateix l'any passat quan va vindre la subdelegada a Lleida del govern espanyol." Patam. I resposta zero.

Torno a la gigaenquesta. Els explico que hi ha una pregunta en què es planteja per on ha de començar la regeneració democràtica quan siguem un país lliure. Que hi ha tres opcions: limitar els sous dels polítics i l'acumulació de càrrecs, acabar amb la corrupció amb més mesures de control, i exigir transparència a les administracions públiques per saber com es gasten els diners de tots. I els comento que m'ha semblat molt simptomàtic que gairebé totes les enquestes que he pogut fer jo han marcat aquesta tercera opció. TRANSPARÈNCIA. I que això els hauria de fer reflexionar perquè estic segura que la gent demana transparència a la Generalitat però també a la seva administració més propera: l'ajuntament. Evidentment, tampoc hi ha hagut cap comentari que calgui ressenyar per part de l'alcalde ni de cap regidor de CiU. Això sí, després a l'esquena tots són molt valents i maldiuen i malparlen i critiquen. Però allà davant tots callats com ja sabeu qui.

Això m'ha portat a un altre tema: els he fet veure que en tres anys i mig de legislatura no hi ha hagut gairebé cap ple en què ells, de voluntat pròpia, hagin informat de res a la resta del plenari. Que més enllà del que figura a l'ordre del dia, les informacions d'altres temes que ells han donat al ple han sigut perquè nosaltres aprofitem el torn de precs i preguntes dels plens ordinaris (cada tres mesos) per preguntar. Però ells mai han vist la necessitat ni han considerat que tinguin cap deure d'explicar res. Així com hi ha ajuntaments que sempre tenen a l'ordre del dia un punt que diu una cosa així com 'informes de l'alcaldia', la majoria de CiU de Ribera d'Urgellet segur que ni tan sols s'ho ha plantejat mai. Per això els he preguntat: ¿"Per vosaltres què és, el ple?" Tampoc ha contestat ningú. L'alcalde ha mig dit alguna cosa que de tan pobra que ha sigut ja ni l'he retingut, i un altre cop tots callats i mirant cap a una altra banda. Una falta de respecte cap a tots els ciutadans. Perquè el plenari, tant d'un ajuntament com de qualsevol altre organisme públic, és l'òrgan de participació més important. El ple és el resultat de la voluntat del municipi, i amb aquesta actitud ells demostren que no tenen cap consideració ja no només cap a nosaltres (que ja hi estem acostumats i penso que ens hi estem sobreposant amb prou dignitat) sinó també cap als que els han votat a ells. És clar que a vegades em plantejo que això no els deu importar ni a ells, ni a alguns dels seus votants tampoc.

Hem posat de nou sobre la taula les contradiccions que envolten el nostre alcalde quan parla sobre l'aeroport. L'últim ple ordinari, al juliol, el vam acabar amb ell acusant-me de mentidera i assegurant que mai s'havia fet cap foto amb ningú de l'Aeroclub de Sabadell. Ja quan vaig resumir aquell ple vaig il·lustrar-lo amb la dita foto, que l'endemà l'alcalde tenia damunt de la seva taula perquè no em va costar gens de tornar-la a trobar. Avui la portava al telèfon però ningú ha demanat per veure-la, però a més hi portava l'extracte d'una notícia del novembre del 2013 al Periódico de Catalunya en què el nostre alcalde cantava les meravelles i les satisfaccions que l'obertura de l'aeroport reportaria al municipi. Uns cinc mesos després, el mateix alcalde firmava unes al·legacions duríssimes i contràries al pla director de l'aeroport. Sensacional. Ha tingut la cara de dir que en cinc mesos el projecte de l'aeroport havia canviat radicalment, quan em sembla recordar que al pla director es parlava d'un aeroport amb vocació comercial, no només esportiva. I més contradiccions: primer ha negat que hi hagués cap proposta de conveni urbanístic per part de la Generalitat, després ha resultat que sí que hi ha un conveni però que no ha entrat a l'ajuntament pels canals habituals sinó de manera particular a l'alcalde, després que aquest conveni no s'havia de signar... per acabar admetent que ell no el vol signar. Un cacau descomunal que només fa que confondre, que és el pitjor que pot fer algú que té responsabilitat pública. Explicacions pot clares, dubtes mal dissimulats, embolics molt reveladors... La veritat és que al final acaba sent tot un espectacle de despropòsits.

Hem tractat altres temes (un cop més, evidencio la falta de respecte que tant l'alcalde com la regidora d'Adrall mostren cap a la meva companya Montse cada cop que parla) però l'últim també em sembla tan clarificador de tot plegat que crec que s'ha d'explicar. Tornant a la notícia del Periódico d'encara no fa un any, l'article definia el Toni com a "piloto en excedencia y asesor de la Diputación (de Lleida)".

Pregunto: ¿Ets assessor de la Diputació?
Respon: Ara no, en vaig ser un temps.
Preguntes alternades de la Montse i jo: ¿I en què assessoraves?
Respon alcalde: (.......) A vegades et criden (.....)
Preguntes: ¿Però per què, en quins temes?
Respon: (.......) No sé, en el que et demanen (........)
Pregunto: ¿Era un assessorament retribuït?
Respon: ¿Com dius?
Pregunto: Si era retribuït, si cobraves.
Respon: En principi.... no....
Pregunto: Suposo doncs que ni en principi ni en final, no?
Respon: .... No, no.....

I llavors, volent-nos atacar, ens diu que preguntem a l'alcaldesa de Vilanova de l'Aguda, d'ERC, què fan els assessors de la Diputació. Contratac fàcil: Esquerra té assessors com en tenen tots els partits i com Convergència et devia tindre a tu, segons dius. Sense rèplica.

Ospes, tinc la sensació que avui hi ha hagut algun moment que la Montse i jo semblàvem fiscals i l'alcalde l'acusat d'alguna cosa. Que fort, mareta, que fort...

josefina

dimarts, 14 d’octubre de 2014

Seny i maduresa


Ningú va dir que el camí cap a la independència seria fàcil, ràpid i alegre. Al contrari. Tortes, pujades, baixades, rocs al mig del camí, travetes del company del costat, boires que no ens en deixen veure el final... Fa uns anys, recordareu que per segons qui no érem una societat prou madura per encarar un procés històric com el que estem vivint. En menys de cinc anys ens hem fet grans de cop, hem demostrat de què som capaços i hem empès els nostres polítics a emprendre una marxa que ja no té aturador perquè nosaltres sabem perfectament on anem.

El Mas va dir i repetir que volia fer una consulta legal. Per això molts (vull creure que sí, que hem sigut molts) no vam tindre mai clar que el 9 de novembre es votaria de la manera com s'havia plantejat. L'únic moment que vaig dubtar va ser fa uns deu dies amb aquella posada en escena de tots els grups pro consulta al palau de la Generalitat. Però l'antipàtic de l'Homs aviat es va encarregar de recordar-me que calia tocar de peus a terra. Crec que el president fins ara ho ha fet bé. Ell va dir que ho volia fer bé i ho està fent bé. I això al final és el que comptarà. Si Espanya ens prohibeix fer la consulta segons la nostra llei i el nostre decret, no la fem. I tot el món ha pogut veure que Madrid ens ha prohibit votar. Però tot i això el president fa cas de la gent, com ho fa des de l'11 de setembre del 2012, i com ho ha fet ara, acceptant el repte que li va llençar la Carme Forcadell, fent de portaveu de milions de catalans (i aquí sí que podem parlar de milions, no com la Camacho quan parla dels socis del Barça) reclamant-li que posés les urnes. El 9 de novembre hi haurà urnes. Les posarà el nostre govern i podrem anar a votar. Serà un altre pas més, no el definitiu, però un dels esglaons que més ens acostarà al nostre objectiu.

Ignorem d'una vegada el que diuen aquells que ens volen veure emprenyats, plorant i rabiosos. Ara més que mai sabem qui som, quants som i cap a on volem anar. Fins i tot pot arribar el moment que aquest procés el portem només els ciutadans i el govern, i se'n vagin desmarcant tots els partits. Jo he esperat durant mesos el gran pacte entre Convergència i Esquerra. Aquest pacte que ja esperava abans del primer tripartit, i abans del segon, i potser sempre. Un pacte real que no arriba mai. I ja no sé què pensar. Això és el que em provoca més fastigueig i frustració. Els partits i els seus interessos foscos. No em desanima que no hi hagi una consulta legal el 9 de novembre. Em decep moltíssim comprovar que no hi ha cap partit, cap, que alci la mirada, l'ampliï, i treballi de veritat pel país en un moment decisiu de la història. A hores d'ara, qui més confiança em mereix és el president (no pas Convergència) i la CUP, perquè el David Fernàndez i el Quim Arrufat em semblen els més coherents i honestos.

De totes maneres, vull confiar que els propers dies hi haurà reunions entre el Mas i el Junqueras i la situació es reconduirà. La meva opinió és que Esquerra s'ha obsessionat massa amb una consulta que a la força havia de saber que no es faria a la nostra manera, i que en aquesta obsessió hem perdut un temps valuós en la construcció d'un gran projecte que il·lusionés i enfortís les esperances de molts de nosaltres. No hi ha res perdut i seguim escalant. De rocs en trobarem molts, però ja ho sabíem. La pujada potser serà cada cop més dreta, i només si ens posem tots a empènyer en la mateixa direcció podrem arribar al cim.

Jo ara ja he arribat a un grau de maduresa tal (noti's l'humor) que se me'n refot si a les properes eleccions aniran junts aquest i aquell, o si van tots separats i com més millor. Els programes hauran de ser clars a la força perquè les ambigüitats i la falta de definició ja han passat de moda. Nosaltres votarem i a Espanya tremolaran. Personalment seguiré confiant en una llista unitària a favor de la independència, però si al final no hi és em cabrejaré durant cinc o deu minuts com em va passar ahir a la nit o com m'ha passat aquest dematí quan el Marc m'ha trucat per explicar-me què havia dit el Mas, i després seguiré endavant perquè dubto molt que al punt que hem arribat, ningú, i encara menys els nostres polítics, tingui la gosadia de dir-nos que cal fer marxa enrere. O sigui que... continuem amb el cap ben alt, que anem pel bon camí. I seguim confiant en el president Mas, que em sembla l'únic polític que té clar què hem de fer.

josefina


Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...